Què ens diu de Jesús i del Misteri del Déu-Amor, el moviment d’emancipació nacional català? Estudi d’ Evangeli sobre la torbada dels deixebles d’ Emmaus amb Jesús

• Evangeli d’ Emmaús: Lluc 24,13-35

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:–De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:–¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:–Què hi ha passat?

Li contestaren:–El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:–Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:–Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:–¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:–Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Pistes per extreure la llum de la narració, envers i per nosaltres:Dos deixebles, com nosaltres, havent viscut temps forts, experiències importants de canvi, possiblement desencantats

• Un home: Cleofàs
• Una dona?

1. Fan camí cap Emmaús (a 11 Km. de Jerusalem)

• Emmaús: lloc d’adoració dels déus d’abans del judaisme: temptació de retorn a molt enrere
• Apartats de Jerusalem, ciutat tancada , emmurallada, lloc de la Llei, dels Mestres, sacerdots, de la mort del Crist , el profeta de l’amor, contrari a la Llei=obligació=compliment…

2.Conversaven sobre el fets que els havien impactat, com fem de fa temps entre nosaltres avui aquí

 3.Jesús se’ls (se’ns) acosta i camina amb ells (amb nosaltres)

• Com el Bon Samarità
• Ens presenta un Déu proper, pròxim, que s’aproxima, és un de nosaltres
• Fa camí amb nosaltres, ja l’ha fet, com un de nosaltres fins a la mort, el torna a repetir en cadascú de nosaltres…

 4.Els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo: com reconèixer els valors del Regne de Jesús, amagats, petits, en germen…?

 5.Jesús pregunta:

• s’interessa pel que viuen, pel que vivim
• No fa discursos
• Escolta i pregunta
• Vol saber què els passa, què ens passa, de què patim, de què ens sentim animats, desitjosos, de què fracassats, desanimats…

6.S’aturen en el camí

• Deixen de caminar, malament!!
• Parats, desanimats,…
• Estan decepcionats

7.Tu foraster, No saps el què ha passat?

• Jesús vist i tractat com a foraster, ja és de tothom, ha trencat el lligam de raça jueva, és de tota la humanitat, és un de fora, crucificat fora , li permet ser tractat com un forà, com un més, com un representant de tots els pobles i nacions…
• Del foraster, estranger, immigrant ens pot venir la llum , la vida… El Déu de la Bíblia, dels Profetes ,de Jesús és un Déu foraster, estranger, immigrant que ens trenca esquemes, que ens fa pensar, ens interpel.la, que ens demana acolliment,

8.Els deixebles exposen el què ha passat, i tal com ells ho han viscut, i com es senten (així ho hem de fer a la Rdv).

• Jesús és vist com profeta poderós.
  • en obres i paraules: defineixen bé a Jesús el que fou.
  • davant Déu i davant de tot el poble: doble relació de Jesús, dues fidelitats en una.

• Els NOSTRES grans sacerdots i dirigents (aquests deixebles, es senten jueus desenganyats per les SEVES autoritats; potser esperaven que les autoritats seguirien Jesús i no fou així, potser és el que esperava Judes…)  el van entregar per ser condemnat a mort i ser crucificat.
• Nosaltres, cadascú segons la seva posició, té els seus desigs, expectatives, sobre la situació, i també les seves pors, sentiments, angoixes, dolors…
• Ells ESPERAVEN que alliberaria Israel: Messies esperat, imaginat, com poderós, ric, militar, amb una estratègia determinada contra l’imperi romà, refer les institucions jueves, i fer-los lliures, segons la tradició creada , induïda pels mitjans de comunicació de l’època, segons la cultura dominant del temps, creada per les mateixes autoritats, i el poble segueix però Jesús trenca amb aquestes expectatives i surt diferent el seu fer i dir: un alliberament no solament polític, sinó total de les persones i les estructures…
• El poble català en la seva història ha passa moltes vicissituds i ara en vivim una altra. Quin alliberament esperem? Com l’esperem? A través de què i de qui?: dimensions de pau, no-violència, ingenuïtats, vivències d’infants i dels avantpassats que ens influeixen, contradiccions (separacions, fusions, vinculacions…) entre lo social i lo nacional que podem viure…
• Han sentit dir a les dones i els han esverat (no esperançat). No se les creuen, són coses de dones: visions, de que és viu…
• Opinions, sentiments, experiències de les dones avui i aquí: les escoltem?
• Alguns, homes, no l’han vist: calculadors, volen fets objectius…no sentiments fonamentats en la relació personal, emotiva, d’afecte…

 9.Paraules de Jesús

• Els renya: Feixucs d’enteniment (coneixements) i de cor (afecte) per creure els profetes, no la cultura dominant decadent interessada dels sacerdots i autoritats jueves, sinó de la veritable tradició crítica, profètica, la que encerta , la que reflexa el que el poble pensa de debó, per voluntat pròpia, sense imposicions, i que és la veu de Deu, del seu Esperit dins nostre que ens fa veure el coses tal com són, no tal com ens imaginem, o ens volen fer creure…
• Els fa veure la relació entre sofriment-mort i victòria-glòria-Vida.
• El que ens costa més acceptar : la força del Misteri de la iniquitat que produeix en nosaltres i vivim ara els Misteris de dolor
• Els explica, reinterpreta tota la tradició mosaica i profètica, orientades a Jesús .
• Potser ens cal re-llegir la nostra història, escoltar els avantpassats, els nostres avis/es, la memòria històrica , i als que som més grans transmetre-la a les noves generacions.

10.S’acosten al poble on anaven

• Jesús és discret i fa veure que segueix, no força res…
• Els, insisteixen, se´l fan seu, es senten a gust, volen seguir sentint-lo, els ha ajudat, esperançat, els acompanya en el dol, en el desànim, en la manca de coratge, en la manca de confiança en les dones, en la manca de ganes de seguir lluitant en la vida, en la manca de joia i bon humor…Acullen al foraster que porta Bones Noves (com Abraham)
• Què significa acollir l’ esperit de Jesús , d’amor, que podem descobrir en els moviments socials, en les persones, en els grups avui aquí?
• Jesús ha aconseguit fer-se un altre cop proper, útil, humà, necessari per la nostra vida, per seguir vivint, per comptar amb Ell, i amb els altres (les dones, els petits signes d’esperança que veiem en la vida, que ell i el seu Esperit ens ajuden a descobrir…).
• Jesús davant la demanda de que es quedi, es queda amb ells.

