Lluc 3,1-6 Predicació de Joan Baptista

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 34

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 12 febrer 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 3,1-6

 

Predicació de Joan Baptista (Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Jn 1,19-28)

1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S’alçaran les fondalades,

s’abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La valoració de la persona i l’important paper que realitzà Joan Baptista.

 

·         L’exhortació a la humilitat imitant a Joan, per tal que cada cristià i cristiana i tota la comunitat, sigui facilitadora del missatge de Jesús perquè arribi a tothom sense cap mena d’impediment. Es tracta de tenir clar el projecte de Jesús i posar-s’hi al servei, evitant personalismes, protagonismes i actituds de queixa, de víctima, o de divisió, o reticències totalment secundàries, que ja es podrien donar en les primeres comunitats..

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Diu més de Joan que de Jesús.

 

·         Però ens situa bé el temps de Jesús, i qui el va ajudar (Joan) i qui li va posar traves al seu camí (Cèsar, Pilat, Herodes, els summes sacerdots…).

 

·         Ens indica la intenció de Déu: de comunicar a  través de la vida de Jesús, l’alliberament a tothom.

 

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

ü  M´és una crida a col·laborar en crear un  entorn favorable, humà.

 

ü  M´és una crida a acceptar les dificultats i a seguir caminant, actuant, no deixar d’esperar, malgrat a vegades hi hagi “deserts”, silencis, desencants…

 

ü  Les paraules d’ Isaïes aplicades a Joan, són molt sàvies i amb imatges geogràfiques ens mostren el que ens passa en la nostra quotidianitat, en la vida com a camí.

 

ü  La paraula “salvació” per entendre-la , l’haig de traduir a alliberament, estimació, vida, …

 

ü  Si “descodifiquem” el text en diferents aspectes, podem elaborar dos quadres que ens poden ajudar a la interpretació i a extreure’n el missatge fonamental:

 

 

 

 

 

 

 

Primer quadre:

 

Temps Espais Subjectes

Persones

Adjectius Verbs-Acció Objecte

Fets-Situacions

Any 15

Del regnat de

  Tiberi Cèsar, emperador     Regnat
  Judea Ponç Pilat Governador    
  Galilea Herodes Tetrarca    
  Iturea Traconítida Felip (germà) Tetrarca    
  Abilene Lisànies Tetrarca    
    Anàs Pontificat    
    Caifàs Pontificat    
  Desert Joan, fill de Zacaries      
    Déu   Va comunicar la seva paraula
  Regió Jordà     Anà i predicà un baptisme de conversió per al perdó dels pecats
  Llibre Isaïes Profeta Està escrit  
  Desert Veu   Crida  
  Camí Senyor   Prepareu el camí
  Rutes     Aplaneu les seves rutes
  Fondalades     S’alçaran les fondalades
  Muntanyes Turons     S’abaixaran les muntanyes i els turons
  Terreny   pla / tortuós Quedarà el terreny
  Camí   escabrós Serà allisat el camí
    Tothom   Veurà la Salvació
    de Déu      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segon quadre

 

Destinador Destinataris
Déu ·         Joan

·         Tothom

Subjecte Objecte
·         Joan

 

 

 

 

o   Veu (Isaïes)

 

 

 

§  Tothom

·         La Paraula de Déu

·         Anar per tota la regió del Jordà

·         Predicar: baptisme de conversió per al perdó dels pecats.

 

o   Crida

o   Prepareu el camí del Senyor

o   Aplaneu les seves rutes

 

§  Veurà la Salvació de Déu

“Ajudants” “Enemics”
Ø  Desert

Ø  Isaïes

Ø  Fondalades alçades

Ø  Muntanyes i turons abaixats

Ø  Terrenys (tortuosos) aplanats

Ø  Camins (escabrosos) allisats

Ø  Emperador, governador, tetrarques..

Ø  Summes sacerdots: Anàs i Caifàs

Ø  Impediments

 

Ø  Tortuositat dels terrenys

Ø  Escabrositat dels camins

 

 

ü  Lluc té interès en situar en el temps i en l’espai uns fets que ell creu són importants: la predicació de Joan Baptista, que vol mostrar com a “preparador” del camí-missatge de Jesús, ja anunciat pel profeta Isaïes.

