LA VERITAT ÉS CERCAR LA JUSTÍCIA I LA PAU Criteris per analitzar i comprendre la situació que vivim com a poble català

LA VERITAT ÉS CERCAR LA JUSTÍCIA I LA PAU. Criteris per analitzar i comprendre la situació que vivim com a poble català.

Justícia i Pau de Girona. 22 juny del 2018 a les 20.15h. 

  1. LECTURA I RE-LECTURA
  • Llegim a realitat social i política i també la rellegim
  • A vegades con fonem, o dissolem lectura i re-lectura
  • Exemples: taxista que se li espatlla el cotxe o la caiguda amb trencadura de cama.
  • Les re-lectures (simbòliques, interpretatives, religioses, espirituals, ètiques…) no poden esdevenir lectures de la realitat, ja que llavors podem arribar als fanatismes, integrismes, fonamentalismes…
  • Les lectures no poden pretendre ser re-lectures, o presentar-se com a úniques, negant la possibilitat de re-lectures (cientismes, o convertir la ciència en na religió).
  • Per altra banda, cada cop, s’accepta més que els Re-lectures també donen coneixements sobre la realitat (coneixement no científic, però un poema, una creença, una obra d’art pot donar elements interessants i suggestius de la realitat)
  1. LECTURES DE LA SITUACIÓ
  • Les lectures són plurals.
  • Són anàlisi amb l’ajut de:
    • L’observació i experimentació
    • Les ciències. En aquest cas les ciències socials.
  • En la lectura de la realitat ens influeix:
    • La nostra psicologia: sensibilitat, personalitat, emocions…
    • La família
    • L’educació rebuda
    • La classe social d’origen, de situació actual, la consciència i opció de classe
    • L’ètnia-cultura: conjunt de convencions, esquemes mentals, estereotipus, sistemes de pensament, metodologies, pressupòsits…
    • Els estudis
    • El treball, (els treballs), la professió, el lloc que ocupem en l’economia, la societat.
    • Les amistats
    • Les opcions polítiques
    • Les lectures: diaris, revistes, els mitjans de comunicació que escoltem i mirem: radio, TV( cadenes…), xarxes socials: fem “grups compactes, homogenis” segons quins mitjans prioritzem…
    • Les conviccions profundes: les motivacions, principis morals, creences religioses, espiritualitat…
  • En la lectura de la realitat catalana i del moviment d’emancipació nacional existent, intervé tot aquest conjunt de condicionaments i :
    • La raó, molt necessària (“cap”)
    • Les emocions necessàries en la política (“cor”)
    • Els nostres instints, subconscient, sovint vinculat a experiències de la nostra infància ( “vísceres”, “ventre”)
    • L’acció positiva o negativa (o inacció, passivitat, indiferència…) que nosaltres portem a terme en tal moviment (“mans”)
    • El lloc on ens situem i el camí que fem en una direcció o altra (“peus”).
  • En l’anàlisi del procés d’emancipació nacional en el que estem ens cal observar:
    • El paper de les persones : poble, polítics, governants…
    • El paper de les relacions interpersonals i dels grups socials: partits polítics, institucions, administracions, organitzacions del poble, etc.
    • El paper de l’economia: crisi alimentària, ecològica, econòmica, financera …; la nova revolució industrial de les noves tecnologies; les desigualtats; la depredació de la natura, …
    • El paper de la política: dificultats dels diferents governs de resoldre les desigualtats i la depredació de la natura; final del règim del 1978; crisi de la democràcia; afrontar la plurinacionalitat de les Espanyes;
    • El paper de la cultura i de las religions i espiritualitats: canvi de valors, canvis de paradigmes, transició cultural profunda; transició religiosa; paper de les conviccions i creences en els líders polítics i socials (forces són cristians declarats per exemple, entre els independentistes; també entre els que tenen altres opinions i caldria veure qui tipus e cristianisme, o tipus d’islam, de budisme, o de conviccions humanistes…). Es important veure el paper de les creences en els moviments socials.
    • La història del país recent i remota.
  • No crec que hi hagi dos blocs (i això ja forma par de la meva personal-.singular interpretació). Crec que a algunes posicions polítiques els interessa remarcar que hi ha dos blocs.
    • En una democràcia sempre hi ha divisió política. No reconèixer-la i estar contra el sistema de partits pot portar a l’autoritarisme polític.
    • Al meu entendre hi ha mes de dos sectors:
      • El sector que vol un estat Català en forma de República: que te tres subsectors: PDeCAT – ERC i CUP i a més alguns de Catalunya en comú.
      • El sector que està per un Estat Federal espanyol: PSC i alguns de Catalunya en comú
      • El sector que estaria d’acord anar vers un Estat Confederal: Catalunya en Comú
      • El sector que ja li està bé l’Estat Autonòmic: una part de Ciutadans i PP
