La veritat us farà lliures.Joan 8,31-36

Text: Joan 8,31-36

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

–Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

33 Ells li replicaren:

–Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?

34 Jesús els respongué:

–Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         L’ Evangeli de Joan és el que es va escriure més tard. Cap l’any 100 o més tard.

·         És un escrit de la comunitat joànica, però no fou escrit directament per Joan.

·         La Comunitat cristiana joànica estava composta per persones de molt diverses procedències (jueus israelites, jueus amb influencia cultural greco-romana, pagans greco-romans, gnòstics…) i era molt dificultosa la convivència i la fraternitat i per això en l’ evangeli s’insisteix molt en l’amor als altres.

·         Sembla que la comunitat no va poder tenir continuïtat per tals dificultats.

·         Per tot plegat aquest text ens vol comunicar qüestions essencials de la nostra fe, ja que pretén que el lector esdevingui deixeble, seguidor total de Jesús (deixeble estimat per Jesús):

o   L’Evangeli de Joan és una revelació que és el do de l’ Esperit de la veritat i aquest Esperit és l’intèrpret de la tradició de la comunitat joànica.

o   L’Evangeli segons  Joan és un clar oferiment d’acollir l’ Esperit de la Veritat, que és el mateix Esperit de Jesús, és a dir els eu aire, el seu tarannà, el seu estil. En acollir aquesta llum, el lector es conduit per tots els racons de al veritat. Es conduit per l’ Esperit, però el lector no fa altra cosa, en realitat, que seguir el camí, que és la veritat de Jesús. D’aquesta manera s’atansa a la Vida, a la plenitud (“jo sóc el camí, la veritat i la vida”: Joan 14,6).

o   L’ Evangeli de Joan vol que el lector sigui un germà/na de Jesús, visqui de la seva saba, doni fruit abundós. Es un manual que porta el lector a la plenitud.

·        Aquest text, en concret, vol remarcar que la comunitat cristiana està constituïda per persones lliures seguidores de Jesús i que identifiquen el mantenir-se en la paraula de Jesús (el seu missatge d’amor) amb ser deixeble, amb conèixer la veritat, ser lliures i lluitadores contra el mal (esclavitud), com feu el mateix Jesús…

  b. Què ens diu de Jesús?

·         En aquest Evangeli Jesús  o predica el Regne de Déu es predica a Ell  mateix. Jesús ressuscitat és el centre de l’ Evangeli. Ell és la Vida, l’Aigua, el Pa, el Bon pastor, la Llum, La Veritat, el Camí, …

·         L’ Evangeli de Joan presenta un Jesús triomfant sobre el mal i sobre la Mort, i que està glorificat en l’àmbit de Déu.  I aquesta és la Veritat de la Vida.

·         El Lloc de Jesús és la Casa del Pare, que és la casa de les persones lliures, dels fills/es, que es senten germans/es i no és pels esclaus (verset 35).

·         L’hora, el temps de Jesús és el de la seva plenitud, de la seva actuació, la seva constant i persistent presència.

·        L’Esperit de la Veritat és enviat per Jesús des del pare per portar la revelació que altrament seria inaccessible. És l’intèrpret que revela el que Jesús ha dit i fet.

·         Jesús continua essent la revelació que porta plenament a terme el projecte que Déu havia planejat per a la humanitat des de sempre.

·         Jesús és mestre i els seus deixebles són fills/es del mateix Pare/Mare.

·         Jesús no vol esclaus, vol persones lliures i alliberades de tot mal i Ell ha vingut precisament per això, per donar-nos la paraula-promesa de que Déu ens estima i ens fa lliures de tota esclavitud. Jesús és l’alliberador.

2. Què em diu a mi, el text?

·         La Casa del Pare-Mare, la casa de Jesús s’obra a tots i a totes els que ferms, el segueixen.

·         Si esdevenim deixebles, portant la Paraula de Jesús a realització en la nostra vida, serem lliures, farem la veritat, la construirem, que és el mateix que treballar per la pau, la justícia i la fraternitat.

·         Em (ens) cal mirar quines esclavituds tinc (tenim) i anar-nos-.en alliberant.

·         La llibertat de debò és la que et fa sentir en comunió amb els germans . El pecat fonamental és trencar la comunió, la fraternitat.

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         Trobem afanys de llibertat, de felicitat.

·         A vegades no van relacionats aquests anhels amb la recerca de la veritat, de la justícia, de  la germanor.

·         Hi ha persones que tenen comportaments més aviat sincers, transparents i altres que tenen moments de manca de sinceritat, d’amagar la veritat, o dir mitges veritats, o que miren més pels seus interessos que per la veritat.

 b. En la societat

·         Estem assistint a la “cerimònia” de la mentida (Trump, governs, judicis, promeses electorals incomplertes, mitjans de comunicació que són  més propaganda de productes a vendre, fets, valors i idees malversades, adulterades, …).

·         Els anhels de llibertat de persones i pobles a vegades són frenats, reprimits,…i són ocultats amb mitges o integrals mentides.

 c. En l’església

·         L’ església, les comunitats cristianes, els grups de cristians som realment deixebles del Crist? Cerquem la veritat, la llibertat? Seguim la seva Paraula? Ens hi mantenim ferms’

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quan em sento, ens sentim, lliures de debò? ¿Per què?