 

 

ü  Les notificacions de temps i de persones no cal que siguin exactes històricament, segons entenem avui la història científica moderna.

 

 

ü  Notes sobre els personatges:

 

·         Tiberi César (14-37 després de Crist), temps en que es realitza l’aparició del Baptista i la vida pública de Jesús. Nom d’origen llatí relacionat amb el riu Tíber.

 

·         Ponç Pilat : nombrat per Tiberi Cèsar procurador de Judea l’any 26 després de Crist, fins el 37. Fou el 5é governador romà de Judea. Té un paper important en el judici i mort de Jesús (el podem situar com “enemic” del missatge de Crist). El nom de Pilat és d’origen llatí que podria derivar de Pilatus (el que porta un pilum o javelina). O pot procedir de Pileatus, de pileus, distintiu dels lliberts (esclaus alliberats) i que significaria “el que porta la gorra de feltre”. I Poncio procedeix d’un nom llatí que significa “pont”.

 

 

 

·         Herodes: És Herodes Antipas, fill d’ Herodes I el Gran(4 abans de Crist a 39 després de Crist). És el que va empresonat i fer decapitar a Joan Baptista (era doncs un “enemic”). Lluc fa bé d’anomenar-lo Tetrarca i no rei (com fa Marc), ja que no va ser rei- Herodes Antipas va interrogar i ridiculitzar Jesús (”enemic”) durant el judici davant de Ponç Pilat. El nom Herodes és d’origen grec i procedeix del terme heros que vol dir heroi.

 

·         Felip (=Filipo): del 4 abans de Crist  al 33/34 després de Crist. Fill d’ Herodes el Gran i de la seva cinquena dona Cleopatra de Jerusalem, i germà d’ Herodes Antipas. La seva tetraquia es va caracteritzà per un bon  i mesurat govern. En un  principi es va guanyar l’odi del seu pare per les intrigues del seu germà Herodes Antipas, en enterar-se el pare de la falsedat de les acusacions li va deixar en herència el govern de: Traconítide, Galaunite, Aurante, Betanea, Perea i Iturea. Lluc no cau en l’error històric (Mateu  Marc s’equivoquen) de posar a Filipo com casat amb Herodias i que el seu germà Antipas li havia robat la dona per casar-se amb ella. Segons Flavio Josefo (historiador romà) Filipo es va casar amb Salomé filla d’ Herodias. Herodías abans de casar-se amb Herodes Antipas, era la dona d’ Herodes II, fill d’ Herodes I el Gran, i de Mariamme II. El nom Filipo es d’origen grec i procedeix de la combinació de l’arrel phil (amic) i el substantiu hippos (cavall) i per tant significa : “amant dels cavalls”.

 

·         Lisànies: Segons Flavi Josefo, Lisànies va morir el 36 abans de Crist i Lluc el situa el  28 després de Crist). O Lluc no té el coneixement històric precís o hi ha dos Lisànies: un fill de Ptolomeo, governador de Calcis i del Líban que hauria mort del 36 abans de Crist i un altre que hauria exercir de tetrarca  a Abila (Abilene) entre el 25 i 30 després de Crist. El nom és d’origen grec i procedeix de la combinació  del verb lyo (dissoldre, deslligar, alliberar) I el substantiu ania (pena) i així significaria, doncs, “el que allibera de les penes”. Aquest personatge és més difícil col·locar-lo en el sector dels “enemics” del camí-missatge de Jesús ( si  a cas com a “poderós”, ja que Jesús s’enfrontà amb els poders establerts).