      • El sector que voldria tornar a un Estat centralista: una altra part de Ciutadans i PP
      • Un sector indiferent a la qüestió que s’adaptarà al que passi, i fins tot potser que valori i reconegui o no (com passa amb els vagues que fan uns pocs i se n’afavoreixen tota la plantilla obrera) els que ho hagin tirat endavant.
  1. RELECTURES
  • Les re-lectures es fan amb l’ajut, dels mites, ritus, símbols, ètiques, art, creences, valors, religions, espiritualitats que vivim, sentim, tenim, hem adquirit, ens han transmès…
  • Les relectures poden ser:
    • Religioses-espirituals
    • Ètiques-humanistes
    • Estètiques-artístiques
  • Amb elles donem sentit a la realitat
  • I també són plurals ja que depenen de les nostres cultures, conviccions…
  • Dins dels cristians tenim vàries re-lectures. I sempre ha passat així: Des del principi que hi havia tradició oral i cada comunitat seguia la seva interpretació del seguiment de Jesús que l’ajudava a re-llegir i actuar en la realitat: Molts evangelis que més tard se’n van acceptar 4.
  • En tots els sectors abans indicats davant del moviment d’emancipació nacional que vivim, hi ha totes les tendències de cristians que fan les seves respectives re-lectures del “procés”.
  • Hi ha moltes maneres i legitimes de llegir l’evangeli. En la lectura interpretació hi influeix tot el que hem dit que condiciona les lectures d ela realitat i també els mestres que hem tingut en llegir els evangelis, experiències de la història de la nostra vida que hem relacionat amb l’evangeli, etc.
  • Hi ha diverses formes de re-llegir la realitat social i política, des de l’evangeli, en concret intentant relacionar vida-moviment d’emancipació nacional i evangeli-fe:
    • 1ª: Lectura de l’evangeli que s’aplica a la realitat:
      • Forma moral-ètica: Aplicar evangeli a la realitat per veure què fem o que està bé, o que fem o està malament.
      • Llegir l’evangeli per veure què cal fer davant de cada situació.
      • Preguntar-se: què faria Jesús en tal situació? O preguntar-se: Jesús era nacionalista o no?
    • 2ª : Cercar les narracions evangèliques que em justifiquin i em confirmin la meva posició , sentiments, pensament i acció.
    • 3ª: Preguntar-se: ¿Què descobreixo d’evangèlic en aquest moviment d’emancipació nacional?
    • 4ª : Preguntar-se: com visc la meva fe, dins del posicionament que tinc en el moviment d’emancipació nacional català?
  • Crítiques a tals re-lectures evangèliques i opcions interessants
  • Tenim tendència, si en especial els capellans, a fer una lectura força moral o ètica dels evangelis. És a dir cerquem trobar en l’evangeli allò que caldria fer i el que caldria evitar per comportar-nos tal com cal, per actuar segons els seguiment de Jesús. Sabem que l’evangeli només proposa una llei que no és llei: estimar, però sovint, massa sovint, ens deixem portar per la nostra necessitat de seguir lleis, que ens donen seguretat en el nostre actuar quotidià.
  • L’evangeli és una proposta de vida, de felicitat, un camí, un estar al costat d’una comunitat que al llarg dels segles ha intentat seguir Jesús. És clar que hi ha a l’evangeli, exhortacions, orientacions, que són de to ètic. Ens fixem en el que ens demana, ens exigeix. Ara bé, fonamentalment, tot el que llegim a l’evangeli, mestre de vida i de saviesa, ens mostra moments diferents que vivim en la nostra vida, amb el que ens podem identificar (amb situacions, amb persones…).
  • Tant si s’és independentista, federalista, confederalista, autonomista o centralista han aparegut diferents interpretacions de l’evangeli, que volen copsar el que ens diu sobre el nacionalisme, si Jesús era nacionalista o no. Es pretén trobar a l’evangeli resposta al com hauríem d’actuar davant dels fets actuals a Catalunya. Fins i tot es cerca en la Doctrina Social de l’església (en principi fonamentada en els evangelis) justificació dels drets nacionals, d’autodeterminació, o no. No em sembla malament i crec que cal fer-ho, però no em sembla completa, la lectura que es fa evangèlica.
  • Penso que es pot anar més a fons i fer-se altres preguntes que van mes enllà del qüestionar-se sobre el què ens diu l’evangeli sobre tal fet o tal posicionament i sobre el que cal fer. Per a mi una pregunta molt interessant és: com viure la meva fe, el meu seguiment de Jesús, dins del posicionament, sentiments i desigs que tinc com a català (sigui d’una tendència o d’una altra). En què m’identifico del que llegeixo en l’evangeli?.
  • No es tracta tant que em senti culpable o justificat, malament o be, com jutjat per l’evangeli. Es tracta de que dins del meu posicionament, cada cristià i cristiana el seu, sàpiga descobrir la “bondat” que té, les qualitats, i que se m’obrin portes envers els altres que pensen diferents, sense voler-los canviar i acceptar i reconèixer que també viuen l’evangeli. A partir d’aquí sí que pot ser que hi hagi aspectes de la meva postura que caldrà canviar, o purificar, però sobre tot anar més enllà, aprofundir-la, compatir-la, extreure’n el suc evangèlic.