 

2ª  ¿Quines experiències personals d’alliberament he viscut? ¿ què m’hi ha ajudat?

 

3ª ¿El fet  que Jesús fos un home lliure de la família, dels poders, dels condicionaments socials, dels interessos…) què significa per mi, per nosaltres? ¿En què m’ajuda?

 

4ª I el fet que Jesús és l’ Alliberador, ¿què significa per a mi, per nosaltres? ¿ quin sentit té? Com ho visc? ¿ en què em sento alliberat?

 

5ª  ¿Quin estil de vida hauria de seguir, quines actituds, accions realitzar per ser més lliure?

 Preguem:   Demanem per…. Demanem perdó per…. Donem gràcies per…

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Marc 7,24-30 Guarició de la filla d’una dona estrangera (sirofenícia)

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 35

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 6 març 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
 Text: Marc 7, 24-30: Guarició de la filla d’una sirofenícia

(Mt 15,21-28)

Introducció a la metodologia emprada:

Subratllaré i posaré en colors diferents les paraules iguals, afins o properes per ajudar a a destacar el missatge del text:

·         Subratllat en negreta: accions de Jesús

·         En negreta el que es refereix a la persona de Jesús.

·         Vermell en negreta: el que es refereix a la dona sirofenicia i a la seva casa

·         Vermell en negreta i en “lletra torta” el que es refereix a les accions de la dona

·         Vermell en negreta i subratllat: el que es refereix a la filla de la cananea (sirofenícia)

·         Verd en negreta el que es refereix a l’esperit maligne.

·         Violeta en negreta: l’aliment, el pa, les  engrunes…

·         Vileta i en negra i subratllat: el que es refereix als fills jueus.

 Text

24 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut25 De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27 Ell li va dir:Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.28 Ella li respon

Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.29 Llavors Jesús li digué:–Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.30 Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Les primeres comunitats ja tenien molta relació amb el mon hel·lenístic, amb els pagans de cultura i de religió greco-romana. Fins i tot hi havia cristians procedents d’aquesta cultura i entorn.

·         Els evangelis reflecteixen la vida, preocupacions, inquietuds, conflictes, pensaments, desigs, sentiments, i sobre tot l’experiència espiritual de fe en que Jesús viu en elles, i a  l’interior de cada persona. També manifesten l’acollida, atenció, l’acompanyament i ajuda que van fer a tals persones que van formant part de la comunitat cristiana.

·         Una qüestió fonamental de la comunitat cristiana, era l’obertura als no-jueus, i si a aquests se’ls havia de fer segur la Llei mosaica, si se’ls havia de circumcidar etc.

·         El text de Marc de la cananea, manifesta clarament aquesta realitat i posa en una  experiència de Jesús mateix, la relació amb una persona no-jueva. Marc fa notar com Jesús mateix canvia gràcies a la dona, i per tant és com una exhortació a obrir el camp, i la mirada als estrangers no–jueus que van entrant a la comunitat cristiana. Posant l’exemple de Jesús (que podria ser històric o no), recomana així a tots els cristians i cristianes a obrir-se i canviar plans i mentalitats en favor dels nous vinguts.

·         Les “ovelles” perdudes podrien ser els jueus que havien emigrat a altres països del Nord, cercant feina (hi havia crisi a Palestina en temps de Jesús) i eren mal vistos pels jueus més “ortodoxes” (fariseus i escribes, mestres de la Llei a Jerusalem, criticats pel mateix Jesús).

·         Sembla que l’obertura als jueus frontereres, del Nord de Galilea (aquests ovelles perdudes”), acostumats a la relació amb altres cultures i religions no jueves, ja era ben vista per un sector dels jueus, els més oberts. Però arribar a “veure bé” els no-jueus, els pagans, era un pas massa fort, molt difícil de fer.

·         Marc en aquest text exposa les resistències que tenia el mateix Jesús envers els pagans, com a jueu obert que era, però encara li faltava un pas, que el fa (en narració de Marc) gràcies a una dona estrangera que el fa canviar radicalment.

·         Els primers cristians i cristianes són animats també a fer aquest pas radical, que gràcies a Pau i als pagans que ell va anar fent participar de les comunitats, molts jueus cristians van anar fent (no tots, com els anomenats “judaïtzants” que volien fer passar a tot cristià per la Llei de Moisés).

  b. Què ens diu de Jesús?

Introducció a la metodologia emprada:

 Aplicarem dos mètodes:

·         El quadre d’anàlisi del discurs

·         El resum del missatge que ve de Déu fins a nosaltres.