 

·         Anàs: Summe sacerdot jueu del 6 al 15 després de Crist.  A Ismael el va succeir en el sacerdoci, Eleazar, fill d’ Anàs, i a aquest Caifàs, el seu gendre. Anàs podria seguir exercint el poder en l’ombra i per això Lluc parla dels dos: Anàs i Caifàs. Cinc dels seus fills, a més de Caifàs, van ocupar el càrrec de Summe sacerdot. El nom procedeix de l’hebreu: hananya que vol dir: Yhavé és misericordiós” (paradoxa del nom si el referim al paper que va tenir en la sentència de mort de Jesús, per tant el podem qualificar d’”enemic”)

 

·         Caifàs: Summe sacerdot del 18 al 36 després de Crist, que podria ser gendre d’ Anàs i va exercir un molt important paper en la condemna de Jesús (“enemic”). El 18 d. Crist fou designat sacerdot per Valeri Grato i tret com a tal per Vitelio en el 36 d. de Crist. El nom  pot procedir de l’arameu kepa (pedra, roca) o cayaphah que vol dir depressió.

 

 

 

ü  Notes sobre els espais, a part dels nomenats com territoris on governaven els personatges indicats:

o   Desert: lloc de pregària, de silenci, de prova, de trobada amb un mateix, i amb Deu, de reflexió, de dejuni, d’austeritat, de conversió i canvi d’estil de vida, símbol de la travessia del poble jueu per anar a la llibertat, sortint de l’esclavitud…

 

o   Regió del Jordà: zona del riu i l’aigua és símbol de purificació, de conversió, d’aliment, de vida, de submergir-se en el mal-mort, i des ressorgir (ressuscitar) a la vida, lloc del baptisme de Jesús i d’altres…

 

o   Camí, rutes: Tot l’evangeli de Lluc està organitzat com si fos un camí que fa Jesús des de Galilea (espai de frontera, de pas, obert, de mentalitats tolerants, de vida…) a Judea (espai de tancament, de rigor, de legalisme, moralisme, on sentencien a mort a Jesús…). El camí de Jesús, com camí de vida, representa tots els nostres camins de vida. Sempre ens cal caminar. És més important el camí que la fita. En el camí aprenem a viure, a ser,… Calen persones que aplanin els camins per fer-nos-els més assequibles, caminables,..i treure tot allò “escabrós” que fa nosa. Necessitem persones que ens despertin la nostra confiança-fe interior per tal que desenvolupem el millor que tenim i ho compartim.

 

o   Fondalades: S’alcen per tal de que ni ens baixem i després ens cansem per tornar a pujar. Es refereix a les nostres depressions, baixades d’ànim  desenganys, desencants, manques d’esperança…

 

o   Muntanyes i turons: s’abaixen pel mateix. Es refereix a les “pujades d’ànim, de to, ..potser massa  exagerades, als impediments que trobem en la vida, que podien provenir de dins nostre, o de fora, de situacions, estructures injustes, sistemes tacats, rígids, normes estrictes que poden frenar i interdir l’estimació, la pau, la llibertat…

 

o   Terreny tortuós que cal també aplanar, facilitar, ..Joan amb la seva prèdica a vegades dura, austera, critica, de conversió i purificació (baptisme) prepara el terreny (i ell després desapareix humilment) perquè la predicació i acció de Jesús sigui més fàcil, i mes positiva, engrescadora, alliberadora, en la que ja no es tracta de queixa i lament sinó de gaudir de la vida, de l’amor i perdó de Déu assegurat per sempre.

 

 

 

ü  El text ens anuncia carament que Déu es vol comunicar a tothom, i ho fa a través dels  profetes (Isaïes, altres i Joan) i d’una forma més transparent a través de la mateixa vida (sentiments, desigs, actituds, accions, paraules, estil) de Jesús. Déu vol la salvació (alliberament, despertar a la fe, esperança i amor) per a tothom. Vol que tothom sense cap discriminació (i així ho feu notar Jesús en la seva relació amb els malalts, marginats, infants, dones, pobres…) arribin a la dignitat, a la llibertat plenes.

 

 

ü  El text és una crida a preparar el camí per part de tots nosaltres, de crear àmbits, espais, climes de bona trobada, de bona relació, de bona convivència per tal que l’aroma de la bona nova , el perfum del do immens de sentir-se estimats s’estengui arreu, per tal que tothom VEGI i experimenti  l’ Amor infinit.

 

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Tots el que grups, persones, m’ajuden a sentir.me bé i a sentir bé als del seu entorn.