  • I també és molt convenient, descobrir les “qualitats evangèliques”, de construcció del Regnat de Déu en els moviments socials.
  1. ALGUNS CRITERIS a l’hora d’analitzar i comprendre la situació que vivim com a poble català
  • Compartir el sentiments personals que s’han tingut i es tenen en quant la situació que vivim a Catalunya. Aquest exercici permet:
  • No deixar-se portar pels posicionaments ideològics i polítics
  • Respectar els sentiments dels altres
  • Escoltar a fons el que un viu i els altres viuen
  • Anar més a fons
  • No discutir-se. La discussió impossibilita sovint la comprensió de l’altre.
  • Captar qüestions personals que poden procedir de la història, de la infància, d’experiències viscudes amb impacte, de pors, elements educatius, psicològics…
  • Comprendre al que pensa diferent, posant-se a la seva pell , intentant descobrir les “bondats”, les “veritats” les “llums evangèliques” en els plantejaments i posicionaments dels altres diferents dels nostres, i valorar-les.
  • Veure, descobrir i deixar-se portar per l’ Esperit d’amor viu, present, amagat però enèrgicament potent (com motor del nostre fer), en els moviments socials:
  • Descobrir l’horitzó que apunten els moviments socials, en concret el d’emancipació nacional, i també el desig humà de felicitat col·lectiva, i l’energia estimuladora que sempre hi ha en el poble d’anar més enllà, en favor dels altres i del bé de tota la comunitat.
  • El d’emancipació nacional català, com molts moviments socials d’alliberament:
    • 1: desitgen un futur social millor i hi treballen
    • 2: aquest anhel de dignitat, de justícia, de llibertat, de benestar personal i col·lectiu, connecta amb el nostre destí, en allò pel qual hem estat creats.
    • 3: l’horitzó social pel qual miren de lluitar és una aproximació, un avançament del regnat de Déu enmig nostre, fins i tot molts sense saber-ho.
    • 4: l’afany de que disminueixi la desigualtat és una relativa i limitada concreció del “Benaurats els pobres” i de “l’omple de bens els pobres” del Magnificat.
    • 5: la voluntat d’eradicar la corrupció és portar a terme també l’himne de Maria quan diu: i els rics se’n tornen sense res”.
    • 6: el “dispersa els homes de cor altiu, ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils” no està en el “cor” dels “líders (moltes són “lidereses) i dels voluntaris i participants de tots aquests moviments que cerquen construir un nou sistema social on els “humils” no estiguin més a la “cuneta”?.
    • 7: aquest intent de dignificar de nou la política, de trobar fórmules de participació ciutadana, en que tots ens sentim ciutadans/es implicats, no està en el camí de l’humanització i de l’alliberament que volia Jesús?.
    • 8: ens fan notar que són benaurats els que tenen fam i set de justícia.
    • 9: el revaloritzar la democràcia, el vot, el diàleg, el debat constructiu, l’assemblea per arribar a acords, la participació són signes humanitzants, alliberadors, dignificants.
    • 10: el voler-ho realitzar sempre per vies pacífiques, segueix la benaurança dels pacificadors.
    • 11: molts dels membres d’aquests moviments són criticats negativament, fins i tot alguns per mitjans de comunicació de l’ església: “Benaurats els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel”.
    • 12: esperem que també la netedat de cor i l’apropament misericordiós sigui el més central i prioritari en les persones que formen part d’aquests col·lectius. Així repercutirà molt fecundament la seva tasca en el bé comú, en tot el poble.
    • 13: en l’instint profund, en les opcions, motivacions i forces de totes aquests persones i també en el sentit de poble comunitari inscrit en tots els grups humans, contemplem com segueix actuant aquest esperit que va moure el mateix Jesús i a tantes persones al llarg de la història de la humanitat i que anomenem Esperit Sant, Esperit d’ Amor, alè de vida.
    • 14: la presència més o menys amagada de l’Esperit diví en tots aquests moviments, que intenten “fer néixer de nou”, que miren de fer créixer “la persona nova”, que ens avancen vers la “terra nova i el cel nou”, que es deixen portar per la llibertat del vent, ens recorda que, malgrat les crisis, les injustícies i les discriminacions, la societat ens estima.
    • 15: descobrir els valors evangèlics: d’entrega, de solidaritat, d’amor al poble (amor polític), sacrifici pels altres, dedicació´, creativitat, humilitat, participació…
  • Fer cas de la dita evangèlica: “pels seus fruits els coneixereu “. Fixar-nos en els fets, i no tant en el que diuen, en els paraules