Fixem-nos també amb les següents dualitats:

o   Anar / venir

o   Sortir (a la terra de Tir) / entrar a una CASA per amagar-se, una casa desconeguda o solitària en terra estranya

o   Fora (estrangers-Tir-Sirofenicia-dona cananea– ALLÀ / Dins (jueus-Israel-Jesús– ALLÍ)

o   Fills / cadells (gossets)

o   Passar desapercebut / trobar persones que t’acullen a una CASA estrangera i  que et fan canviar els plans

o   Pa-Taula-Fills / Engrunes-Sota taula-Gossets que esdevenen fills/es i mengen a taula (a sobre)

o   Dimoni dins la casa-interior de la filla / Dimoni que surt expulsat de la casa-interior de la filla

Observem aquests processos:

·         Jesús passa de desapercebut a conegut, de dedicat als jueus, a actuar en favor d’una dona estrangera

·         La dona que és de fora, ve i prega als peus de Jesús (com la dona que va perfumar els seus peus)

·         El lloc dels gossets (però que és filla) són les engrunes, el sota-taula i menjar el lloc dels fills/es és el pa, la taula i el saciar-se

·         La casa de la cananea resta canviada, hi ha entrat la salut, no hi ha mal, és un lloc de trobada entre la mare i la filla ja curada i entre les dues i el Déu-Amor que ha entrat a formar part de les seves vides, és la casa dels fills/es de Déu, ja no dels gossets, és la casa de la taula on tothom es pot saciar de l’amor de Déu.

 Anàlisi del discurs

Destinador Destinataris
DÉU 1. Una dona estrangera (sirofenicia o cananea)

2. La filla de la dona

3. Destinataris amagats

·         La comunitat cristiana

·         Els judaïtzants

·         Els apòstols

·         Nosaltres

Subjecte Objecte
1. Objectiu primer:

·         Partí d’allí

·         Se n’anà

·         Va entrar

·         No volia

·         No va poder

2. Objectiu estratègic segons el seu Pla del regne: Deixa primer als jueus que s’alimentin i després els estrangers

3. Canvi de plans, d’objectiu: Nou pla del regne ampliat: Treu el dimoni de la filla, gràcies a la insistència i confiança de la dona.

4. Reconeix la fe de la dona estrangera, com s’observa en altres texts evangèlics: centurió…

1. No volia que ningú ho sabés i volia passar desapercebut (objectiu primer de Jesús) ja que era mal vist anar en terra de pagans.

2. Expulsa el dimoni de la Filla (objectiu demanat per la dona, en favor no d’ella, sinó de la filla estimada).

3. Deixa que primer es saciïn els fills (jueus, encara que siguin “perduts”, encara que siguin els “contaminats” per religions  i cultures no jueves, però són del poble jueu). Es l’objectiu de Jesús.

4. El dimoni surt de la seva filla (objectiu aconseguir per la dona, un cop Jesús canvia i reconeix la confiança, la constància de la dona i els eu amor per una altra, la seva filla).

Amics Adversaris
1. En una casa

2. Fills (jueus) que tenen el pa, la taula i se’ns sacien.

3. La dona i la filla  esdevenen fills i amics: casa sanada, interiorment pura i així també es sacien i gaudeixen de la taula, del pa, del menjar com els altres.

1. El terme de Tir on habita la dona, la seva filla, i on conviuen amb pagans, no jueus.

2 L’esperit impur, el dimoni

3. Els cadells (“engrunes”, “estan a sota taula”, i mengen del que resta)

El resum del missatge que ve de Déu fins a nosaltres.

DÉU

/

JESÚS:

Revelació de Déu, que:

1. Vol passar desapercebut i no pot

2. Es dedica als fills-jueus

i després als estrangers.

/

DONA CANANEA

-estrangera

-gosset

-pagana

-no jueva

.La seva CONFIANÇA GRATUÏTA canvia els plans JESÚS

. Accepta menjar engrunes, a sota taula

.Es prosterna i rega a Jesús insistentment i gratuïtament

/

JESÚS

3. TREU EL DIMONI DE LA FILLA i

segueix, doncs, al final, e que li demanen

4.Decideix, estar primer per les

PERSONES i les seves necessitats

abans que els seus PLANS

5. Els estrangers i els jueus, TOTS SÓN

FILLS/ES, TOTS SOM IGUALS.

/

FILLA amb l’ ESPERIT IMPUR-DIMONI

/

GUARIDA-SURT D’ELLA L’ESPERIT IMPUR

/

DONA I FILLA

A CASA

ES SACIEN DEL PA A SOBRE LA TAULA

ESDEVENEN FILES DE DÉU

/

JESÚS

APREN LA LLIÇÓ

CANVIA

I LA COMUNITAT CRISTIANA

SEGUINT JESÚS

S’OBRA ALS ESTRANGERS PAGANS

2. Què em diu a mi, el text?

·         Em (ens) cal canviar els nostres plans, les nostres previsions, plantejaments, mentalitats, com fa Jesús, gràcies a una dona estrangera, i anar a l’altre, al diferent, a l’estranger, al divers, que ens  fa pensar, que ens fa canviar, i està obert i escoltar la seva veritable necessitat i demanda.

·         Em (ens) cal atendre primer a la persona encara que vagi en contra de les ostres previsions i principis establers.

·         Em (ens) cal tenir la confiança gratuïta, la constància, l’acceptació humil de la cananea que canvia, potser sense pretendre-ho, amb tota senzillesa, a partir del que vol per la seva filla, els plans de Jesús.

·         Em (ens) cal acceptar el “fer-se pesats” , “les insistències”, el conti nu “demanar mitjans, recursos” de tota persona necessitada, com fa la cananea. I mirar de “no treu-nos-els” de sobre amb una sola paraula, un sol gest, o una sola moneda. Ens cal conèixer millor la seva situació i les causes de la mateixa i tenir cura d’un acompanyament.

·         Em (ens) cal reconèixer les lliçons que venen dels altres, dels que menys esperem, de les aportacions que ens fan, i agrair-les.