 

·         Tot el que ens desperta a caminar, superar dificultats.

 

·         També s’observen “enemics” interns o externs que ens no ens permeten pouar dins nostre o treure el millor que tenim.

 

 

b. En la societat

 

·         Tots els grups, associacions, institucions que col·laboren en treure dominacions, opressions, guerres, baralles, i posen pau, justícia, alliberen…

 

·         Per altra banda hi ha sectors, estructures que posen “turons”, “fondalades”, i que no deixen viure, o frenen processo, o aturen els desenvolupament  de les persones i pobles, especialment dels més pobres…

 

 

c. En l’església

 

·         L’Església quan fa el que va fer Joan de preparar el terreny del missatge de vida de Jesús, és quan actua millor.

 

·         Cada cop que no s’atrinxera en les seves regles, institucions, mantenint-les, defensant-les més que el missatge evangèlic, actua verdaderament com església servidora de la humanitat.

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

 

1ª   ¿ Quines persones, grups, t’ajuden , et faciliten el camí de la vida a tu i als del teu entorn? ¿per què? ¿Els hi agraeixes?

 

2ª  ¿Quines persones , grups, associacions, institucions ens dificulten el camí de la vida a nosaltres, als mes necessitats? ¿Per què? ¿Com vivim i gestionem la seva enemistat?

 

3ª ¿ Com va experimentar, viure, sentir, Jesús les oportunitats, facilitacions, i les amenaces, enemistats, dificultats?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 33

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 25 gener 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

1 »Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

8 Li diu Felip:

–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 

·         Pot respondre a neguits que tenia la comunitat joànica: poca serenor, poca confiança, incertesa sobre el “després de la mort”, dificultats d’entesa entre persones que provenien de diferents llocs, cultures, formes de viure la fe…L’ Evangeli de Joan insisteix molt en l’amor, perquè precisament mancava entre els germans/es de la comunitat.

 

·         Hi a una voluntat de refermar la fe i de centrar-se en Jesús ressuscitat, viu i present en la comunitat.

 

·         Es pretén reforçar la figura de Jesucrist com a camí vers el Pare invisible, i la vinculació intensa entre el Pare i Jesús.

 

·         Valora les obres dels que segueixen a Jesús.

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Jesús ens vol calmats

 

·         Ens invita a creure en Déu: confiar, deixar-nos guiar i a sentir la seva companyia. Sols l’amor és digne de ser cregut.

 

·         Ens invita a creure en Ell, també.

 

·         Se’n va i ens prepara lloc: motiu més per la calma.

 

·         Nosaltres ens hem de preparar per morir. Creiem que estarem amb Ell.

 

·         La mort és un camí, un traspàs en companyia del Crist que ens ve a cercar perquè no ens perdem pel camí, perquè anem a la casa nostra, a on ens esperen.

 

·         Ens recorda el camí per anar-hi. Ell s’ha esforçat en la seva vida per indicar-lo.

 

·         Jesús és el camí: Camí per anar a la vida, a la felicitat. Creure, viure la fe és més caminar “amb”, acompanyat, sentir que Ell està amb nosaltres, i fer camí amb Ell, a vegades sense saber ben bé on anem, que no pas està segur amb unes normes, unes morals, unes disciplines, rituals i doctrines…

 

·         Jesús és la veritat. No tant uns dogmes escrits, estables, fixats…sinó unes dinàmiques veritables que ens ajuden a sentir-nos estimats, és la veritat del fons del cosmos, de la vida, de les persones, el tresor més preuat que hi ha en nosaltres, davant de lo qual tot lo altre és secundari, relatiu. L’amor a Déu i els altres és el referent de tot: de pensaments, desigs, sentiments, accions i paraules…

 

 

·         Jesús és la vida: la Felicitat, la participació en l’amor que està arreu: en la natura, en la història, en els fets, en els altres, en els grups, en les associacions i entitats, en els moviments socials, en la societat, en els comunitats i institucions de les diferents religions i conviccions, en nosaltres, …

 

·         Jesús remarca als seus deixebles, que Ell és el signe, el sagrament del Pare.