DIÀLEG DEL SOPAR TERTÚLIA DE JUSTÍCIA I PAU A GIRONA                                        Constatacions

  • Observem que forces dones dels nostres entorns són més sensibles o expressen més i recorden cada dia el dolor infringit al poblem als presos, als exiliats, a les seves famílies…
  • A Europa també hi ha cada cop més decantació de democràcies vers formes autoritàries de govern, partits neo-conservadors, ultres…
  • Quan estem amb altres persones companys de feina, amics, amigues, veïns, veïnes que pensen diferent ens respectem, callem, sabem que ens podem enfrontar si parlem
  • Això també passa amb Justícia i Pau d’ espanya, en congregacions religioses, capellans, entre catalans i zones de les Espanyes…
  • Però també tenim l’experiència que amb algun/es que pensen diferent hem avançat en el diàleg i en podem parlar amb tolerància, anant a fons, sobre to si compartim sentiments, i com vivim tot aquests fets…
  • De fet hi ha estats que no són nacions (Andorra, Mònaco…). De fet un conjunt de població que vulgui tenir l’instrument de l’ Estat, independentment de nacionalismes, i de ser nació o de tenir consciència de nació, el pot reivindicar i treballar per obtenir-lo

Diverses observacions d’anàlisis del moment que passem ara

  • Hem estat massa ingenus davant la “possible segura” repressió policial, judicial, l’arbitrarietat de la justícia
  • L’ estat espanyol (el seu nucli constituït d’alts funcionaris, militars, grans empresaris, gran banca, autoritats policials, de la guàrdia civil jutges, eclesiàstics…, que tenen l’aparell de l’ estat segrestat des de fa anys, per unes mateixes famílies) ha mostrar altera vegada la seva cara més dura.
  • El moviment d’emancipació nacional i el d’emancipació social
  • Són diferents: diversos continguts, ritmes, subjectes, història…
  • Però, no es poden separar. Hi ha grups polítics i socials que els separen per prioritzar un o altre.
  • Però tampoc no es poden confondre, no es poden fusionar un en l’altre, diluir un en l’altre, com alguns grups polítics i socials fan.
  • De fet estan vinculats: quan s’ha avançat en sobirania ha repercutit en millores socials a Catalunya.
  • En política és necessària l’emoció, la passió i també la racionalitat. Necessitem equilibri entre les dues energies i dialogar per expressar el que sentim, el que vivim i psoar4-hi ordre, raó, tocar de peus a terra, i seguir actuant..
  • Preguntes que ens fem?
    • Hem perdut valors després del 1 d’ octubre?. Tot te alts i baixos, Han aparegut però els CDR , moviment molt interessant que va més enllà de la qüestió independentista i està creant espais de nou esperit comunitari en les poblacions…
    • De què serveix dialogar?. Ens cal parlar, per expressar el que sentim
    • Serveixen tantes manifestacions, que de moment t no han produït canvis, sinó més aviat dolor?. Quins altres recursos reivindicatius d’acció hauríem d’emprar, ja que els tradicionals veiem que no acaben de donar resultat?: hi ha els xarxes socials, però…

 Per a comprendre el que vivim…

  • A Catalunya podem partir de que hi ha:
  • Una ànima “cristiana” . De fet en les diferents posicions polítiques independentistes o no h han cristians, i alguns explícitament declarats.
  • Una ànima “anarquista” (anti-estatal, individualista, no-violenta, i d’apoderament del poble, mostrada en el1 d’octubre, manifestacions, CDR…) que tant la podem trobar en la petita burgesia (PDeCat), com en els arrels i actualitat d’ ERC, i en la CUP (trotskistes, nacionalistes d’esquerres, anarquistes…)
  • A les Espanyes tenen diferents reptes:
  1. Monarquia o república?
  2. La qüestió territorial: Catalunya, Euskadi, Galicia, país Valencià, Balears, Andalusia…
  3. Crisi de la democràcia/desenvolupament vers una democràcia més participativa
  4. Els governs, siguin del signe que siguin, no solucionen els dos grans problemes:
  • La desigualtat, abisme entre uns pocs rics i eixamplament de al pobresa
  • La degradació de la natura
  • Això provoca desencís envers els polítics, governs, partits i la recerca de nous moviments sociopolítics que canalitzin la impotència, la voluntat de canvi… (15-M, moviments nacionalistes, sobiranistes, feminisme, pacifisme, ecologisme…)
  • A Europa, hi ha (menys en forces països el repte 1) tots es altres reptes i el 2)el trobem a Còrsega, Flandes, Escòcia, Gal·les, i en altres indrets el que planteja quina Europa volem: Federal? Confederal,? Dels Grans estats? De els nacions?. Se’n parla poc. I Catalunya està a l’avantguarda d’una manera d’entendre Europa.
  • El repte 3) i el 4) els trobem a tot el món.
  • Ens trobem tots en un procés personal i col·lectiu (i per tant en diferents ritmes, moments, experiències, històries…) de consciència sociopolítica i sobiranista catalana, que no ha acanat. Tost coneixem persones que segons el que va passant, segons la participació en actes, manifestacions han canviat de posició.
  • De fet, alguns analistes han dit que el moviment d’emancipació nacional català ha anat “trinxant “ els partits, tots han passat o passen els seves crisis, i hi ha processos de substitució política en les persones, dissolucions de partits, fundacions de nous agents polítics, fusions, canvis d’estratègies, etc…

 Re-lectures evangèliques

  • Jesús davant de les 613 lleis jueves, hi prioritzava les necessitats (de salut, d’esperança, compassió, consol…) de les persones sobre tot dels més vulnerables. Es va saltar el sàbat, el temple (puntals del judaisme), i proclamar la única Llei (més que llei, capacitat gravada en el cor) de l’amor.
  • Els primers cristians també es van saltar les lleis de veneració a l’emperador i alguns en resultaren màrtirs.
  • Estem en els Misteris de dolor, després dels de goig (sentència de l’ estatut, manifestacions, 11 de setembre…, fins la repressió del 1 d’octubre que comença el dolor). Els Misteris de dolor a més de patir presó, repressió, acusacions, calumnies, mentires, exili en algunes persones i les seves famílies, i en tot el poble, es pateix perquè estem en la foscor del túnel, en la incertesa, sensació de fracàs, d’haver caigut en ingenuïtats, errors, no sabem quan s’acaben…. Vindran els de glòria, que apunten, germen, d’alguna manera en els judicis internacionals, en la resistència i constància del poble…
  • El Misteri de la iniquitat és molt potent: el mal en els negocis de les armes, en les grans multinacionals, en la gran banca, en els autoritarismes governamentals, dictadures, repressions, fonamentalismes religiosos, que produeixen fam, set, guerres, migracions, morts, malalties…
  • L’ Amor als enemics, als que pensen diferents, els que s’oposen a la nostra actuació , ens comporta:
  • Preguntar-nos per que tal persona, tal posició, se m’oposa, reacciona així? Què li pot passar? Quines pors té? Intentar posar-se a la pell de l’altre, i comprendre la seva psicologia, història…
  • Preguntar-se què hi ha de mal en mi, d’enemic, d’aquella part insana en mi, que em desagrada, que odio, lews pors, angoixes que tinc…, i que me la reflecteix tal persona, tal grup, tal partit, tal posicionament, tals paraules…
  • Es tractaria d’estimar també aquella part insana, fosca meva, i potser podré descobrir la part sana de l’altre –opositor i dialogar, comprendre…
  • Llegir l’ Apocalipsis, llibre escrit de forma simbòlica per expressar la ràbia, el desencant, la impotència , el creixement en la fe pasqual, les actituds, les accions, el sentiments, les conviccions…,dels primers cristians i cristianes, davant d’un imperi romà persecutor, repressiu, misteri de la iniquitat…
  • Llegir els deixebles d’ Emmaús
  • partint de que els dos deixebles estaven desencantats tant de Jesús (sentenciat a mort i s’ha acabat la seva obra) cm del judaisme (les autoritats jueves l’han condemnat) i volen retornar als deus pre-jueus
  • el personatge narratiu posat per Lluc com Jesús els exposa el que deien ja les Escriptures: els avantpassats. Ens cal escoltar la gent gran la nostra història de lluites i repressions…
  • ens cal comprendre la pasqua, cal passar pel “dolor” per arribar a la “glòria” i així sempre ens costa molt.
  • En el compartir el pa, la vida, la conversa, ‘amistat, la fe, ens trobarem com els d’ Emmaús, anirem encertant de nou el camí…