·         Em (ens) cal valorar els encontres que sempre ens produeixen canvis positius si els vivim a fons i els observem amb profunditat.

·         És bo caminar, observar, anar als altres, a llocs desconeguts on podem trobar vida…

·         Hem de tenir ganes i estar disposats a rebre lliçons, a fer intercanvi di enriquir-nos de la cultura i religió, pensament, dels altres diferents.

·         Com em costa trencarà els plans que tinc i passar a atendre l’altre!!

·         Em cal reconèixer les pròpies debilitats, saber demanar el que necessito i pregar pel que necessiten els altres com la dona cananea fa per la seva filla).

·         Em cal valorar el que vien la gent senzilla.

·         Em cal expressar el que he rebut dels altres i agrair-ho.

·         Em (ens) no sentir-nos mai superiors, ni prepotents, ni sabedors  i anar aprenent a tractar als altres per igual.

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         La casa de la cananea, com les nostres cases, com el barri on vivim han de deixar-se canviar. En elles hi entra la salut, hi entra Jesús. Han de ser llocs de trobada humana agradable, plenes de pau, on no hi deixem entrar el mal. Han de ser llocs de torbada entre els familiars, els amics/gues, o entre la gent que viu a la casa amb el Déu-Amor mateix.

·         És bo que les nostres cases i llocs  on ens movem  siguin cases i llocs de fills i filles de Déu, no de cadells.

 b. En la societat

·         “Casa nostra és casa vostra” diu el lema d’acollida als refugiats d’avui.

·         És convenient situar els estrangers, immigrats, refugiats, i també els exclosos socials, els separats, els arraconats, no “sota la taula” com els gossets, sinó a “taula”, gaudint del mateix “banquet” que tots nosaltres. Es tracta de que tothom “pugui menjar el pa i no les engrunes”.

·         Al cap i a la fi, el resultat, els efectes de la llarga colonització dels països del Nord

sobre els de Sud, ara se’ns retorna amb la vinguda de persones que no poden

sostenir la vida injusta en la que estan, i els poderosos i rics del món del Nord els

van situar, amb aliança amb els rics i poderosos dels seus països.

·         Hi ha racisme, xenofòbia i en alguns sectors i països creix desgraciadament (tancament d’ Europa als refugiats i d’ Espanya, declaracions de Trump, de Putin…).

·         Es vol fer passar per “gossets” i “invisibles” als immigrants , pobres i refugiats

 c. En l’església

·         Les comunitats cristianes estem compromeses a ser solidàries amb els estrangers, immigrants, refugiats, exclosos…Deuen mirar sempre primer per les persones abans que els seus “plans pastorals” (necessaris si són sobre tot revisables, decidits per consens i participació, i concrets, aplicables, que produeixin veritables canvis sobre tot en el camp dels més necessitats i que procurin una organització eclesial-parroquial i diocesana- més co-participativa de tot el laïcat)

·         Tenim l’acció social pastoral enfocada vers aquesta orientació, i ens cal anar avançant de la dimensió assistencial a la dimensió de participació amb dignitat de les persones immigrades, refugiades, és a dir passar del “fer per”  al “fer amb”. Això vol dir introduir elements de denuncia d’injustícia, i de reivindicació de drets protagonitzat pels mateixos refugiats, estrangers i immigrants i exclosos.

·         Ens cal tractar els altres per igual, encara que la societat i les estructures socials i els etiquetatges en els situïn “inferiors”. Hem de procurar que les persones necessitades prenguin consciència de al seva situació, que valorin el que reben i nosaltres prendre consciència de las seva veritable situació i necessitat i valorar el que ja fem i albirar que podríem fer més i millor, en els nostres grups de Caritas parroquials, a Caritas diocesana, en les Fundacions, ONG, i entitats socials.

·         També el pa de l’eucaristia és per a tothom, és a dir, l’amor del Déu-Vida és per a totes les cases, per tots els barris, pobles i ciutats i ha d’entrar a l‘interior de cadascú. A la vegada el pa de l’eucaristia significa pa, treball, vivenda, formació,  i vida dignes per a tothom.

·         L’ església s’ha de fe pesada , com la cananea, per demanar en favor dels pobres

·         L’ església ha d’obrir les seves cases i convertir-les en acollidores, on es doni la trobada  humana, i es pugui oferir un àmbit d’espiritualitat obert..

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quina relació tinc amb persones estrangeres, immigrades…?

2ª ¿Què hi aporto? ¿Per què?

3ª  ¿Què m’aporten?

4ª ¿Quins canvis han produït en mi? ¿Per què?

5ª ¿Què destaco del que fa Jesús i sent en aquest text? ¿Què em diu de Jesús?

6ª ¿Quines actituds de Jesús veig que hauria d’incorporar?

7ª ¿M’identifico amb la cananea? ¿Per què?

8ª ¿Quines actituds d’ella hauria d’incorporar en la meva vida?

9ª ¿M’identifico amb la filla de la cananea? ¿ en què?

10ª ?Quines actituds de la filla de la cananea em demanen un canvi en mi?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

Lluc 3,1-6 Predicació de Joan Baptista

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 34

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 12 febrer 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 3,1-6

 

Predicació de Joan Baptista (Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Jn 1,19-28)

1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S’alçaran les fondalades,

s’abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La valoració de la persona i l’important paper que realitzà Joan Baptista.