 

·         Li sap greu que encara no el coneguin

 

·         Li sap greu que encara  o hagin descobert que Ell és el pas cap el Pare, el camí vers,…que la seva missió i funció en aquest món és mostrar el Pare en tota la seva vida, i per tant el nostre camí de vida i de felicitat.

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

·         M´és una invitació  asserenar-me, a la pau interior.

 

·         M´és una invitació a conèixer Jesús, expressió, comunicació, manifestació (“logo”, “marca”, signe… del pare és conèixer Jesús). En la vida, paraules, gests, accions, desigs voluntat, sentiments, pensaments de Jesús podem “veure”, copsar, captar qui és el Pare-Mare, Misteri de Vida i Amor de la realitat. A través de la vida de Jesús captem la VIDA i l’AMOR infinit, coneixem, podem comprendre què és la vida, que és el més important de la vida, què és el fons de tot, el tresor, el sentit, el que ho omple i impregna tot, que està vivificant, estimant tot…

 

·         El Pare-Mare, aquest Misteri infinit , insondable, com “riu subterrani amagat”, està dins i en el més fons del Crist, el que li dóna sentit, el que l’omple totalment, com en nosaltres si ens deixem omplir per l’Esperit d’amor i de vida que va omplir a Jesús.

 

·         El Pare-Mare és el que fa les obres, les accions estimadores, alliberadores, de felicitat, de dignitat, de pau, de justícia per la humanitat.  El Fill les mostra, les serveix, els fa en nom i per la força de l’AMOR-VIDA, l’Esperit Sant és el mateix amor en moviment.

 

·         Jesús està amb el Pare-Mare, està endinsat, empeltat, difós en aquest gran mar que és la VIDA, Déu que ho omple tot.

 

·         Jesús ens invita a creure en els obres, que és el que podem veure i el que és important (per les obres els coneixereu ) i el que ens permet discernir qui està amb el Pare-Mare, amb la VIDA-AMOR. Moltes persones que no coneixen el Crist estan amb Ell, i amb el Pare perquè fan les seves obres.

 

·         Podem fer obres molt majors i adequades a la nostra època, a les nostres qualitats, a les necessitats que hi hagin, amb molts més recursos, podem donar més de si del que ens sembla (crear petits grups i comunitats cristianes, moviments cristians de joves, d’adults, moviments socials, ONG, denúncies, manifestacions, xarxes solidàries, …).

 

·         Ell se’n va i ens deixa perquè continuem, perquè ens espavilem, perquè no deixem les obres, perquè sapiguem fer-ho sense estar físicament present.

 

·         Però confiant, creient que està present dins nostre, en el record , en el cor, en el seu evangeli, en els obres de molta gent, en les persones, en les celebracions, en la pregària… Mentre el recordem segueix present, com també estan presents en el nostre cor (“re-cord”) totes les persones que ens han fet bé i recordem.

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Moltes persones , en el neguit diari, a vegades d’un ritme massa ràpid i estressant, necessiten calma, pau, serenor.

 

·         La pregunta de Tomàs com l’expressió de Felip  és la de molts. Expressen el desig de molts, creients en Déu o no que voldrien demostracions clares i contundents…

 

·         Però estem en el camí, en la limitació i condició humanes, no en l’esfera  o en la perfecció de Déu.

 

·         Avui dia també ens torbem amb gent incompresa, que no és (o no es vol) entesa, com li passà a Jesús, dins dels seus mateixos amics.

 

·         Les persones que cerquen, quer viuen al si d’altres religions o conviccions diferents del cristianisme, si s’estimen, si cerquen la veritat, si s’entreguen, sobre tot als més necessitats, estan en el camí del Crist.

 

 

b. En la societat

·         Moltes obres socials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

 

c. En l’església

·         Moltes obres eclesials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

·         L’Església si és acollidora, hospitalària, humanitària, solidària, generosa, servidora sobre tot, eixampla , recrea, desenvolupa, la gran l’obra que inicià Jesús, i mostra aquest Misteri d’ Amor, que anomenem Pare, Déu, Transcendent, Absolut, Ú.

