1. Introducció.
a. La “moda” de la paraula “voluntari”: agrupa gratuïtat, llibertat, treball en equip, implicació, organització, certa confrontació amb “professionals”, però no exactament amb “professionalització”…
b. Altres paraules utilitzades anteriorment (algunes de les quals segueixen acompanyant a la paraula “voluntari”): “militància”, “compromís”, “servei”, “generositat”, “entrega”, “vocació”, “responsabilitat”…
c. Parlem de “voluntariat” social: dedicació als altres, i aquests amb problemàtica econòmica, social, afectiva, humana, de necessitat…
d. Relació, condicionament i distanciament amb “paternalisme”, “ajuda”, “donar i rebre”, “superioritat-inferioritat”…
e. Aproximació a l´ajuda mútua, a l´acompanyament mutu, a l´intercanvi entre iguals…
2.Sentit de l´acció voluntària.
2.1. Orientació de l’acció voluntària: Cap on va l´acció voluntària? Cap on criem que ha d´anar?:
..Vers persones que tenen una necessitat
..Vers un protagonisme actiu i participació dels infants i joves que atenem.
..Vers l´autonomia de l´altre…
..Vers realitzar els valors de justícia, igualtat, dignitat, solidaritat, pau, fraternitat, creativitat…
2.2. Sentit profund de l´acció voluntària:
..Sentit humanista: dignitat, seguretat, autonomia i llibertat de la persona. Respecte a la persona. Gratuïtat: no esperar res a canvi…tot i reconeixent el que es rep, la satisfacció que es té, i la necessitat de que ens agraeixin el que fem i ens ho reconeixin…
..Sentit social: de justícia, de que tothom pel fet de ser persona tingui el necessari, persones i pobles…
3.Valor de l´acció voluntària.
3.1. A nivell personal: Desenvolupament de les pròpies capacitats, potencialitats, qualitats…i retrobament d´identitats profundes com persones humanes, com germans/es…
3.2. A nivell interpersonal: comunicació, capacitat d´estimar i de ser estimat satisfetes, espais i jardins d´afecte, de comunitat, de companyia, d´amistat…
3.3. A nivell social: importància del desenvolupament del teixit social, per la construcció de la societat futura…
4.Motivacions bàsiques del voluntariat:
4.1.Som éssers relacionals
a. Quines relacions tenim:
• Amb un mateix.
• Els altres
• Els grups
• Les estructures i institucions socials
• La natura
• Déu.
b. Les relacions i el que viuen la gent amb qui ens relacionem ens afecten:
* La nostra manera de ser (psicologia), de
viure, de pensar, la nostra classe social,
educació rebuda, relacions humanes que
vivim, origen i lloc de naixement, cultura,
creences, espiritualitat, …tot plegat
conflueix en la nostra manera d’afrontar i
gestionar les nostres relacions humanes.
* Tenim els nostres prejudicis, pors,
percepcions, imatges, sobre el món de
l’altre que ens pot sorprendre o produir una
gran inseguretat.
* Ens emocionen positivament o negativament: ens fan sentir bé, gaudir, alegrar o ens fan sentir malament, tenim incertesa, dolor, por, angoixa, no saber què fer, impotència…
* O ens poden produir indiferència, distància, mecanismes de defensa perquè no ho podem suportar les situacions…
* Tenim els nostres desigs, esperances o desil·lusions, frustracions, incerteses, escepticismes, sobre el que poden fer o decepcions sobre ells, el que viuen, fan, reaccionen…
* No sabem equilibrar el “cor” del “cap”, o les “mans”.
* La relació ens pot produir enveja, odi, ira, orgull, sentir-se útil… o consol, compassió, acollida, escolta, protecció, tendresa, afany de justícia, solidaritat, generositat, ràbia, acompanyament, …segons com nosaltres som.
* Les altres persones ens fan de mirall i ens fan “saltar” “vicis” o “virtuts” que tenim, ens ajuden a conèixer-nos més.
* Ens fan pensar, analitzar, ser crítics, conèixer el nostre món…
* Ens fa canviar esquemes mentals, principis,…ens
converteix…
* El nostre comportament o reacció és d’una forma o d’una altra segons el que ens està passant a nosaltres, a casa, a la feina, a la parròquia…
* En tot s’hi juga la forma d’estimar, de conèixer, d’escoltar, i el donar i rebre, com exercim la nostra capacitat d’estimar i de ser estimats…(evangeli).
c. Conèixer les persones que atenem i acompanyem:
Tenen la seva psicologia, caràcter, manera de ser…
Tenen i sofreixen les seves malalties físiques, psíquiques i espirituals…
Han rebut la seva educació familiar, escolar, d’infants…
Han viscut en uns barris, pobles determinats que els han anat configurant també.