11.Entra a casa seva, en el seu cor, es fa de nou humà amb els humans, carn de la nostra carn…

12.I a taula (la taula de la fraternitat, de la comunió)

• pren el pa : el pa de l’Endemà, de la Vida per sempre, pren la vida, la justícia, l’amor, la pau, la llibertat, l’anhel del pa per a tothom, la utopia que esperem
• i el beneeix : el fa diví, ve de Déu…
• i el parteix : es destrossa, es desviu per ..
• i el dóna: s’entrega, esdevé servei total.
• Fa festa de fraternitat

 13.Se’ls obren els ulls i el reconeixen

• en el signe que Ell ens havia donat en el moment del comiat,
• perquè el recordéssim
• per ajudar-nos a saber estar en la seva absència física, a fer el dol
• i a saber descobrir-lo en la vida, en nosaltres, en els altres, desfet, desviscut, fet trossos en la vida a trossos de tots nosaltres, sobre tot dels més destrossats en la seva vida…
• com reconèixer Jesús i les benaurances i el magnificat en la nostra situació catalana
• 14. Desapareix: està en nosaltres, enmig nostre, dins nostre, en tota persona, s’ha desfet en tots, com menjat i desfet dins nostre…

15.I es diuen l’un a l’altre: Mentre ens parlava el nostre cor s’abrusava: comparteixen els sentiments, el que viuen en comunitat, el sentit de la seva cultura i tradició…

• Tenim necessitat de compartir el que vivim de la situació? De crear espais de diàleg sincer, delicat, respectuós, obert, els nostres entorns familiars, amicals, veïnals, associatius, eclesials (parroquials, de petita comunitat, de moviment, diocesans…)…
• 16.S’aixequen i tornen a Jerusalem, a seguir compartint amb tota la comunitat el que han sentit i viscut, el que creuen

• Difondre més enllà el que vivim com a crisens/es.
• 17.Que el Senyor ha ressuscitat

 quim cervera i duran, 7 juliol 2018

Estudi d’ Evangeli : Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 50 El Vi de l’ Alegria Pas de Mort a Vida. Data: 7 de juliol del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal

Text: Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. 13 Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. 14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc.15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. 17 Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. 18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. 19 Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? ·         Es tracta d’una comunitat dels anys 100 aproximadament ·         Quan l’evangelista parla de: o   “nom” vol dir: en la Bíblia, s’identifica “nom” amb a persona i saber el nom permet un cert domini sobre la persona. Es la identitat de la persona. El Déu d’ Israel té un nom que només ha revelat al seu poble i la identitat de Déu és enigmàtica. Els jueus no pronunciaven mai el nom de Yahvé (deien Adonai: el meu Senyor, o Haixem: el nom). La pregària  feta en nom de Jesús és escoltada pel Pare. La invocació del nom que ha estat dnat a Jesús (“salvador”) és la única que pot “salvar”. o   “món” en Joan es pot referir a vegades a la natura, la creació, a la societat, al planeta, o al cosmos, aquí es refereix més a tot allò que ens perd, que ens fa infeliços, que ens fa mal. En paraules actuals serien, a nivell personal, les passions d’afany de diner, de poder i de prestigi, i a nivell socio-estructural, les estructures econòmiques, polítiques, culturals i religioses injustes, autoritàries, violentes, esclaves, opressores,… Maligne i món per l’evangelista estarien molt a prop. Els/les deixebles estan en el món però no són (si són deixebles) d’aquest món empeltat d’egoismes, enveges, orgulls, poders… o   “veritat” vol dir el que Jesús ha escoltat del Pare, i proclama (és la seva missió com Enviat) la seva voluntat de que tots siguem sants-benaurats. Jesús dóna testimoni de tal veritat que dóna sentit a la nostra vida: que Déu és Amor i estima, perdona, acull, ..,.La veritat és el mateix Jesús viu, que ens desvetlla, descobreix, manifesta qui és i que vol, què sent i que fa el Pare. El creient, seguidor/a de Jesús ha de ser de la veritat i veritat i ser sant és pràcticament el mateix: néixer de l’esperit (de la veritat, de l’alè-motivació d’amor), viure la vida nova, d’alliberat, de servidor dels altres, romandre en la Paraula-veritat de Jesús, viure com Ell, renovat, ressuscitat,  que estima i acull estimació. o   “consagrar-santificar” que és funció pròpia de Déu (el Sant d’ Israel) i tot el que està en relació amb Ell (persones, coses…) és també sant: es santifica (no és profà). Els cristians/es són considerats/des sants/es (o justos: fets bons, beneits, benaurats, feliços per Déu) en virtut de la fe en Jesús i gràcies a la força del baptisme, el que comporta unes exigències i actituds com ens recorda Pau en les seves cartes. Els membres de la primera comunitat cristiana de Jerusalem eren coneguts com “els sants” o “el poble sant”. Tts som cridats a ser sants. ·         Una comunitat molt plural amb persones de procedència molt diferent on era difícil la convivència i per això l’evangelista insisteix en la unitat, en estimar-se i en preservar-se de tot allò que els pot fer mal (odis, mentides, desunions…) ·         La necessitat que tenien de referir-se a Jesús, i al que Ell  volia, desitjava més com a més fonamental: a unitat, la germanor, la missió enmig del Món, i no deixar-se portar per tot allò que els podia perdre de tal missió.

b. Què ens diu de Jesús? ·         Són unes paraules de comiat ·         Sembla que l’evangelista intenta oferir el que Jesús volia que quedés : la seva herència , la seva petjada. ·         És com un resum de totes els pregàries al Abba-Pare, que Jesús reconeix com a Font d’ Amor. ·         És com un resum de totes les preocupacions, inquietuds, aspiracions de Jesús: o   Guardar els seus seguidors i seguidores, vetllar per ells i elles, per tal que segueixin orientats en la vida, no es perdin, trobin la felicitat… o   La unitat: que siguin una comunió o   Tinguin la joia complerta o   Siguin preservats del Maligne o   Ser consagrats en la veritat ·         L’evangelista mostra a Jesús: o   unit íntimament al Pare o   com enviat al món i retornat al Pare o   responsable dels seus

2. Què em diu a mi, el text? ·         El text presenta 4 personatges amb les seves funcions-accions PERSONATGE QUALITATS-IDENTITAT FUNCIONS El Pare ·         És sant Ø  Envia el Fill al Món Ø  Té paraules de veritat Ø  Guarda del mal en el seu nom Ø  Preserva del Maligne Ø  Rep el Fill Ø  Consagra-santifica en la veritat Ø  Protegeix de l’orgull Ø  Indica el camí a seguir amb paraules i senyals El Fill Jesús ·         És U amb el Pare ·         Està en el Món ·         No és del Món ·         Va estar enviat al Món ·         És amic ·         Es Camí ·         Té joia ·         Es consagra-santifica a sí mateix Ø  Ha guardat els seus seguidors/es del Mal, en el nom del Pare Ø  Ha vetllat per ells/es per tal que no es perdin Ø  Ha procurat que siguin u Ø  Va al Pare Ø  Dóna i confia la paraula del Pare, que és la veritat Ø  Demana al pare que preservi del Maligne els/les deixebles Ø  Envia als deixebles al Món Els/les Deixebles ·         Estan en el Món ·         No són del Món i són guardats/des del Mal pel Pare i el Fill ·         Jesús està en ells/es ·         El Món no els compren ·         Tenir Joia complerta Ø  Enviats/des al Món a difondre la Paraula que han rebut Ø  Ser U Ø  Ser santificats/des en la veritat Ø  Continuen l’obra de Jesús Ø  Viure en diàleg El Món ·         Lloc de les ocupacions, penes i alegries, relacions, tasques… ·         Mals fonamentals: egoisme i orgull: ser com déus, tenir domini sobre els altres, Ø  Odia els /les deixebles de Jesús