 

·         A vegades certs sectors d’església s’agafen de manera massa fonamentalista a Jesús com veritat en el sentit de “doctrina segura” (no és el sentit de  “veritat” que ofereix Jesús), i obliden que Jesús és “camí vers…” i que cal caminar amb Ell, en les incerteses i inseguretats de la vida.

 

 

 

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿T’has torbat amb persones que com Tomàs, i Felip cerquen, fan preguntes semblants? ¿amb qui? ¿On? ¿Han trobat resposta?

 

2ª  ¿T’has trobat amb persones que no han estat enteses, compreses, com mli passa a Jesús?

 

3ª  ¿Jesús, per tu, en el moment que vius, és més aviat “Camí”, “Veritat”, o “Vida”? ¿Per què?

 

4ª ¿Quines “obres més grans” estem fent? ¿amb qui? ¿quines obres més grans observes que es realitzen en el teu entorn proper? ¿A favor de qui?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Evangeli Joan 12,1-8: Unció de Jesús a Betània

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 32

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

 

Data: 9 gener 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 12,1-8: Unció de Jesús a Betània

1 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2 Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 3 Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

4 Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

5 –Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.

7 Jesús digué:

–Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. 8 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.

 

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Ens descriu diferents personatges amb diverses actituds que ja es devien trobar en les primeres comunitats:

o   Els/Les  que serveixen i han entès l’actitud bàsic a dels seguidors de Jesús, els que es senten vius, ressuscitats: Marta,

o   Les/Els que seuen a taula, escolten la paraula, comparteixen vida amb Jesús: Llàtzer

o   Els/Les que actuen contagiant l’ambient, les comunitats, les persones, de la fragància de l’amor, de l’amabilitat, de la salut, del perdó, de la com-passió, de la bondat, la justícia, la llibertat, la germanor, la pau…i gaudint-ne. Segueixen la mateixa missió de Jesús, de fer córrer el regnat de Déu: Maria

o   Les/Els que recorden la Llei, aprofitant-se dels pobres, del mateix exemple del Senyor de preferir-los, per criticar l’acció dels altres, i per quedar-se diners, en nom d’una mena de “messianisme pseudorevolucionari, pseudosolidari”: Judes Iscariot que es vendria el perfum per donar-lo als pobres però no té interès real pels pobres, ja que és un lladre corrupte.

 

·         La unció de Maria recorda el lavatori de peus que realitza Jesús en el darrer sopar  per tant és un recordatori-memorial a la comunitat cristiana, del que la seva funció és servir.

 

  b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús és una persona que valora l’amistat i té cura des amics: els visita, s’hi sent escoltat, estimat, s’hi troba be a casa seva, necessita d’aquest afecte, com tothom,  per seguir endavant en la seva acció.

 

·         Jesús gaudeix d ela conversa, del compartir taula. Es deixa estimar. No té cap problema en mostrar les seves necessitats i està content de que li donin sopar i l’atenguin bé.

 

·         Jesús agraeix el tracte delicat de Maria.

 

·         Jesús es fixa amb el que és important: servir i ser servit, estimar i acceptar i agrair el ser estimat.

 

·         Jesús va a fons.

 

·         Jesús frueix de l’acció delicada, senzilla, però d’una gran intensitat  afectuosa i  simbòlica de Maria. Sap viure el present i sap valorar la bellesa de l’acció d’una dona.

 

·         Jesús defensa Maria en aquest acte. Ajuda a fixar la mirada en aquesta dona i en el seu gest que anticipa la seva sepultura i la seva vida per sempre.

 

·         Jesús, pedagog, aprofita l’ocasió per recordar que Ell sempre estarà amb els pobres i en ells el retrobarem, ja que sempre està al seu costat. El seu Déu-Amor és el que està acompanyant sempre i defensant sempre els més necessitats.

 

2. Què em diu a mi, el text?

·         El clima del text és de Pasqua (sis dies abans de Pasqua, resurrecció de Llàtzer, sopar, sepultura), per tant ens està parlant de la resurrecció, del pas de Jesús de mort a vida i del nostre continu pas de mort a vida, de dols, de dolors, a treure’n el fruit, a aprofitar-los per millor viure, per viure més intensament, per extreure’n lliçons de vida.