 

·         L’exhortació a la humilitat imitant a Joan, per tal que cada cristià i cristiana i tota la comunitat, sigui facilitadora del missatge de Jesús perquè arribi a tothom sense cap mena d’impediment. Es tracta de tenir clar el projecte de Jesús i posar-s’hi al servei, evitant personalismes, protagonismes i actituds de queixa, de víctima, o de divisió, o reticències totalment secundàries, que ja es podrien donar en les primeres comunitats..

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Diu més de Joan que de Jesús.

 

·         Però ens situa bé el temps de Jesús, i qui el va ajudar (Joan) i qui li va posar traves al seu camí (Cèsar, Pilat, Herodes, els summes sacerdots…).

 

·         Ens indica la intenció de Déu: de comunicar a  través de la vida de Jesús, l’alliberament a tothom.

 

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

ü  M´és una crida a col·laborar en crear un  entorn favorable, humà.

 

ü  M´és una crida a acceptar les dificultats i a seguir caminant, actuant, no deixar d’esperar, malgrat a vegades hi hagi “deserts”, silencis, desencants…

 

ü  Les paraules d’ Isaïes aplicades a Joan, són molt sàvies i amb imatges geogràfiques ens mostren el que ens passa en la nostra quotidianitat, en la vida com a camí.

 

ü  La paraula “salvació” per entendre-la , l’haig de traduir a alliberament, estimació, vida, …

 

ü  Si “descodifiquem” el text en diferents aspectes, podem elaborar dos quadres que ens poden ajudar a la interpretació i a extreure’n el missatge fonamental:

 

 

 

 

 

 

 

Primer quadre:

 

Temps Espais Subjectes

Persones

Adjectius Verbs-Acció Objecte

Fets-Situacions

Any 15

Del regnat de

  Tiberi Cèsar, emperador     Regnat
  Judea Ponç Pilat Governador    
  Galilea Herodes Tetrarca    
  Iturea Traconítida Felip (germà) Tetrarca    
  Abilene Lisànies Tetrarca    
    Anàs Pontificat    
    Caifàs Pontificat    
  Desert Joan, fill de Zacaries      
    Déu   Va comunicar la seva paraula
  Regió Jordà     Anà i predicà un baptisme de conversió per al perdó dels pecats
  Llibre Isaïes Profeta Està escrit  
  Desert Veu   Crida  
  Camí Senyor   Prepareu el camí
  Rutes     Aplaneu les seves rutes
  Fondalades     S’alçaran les fondalades
  Muntanyes Turons     S’abaixaran les muntanyes i els turons
  Terreny   pla / tortuós Quedarà el terreny
  Camí   escabrós Serà allisat el camí
    Tothom   Veurà la Salvació
    de Déu      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segon quadre

 

Destinador Destinataris
Déu ·         Joan

·         Tothom

Subjecte Objecte
·         Joan

 

 

 

 

o   Veu (Isaïes)

 

 

 

§  Tothom

·         La Paraula de Déu

·         Anar per tota la regió del Jordà

·         Predicar: baptisme de conversió per al perdó dels pecats.

 

o   Crida

o   Prepareu el camí del Senyor

o   Aplaneu les seves rutes

 

§  Veurà la Salvació de Déu

“Ajudants” “Enemics”
Ø  Desert

Ø  Isaïes

Ø  Fondalades alçades

Ø  Muntanyes i turons abaixats

Ø  Terrenys (tortuosos) aplanats

Ø  Camins (escabrosos) allisats

Ø  Emperador, governador, tetrarques..

Ø  Summes sacerdots: Anàs i Caifàs

Ø  Impediments

 

Ø  Tortuositat dels terrenys

Ø  Escabrositat dels camins

 

 

ü  Lluc té interès en situar en el temps i en l’espai uns fets que ell creu són importants: la predicació de Joan Baptista, que vol mostrar com a “preparador” del camí-missatge de Jesús, ja anunciat pel profeta Isaïes.

 

 

ü  Les notificacions de temps i de persones no cal que siguin exactes històricament, segons entenem avui la història científica moderna.

 

 

ü  Notes sobre els personatges:

 

·         Tiberi César (14-37 després de Crist), temps en que es realitza l’aparició del Baptista i la vida pública de Jesús. Nom d’origen llatí relacionat amb el riu Tíber.

 

·         Ponç Pilat : nombrat per Tiberi Cèsar procurador de Judea l’any 26 després de Crist, fins el 37. Fou el 5é governador romà de Judea. Té un paper important en el judici i mort de Jesús (el podem situar com “enemic” del missatge de Crist). El nom de Pilat és d’origen llatí que podria derivar de Pilatus (el que porta un pilum o javelina). O pot procedir de Pileatus, de pileus, distintiu dels lliberts (esclaus alliberats) i que significaria “el que porta la gorra de feltre”. I Poncio procedeix d’un nom llatí que significa “pont”.

 

 

 

·         Herodes: És Herodes Antipas, fill d’ Herodes I el Gran(4 abans de Crist a 39 després de Crist). És el que va empresonat i fer decapitar a Joan Baptista (era doncs un “enemic”). Lluc fa bé d’anomenar-lo Tetrarca i no rei (com fa Marc), ja que no va ser rei- Herodes Antipas va interrogar i ridiculitzar Jesús (”enemic”) durant el judici davant de Ponç Pilat. El nom Herodes és d’origen grec i procedeix del terme heros que vol dir heroi.