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper ·         En els/les que vetllen pels altres: fan d’acompanyants, “bons pastors” dels altres ·         En els/les que són perseguits, odiats, criticats, maltractats, menyspreats, calumniats per haver-se dedicat a fer el bé, per construir una societat mes justa. ·         En els/les  que són sincers, transparents, van amb la veritat…

b. En la societat ·         En els grups, associacions, moviments que treballen per la dignitat, la llibertat, la justícia, la pau ·         En les estructures de poder i no de servei, observem el “món”, el mal…

c. En l’església ·         Els cristians/es que viuen alliberats/des, nous, ressuscitats/des, sense pors, amb confiança ·         A vegades certs poders eclesiàstics són massa del “món” i sap greu.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª Quan m’adreço a Déu, o a Jesús, ¿el veig com un amic, Pare, Mare, company/a, germà…? 2ª ¿Quina és “l’herència” que vull  deixar als meus fills/es, nets/es,? Si m’hagués d’acomiadar què els diria, què els demanaria? 3ª  ¿Què és la veritat per a mi? 4ª ¿Què no m’agrada d’aquest món? Per què?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Estudi d’ Evangeli: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27

 

Data: 7 de maig del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal

Text: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27 El jove ric 16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:–Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? 17 Jesús li digué:–Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. 18 Ell li preguntà:–Quins? Jesús li respongué:– No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix. 20 El jove li va dir:–Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? 21 Jesús li respongué:–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. 23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:–Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: –Si és així, qui pot salvar-se? 26 Jesús se’ls mirà i els digué:–Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot. 27 Llavors Pere li va dir:–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs? 28 Jesús els digué:–Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d’Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.   Nota: Està transcrit el text de Mateu, però en el comentari posterior tindré en compte la combinació dels tres texts dels tres evangelistes.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? ·         Notem una confrontació entre la forma d’entendre la obtenció de la VIDA per part d’un bon jueu, complidor de les lleis, d’un home piadós (possiblement fariseu) i la forma d’entendre la VIDA per part de Jesús i els seus seguidors, que és un DO entregat gratuïtament, i que no l’aconseguim amb mèrits, complint un bon expedient que exigeix a Déu el perdó, l’estimació, la vida (com desafiant, fent xantatge a Déu-Amor…).   ·         Possiblement aquest text reflecteix  les tensions internes de les primeres comunitats, sobre el que significa sentir-se estimat, viu, que es veia diferent per part dels jueus tradicionals, dels jueus més hel·lenitzats i dels greco-romans no jueus, entre les que s’emmirallaven de l’evangeli.   ·         El text troba un equilibri entre complir els manaments (qüestió necessària i prèvia) i el seguiment de Jesús, per amor i amor i solidaritat amb els pobres   ·         Pot reflectir també la importància en les primeres comunitats de compartir els béns. I com, possiblement alguns deixaven la comunitat perquè eren rics i els costava compartir.   ·         El text també apunta al regal rebut perquè els que comparteixin.

b. Què ens diu de Jesús?   ·         Que és Mestre i era tingut com a tal per les comunitats   ·         Que és BO, però els evangelistes posen en boca de Jesús, la seva humilitat i el reconeixement que la BONDAT, La VIDA, l’ AMOR és Déu.   ·         Que com a bon jueu coneixia bé els manaments   ·         Que tenia molt clar, i aquest fet és quasi una obsessió en els Evangelis, que les riqueses eren enemigues de la vida, que són un impediment (sobre tot si t’absorbeixen i les veneres i adores i pateixes per elles), per estimar als altres, sobre tot als més necessitats. Déu és gelós de l’altre déu, el diner (i el poder).   ·         Que tenia una imatge de Déu, de bondat, de Vida, de que pren la iniciativa en l’estimar (la REALITAT és amorosa) que no vol sacrificis , ni compliments estrictes de les lleis, ni mèrits,  sinó solidaritat, companyia als més pobres , autenticitat , coherència…   ·         Que pressentia i desitjava (i així les primeres comunitats) un futur de dignitat, de felicitat per a tothom

2. Què em diu a mi, el text? Farem una anàlisi estructural del text en el següent quadre: DESTINADOR: El que dirigeix l’acció des del fons del fons. El que està darrera i guia i envia el missatge. DESTINATARIS: Els que reben el missatge, a qui s’adreça UN de sol és BO Ningú no és BO sinó únicament DÉU (Regnat de Déu, Regne dels cels, Tresor del cel) Per a DÉU tot és possible (salvar-se) RESUM: DÉU BO QUE TOT HO POT (referint-se a la donació d’amor i de vida: Déu pot fer possible el fer-nos pobres i està al costat dels pobres) Ø  Els DEIXEBLES Ø  NOSALTRES       RESUM: Nosaltres que volem OBTENIR LA VIDA SUBJECTE de l’acció principal, el que és cridat a ser protagonista de la qüestió fonamental que es tracta OBJECTE o qüestió fonamental de la que es tracta en el text, el que ens vol dir de mes important el text. 1. Jesús va veure UN JOVE  que li digué que li demanava li preguntava 2. EL JOVE o UN PERSONATGE (depèn dels evangelistes)  va a trobar a Jesús, corre vers Ell i li diu que ha guardat (observat)  els manaments (des de la seva joventut) 3. Jesús el mira, l’estima 4. Jesús li diu que se’n vagi i que vengui el que té i ho doni als pobres. Ell se’n torna trist i apenat.   5. Jesús diu als DEIXEBLES (FILLS MEUS) que quedaren consternats de les seves paraules, i impressionats i es deien “llavors qui pot salvar-se”   1. OBTENIR LA VIDA ETERNA o POSSEIR-LA           2.ENTRAR A LA VIDA (si vols?) 3. SER PERFECTE (si vols?)   4. DIFICULTAT D’ENTRAR UN RIC AL REGNE DEL CEL, AL REGNE DE DÉU     5. QUI POT SALVAR-SE? RESUM: El tema és SALVAR-SE que es el mateix que. Ø  OBTEBNIR LA VIDA Ø  POSSEIR LA VIDA Ø  ENTRA A LA VIDA Ø  ENTRAR AL REGNE DEL CEL O AL REGNE DE DÉU Ø  SER PERFECTE COM DÉU. AJUDANTS del Subjecte perquè realitzi l’acció, l’Objecte. Són les ajudes o favors que van en la direcció de l’acció. Els amics que ajuden al Subjecte. OPOSANTS a l’acció que es proposa i que obstaculitzen la direcció i la realització que el Subjecte vol tirar endavant i per tant que el Subjecte faci el que se li demana. Son els enemics del Subjecte. 1. Mestre BO 2. Quina cosa BONA puc fer, haig de fer 3. Guardar els MANAMENTS Ø  No mataràs Ø  No cometrà adulteri   Ø  No robaràs Ø  No llevaràs fals testimoni Ø  No facis cap frau Ø  Honoraràs al teu pare i a  la teva mare Ø  Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix 4. Què manca? Una sola cosa: Ø  VES Ø  VEN TOT EL QUE TENS Ø  DONA-HO ALS POBRES Ø  TINDRÀS UN TRESOR AL CEL Ø  DESPRFÑÉS VINE Ø  I SEGUEIX-ME (els previs són els manaments i la pobresa és per a poder-lo seguir més enllà) 5. Finalment un conte o metàfora: “és més fàcil que UN CAMELL passi pel FORAT  d’una AGULLA que no pas que………….   RESUM: Jesús que és Mestre i camí a seguir i que seguir-lo vol dir prèviament complir els manaments i tot seguit la pobresa i estar al costat dels pobres)     1. Els CONTRA-MANAMENTS Ø  Matar Ø  Cometre adulteri   Ø  Robar Ø  Llevar fals testimoni Ø  Fer fraus Ø  No honrar el pare  ni la mare   Ø  No estimar al proïsme   2. Tenia MOLTS BÉNS (enemics de la VIDA). Era molt RIC           I Jesús digué: “En veritat (repetit en Marc) difícilment (o que n’és de difícil que els que tenen RIQUESES) que un RIC (o que els RICS) ENTRI AL REGNE DELS CELS   RESUM:  LES PERSONES Ø  Si no guarden els manaments Ø  Si són rics Ø  Si no confien en Déu Ø  Com que les riqueses són contràries a Déu Ø  No tindran VIDA