Què podem fer?

  • Estem força desemparats davant d’un estat tant potent i repressiu, autoritari…
  • La Internacionalització del “procés “. Acudir als tribunals internacionals: són lents però aniran fent la seva feina. Donar a conèixer el que passa a Catalunya.
  • Ens cal la tasca dels psicòlegs per auto-comprendre’ns, eixamplar energies, refer-se, reanimar-nos, …
  • Ens cal reflexió, silenci interior, treballar la interioritat, la comunicació no-violenta…
  • Obrir espais de diàleg amb persones i col·lectius de diferents posicions polítiques com han fet els jesuïtes, i altres instàncies…
  • Mirar de respectar-nos, ser tolerants, no perdre els amistats, ser prudents…
  • Avançar en:
    • distingir legalitat del que és just
    • el servei als altres, al poble
    • la no-violència
    • la maduresa de la fe. Tot això que vivim ens ajuda a caixer en la fe, aprofundir-la, compartir-la, alimentar-la…

quim cervera, 20-22 juny 2018

 

Anuncis

MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

23 setembre 2014

Aquests darrers anys han aparegut al nostre país, Catalunya, i també en altres indrets d’Europa un conjunt de moviments sociopolítics “nous”. Aquí són per ordre d’aparició el 15-M,  l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC), Procés Constituent, Súmate (que recolza l’ ANC), Podemos, Guanyem Barcelona, i més darrerament un que s’anomena “Multiplicate”.  ANC, Súmate i l’entitat ja més tradicional Omnium, es situen en l’eix nacional (sense oblidar l’eix social) i 15-M, Procés constituent, Podemos, Guanyem Barcelona, Múltiplicate, especialment es col·loquen en l’eix social. Aquets darrers segueixen, sobre tot,  la tradició de l’esquerra.

En temps d’alteracions i crisis com la que vivim fa anys, normalment l’esquerra es divideix, presenta noves alternatives, i totes elles tenen vocació “universal” o així la manifesten. Totes apunten a confluir en una proposta social i política alternativa a la situació actual que consideren ben injusta.

Tant en els moviments de caire més nacional com en els de caire més social podem trobar forces punts comuns en les seves propostes concretes i també en el procés pel qual han arribat a constituir-se, com també en la metodologia que empren. Aquest fet reforça la hipòtesi de que els dos eixos estan a Catalunya totalment vinculats.

Però, aquí no voldria fer una anàlisi de sociologia política sobre aquest nous moviments. Ni tampoc veure els seus punts “forts” i “flacs”. Sinó que intentaré descobrir en l’horitzó que apunten, per un cantó i també el desig humà de felicitat col·lectiva, i l’energia estimuladora que sempre hi ha en el poble d’anar més enllà, en favor dels altres i del bé de tota la comunitat.

Tots aquests moviments indiquen, desitgen un futur social millor i hi treballen. Aquest anhel de dignitat, de justícia, de llibertat, de benestar personal i col·lectiu, prové d’una infraestructura antropològica, que connecta amb el nostre destí, en allò pel qual hem estat creats. L’horitzó social pel qual miren de lluitar és una aproximació, un avançament del regnat de Déu enmig nostre, fins i tot molts sense saber-ho. L’afany de que disminueixi la desigualtat és una relativa i limitada concreció del “Benaurats els pobres” i de “l’omple de bens els pobres” del Magnificat. La voluntat d’erradicar la corrupció és portar a terme també l’himne de Maria quan diu: i els rics se’n tornen sense res”. I el “dispersa els homes de cor altiu, ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils” no està en el “cor” dels “líders (moltes són “lidereses) i dels voluntaris i participants de tots aquests moviments que cerquen construir un nou sistema social on els “humils” no estiguin més a la “cuneta”?. Aquest intent de dignificar de nou la política, de trobar fórmules de participació ciutadana, en que tots ens sentim ciutadans/es implicats, no està en el camí de l’humanització i de l’alliberament que volia Jesús?. Són benaurats els que tenen  fam i set de justícia.

El revaloritzar la democràcia, el vot, el diàleg, el debat constructiu, l’assemblea per arribar a acords, i sempre per vies pacífiques, segueix la benaurança dels pacificadors. Molts dels membres d’aquests moviments són criticats negativament, fins i tot alguns per mitjans de comunicació de l’ església i sap greu que aquesta institució sigui un agent entre més d’altres, que ajuda a fer complir la darrera benaurança: “Benaurats els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel”.

