El voluntariat

1. Introducció.

a. La “moda” de la paraula “voluntari”: agrupa gratuïtat, llibertat, treball en equip, implicació, organització, certa confrontació amb “professionals”, però no exactament amb “professionalització”…

b. Altres paraules utilitzades anteriorment (algunes de les quals segueixen acompanyant a la paraula “voluntari”): “militància”, “compromís”, “servei”, “generositat”, “entrega”, “vocació”, “responsabilitat”…

c. Parlem de “voluntariat” social: dedicació als altres, i aquests amb problemàtica econòmica, social, afectiva, humana, de necessitat…

d. Relació, condicionament i distanciament amb “paternalisme”, “ajuda”, “donar i rebre”, “superioritat-inferioritat”…

e. Aproximació a l´ajuda mútua, a l´acompanyament mutu, a l´intercanvi entre iguals…

2.Sentit de l´acció voluntària.

2.1. Orientació de l’acció voluntària: Cap on va l´acció voluntària? Cap on criem que ha d´anar?:

..Vers persones que tenen una necessitat

..Vers un protagonisme actiu i participació dels infants i joves que atenem.

..Vers l´autonomia de l´altre…

..Vers realitzar els valors de justícia, igualtat, dignitat, solidaritat, pau, fraternitat, creativitat…

2.2. Sentit profund de l´acció voluntària:

..Sentit humanista: dignitat, seguretat, autonomia i llibertat de la persona. Respecte a la persona. Gratuïtat: no esperar res a canvi…tot i reconeixent el que es rep, la satisfacció que es té, i la necessitat de que ens agraeixin el que fem i ens ho reconeixin…

..Sentit social: de justícia, de que tothom pel fet de ser persona tingui el necessari, persones i pobles…

3.Valor de l´acció voluntària.

3.1. A nivell personal: Desenvolupament de les pròpies capacitats, potencialitats, qualitats…i retrobament d´identitats profundes com persones humanes, com germans/es…

3.2. A nivell interpersonal: comunicació, capacitat d´estimar i de ser estimat satisfetes, espais i jardins d´afecte, de comunitat, de companyia, d´amistat…

3.3. A nivell social: importància del desenvolupament del teixit social, per la construcció de la societat futura…

4.Motivacions bàsiques del voluntariat:

4.1.Som éssers relacionals

a. Quines relacions tenim:
• Amb un mateix.
• Els altres
• Els grups
• Les estructures i institucions socials
• La natura
• Déu.

b. Les relacions i el que viuen la gent amb qui ens relacionem ens afecten:
* La nostra manera de ser (psicologia), de
viure, de pensar, la nostra classe social,
educació rebuda, relacions humanes que
vivim, origen i lloc de naixement, cultura,
creences, espiritualitat, …tot plegat
conflueix en la nostra manera d’afrontar i
gestionar les nostres relacions humanes.

* Tenim els nostres prejudicis, pors,
percepcions, imatges, sobre el món de
l’altre que ens pot sorprendre o produir una
gran inseguretat.

* Ens emocionen positivament o negativament: ens fan sentir bé, gaudir, alegrar o ens fan sentir malament, tenim incertesa, dolor, por, angoixa, no saber què fer, impotència…

* O ens poden produir indiferència, distància, mecanismes de defensa perquè no ho podem suportar les situacions…

* Tenim els nostres desigs, esperances o desil·lusions, frustracions, incerteses, escepticismes, sobre el que poden fer o decepcions sobre ells, el que viuen, fan, reaccionen…

* No sabem equilibrar el “cor” del “cap”, o les “mans”.

* La relació ens pot produir enveja, odi, ira, orgull, sentir-se útil… o consol, compassió, acollida, escolta, protecció, tendresa, afany de justícia, solidaritat, generositat, ràbia, acompanyament, …segons com nosaltres som.

* Les altres persones ens fan de mirall i ens fan “saltar” “vicis” o “virtuts” que tenim, ens ajuden a conèixer-nos més.