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper   Observo com hi ha persones més complidores, legalistes, pietoses, que els sembla (i de fet tots tenim una dimensió semblant) que fent allò que creuen que han de fer aconseguien per mèrits l’afecte dels altres i a vegades l’exigeixen, o es creen expectatives massa inhumanes.

b. En la societat   ·         Els que detenen riqueses i poder com viuran?, c seran feliços de debò?   ·         Els diners són necessaris per viure, però quina relació hem de tenir amb ells?   ·         Els pobres, els necessitats, exclosos, vulnerables, viuen?. És un fet que la seves resistències, generositats ens interpel·len i ens ajuden a viure, ens fan pensar i potser canviar, però cal per la seva dignitat, l’aportació per part de tots de més justícia i, igualtat  fraternitat.   ·         Què es pot fer per avançar en una societat on no hi hagin pobres, hi hagi més justícia, dignitat, vida, felicitat per a tothom?

c. En l’església   Tant de bo l’Església, les comunitats, parròquies, moviments, grups de cristians, institucions, vencem en la lluita contra la pobresa, la injustícia i avancem en la solidaritat real, atenta, acollidora, acompanyada envers els més vulnerables, que son la veu de Déu.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª Quin missatge creus que és el més important d’aquest evangeli? Què diu de la VIDA? 2ª Quina imatge de Déu ens transmet la persona de Jesús i les primeres comunitats? 3ª Quin tipus de relació amb Jesús, amb el Misteri de la Realitat amorosa, proposa el text? 4ª Què em diu a mi aquest evangeli? Que em remou? 5ª En la nostra família, amistats, grups, en el barri, en la parròquia, en la societat veiem que aquest evangeli es realitza? Com? On?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Jesús i la filla de Jaïr. Estudi d’ Evangeli de Lluc 8, 40-42.49-56

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 45 El Vi de l’ Alegria Pas de Mort a Vida. Data: 22 de gener del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal

Text: Lluc 8, 40-42.49-56 Texts paral·lels: Mateu 9, 18-19.23-26 i Marc 5, 21-24. 35-43 40I, en tornar Jesús, el rebé la multitud, puix tots s’estaven esperant-lo. 41I heus aquí que vingué un home, de nom Jaïr, i aquest era cap de la sinagoga, i, caient als peus de Jesús, el pregava d’entrar a casa, 42per tal com tenia una filla única, d’uns dotze anys, i aquesta s’estava morint. I, en anar-hi ell, les multituds l’oprimien…. 49Encara ell parlava, de casa del cap de la sinagoga ve un a dir: La teva filla és morta, no amoïnis més el Mestre. 50I Jesús, havent sentit això, li digué: No temis; solament creu, i es salvarà. 51I, arribat a la casa, no deixa entrar ningú amb ell, sinó Pere i Joan i Jaume i el pare de la noia i la mare. 52I la ploraven tots, i en feien plany. I ell digué: No ploreu, puix no és pas morta, sinó que dorm. 53I es reien d’ell, sabent que era morta. 54I ell, agafant-li la mà, en alta veu digué: Noia, alça’t. 55I l’esperit li tornà, i s’alçà tot seguit; i ordenà que li donessin menjar. 56I foren presos d’estupor els seus pares; i ell els manà de no dir a ningú el que s’era esdevingut.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? ·         Travessar el llac, anar a l’altra riba, és anar caminant vers la nova comunitat, el nou Israel, la construcció (o re-construcció) de la comunitat profètica, anunciadora de bones noticies de vida, superant els impediments (les aigües revoltades). ·         El text pot mostrar més o menys amagadament les ganes dels primers cristians d’aconseguir que els caps de les sinagogues, les autoritats jueves i darrera d’ells tota la comunitat jueva, seguissin a Jesús. No va ser així. ·         També vol mostrar lla confiança com actitud fonamental del cristià/na, contrària a la por. ·         Igualment sembla que posa l’accent en la creença en la Vida per sempre en comunió amb el Pare. ·         Invita a les comunitats cristianes (la casa) a alçar-se a, a nos animar-se, a fer camí, a donar via, a servir als altres.

b. Què ens diu de Jesús? Les multituds seguien Jesús. Ell segueix una dinàmica del grupet més íntim de tres, de grup dels 12, del grup més ampli dels 72 (6X12), i de la multitud. I té una pedagogia per cada grup. És un home bo, esperat. La filla de Jaïr es mora. Jesús no pot estar a tot arreu: té limitacions, i amb el temps d’estar amb la dona que perd sang, es mora la nena. Però dóna ànims a Jaïr i l’invita a tenir confiança en la Via i a perdre la por, en especial la por a la mort. Jesús repeteix el no tenir por ( és a dir tenir confiança, creure…com havia dit a la dona que perdia sang). Jesús té una altra visió sobre el que li passa a la nena: la mort és una dormició ja que hi ha una Vida amb Déu plena i definitiva. Jesús agafa de la Mà a la filla de Jaïr: hi té un contacte directe, personal, reconeixedor…afectuós…Realitza un gest de misericòrdia (té cor pels miserables). Fa un acte ben senzill enmig de poques persones, en la intimitat, mostrant com l’extraordinari té lloc dins de l’ordinari. Jesús restaura les funcions vitals tant de l’hemorroisa (que li concedeix la normalització del seu cicle menstrual, no refusa el seu cos, la seva sexualitat, i l’allibera de la mentalitat de la impuresa i per tant de la marginació social i religiosa  del menyspreu de Déu) com de la filla de Jaïr que li retorna totes les energies vitals. Jesús demana a la noia que s’alci (sovint Jesús demana a altres malalts que caminin, que s’alcin…). Alçar-se, el caminar és signe de Vida, de seguir en la vida, de fer camí, no està aturat, afrontar les circumstàncies que vinguin, no defallir, de ser lliure, de tenir un lloc digne com a dona en la societat tant patriarcal on les dones estaven submises i no eren  ningú.  I per tot això necessitava de la mà de Jesús. Com nosaltres tampoc no  ho fem per un mateix… Jesús  torna l’esperit de vida, d’amor, de capacitat d’estimar, i de ser estimada…, a la noia. Procura que torni a tenir gust per la vida, per  una vida sana, plena, per ser una dona, no passiva. La invita a relacionar-se, a comunicar-se, a estimar, a sentir-se bé amb ella mateixa i amb els altres, a alimentar-se de les relacions humanes que li donen vida, felicitat, companyia…L’exhorta a passar de la infància (que mora) a la vida madura, a la comunitat dels adults. Jesús es preocupa  de totes els dones, que estaven ben ignorades, sense cap distinció, de tota edat  condició. Jesús fa notar la relació entre malaltia, mort i els mals profunds de la condició humana: egoismes, odis, enveges, venjances, injustícies, orgulls, manques d’estimació…I cal curar-ho tot, tot està vinculat. La desorientació en la vida no seguir el camí pel qual hem estat creats, ens pot portar a “ser morts en vida”, a perdre’ns, a la infelicitat, i això ens pot provocar desànims, angoixes, ansietats, malalties… Jesús a través de la curació mostra la seva capacitat d’estimar profunda, la dedicació a la persona integral, les ganes d’alliberar de tot mal i així mostrar que Déu és Amor. Ens indica el camí per set germans, ens mostra la veritat de la nostra petitesa i grandesa. Ens dóna la seva Vida per tal que tinguem Vida. Jesús ens invita a la fe, al seguiment, a la confiança, a l’adhesió a la comunitat divina i als altres. Jesús els recomana de no dir res per no tenir problemes i perquè la gent no l’interpreti malament: Ell no ha vingut a fer espectacles, no és un Messies triomfant, sinó Aquell que es fa proper, pròxim per atendre a les persones que ho necessiten, com aquests dos casos…