 

·         Felip (=Filipo): del 4 abans de Crist  al 33/34 després de Crist. Fill d’ Herodes el Gran i de la seva cinquena dona Cleopatra de Jerusalem, i germà d’ Herodes Antipas. La seva tetraquia es va caracteritzà per un bon  i mesurat govern. En un  principi es va guanyar l’odi del seu pare per les intrigues del seu germà Herodes Antipas, en enterar-se el pare de la falsedat de les acusacions li va deixar en herència el govern de: Traconítide, Galaunite, Aurante, Betanea, Perea i Iturea. Lluc no cau en l’error històric (Mateu  Marc s’equivoquen) de posar a Filipo com casat amb Herodias i que el seu germà Antipas li havia robat la dona per casar-se amb ella. Segons Flavio Josefo (historiador romà) Filipo es va casar amb Salomé filla d’ Herodias. Herodías abans de casar-se amb Herodes Antipas, era la dona d’ Herodes II, fill d’ Herodes I el Gran, i de Mariamme II. El nom Filipo es d’origen grec i procedeix de la combinació de l’arrel phil (amic) i el substantiu hippos (cavall) i per tant significa : “amant dels cavalls”.

 

·         Lisànies: Segons Flavi Josefo, Lisànies va morir el 36 abans de Crist i Lluc el situa el  28 després de Crist). O Lluc no té el coneixement històric precís o hi ha dos Lisànies: un fill de Ptolomeo, governador de Calcis i del Líban que hauria mort del 36 abans de Crist i un altre que hauria exercir de tetrarca  a Abila (Abilene) entre el 25 i 30 després de Crist. El nom és d’origen grec i procedeix de la combinació  del verb lyo (dissoldre, deslligar, alliberar) I el substantiu ania (pena) i així significaria, doncs, “el que allibera de les penes”. Aquest personatge és més difícil col·locar-lo en el sector dels “enemics” del camí-missatge de Jesús ( si  a cas com a “poderós”, ja que Jesús s’enfrontà amb els poders establerts).

 

·         Anàs: Summe sacerdot jueu del 6 al 15 després de Crist.  A Ismael el va succeir en el sacerdoci, Eleazar, fill d’ Anàs, i a aquest Caifàs, el seu gendre. Anàs podria seguir exercint el poder en l’ombra i per això Lluc parla dels dos: Anàs i Caifàs. Cinc dels seus fills, a més de Caifàs, van ocupar el càrrec de Summe sacerdot. El nom procedeix de l’hebreu: hananya que vol dir: Yhavé és misericordiós” (paradoxa del nom si el referim al paper que va tenir en la sentència de mort de Jesús, per tant el podem qualificar d’”enemic”)

 

·         Caifàs: Summe sacerdot del 18 al 36 després de Crist, que podria ser gendre d’ Anàs i va exercir un molt important paper en la condemna de Jesús (“enemic”). El 18 d. Crist fou designat sacerdot per Valeri Grato i tret com a tal per Vitelio en el 36 d. de Crist. El nom  pot procedir de l’arameu kepa (pedra, roca) o cayaphah que vol dir depressió.

 

 

 

ü  Notes sobre els espais, a part dels nomenats com territoris on governaven els personatges indicats:

o   Desert: lloc de pregària, de silenci, de prova, de trobada amb un mateix, i amb Deu, de reflexió, de dejuni, d’austeritat, de conversió i canvi d’estil de vida, símbol de la travessia del poble jueu per anar a la llibertat, sortint de l’esclavitud…

 

o   Regió del Jordà: zona del riu i l’aigua és símbol de purificació, de conversió, d’aliment, de vida, de submergir-se en el mal-mort, i des ressorgir (ressuscitar) a la vida, lloc del baptisme de Jesús i d’altres…

 

o   Camí, rutes: Tot l’evangeli de Lluc està organitzat com si fos un camí que fa Jesús des de Galilea (espai de frontera, de pas, obert, de mentalitats tolerants, de vida…) a Judea (espai de tancament, de rigor, de legalisme, moralisme, on sentencien a mort a Jesús…). El camí de Jesús, com camí de vida, representa tots els nostres camins de vida. Sempre ens cal caminar. És més important el camí que la fita. En el camí aprenem a viure, a ser,… Calen persones que aplanin els camins per fer-nos-els més assequibles, caminables,..i treure tot allò “escabrós” que fa nosa. Necessitem persones que ens despertin la nostra confiança-fe interior per tal que desenvolupem el millor que tenim i ho compartim.

 

o   Fondalades: S’alcen per tal de que ni ens baixem i després ens cansem per tornar a pujar. Es refereix a les nostres depressions, baixades d’ànim  desenganys, desencants, manques d’esperança…

 

o   Muntanyes i turons: s’abaixen pel mateix. Es refereix a les “pujades d’ànim, de to, ..potser massa  exagerades, als impediments que trobem en la vida, que podien provenir de dins nostre, o de fora, de situacions, estructures injustes, sistemes tacats, rígids, normes estrictes que poden frenar i interdir l’estimació, la pau, la llibertat…

 

o   Terreny tortuós que cal també aplanar, facilitar, ..Joan amb la seva prèdica a vegades dura, austera, critica, de conversió i purificació (baptisme) prepara el terreny (i ell després desapareix humilment) perquè la predicació i acció de Jesús sigui més fàcil, i mes positiva, engrescadora, alliberadora, en la que ja no es tracta de queixa i lament sinó de gaudir de la vida, de l’amor i perdó de Déu assegurat per sempre.