Són normalment d’una capa social treballadora i popular.
Formen part d’una ètnia amb la seva cultura
Han fet el seu procés d’identificació com a persones, homes o dones, a partir de les seves relacions amb els seus pares, mares, avis, germans/es…
Tenen les seves primarietats, instints, emocions, sensibilitats, generositats, solidaritats, capacitats per estimar, per acollir amor…
Tenen les seves percepcions, com viuen la seva situació, com ens veuen…
Tenen la seva opinió, pensament, idees…, sobre ells mateixos, els altres, el que veuen del seu entorn…
Tenen les seves creences, segons la seva família…
Ens venen potser disgustats per algun fet més recent, conjuntural o per situacions familiars, personals, laborals, econòmiques, més o menys duradores i estructurals…
Tenen els seus motius per venir a demanar aliment.
Es troben en situacions complexes, difícils, a vegades els (ens) costa analitzar, carregades de dolors, pors, angoixes, incerteses, inseguretat, indignitat, impotència, ràbia, carrerons sense sortida, resistència, rutina, o treuen agressivitat…
4.2. Motivacions personals i interpersonals:
a.De necessitat psicològica, afectiva, de comunicació, de convivència, d´amistat,…(latents, amagades, inconscients…).
b. Que camina vers la gratuïtat, la confiança, l´amistat, l´intercanvi entre iguals… (més volgudes, decidides, de caire ètic, humanista o religiós…)
4.3. Motivacions socials:
a.De necessitat de la mateixa societat perquè l´Estat no respon a tot, no respon com caldria (massa fred, burocràticament, poc proper, poc humanament, massa “legal”…).
b.De necessitat de la societat civil de desenvolupar-se, de tenir la seva autonomia, personalitat, de dir-hi la seva, d´actuar més humanament, més ràpidament, amb més proximitat, eficiència…
5. Condicionaments
Les voluntàries i voluntaris podem estar condicionats per:
+ Per un cert paternalisme, d´una forma d´entendre l´amor als altres que ratlla la relació de “superior que ajuda”, que té – béns i serveis -, que pot – poder -, que sap i sent – instrucció, educació, intel·ligència, ciència, coneixements, sentiments- , més que l´altre, que està per sobre (superioritat) de l´altre (vist sovint inconscientment com inferior).
+ La necessitat de sentir-se algú, útil, i amb gent que t´ho permet perquè socialment és més baixa o és vista més “baixa”.
+ La necessitat de sentir-se pare, mare és “instintiva”. Ens pesa més l’instint i els sentiments primaris.
+ L´atenció al necessitat sempre pot tenir una motivació inconscient d´ajuda a superar, canalitzar, projectar, o amagar pròpies frustracions.
6. Tipus de relacions que tots i totes tenim:
ACTITUD RELACIONAL: Pare-Mare
RELACIO INSANA: Superioritat, Protecció i Salvació
FORMA SANA D’ESTIMAR: DONAR
ACTITUD RELACIONAL: Fill/a
RELACIÓ INSANA: Inferioritat, Víctima I Criat
FORMA SANA D’ESTIMAR: REBRE
ACTITUD RELACIONAL: Germà
RELACIO INSANA: De tu a tu, esperant alguna cosa a canvi: No gratuïtat
FORMA SANA D’ESTIMAR: RECIPROCITAT, INTERCANVI
I COMPARTIR
. Formes sanes d´estimar: Experimentem l´amor de tres formes:
a. Donar: Sense paternalismes i encara que s´esperi rebre, seguir donant, humilment, discretament, gratuïtament.
b. Rebre: Saber rebre, acollir els dons, els regals, les aportacions dels altres, reconeixent que ens ajuden a ser persones, a créixer, a canviar, a millorar, a conèixer-nos, a saber més de la condició humana, de les contradiccions i injustícies socials… Rebre amb humilitat el dolor, el perdó…
c. Donar i Rebre: Reciprocitat: Aspirem de fet humanament a la reciprocitat, estem més joiosos, satisfets, i ens sentim més realitzats com a persones si donem i rebem…
LA VERITAT US FARÀ LLIURES 