Esperem que també la netedat de cor i l’apropament misericordiós sigui el més central i prioritari en les persones que formen part d’aquests col·lectius. Així repercutirà molt fecundament la seva tasca en el bé comú, en tot el poble.

Per altra banda, en l’instint profund, en les opcions, motivacions i forces de totes aquests persones i també en el sentit de poble comunitari inscrit en tots els grups humans, contemplem com segueix actuant aquest esperit que va moure el mateix Jesús i a tantes persones al llarg de la història de la humanitat i que anomenem Esperit Sant, Esperit d’ Amor, alè de vida. Aquest fons del fons nostre es va acostumant a la nostra natura, biologia, psicologia i història personal, i nosaltres i tothom que dóna vida i temps pels altres, es va acostumant a aquest Esperit, situant-lo com el motor del nostre fer. L’ Esperit també s’habitua als va-i-vens i a les dinàmiques antigues i noves dels moviments i grups socials i aquests, a vegades, sense ser-ne massa conscients es deixen portar més per aquest Esperit, que no pas per l’enveja, la mentida, la idolatria del diner i del poder, o per la corrupció que trenca vides.

La presència més o menys amagada de l’Esperit diví en tots aquests moviments, que intenten “fer néixer de nou”, que miren de fer créixer “la persona nova”, que ens avancen vers la “terra nova i el cel nou”, que es deixen portar per la llibertat del vent, ens recorda que, malgrat les crisis, les injustícies i les discriminacions, la societat ens estima.

El Moviment veïnal

  1. Repàs històric

Podríem catalogar 8 fases  en els moviments socials responent a les problemàtiques de cada etapa històrica

1ª La constitució de caixes de resistència El moviment obrer i popular també en els seus principis es va dotar d’altres tipus d’associacions i entitats: Ateneus Obrers, Enciclopèdics, corals, excursionisme, esport, centres culturals, el cooperativisme…, que han participat i promogut i col·laborat en els reivindicacions socials. Es dona tot plegat  en el segle XIX.

2ª La del Sindicalisme. El pas de les caixes als sindicats, a organitzacions obreres que defensen la classe obrera. Els sindicats han anat variant, consolidant-se, cadascú amb les seves ideologies, formes organitzatives i en les societats democràtiques segueixen tenint un gran paper i estan totalment incorporats a la vida social, sigui a través de la lluita oberta o a traves de la negociació (segons moments en la història de cada país). Els sindicats neixen a pel 1830 i mitjans segle XIX. Han tingut la seva història, alts i baixos, i es mantenen, actualment amb una crítica (com sempre per part de la visió conservadora de la societat) i amb una autocrítica procedent de la mateixa classe treballadora. A Catalunya han tingut una forta component anarquista i actualment fa temps hi ha una unitat d’acció entre CCOO i UGT.

  • Tenen lideratges masculins
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat

3ª La dels Partits Polítics que sorgeixen a mitjans i finals del segle XIX. Alguns són partits de quadres i altres de masses, uns de dretes i altres d’esquerres, centre… La classe obrera  i popular fa un pas mes que els sindicats i s’organitza en partits obrers per influir en la política democràtica i/o per fer la revolució socialista. Els partits d’esquerra s’han consolidat sobre tot al segle XX  i han adquirit el pensament socialista, socialdemòcrata o comunista i més endavant han incorporat els elements polítics ecologistes, pacifistes i feministes. Al llarg d’aquest 100 anys a Catalunya hi hagut una proliferació de partits polítics, que han nascut, mort, fusionat, escindit…, i ara reben una forta crítica social, estan massa desprestigiats, i tenen potser organitzacions massa “fèrrees” i una imatge massa disciplinària, i en part burocràtica, dogmàtica i corrupte que no respon massa a la realitat. Del prestigi del temps de l’antifranquisme  (Assemblea de Catalunya, Coordinadora, Plataformes…), s’ha passat en pocs anys a un desencant greu.

  • Tenen lideratges fonamentalment masculins i van apareixent lideratges femenins.
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat, fins que en la democràcia són pilars de la mateixa.

4ª La de els Associacions Veïns i el moviment veïnal popular, que apareixen per una necessitat de complementar el treball sindical en el món laboral, amb el treball en el camp social, cultural i urbanístic (equipaments, infrastructures, vivenda, entitats…) dels espais on viu la classe treballadora i les capes populars. Sorgeixen, sobre tot al nostre país, a principis dels anys setanta, en tots els barris i ciutats de Catalunya  participen de la lluita antifranquista, iniciant-se en comissions de barri, i que han dinat molts líders polítics i han passat a una situació (exemple honroses excepcions) de juntes de gent gran, amb poca intensitat reivindicativa, o en alguns casos , actualment, en mobilitzacions de caire local per temes de barri (urbanisme, equipaments, lluita contra la cisis, yayo-flautes…)

  • Els lideratges han passat de ser en un principi de força gent jove a gent més aviat jubilada.
  • Es van adaptar a l’associacionisme dins del règim franquista que es va anar obrint relativament i després han continuat en la democràcia.