 

 

 

ü  El text ens anuncia carament que Déu es vol comunicar a tothom, i ho fa a través dels  profetes (Isaïes, altres i Joan) i d’una forma més transparent a través de la mateixa vida (sentiments, desigs, actituds, accions, paraules, estil) de Jesús. Déu vol la salvació (alliberament, despertar a la fe, esperança i amor) per a tothom. Vol que tothom sense cap discriminació (i així ho feu notar Jesús en la seva relació amb els malalts, marginats, infants, dones, pobres…) arribin a la dignitat, a la llibertat plenes.

 

 

ü  El text és una crida a preparar el camí per part de tots nosaltres, de crear àmbits, espais, climes de bona trobada, de bona relació, de bona convivència per tal que l’aroma de la bona nova , el perfum del do immens de sentir-se estimats s’estengui arreu, per tal que tothom VEGI i experimenti  l’ Amor infinit.

 

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Tots el que grups, persones, m’ajuden a sentir.me bé i a sentir bé als del seu entorn.

 

·         Tot el que ens desperta a caminar, superar dificultats.

 

·         També s’observen “enemics” interns o externs que ens no ens permeten pouar dins nostre o treure el millor que tenim.

 

 

b. En la societat

 

·         Tots els grups, associacions, institucions que col·laboren en treure dominacions, opressions, guerres, baralles, i posen pau, justícia, alliberen…

 

·         Per altra banda hi ha sectors, estructures que posen “turons”, “fondalades”, i que no deixen viure, o frenen processo, o aturen els desenvolupament  de les persones i pobles, especialment dels més pobres…

 

 

c. En l’església

 

·         L’Església quan fa el que va fer Joan de preparar el terreny del missatge de vida de Jesús, és quan actua millor.

 

·         Cada cop que no s’atrinxera en les seves regles, institucions, mantenint-les, defensant-les més que el missatge evangèlic, actua verdaderament com església servidora de la humanitat.

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

 

1ª   ¿ Quines persones, grups, t’ajuden , et faciliten el camí de la vida a tu i als del teu entorn? ¿per què? ¿Els hi agraeixes?

 

2ª  ¿Quines persones , grups, associacions, institucions ens dificulten el camí de la vida a nosaltres, als mes necessitats? ¿Per què? ¿Com vivim i gestionem la seva enemistat?

 

3ª ¿ Com va experimentar, viure, sentir, Jesús les oportunitats, facilitacions, i les amenaces, enemistats, dificultats?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 33

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 25 gener 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

1 »Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

8 Li diu Felip:

–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 

·         Pot respondre a neguits que tenia la comunitat joànica: poca serenor, poca confiança, incertesa sobre el “després de la mort”, dificultats d’entesa entre persones que provenien de diferents llocs, cultures, formes de viure la fe…L’ Evangeli de Joan insisteix molt en l’amor, perquè precisament mancava entre els germans/es de la comunitat.

 

·         Hi a una voluntat de refermar la fe i de centrar-se en Jesús ressuscitat, viu i present en la comunitat.

 

·         Es pretén reforçar la figura de Jesucrist com a camí vers el Pare invisible, i la vinculació intensa entre el Pare i Jesús.

 

·         Valora les obres dels que segueixen a Jesús.

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Jesús ens vol calmats

 

·         Ens invita a creure en Déu: confiar, deixar-nos guiar i a sentir la seva companyia. Sols l’amor és digne de ser cregut.

 

·         Ens invita a creure en Ell, també.

 

·         Se’n va i ens prepara lloc: motiu més per la calma.

 

·         Nosaltres ens hem de preparar per morir. Creiem que estarem amb Ell.

 

·         La mort és un camí, un traspàs en companyia del Crist que ens ve a cercar perquè no ens perdem pel camí, perquè anem a la casa nostra, a on ens esperen.

 

·         Ens recorda el camí per anar-hi. Ell s’ha esforçat en la seva vida per indicar-lo.

 

·         Jesús és el camí: Camí per anar a la vida, a la felicitat. Creure, viure la fe és més caminar “amb”, acompanyat, sentir que Ell està amb nosaltres, i fer camí amb Ell, a vegades sense saber ben bé on anem, que no pas està segur amb unes normes, unes morals, unes disciplines, rituals i doctrines…

 

·         Jesús és la veritat. No tant uns dogmes escrits, estables, fixats…sinó unes dinàmiques veritables que ens ajuden a sentir-nos estimats, és la veritat del fons del cosmos, de la vida, de les persones, el tresor més preuat que hi ha en nosaltres, davant de lo qual tot lo altre és secundari, relatiu. L’amor a Déu i els altres és el referent de tot: de pensaments, desigs, sentiments, accions i paraules…

 

 

·         Jesús és la vida: la Felicitat, la participació en l’amor que està arreu: en la natura, en la història, en els fets, en els altres, en els grups, en les associacions i entitats, en els moviments socials, en la societat, en els comunitats i institucions de les diferents religions i conviccions, en nosaltres, …

 

·         Jesús remarca als seus deixebles, que Ell és el signe, el sagrament del Pare.