 

·         També ens posa en un ambient de “banquet” que és símbol del “banquet “celestial” és a dir del compartir amb el Déu-Amor, la vida (seure a taula, conversa, comunió, fraternitat…).

 

·         El més important és servir. El servei mostra la nostra veritable identitat.

 

·         El perfum que s’estén és el símbol del servei i del clima de germanor que s’estén arreu, des de Jesús, ofert per una dona que l’estima.

 

·         Cal ser molt perspicaç per ni caure en paranys de discursos aparentment humanitzades, que són procedents de gent corrupte, egoísticament interessada.

 

·         No ens és bo mai, deixar d’escoltar i d’estar la costat dels més necessitats.

 

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         A vegades ens deixem portar per les paraules més radicals, més sonants, més “revolucionàries” i ens cal anar a fons, fer-ne critica i veure què hi ha al darrera, quins interessos…

 

·         Ens és important fruir dels gests senzills presents, agrair-los si són dedicats a favor nostre, i veure’ls com presència-acció del Misteri de la Vida- Amor en nosaltres, en els altres, en la natura, en la societat…

 

·         És convenient que ens fixem amb les persones que pateixen del  nostre entorn immediat i servir-los, ungir-los del perfum que necessiten.

 

  b. En la societat

·         A vegades hem confós les persones que són contemplatives, més passives, que escolten (com Maria) com si fossin de “dretes” (no actives, conformistes…)i les que són actives, amb un discurs revolucionari (sovint fals) o radical, que fa referència al compromís solidari, als pobres, com Judes (o a vegades el mateix Pere, i Jaume i Joan en l’evangeli), amb persones “d’esquerres”. Ens cal un discerniment més fi i més profund.

 

  c. En l’església

·         Hi ha actituds i discursos eclesials que sembla també que s’aprofitin dels pobres per prestigiar l’església (en un temps de crisi) i no directament  per afavorir als pobres, i posar en qüestió les causes de la pobresa i denunciar-les i engegar accions que vagin a l’arrel.

 

·         La casa església (totes les comunitats cristianes, parròquies i moviments de cristians/es) necessita omplir-se de la fragància del perfum, del saber viure, de valorar la bellesa, de saber escoltar, de comprendre, de respectar-se, d’alliberar-se de les pors…

 

·         Les comunitats cristianes, tota l’església ha d’anar esdevenint servidora, ungir les persones, la humanitat, en especial els més exclosos i desafavorits on està present Jesús servidor i servit.

 

·         El text és una crida a reconstruir el paper d ela dona (central en el text) en l’església, com la que estén el perfum de la vida.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quines experiències de pas de mort a vida estàs vivint?

 

2ª ¿Què t’ajuda a fer aquest pas?

 

3ª ¿Quines experiències has viscut fa poc de bona conversa, de complicitat, de sentir-te

bé, d’amabilitat, d’afecte entregat i rebut, de bon sopar¿ ¿Qui te les ha proporcionat?

¿Què les ha fet possible?

 

4ª ¿T’has trobat amb persones, entitats que transmeten paraules que semblen

alliberadores i no ho són? ¿per què? ¿T’has sentit manipulat per elles?

 

5ª ¿ Com pots, podem, estendre la fragància del perfum humanitzador al nostre entorn?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

23 setembre 2014

Aquests darrers anys han aparegut al nostre país, Catalunya, i també en altres indrets d’Europa un conjunt de moviments sociopolítics “nous”. Aquí són per ordre d’aparició el 15-M,  l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC), Procés Constituent, Súmate (que recolza l’ ANC), Podemos, Guanyem Barcelona, i més darrerament un que s’anomena “Multiplicate”.  ANC, Súmate i l’entitat ja més tradicional Omnium, es situen en l’eix nacional (sense oblidar l’eix social) i 15-M, Procés constituent, Podemos, Guanyem Barcelona, Múltiplicate, especialment es col·loquen en l’eix social. Aquets darrers segueixen, sobre tot,  la tradició de l’esquerra.