5ª La dels nous moviments, procedents en part del Maig del 68:

Cap al final del segle XX s’ha vist la necessitat dels moviments socials que apunten a qüestions bàsiques  i globals i que travessen tota la realitat social. Aquests moviments fonamentalment són:

  • El pacifista (previ en Gandhi, i Luter King, i es desenvolupa contra la guerra del Vietnam) . A Catalunya s’estén amb els objectors de consciència, els insubmisos, els anti-militaristes, les mobilitzacions contra la OTAN, i més endavant contra la guerra de l’Irak…
  • L’ecologista (té precedents molt antics, s’inicia al segle XIX però l’ecologisme modern es desenvolupa sobre tot els anys setanta). Apareixen els Partits Verds (Conh Bendit) a Europa, als EEUU, arreu del món i també a Catalunya. Moviments que esdevenen partits, i altres entitats: neo-rurals, cooperatives, mobilitzacions contra les cot aminacions, certs tipus d’energies, energies alternatives, medicina, consum, horts urbans, cases, alimentació, higiene, espiritualitats de caire alternatiu…
  • El feminista (arrels en el segle XIX i el feminisme modern re-ssorgeix els anys seixanta-setanta). Es fan congressos feministes a Barcelona, apareix el Partit feminista (Lidia Falcón), relació amb els moviments d’homosexuals, qüestions de gènere, les quotes en els partits, el llenguatge inclusiu, les dones en instàncies empresarials, a les entitats, a  l’església…
  • També un moviment no tant definit i no tant organitzat seria el de la laicitat, que critica la confessionalitat els estats i aposta per un marc de llibertat religiosa obert on tota ideologia, ètica i religió hi pugui cabre i siguin respectats.
  • Tots aquests moviments posen en qüestió els bases en què es va estructurar el neolític (domini i control de la natura, patriarcat, defensa i seguretat i maridatge entre Esglésies i Estats). Com hem dit els partits de l’esquerra han anat incorporant aquestes propostes.
  • Lideratges tants masculins com femenins, i en alguns casos van augmentant aquests.
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

 

 

6ª La de les ONG (el 1863: Creu Roja; 1947-1950, ja se’ls dóna aquest nom a les Nacions Unides) i el voluntariat  (1992: en les Olímpiades, aquest concepte té èxit…)pel Tercer i Quart Món, l’economia social…, que es desenvolupen sobre tot arrel de al globalització, en els anys vuitanta i noranta del segle XX. Són Fundacions, Associacions, que comencen en el camp de la cooperació internacional,(moltes d’arrel cristiana) i també se’n van creant per atendre, acollir i acompanyar transeünts, sense sostre, toxicòmans, famílies desestructurades, prostitutes, discapacitats, gent gran… Igualment apareixen les empreses de reinserció social (de reciclatge, tallers, autoocupació, cooperatives , societats anònimes laborals…) i les associacions de joves contra l’atur, el comerç just, les banques ètiques, reapareix el consum cooperatiu…

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • Van adquirint unes estructures d’associació o de Fundació, i també d’empresa

7ª La dels Moviments anti-globalització o per una altra globalització alternatius (alterglobalització, altermundisme amb els precedents de l’internacionalisme, “un altre món és possible”) i anti-sistema: okupes, associacions d’aturats, de joves, pensionistes, moviments d’autogestió (precedents en els anys seixanta-Maig 68- i que es manifesten a Catalunya a finals del segle XX) … Apareixen sobre tot els anys noranta i principis del segle XXI, relacionats amb els moviments feminista, ecologista i pacifista de la 4ª fase i també amb les ONG de la 5ª fase, i porten a la situació actual.

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

Models actuals de reivindicació social: la de les accions puntuals locals (per qüestions de barri, urbanístiques, en el camp de l’ensenyament, de la sanitat, vivenda, …)

  • per una temàtica determinada
  • es van estructurant en moviments més globals:
  • 15-M, deutor dels moviments alterglobalització, i que remouen la consciència democràtica, fan pedagogia política, aglutinen noves generacions, amb certs tons “àcrates” i assemblearis.
  • Plataforma contra les Hipoteques, amb una lluita molt programada, i amb èxit , la LP, pressió als diputats, manifestacions, negociacions…
  • Assemblea Nacional Catalana, constituïda després d’un quants anys de la proliferació de  moltes entitats sobiranistes, que han anat confluint, sobte tot arrel de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut, i a partir de la manifestació del 11 de setembre del 2012.
  • Forces lideratges femenins
  • Organització participativa, en xarxa, assembleària…

Cal ajuntar-hi un altre tipus de moviments transversals que venen de lluny i són presents avui en dia:

  • La lluita per l’alliberament nacional en cada nació, sobre tot en les nacions oprimides, com la nostra, s’ha anat relacionant de diverses maneres, i tant amb partits de dretes, com de centre, com d’esquerres, i amb diferents moviments socials del nostre poble. La base popular del nacionalisme i el patrimoni de nacionalisme popular organitzat ha de connectar també amb el moviment obrer i d’esquerres. Amb lideratges força femenins a Catalunya.
  • Un altre moviment interessant procedent del segle XIX i que ha tingut diferents transformacions fins a vull és el moviment cooperativista, i el que actualment en diem d’economia social, sostenible, d’inserció, que té en compte una altra forma de gestionar les empreses, i que assumeix també els processos d’inserció laboral , social i educacional, fins i tot de persones amb dificultats (discapacitats, quart món, dissocials…)
  • Aquí no caldria oblidar l’experiència llarga de segles de les religions, les conviccions, les ètiques i dels humanismes , en el que poden aportar d’esperit de fons, de sentit, de simbologia que estimulen, apunten on són els problemes greus, on la gent pateix, i donen vida i esperança.
  1. Situació actual del moviment veïnal
    a.Context en el que es mouen
  • Globalització econòmica, política (no tant) i cultural.
  • La supeditació de la política a l’economia.
  • La crítica a la política, als partits i als polítics, sovint demagògica i manipulada pels poders econòmics i mediàtics, per despistar a la població, i produir desencant, desesper i per tant incapacita l’acció política del poble, disminuir les   possibilitats de desenvolupament de la democràcia en àmbits de la vida quotidiana, del territori i de les empreses, i preparar el terreny per autoritarismes i centralismes que són favorables al poder econòmic-financer i mediàtic. Desafecció envers la política produïda per la corrupció, pel domini de l’aparell en els partits, i la poca participació i decisió des militants i votants. Es vol més democràcia interna i més propostes de democràcia participativa envers la societat.
  • Xarxes socials i Noves tecnologies que empren amb normalitat, extensió i intensitat, com un recurs bàsic i indispensable.
  • Enfront de es retallades producte de la crisi econòmica, financera, i també política (mancances i retrocessos democràtics), de valors, i de fa més temps l’energètica, alimentària, i ecològica)
  • Davant de les desigualtats socials
  • Davant de governs de diferent signe polític que no poden ni solucionar la crisi, ni l’encaix entre Catalunya i Espanya, ni desenvolupar la democràcia, i frenar la corrupció.
  • Hi ha un buit socio-polític que han creat els partits (molt desprestigiats) que omplen aquest moviments.
  • Moviment d’emancipació nacional
  • Moviments migratoris.
  • Pluralisme i diversitat cultural i religiosa.