 

·         Li sap greu que encara no el coneguin

 

·         Li sap greu que encara  o hagin descobert que Ell és el pas cap el Pare, el camí vers,…que la seva missió i funció en aquest món és mostrar el Pare en tota la seva vida, i per tant el nostre camí de vida i de felicitat.

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

·         M´és una invitació  asserenar-me, a la pau interior.

 

·         M´és una invitació a conèixer Jesús, expressió, comunicació, manifestació (“logo”, “marca”, signe… del pare és conèixer Jesús). En la vida, paraules, gests, accions, desigs voluntat, sentiments, pensaments de Jesús podem “veure”, copsar, captar qui és el Pare-Mare, Misteri de Vida i Amor de la realitat. A través de la vida de Jesús captem la VIDA i l’AMOR infinit, coneixem, podem comprendre què és la vida, que és el més important de la vida, què és el fons de tot, el tresor, el sentit, el que ho omple i impregna tot, que està vivificant, estimant tot…

 

·         El Pare-Mare, aquest Misteri infinit , insondable, com “riu subterrani amagat”, està dins i en el més fons del Crist, el que li dóna sentit, el que l’omple totalment, com en nosaltres si ens deixem omplir per l’Esperit d’amor i de vida que va omplir a Jesús.

 

·         El Pare-Mare és el que fa les obres, les accions estimadores, alliberadores, de felicitat, de dignitat, de pau, de justícia per la humanitat.  El Fill les mostra, les serveix, els fa en nom i per la força de l’AMOR-VIDA, l’Esperit Sant és el mateix amor en moviment.

 

·         Jesús està amb el Pare-Mare, està endinsat, empeltat, difós en aquest gran mar que és la VIDA, Déu que ho omple tot.

 

·         Jesús ens invita a creure en els obres, que és el que podem veure i el que és important (per les obres els coneixereu ) i el que ens permet discernir qui està amb el Pare-Mare, amb la VIDA-AMOR. Moltes persones que no coneixen el Crist estan amb Ell, i amb el Pare perquè fan les seves obres.

 

·         Podem fer obres molt majors i adequades a la nostra època, a les nostres qualitats, a les necessitats que hi hagin, amb molts més recursos, podem donar més de si del que ens sembla (crear petits grups i comunitats cristianes, moviments cristians de joves, d’adults, moviments socials, ONG, denúncies, manifestacions, xarxes solidàries, …).

 

·         Ell se’n va i ens deixa perquè continuem, perquè ens espavilem, perquè no deixem les obres, perquè sapiguem fer-ho sense estar físicament present.

 

·         Però confiant, creient que està present dins nostre, en el record , en el cor, en el seu evangeli, en els obres de molta gent, en les persones, en les celebracions, en la pregària… Mentre el recordem segueix present, com també estan presents en el nostre cor (“re-cord”) totes les persones que ens han fet bé i recordem.

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Moltes persones , en el neguit diari, a vegades d’un ritme massa ràpid i estressant, necessiten calma, pau, serenor.

 

·         La pregunta de Tomàs com l’expressió de Felip  és la de molts. Expressen el desig de molts, creients en Déu o no que voldrien demostracions clares i contundents…

 

·         Però estem en el camí, en la limitació i condició humanes, no en l’esfera  o en la perfecció de Déu.

 

·         Avui dia també ens torbem amb gent incompresa, que no és (o no es vol) entesa, com li passà a Jesús, dins dels seus mateixos amics.

 

·         Les persones que cerquen, quer viuen al si d’altres religions o conviccions diferents del cristianisme, si s’estimen, si cerquen la veritat, si s’entreguen, sobre tot als més necessitats, estan en el camí del Crist.

 

 

b. En la societat

·         Moltes obres socials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

 

c. En l’església

·         Moltes obres eclesials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

·         L’Església si és acollidora, hospitalària, humanitària, solidària, generosa, servidora sobre tot, eixampla , recrea, desenvolupa, la gran l’obra que inicià Jesús, i mostra aquest Misteri d’ Amor, que anomenem Pare, Déu, Transcendent, Absolut, Ú.

 

·         A vegades certs sectors d’església s’agafen de manera massa fonamentalista a Jesús com veritat en el sentit de “doctrina segura” (no és el sentit de  “veritat” que ofereix Jesús), i obliden que Jesús és “camí vers…” i que cal caminar amb Ell, en les incerteses i inseguretats de la vida.

 

 

 

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿T’has torbat amb persones que com Tomàs, i Felip cerquen, fan preguntes semblants? ¿amb qui? ¿On? ¿Han trobat resposta?

 

2ª  ¿T’has trobat amb persones que no han estat enteses, compreses, com mli passa a Jesús?

 

3ª  ¿Jesús, per tu, en el moment que vius, és més aviat “Camí”, “Veritat”, o “Vida”? ¿Per què?

 

4ª ¿Quines “obres més grans” estem fent? ¿amb qui? ¿quines obres més grans observes que es realitzen en el teu entorn proper? ¿A favor de qui?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com