En temps d’alteracions i crisis com la que vivim fa anys, normalment l’esquerra es divideix, presenta noves alternatives, i totes elles tenen vocació “universal” o així la manifesten. Totes apunten a confluir en una proposta social i política alternativa a la situació actual que consideren ben injusta.

Tant en els moviments de caire més nacional com en els de caire més social podem trobar forces punts comuns en les seves propostes concretes i també en el procés pel qual han arribat a constituir-se, com també en la metodologia que empren. Aquest fet reforça la hipòtesi de que els dos eixos estan a Catalunya totalment vinculats.

Però, aquí no voldria fer una anàlisi de sociologia política sobre aquest nous moviments. Ni tampoc veure els seus punts “forts” i “flacs”. Sinó que intentaré descobrir en l’horitzó que apunten, per un cantó i també el desig humà de felicitat col·lectiva, i l’energia estimuladora que sempre hi ha en el poble d’anar més enllà, en favor dels altres i del bé de tota la comunitat.

Tots aquests moviments indiquen, desitgen un futur social millor i hi treballen. Aquest anhel de dignitat, de justícia, de llibertat, de benestar personal i col·lectiu, prové d’una infraestructura antropològica, que connecta amb el nostre destí, en allò pel qual hem estat creats. L’horitzó social pel qual miren de lluitar és una aproximació, un avançament del regnat de Déu enmig nostre, fins i tot molts sense saber-ho. L’afany de que disminueixi la desigualtat és una relativa i limitada concreció del “Benaurats els pobres” i de “l’omple de bens els pobres” del Magnificat. La voluntat d’erradicar la corrupció és portar a terme també l’himne de Maria quan diu: i els rics se’n tornen sense res”. I el “dispersa els homes de cor altiu, ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils” no està en el “cor” dels “líders (moltes són “lidereses) i dels voluntaris i participants de tots aquests moviments que cerquen construir un nou sistema social on els “humils” no estiguin més a la “cuneta”?. Aquest intent de dignificar de nou la política, de trobar fórmules de participació ciutadana, en que tots ens sentim ciutadans/es implicats, no està en el camí de l’humanització i de l’alliberament que volia Jesús?. Són benaurats els que tenen  fam i set de justícia.

El revaloritzar la democràcia, el vot, el diàleg, el debat constructiu, l’assemblea per arribar a acords, i sempre per vies pacífiques, segueix la benaurança dels pacificadors. Molts dels membres d’aquests moviments són criticats negativament, fins i tot alguns per mitjans de comunicació de l’ església i sap greu que aquesta institució sigui un agent entre més d’altres, que ajuda a fer complir la darrera benaurança: “Benaurats els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel”.

Esperem que també la netedat de cor i l’apropament misericordiós sigui el més central i prioritari en les persones que formen part d’aquests col·lectius. Així repercutirà molt fecundament la seva tasca en el bé comú, en tot el poble.

Per altra banda, en l’instint profund, en les opcions, motivacions i forces de totes aquests persones i també en el sentit de poble comunitari inscrit en tots els grups humans, contemplem com segueix actuant aquest esperit que va moure el mateix Jesús i a tantes persones al llarg de la història de la humanitat i que anomenem Esperit Sant, Esperit d’ Amor, alè de vida. Aquest fons del fons nostre es va acostumant a la nostra natura, biologia, psicologia i història personal, i nosaltres i tothom que dóna vida i temps pels altres, es va acostumant a aquest Esperit, situant-lo com el motor del nostre fer. L’ Esperit també s’habitua als va-i-vens i a les dinàmiques antigues i noves dels moviments i grups socials i aquests, a vegades, sense ser-ne massa conscients es deixen portar més per aquest Esperit, que no pas per l’enveja, la mentida, la idolatria del diner i del poder, o per la corrupció que trenca vides.

La presència més o menys amagada de l’Esperit diví en tots aquests moviments, que intenten “fer néixer de nou”, que miren de fer créixer “la persona nova”, que ens avancen vers la “terra nova i el cel nou”, que es deixen portar per la llibertat del vent, ens recorda que, malgrat les crisis, les injustícies i les discriminacions, la societat ens estima.