2. Què em diu a mi, el text? La gent esperava Jesús. Desitjaven veure´l, hi trobaven un home bo, amb esperança, amb gests i paraules que anaven per ells… Un cap de la sinagoga era un personatge important i que es posi als peus de Jesús significa actitud d’humilitat, de reconeixement, de cercar el bé de la filla, i passar per sobre de la seva categoria social i religiosa… Tenir una filla única i que se´t mori és que et quedes sense fills (la descendència pels jueus era molt important ). Aquest home està patint molt. La nena té 12 anys: esta en l’edat de l’adolescència, de la fertilitat, està en un temps de vida plena, en creixement. El 12 és número simbòlic (Israel té 12 tribus, el nou Israel, la nova comunitat que crea Jesús, els 12 apòstols; el 12 és 1: origen de Déu Pare de tot; el 2 és signe de l’amor,  dels sentiments, és la segona persona de la comunitat divina: Jesucrist i 1+2,sumen 3: que vol dir: raó, enteniment, i es refereix a la tercera persona de la comunitat divina: l’ Esperit Sant). La dona que té pèrdues de sang, que és un relat que està enmig d’aquest de la filla de Jaïr, fa també 12 anys que te aquesta malaltia. Tant la dona com la noia poden representar a totes les dones, a tota la humanitat. La casa pot significar l’església, o qualsevol comunitat cristiana i per tant torna a recordar que la nena pot significar Israel, l’Església (Nou Israel). A la casa sols hi entren els íntims, els caps de l’Església, i el pare i la mare. El plorar i el plany era i ha estat una tradició antiga quan es moria algú. Es burlen de Jesús, com després a la creu, no confien en Ell suficientment. No entenen… El fet de menjar és signe de que la noia està viva: el poble de Déu ha de menjar de l´aliment de la vida i la guarició que rep del Crist. Els pares encara tenen por, els falta més confiança.

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper ·         Com Jesús hi ha persones en els nostres entorns que es desviuen pels altres, que ens alliberen d’esquemes tancats, que ens inviten a viure més plenament, que aprenem d’ells  a viure amb més pau, amb més madureses, i plenitud, que ens acompanyen perquè seguim en el camí, per tal que ens alcem i no defallim. A tots i a totes cal domar-los-hi gràcies. ·         També ens trobem amb persones que no tenen ganes de viure, que estan desanimats, que són com “morts en vida” (a nosaltres també ens passa en diferents moments de la nostra vida) i ens criden a estar al seu costat, per donar-los sentit al viure, per col·laborar en despertar-los a la dignitat, a la llibertat, a la germanor, a l’acció, i sortir de la passivitat, de la incomunicació, del tancament a casa, de la submissió.

b. En la societat ·          Cal desemmascarar les propostes de felicitat falses que pretenen ser universals però que ens enganyen i produeixen en nosaltres sensacions de fracàs i de frustració, ·         Cal desemmascarar tots els venedors de falses il·lusions (de diners, de poder, de prestigi o fama, d’espectacle i de sensacionalisme), d’esperances segures, de solucions fàcils… ·         Cal que detectem els explotadors de les necessitats dels altres (de la necessitat de menjar, de vivenda, de viure, de relacionar-se, de comunicar-se, de fer festa, d’aprendre, d’expressar-se…) que són satisfetes falsament i que enriqueixen a uns pocs. ·         Cal que ajudem a recuperar el nostre lloc en la societat, sobre tot als que “no tenen lloc”: refugiats, immigrants, malalts mentals, drogoaddictes, prostitutes, infants i gent gran abandonats, persones soles,…

c. En l’església ·         L’Església i es comunitats cristianes han de ser les primeres en no menysprear ningú, ni discriminar, ni marginar… ·         Han de ser les primeres en ser font de vida, en ser casa de tothom, en oferir recolzament, acompanyament, atenció, espais per comunicar.se, per crear vida, on tothom s’hi trobi bé, sobre tot els més exclosos i vulnerables.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª ¿Quins personatges surten en aquest relat? 2ª ¿Quina actitud adopta Jaïr debat de Jesús? 3ª ¿Quina actitud adopten els altres davant de Jesús? 4ª ¿Quina actitud adopta Jesús respecte a la filla de Jaïr? 5ª  I els altres, ¿quina actitud adopten davant de la noia? 6ª  ¿Quins canvis s’han produït en Jaïr des del principi del text al final? 7ª  ¿Quins canvis s’han produït en els deixebles, la multitud,…? 8ª ¿ Què em suggereix a mi el text? ¿A quins canvis m’invita? 9ª ¿ On veig que el text es realitza avui dia en els meus entorns humans?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Joan 21,15-19

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 42 El Vi de l’ Alegria Pas de Mort a Vida.     Data: 30 octubre 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal

Text: Joan 21,15-19 : Jesús i Pere   15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:–Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué:–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu:–Pastura els meus anyells. 16 Per segona vegada li pregunta:–Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon:–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu:–Pastura les meves ovelles. 17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:–Simó, fill de Joan, m’estimes?. Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús:–Pastura les meves ovelles. 18 T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. 19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:–Segueix-me.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? ·         El capítol 21 de l’evangeli de Joan, que és un apèndix a l’obra, ens situa en la vida de la comunitat de després de Pasqua.   ·         El text remarca la figura de Pere, reconeixent així la seva funció d’autoritat de referència, de responsabilitat en el si de les comunitats cristianes primitives.   ·         El capítol 21, presenta el “deixeble estimat” (que no està clar que fos Joan) com a model de la fe de la comunitat cristiana i com autor del quart evangeli.   ·         La responsabilitat principal de Pere és estimar seguir Jesús, i pasturar les ovelles. Tot va junt, no es pot separar una actitud de l’altra, i és la base de les comunitats cristianes, i el que ha de definir la identitat i missió de tot cristià i cristiana.   ·         Pasturar els ovelles, és el que va fer Jesús (el Bon Pastor, que no enganya, estima, alimenta: Joan 10), tenir cura dels altres, i sobre tot dels més petits, menyspreats per la societat, per la sinagoga, i pel tipus de Déu que transmetien les autoritats jueves.   ·         Possiblement a les primeres comunitats cristianes (a alguns sectors de les  mateixes), reflectida en al figura de Pere els hi costava entendre i acceptar que seguir a Jesús era donar la vida fins al final, per amor als altres (Joan 14,34-35). Per això l’evangelista ho vol remarcar en aquest text. Potser encara no entenien quin tipus de Messies era Jesús, no triomfant, sense poder…(Pere no entén la humiliació de que Jesús li renti els peus, feina de criats: Joan 13,6-9).   ·         Per tant el text expressa el procés de Pere en el seguiment del Senyor, i el procés (que té els seus passos, ritmes, alts i baixos, anades i vingudes de tot procés) de cada cristià/na. Pere  pren l’encàrrec de Jesús seriosament i abandona el desig de destacar sobre els altres, de ser el primer, de tenir ambicions triomfalistes, de possessionar els altres o de dominar, i passa a un altre estil, que és el de donar la seva vida com resta anunciat al final del text. I donar la vida sobre tot als més dèbils, als que no saben, als que no tenen poder…, i posar-se al seu servei (“rentar-los els peus”)   ·         Cal recordar que la paraula: “Pastor” s’emprava en l’ Antic Testament per referir-se als responsables de l’administració i govern. Jesús canvia el seu sentit, ja que se l’aplica a Ell, i significant que dona vida a les “ovelles” fins a entregar totalment  la vida. Les “ovelles o anyells” són tots el éssers humans, als que va adreçat el seu missatge.

b. Què ens diu de Jesús? ·         Jesús uneix l’amor, al seguir-lo, i a l’acció de tenir cura i servir als altres.   ·         Jesús centra el missatge en l’estimar.   ·         Jesús com a bon Mestre i Savi, fa tot un treball pedagògic de canviar la mentalitat dels que pensaven que la solució per als més necessitats vindria d’un poder polític o militar, d’un lideratge superior, autoritari, triomfalista, espectacular.

2. Què em diu a mi, el text? El text té dues parts: 1ª Un diàleg en tres fases entre Jesús i Pere, com recordant  les tres negacions de Pere, (Joan 13,38: 18,17.25.27) i remarcant (o fent remarcar a Pere) la confessió convençuda, l’afirmació d’amor per Jesús i el seguiment, de Pere. Cada fase té tres elements: –Element 1: Pregunta de Jesús: Simó, fill de Joan, M’ESTIMES més que aquests? –Element 2: Resposta de Pere: Sí, Senyor, tu saps (en altres traduccions: “tu saps                        prou bé”) que T’ESTIMO.    –Element 3: Crida-Invitació de Jesús: Pastura els meus anyells, com un signe de l’estimació. És una demanda de Jesús a que s’identifiqui amb Ell, i ho mostri no solament amb paraules o sentiments, sinó amb actes i fets. ·         Matisos de la fase 1: Tal com està descrit, anteriorment ·         Matisos de la fase 2: En comptes d’”anyells”, diu “ovelles” ·         Matisos de la fase 3: o   Hi ha una introducció aclaratòria: “Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’ESTIMAVA” o   I Pere, com mig molest, que li sap greu, però afirmant la saviesa complerta del seu Mestre, li respon: tu ho saps tot; ja ho saps (en altres traduccions: “tu coneixes”) que T’ESTIMO. o   Aquí també en comptes d’”anyells”, diu “ovelles” 2ª Una referència a la vellesa i mort de Pere: ·         “quan eres jove o   “et cenyies tu mateix” o    “i anaves on volies”: es refereix a la primera crida a Pere (en temps de joventut). ·         “però a les teves velleses”: com una nova oportunitat que li ofereix Jesús d’entendre en què consistia estimar i seguir-lo, o és com una darrera crida que es pot referir a la comunió plena amb Jesús, fruit, resultat de l’estimació, i per tant comunió amb el Déu-Amor o   “obriràs els braços” : referència a la crucifixió de Pere per glorificar Déu, resultat del seguiment coherent i fidel de Jesús, que acaba com Ell. Aquesta mort li acaba de donar la veritable autoritat davant la comunitat cristiana: l’entrega com la de Jesús, tenir cura de la comunitat, fins al final. o   “ un altre et cenyirà” : referència a l’època quan esdevenim vells, i al fet que altres són els que decideixen. Pot mostrar la necessitat de relleu en l’autoritat i la responsabilitat, i no acaparar poder, i deixar via lliure a altres, sense intervenir sobre ells. o   “per portar-te allà on no vols”. Es tracta de saber deixar “els càrrecs”, saber jubilar-se, i encara que no hi estiguis d’acord amb algunes de les seves decisions, recolzar les noves generacions. ·         acaba amb una crida, una invitació clau, fonamental, indispensable, totalment vinculada a l’estimació: “segueix-me”, que és com un retorn a la primera crida. El seguiment de Jesús continua en la vida de fe de la comunitat de creients, malgrat l’absència física del Senyor (expressada en el relat de l’Ascensió en altres evangelistes), i de l’absència física de la primera generació que va conèixer directament a Jesús. Pere accepta que la vida està per sobre  de la mort, i l’amor, per sobre del poder.

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper ·         El text ens fa pensar en el canvi de mentalitat, en els girs que sovint hem de fer al llarg de la vida, i canviar instints, actituds, que podrien arribar a fer mal, ja que darrera o dins, més o menys amagat, està present el nostre egoisme, o el nostre complex de superioritat, o la manca de saber aprendre dels altres…   ·         Aquest text ens és una crida al servei, a transformar les ànsies de poder, de domini dels altres, en servir-los, tenir cura dels altres, i deixar-se que tinguin cura de tu.   ·         Es tracta d’estimar i d’acollir bé, i agraït l’amor que ens ofereixen, el regals de vida de cada dia, que provenen de tantes i tantes persones amb les quals ens relacionem.   ·         És bo, doncs, valorar les persones que ho han sabut fer i ho saben fer.

b. En la societat ·         Val la pena valorar els grups, organitzacions, associacions, que sense afanys de poder, o protagonisme , estimen políticament o social, i creen espais de trobada, de reconeixement , d’afecte, de projectes per als més fràgils i exclosos.   ·         Ens cal no ser ingenus, i desconfiar dels poders econòmics i polítics i culturals, com si fossin els “salvadors” del poble.   ·         Ens cal respectar els processos socials amb els seus alts i baixos, i esperar canvis en les persones, en els grups, associacions…, desitjant que es posin al costat de les víctimes de les estructures injustes.