    b.Processos que s’han produït en el moviment veïnal
  • Traspàs de líders als partits p9litics i a les Administracions
  • Envelliment en forces Associacions dels socis actius. Amb excepcions interessants. Els mateixos barris s’han envellit. La població jubilada, de la tercera edat creix i té problemàtiques diferents. Gràcies a ells, moltes associacions e veïns i altres tipus d’associacions aguanten i treballen.
  • Els joves es decanten més per moviments alternatius, anti-globalització, ONG, 15.M. PAH, nacionalisme… Passa semblant en els sindicats i en les parròquies més. Els joves estan més i dominen les xarxes socials, noves tecnologies…
  • Molts barris i pobles s’han urbanitzat, han guanyat en equipaments, serveis.,.., tot i que encara hi ha molta feina a fer, però potser més social, humana, educacional, formativa…
  1. Futur
  • Necessitem un moviment social ampli

+Amb un braç econòmic, d’economia social (cooperatives, SAL, empreses del tercer sector…), seguint Arcadi Oliveras, Sampedro i altres, fonamentat en els valors de pa per a tothom, justícia i igualtat
+Amb un braç polític fonamentat en els valors de la llibertat, del dret a decidir i de la pau
+Amb un braç cultural d’idees, utopies, valors, emocions, que innovi i crei una cultura enfront de la cultura dominant basada en els mitjans-empreses de comunicació-publicitat, i que estigui present en les entitats del poble, fonamentat en els valors de la creativitat, la fraternitat i la saviesa.
+I que valori el paper de l’espiritualitat i de la religió, com a motor profund de l’acció transformadora i com a donadora de sentit i esperança, reconegui la diversitat religiosa en un estat laic.

  • Avui dia per tal d’avançar vers l’aniquilació de les classes socials, vers un altre sistema social més igualitari, més digne, més respectuós amb la natura, més pacífic, i de benestar per tothom, ens cal una GRAN ALIANÇA, una GRAN UNITAT, que inclogui:
  1. Els sindicats
  2. Els partits polítics d’esquerres
  3. Els moviments populars veïnals.
  4. Els moviments socials: ecologista, feminista, pacifista, per una altra globalitzaciò, indignats…
  5. El moviment nacional popular.
  6. El moviment cooperativista i d’economia social.
  7. L’experiència de les religions, les conviccions, les ètiques i els humanismes.
  • Els valors bàsics podrien ser: PA, TREBALL, JUSTICIA, PAU, ECOLOGIA
  • Les forces fonamentals podrien ser: PARTICIPACIÓ, SOLIDARITAT, IGUALTAT, DIFERÉNCIA , UNIVERSALITAT, CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I COMUNIÓ.
  • Ens cal una innovació dels mètodes, tàctiques i estratègies, que es basin sempre en la sensibilització, en la presa de consciència i en la mobilització popular
  • Ens cal un nou tipus d’organitzacions més participatives.
  • La socialització i educació socio-política

És fonamental en els moviments socials

+El procés educatiu per arribar a participar en ells o per crear-los, que normalment                      està en mans de moviments educatius amb una certa dimensió espiritual, ètica, de                        conviccions profundes.

+La pedagogia que constantment han de fer per sensibilitzar, conscienciar el poble i                      cada cop a mes gent.

+La mobilització en accions concretes que cooperen en el procés de concientització.

  • Darrera de la mobilització, del moviment, de l’associació, de l’impuls social per reivindicar quelcom just, hi ha sovint una dimensió espiritual, humanista, ètica, que esperona, motiva, anima, dóna sentit i esperança, sosté les frustracions i fracassos, ajuda a ser fidel i constant, consola, cohesiona, fonamenta…
  • Si no es va produint, estructurant un gran moviment internacional que inclogui tot el patrimoni d’aquesta història i totes les sensibilitats, no serà possible avançar vers una societat que sigui realment democràtica, on la democràcia entri a les empreses (cooperativisme, autogestió…) i on tothom pugui viure dignament.

Les associacions de veïns poden contribuir aquesta gran aliança, a aquest moviment internacional, tant en la pedagogia de l’acció, en la mobilització, com en la concientització, en la formació del fons ètic i espiritual que totes les persones experimentem, d’una manera o altra.