* Ens fan pensar, analitzar, ser crítics, conèixer el nostre món…

* Ens fa canviar esquemes mentals, principis,…ens
converteix…

* El nostre comportament o reacció és d’una forma o d’una altra segons el que ens està passant a nosaltres, a casa, a la feina, a la parròquia…

* En tot s’hi juga la forma d’estimar, de conèixer, d’escoltar, i el donar i rebre, com exercim la nostra capacitat d’estimar i de ser estimats…(evangeli).

c. Conèixer les persones que atenem i acompanyem:
 Tenen la seva psicologia, caràcter, manera de ser…
 Tenen i sofreixen les seves malalties físiques, psíquiques i espirituals…
 Han rebut la seva educació familiar, escolar, d’infants…
 Han viscut en uns barris, pobles determinats que els han anat configurant també.
 Són normalment d’una capa social treballadora i popular.
 Formen part d’una ètnia amb la seva cultura
 Han fet el seu procés d’identificació com a persones, homes o dones, a partir de les seves relacions amb els seus pares, mares, avis, germans/es…
 Tenen les seves primarietats, instints, emocions, sensibilitats, generositats, solidaritats, capacitats per estimar, per acollir amor…
 Tenen les seves percepcions, com viuen la seva situació, com ens veuen…
 Tenen la seva opinió, pensament, idees…, sobre ells mateixos, els altres, el que veuen del seu entorn…
 Tenen les seves creences, segons la seva família…
 Ens venen potser disgustats per algun fet més recent, conjuntural o per situacions familiars, personals, laborals, econòmiques, més o menys duradores i estructurals…
 Tenen els seus motius per venir a demanar aliment.
 Es troben en situacions complexes, difícils, a vegades els (ens) costa analitzar, carregades de dolors, pors, angoixes, incerteses, inseguretat, indignitat, impotència, ràbia, carrerons sense sortida, resistència, rutina, o treuen agressivitat…

4.2. Motivacions personals i interpersonals:

a.De necessitat psicològica, afectiva, de comunicació, de convivència, d´amistat,…(latents, amagades, inconscients…).

b. Que camina vers la gratuïtat, la confiança, l´amistat, l´intercanvi entre iguals… (més volgudes, decidides, de caire ètic, humanista o religiós…)

4.3. Motivacions socials:

a.De necessitat de la mateixa societat perquè l´Estat no respon a tot, no respon com caldria (massa fred, burocràticament, poc proper, poc humanament, massa “legal”…).

b.De necessitat de la societat civil de desenvolupar-se, de tenir la seva autonomia, personalitat, de dir-hi la seva, d´actuar més humanament, més ràpidament, amb més proximitat, eficiència…

5. Condicionaments
Les voluntàries i voluntaris podem estar condicionats per:

+ Per un cert paternalisme, d´una forma d´entendre l´amor als altres que ratlla la relació de “superior que ajuda”, que té – béns i serveis -, que pot – poder -, que sap i sent – instrucció, educació, intel·ligència, ciència, coneixements, sentiments- , més que l´altre, que està per sobre (superioritat) de l´altre (vist sovint inconscientment com inferior).

+ La necessitat de sentir-se algú, útil, i amb gent que t´ho permet perquè socialment és més baixa o és vista més “baixa”.

+ La necessitat de sentir-se pare, mare és “instintiva”. Ens pesa més l’instint i els sentiments primaris.

+ L´atenció al necessitat sempre pot tenir una motivació inconscient d´ajuda a superar, canalitzar, projectar, o amagar pròpies frustracions.

6. Tipus de relacions que tots i totes tenim:

ACTITUD RELACIONAL: Pare-Mare
RELACIO INSANA: Superioritat, Protecció i Salvació
FORMA SANA D’ESTIMAR: DONAR

ACTITUD RELACIONAL: Fill/a
RELACIÓ INSANA: Inferioritat, Víctima I Criat
FORMA SANA D’ESTIMAR: REBRE

ACTITUD RELACIONAL: Germà
RELACIO INSANA: De tu a tu, esperant alguna cosa a canvi: No gratuïtat
FORMA SANA D’ESTIMAR: RECIPROCITAT, INTERCANVI
I COMPARTIR

. Formes sanes d´estimar: Experimentem l´amor de tres formes:

a. Donar: Sense paternalismes i encara que s´esperi rebre, seguir donant, humilment, discretament, gratuïtament.

b. Rebre: Saber rebre, acollir els dons, els regals, les aportacions dels altres, reconeixent que ens ajuden a ser persones, a créixer, a canviar, a millorar, a conèixer-nos, a saber més de la condició humana, de les contradiccions i injustícies socials… Rebre amb humilitat el dolor, el perdó…

c. Donar i Rebre: Reciprocitat: Aspirem de fet humanament a la reciprocitat, estem més joiosos, satisfets, i ens sentim més realitzats com a persones si donem i rebem…

Anuncis