c. En l’església ·         Tant de bo en els nostres comunitats cristianes, anéssim fent passos de passar del poder al servei!!   ·         I tant de bo fos així en tots els nivells de l’església igual , i ens centréssim en l’estimar, i el “pasturatge” o dit amb paraules més senzilles i actuals: tenir cura tendrament dels altres.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª   ¿Quin és el nucli del text, es eu missatge?   2ª ¿Per què posa Pere en el centre del diàleg?   3ª ¿ Quins sentiments i actituds em provoca el text?   4ª ¿ M’ajuda a analitzar al què passa en el meu entorn, en la societat…?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Estudi d’ Evangeli Setmanal: Joan 20,19-23 Jesús s’apareix als deixebles

Text: Joan 20,19-23 Jesús s’apareix als deixebles 19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: –Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: –Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: –Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? ·         La gestió de l’ Evangeli de Joan (EvJo) es fa en un tens debat amb la sinagoga farisea vers els darrers anys del segle I. Els cristians de la comunitat joànica, podria ben bé ser que volguessin seguir formant part de la comunitat jueva però quan els expulsen (queda reflectit sobre tot en la narració del cec de Naixement, capítol 9) han de canviar el seu pla. Van prenent consciència de ser “diferents”, tot i que volen aprofundir al màxim el judaisme tal com l’entenien, i com l’havia renovat Jesús. Per aquesta raó l’evangeli de Joan està ple de discussions de Jesús amb els fariseus que expressen les reflexions i patiments d’aquesta comunitat per l’any 100. ·         El llenguatge emprat és el de la comunitat cristiana joànica d’aquesta època. ·         El EvJo respon a preguntes i qüestionaments de l’època en què es va escriure. ·         El EvJo és un missatge de consol i de plenitud, amb la intenció de produir la fe en Jesús, a partir del fet culminant de la Pasqua (mort i resurrecció). Fins aquest fet no es pot produir la comprensió de qui és Jesús, i per tant tampoc la fe. La plenitud del creure joànic és una plenitud clarament post-pasqual. ·         Aquest relat de l’aparició, com els altres relats d’aparició és un relat del procés del creure i de la plenitud que acompanya aquest creure. ·         És el do de l’ Esperit el que capacita a creure. ·         L’EvJo ens dóna els fets i les paraules de la tradició joànica sobre Jesús, i ensems el sentit i la interpretació dels mateixos fets i paraules. ·         Per comprendre l’ EvJo s’ha de comprendre tot i dins d’aquesta comprensió del tot es va comprenent cada part. ·         El que ofereix EvJo per tant és un conjunt de narracions il·luminades des de la Pasqua, paraules interpretades, plenes d’una reflexió teològica sobre l’experiència del creure de la comunitat joànica. El sentit dels gestos i paraules no va ser possible comprendre’ls en temps de Jesús. ·         Els gestos i paraules apunten totes en l’ EvJo al misteri fonamental de la persona de Jesús i la seva relació amb qui ell anomena Pare. ·         L’ EvJo és un do, una revelació del pla de Deu per a la humanitat en Jesús fet palès per l’acció de l’ Esperit de la Veritat. La Veritat es fa realitat en Jesucrist.

b. Què ens diu de Jesús? ·         El centre de l’evangeli de Joan és Jesús exaltat i viu enmig nostre. ·         El creure en EvJo es centra en Jesús, i el Jesús que no sols ve de Déu sinó que ha tornat a Déu, que està en l’àmbit de Déu. ·         L’ EvJo no exposa el regne de Déu, exposa a Jesús mateix, que Ell és el regne. ·         En l’ EvJo no hi trobem paràboles, ni exorcismes, ni crides a la conversió. Jesús es predica a sí mateix. ·         La relació de Jesús amb el Pare és el que constitueix la raó de ser de tot el que Jesús fa i diu. El nucli de la seva identitat és una relació amb un Déu to amor, que és un acollir, un ser conduit, un rebre. La raó de la relació entre Déu i Jesús es dóna per iniciativa de Déu. ·         El Jesús del EvJo és el que està sempre venint i el que està amb Déu, i sempre acomiadant-se. ·         Aquí és presentat com e que porta la pau i el perdó i la companyia.

2. Què em diu a mi, el text? El capvespre, moment del dia  clarobscur, d’ombres i llums però és en Diumenge, dia del Senyor, (del sol, entre els romans), de la llum, de la festa, de la joia… El text destaca la persona de Jesús, en qui creure i confiar enmig de pors, dubtes, in certeses, riscs…  Les paraules i salutació posades en boca de Jesús, foragiten la por, amb la PAU, donant confiança. El bufar sobre els deixebles (sobre les comunitats, sobre els deixebles futurs) és com en una segona creació (l’alè de Deu que crea a Adam en el mite del Gènesi) i així Jesús és presentat com el que els ofereix el vent de l’ Esperit, l’aire de llibertat que recrea la vida i la fa perdurable. El “vent” que bufa on vol (símbol d’esperit lliure, no condicionat per les lleis, sinó corresponent  confiadament a l’amor rebut) i el “foc” , que és llum i escalfor, simbolitza l’amor que circula en els nostres cors i que ve del Gran Misteri infinit d’ Amor. És un vent i foc que fins i tot persona els pecats i tots els deutes. El perdó és una de les supremes formes d’estimar. La Pau, el Perdó (la reconciliació amb un mateix, i amb els altres) i la missió de comunicar Jesús, van units. L’ Esperit Sant (l’Amor circulatori enmig i dins nostre): o   ens recorda el que ha dit Jesús, el que cregueren les primeres comunitats i ens ajudarà a comprendre o   ens aconsella o   ens ajuda o   ens dóna pau per dins i per fora. o   ens guia, acompanya o   ens defensa o   ens consola o   ens dóna esperança o   ens il·lumina o   ens esperona a seguir el camí de la vida o   ens és mestre de bondat, ens ensenya la Veritat (no intel·lectual) que és el desig o el projecte de Déu d’estimació gratuïta, no merescuda, a tothom. o   ens ajuda a descobrir la corrent d’amor que hi ha sota de cada esdeveniment, en cada persona o   ens interpreta el llibre d eles Escriptures, i el llibre de la vida, ja que tots parlen del Crist present i vivent. ·         VENIU OH ESPERIT SANT. DEFENSOR DELS MÉS POBRES. VISITEU LA INTIMITAT. INVITEU-NOS A LES BONES OBRES.

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper ·        Cada cop que algú perdona, que construeix pau, que crea  i recrea, que engendra, que produeix una obra d’art, que actua amb bondat envers els altres, que dóna vida amb desinterès, cada cop que algú serveix a una altra persona, que es dóna gratuïtament, sense esperar res a canvi, sigui o no explícitament dels “nostres”, l’ Esperit Sant està en ell/a, i per tant és dels “nostres”, és del gran grup dels que estimen, i en el fons esta seguint el camí de Jesús. ·        Les recerques de pau interior, d’espiritualitat van creixent en un món occidental que “ha buidat” la dimensió espiritual i conviccional, en molts casos. ·         El demanar perdó, el perdonar, i sentir-se perdonat no és fàcil en els nostres relacions interpersonals però quan es dóna ens sentim bé. No és fàcil tampoc perdonar-se un mateix tot el que ha fallat en la seva vida i ha pogut fer mal a altres. Mai podrem retornar tot el bé que ens han fet, la família, els amics, la societat tots els deutes que tenim amb els altres, amb la natura, amb la Vida. Déu no sols segueix perdonant sinó que ho anul.la. L’odi, l’enveja, el refús de l’altre, ens pot fer tant mal o més a nosaltres mateixos que als altres que tenim al costat.

b. En la societat Les experiències de por, dubte, incertesa i risc, les tenim sovint, sobre tot en èpoques de canvis personals, emocionals, laborals, socials, polítics o de canvis de mentalitat, de valors, crisis…, i a vegades , llavors, cerquem seguretats, tendim a conservar. “Més val boig conegut que savi per conèixer”. ·         També vivim experiències de confiança, d’entrega, de bondat, tant davant dels atemptats terroristes, com davant de processos polítics tensionals i difícils.

c. En l’església ·         També ens trobem en temps de crisi i observem reaccions semblants al que passa a la nostra societat. ·         El perdonar els pecats ho fa contínuament Déu. L’església ho expressa i simbolitza en el sagrament de la reconciliació, com visibilització de l’acollida de Déu i d ela comunitat. Tots ens podem perdonar les falles els uns als altres.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª  ¿Com interpretes aquest relat d’”aparició”? ¿Què et diu? ¿Què ens diu? 2ª ¿Què significa acollir l’ Esperit Sant? 3ª ¿Per què la pau, el perdó i la missió van units? 4ª ¿Com reacciono, reaccionem davant dels canvis i crisis personals, familiars, amicals, laborals, socials , polítiques i culturals?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

Text: Lluc 4, 38-41 Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

El Pa de cada Dia                                             Núm. 39 El Vi de l’ Alegria Pas de Mort a Vida. Data: 2 juliol 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal

Text: Lluc 4, 38-41: Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts (Mt 8,14-17; Mc 1,29-34) 38 Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.40 Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. 41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:–Tu ets el Fill de Déu!Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

1. Què diu el text?

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva? . La casa de Simó-Pere es pot referir a l’ Església, a la comunitat cristiana. . La mateixa sogre de Simó-Pere es podria referir a la mateixa comunitat cristiana, simbòlicament i metafòrica. ·         Si partir d’aquesta hipòtesi, el text ens està de dient que la comunitat de Lluc (i també la de Mateu i la de Marc , ja que trobem aquest text en els tres sinòptics), pateix “febre molta alta”, és a  dir alguna “malaltia”. ·         Podíem afirmar doncs que estaven preocupats per alguna tendència malaltissa de les primeres comunitats, que necessitaven el retorn a Jesús, al seu evangeli, a la seva cura. ·         De fet un cop curada la sogra (església) se’ns diu que d’aixecar a l’instant (aixecar-se, posar-se en marxa, desvetllar-se, caminar, no mirra enrere, no quedar prostrada,…) i es posà a servir. ·         Una església que no serveix, no serveix per a res. ·         La missió de la comunitat, seguir l’obra de Jesús és servir als altres. Potser les primeres comunitats s’anaven “apoltronant” o “emmirallant” en elles mateixes, i no s’aixecaven a servir” prou”. ·         Sortir de la sinagoga i anar a la casa de Pere, pot significar el procés de les comunitats primitives d’anar deixant el judaisme tradicional i avançar en un altre estil de fer comunitat, on hi podien participar persones no jueves.

b. Què ens diu de Jesús? ·         Jesús cura. Sembla ser que hi havia molts “curanderos” en temps de jesús i al seu país (i en altres indrets). ·         Jesús, normalment cura si li demanen, sense espectacularitats, sense el seu protagonisme. ·         Jesús en molts indrets de l’evangeli, diu: “la teva fe t’ha salvat”. Jesús apel·la a la potencialitat de la persona, que si vol, i té ganes de viure, d’aixecar-se, de servir, de creure i confiar que vol dir estimar i obrir-se a l’altre, ja està curat, alliberat del mal. Així recupera la seva dignitat, la seva autoestima, i autonomia, la seva capacitat de decisió, la seva llibertat, la felicitat. ·         Les curacions der Jesús de caire físic o psíquic, són signe de cura profunda, interior, espiritual, de conversió, de canvi de vida, d’obrir-se al regne, a la nova vida de l’amor. ·         Les curacions, són signe de la presència vivificant de que Déu regna en nosaltres. ·         Jesús ha vingut a treure tot mal, tota “febre”, o “malaltia”, dificultat, egoisme, centrament en un mateix, o el tancament del grup, de la comunitat,  que ens impedeix servir als altres. ·         Jesús és Fill de Déu, és un títol més acceptat i pronunciat pels cristians procedents de la cultura greco-romana, que quan decideixen seguir Jesús, l’identifiquen amb Fill de Déu, amb el que s’assembla a Déu, a la Bondat-Amor infinits. També es podria dir que per nosaltres Déu és Jesús. I per tant no creiem amb altres déus que se’ns ofereixen contínuament. ·         El nostre Déu (Jesús així ho va mostrar en la seva vida) no satisfà les nostres necessitats religioses, sinó que ens obra als altres i ens posa al servei dels altres.

2. Què em diu a mi, el text? ·         Em cal mirar quines “febres” , quins mals, tinc que m’impedeixen servir als altres. ·         Em cal posar-me a disposició que a través de les lliçons de la vida, de les relacions humanes, del que rebo de l’entorn quotidià, em vagi afaiçonant per treure febres i aixecar-me, no adormir-me i posar-me a servir, amb les meves limitacions, en el que jo pugui i dec aportar.

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper ·         Cal discernir “les febres” de l’entorn que fan patir a persones. ·         Trobar els camins per la cura: acollida, atenció, ajuda i acompanyament (les 4 A)

b. En la societat ·         Es de valorar els moviments socials que denuncien les injustícies, les “febres” i construeixen una societat mes fraternal i miren d’elaborar alternatives socioeconòmiques, polítiques i culturals a aquest sistema actual injust que crea tantes víctimes que pateixen. ·         Ens cal, en la nostra societat treure “febres”, avançar en na cultura no del domini la conquesta, i el poder, sinó en una cultura de la cura, del respecte afectuós a la terra, i a  tota la humanitat, especialment els més exclosos, una cultura i cosmovisió del reconeixement de les nostres febleses, de les limitacions

c. En l’església ·         Es de valorar els grups de cristians, que treballen, caminen i serveixen en diferents àmbits als més desheretats. ·         Ens cal, “com el pa que mengem” que les nostres comunitats cristianes (parròquies, grups, moviments, petites comunitats) “tornin” a Jesús, per ser curades de les diferents febres i ens posem a servir, ens aixequem de forma humil.

Preguntes per la reflexió personal o en grup 1ª ¿Quines “febres” descobreixo en mi, en el meu entorn, en la societat, en l’església?   2ª ¿Què significa per a mi aixecar-me i servir, ara i aquí?   3ª ¿Quins serveis haurien de fer avui les comunitats cristianes? ¿ a qui servir? ¿quines condicions calen per fer-ho possible?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com