EL FANATISME RELIGIÓS I LA UTILIZACIÓ POLÍTICA DE LA RELIGIÓ

  1. Preguntes que ens podem fer

La religió,  ¿comporta violència, agressió i guerra?. ¿Quin tipus de religió va relacionada amb la violència?. Totes les religions, de fet, han justificat, legitimat guerres, inquisicions, censures, repressions, terrorisme, destrucció d’aquells que pensen diferent. ¿D’on ve el fet que ens matem, que ens agredim?. ¿Per què no som capaços, la humanitat, de funcionar sense guerres? ¿Quins elements influencien en els actes violents? ¿Com hi juga el fet religiós?

  1. Elements que incideixen en els fets violents

La condició humana conté violència, agressivitat, ira, odi, gelosies…. Tendim a procurar que  l’altre no tingui el que jo no puc tenir. Tots necessitem i cerquem seguretat perquè ens sentim insegurs, i si l’ambient el sentim hostil, o ens trobem en circumstàncies crítiques, en canvis o conflictes difícils d’afrontar, llavors podem desenvolupar actituds i comportaments agressius. No reconeixem les nostres inseguretats i projectem les culpes, les responsabilitats, cap enfora, envers altres persones, organismes  o institucions, i a vegades amb violència.

A més en les accions violentes intervenen elements de caire interpersonal. Molts dels factors que intervenen en accions socials violentes on la religió hi juga un paper, no són tan lluny d’aquells que incideixen en la violència domèstica (mantenir el poder, voler dominar l’altre, posseir-lo, gelosies, enveja,…), però a nivell mundial.

Els elements procedents de l’economia com el desig de conquerir territoris per a  tenir més recursos, o per acumular més riquesa, també són un factor important. Mentre la pobresa i la injustícia no es resolguin i creixi la desigualtat entre rics i pobres en la societat, hi ha condicions perquè algunes “banderes” nacionals o /i religioses es col·loquin com “salvadores” de tals situacions injustes.

Els elements polítics com el desig de poder, de domini i la invasió sobre altres pobles també hi juguen: la ràbia acumulada, la venjança enfront de les humiliacions i discriminacions rebudes per molts pobles de l’ Àfrica, Àsia, i Amèrica Llatina per part dels països colonitzadors (Europa, EEUU). Les polítiques d’encaix dels immigrants, en part han fracassat, fins i tot en les segones i en les terceres generacions a França (on la política és d’integració total percebuda com assimilació, però en la realitat els joves immigrants o fills o nets d’immigrants no tenen futur laboral estable), o a Anglaterra (on la política ha estat que cada cultura tingui el seu lloc per tal que puguin seguir els seus costums). Molts joves no es senten acollits i volen destruir aquest sistema. Potser entre nosaltres, sense una política massa explícita, de moment ens en sortim  millor, ja que a Espanya i especialment a Catalunya estem més acostumats a ser país de pas, construït per molta gent nouvinguda, d’emigració contínua, i això ens ha habituat a anar coneixent gent nova, de cultures diferents i a caminar junts, a barrejar-se, a valorar la riquesa cultural que ofereixen…

Els elements culturals que hi juguen són la recerca d’una identitat pròpia i forta que s’ha perdut, que no es troba, o es creu que no es té… S’intenta recuperar la identitat a través de la confrontació amb altres identitats i afirmant-se violentament contra enemics “fabricats”, que es necessiten per saber qui som. També hi té un pes important el desarrelament que pot derivar en odi. Donar aquesta identitat, personalitat, superioritat (fruit a vegades d’un complex d’inferioritat no superat) sentit de vida, acció, projecte… a joves desarrelats, sense futur, amb una vida incerta, sense treball, sense res, és oferir-los una causa que els dóna sentit, utilitat, ser algú i vida.

Finalment hi trobem també elements directament religiosos, com són:

  • La identitat religiosa aporta afirmació de la pròpia existència i personalitat. Així es passa d’una vida anònima, plena de ressentiments, buida, marginal, buit, empobrida…,  a una vida d’alta intensitat. Això explica, fins i tot, que alguns joves que no són de famílies musulmanes, ni immigrants s’hagin convertit a  l’Islam ( a un islam “fals”, fanàtic).
  • Hi ha fanatisme religiós, producte d’una visió de la religió manipulada per altres interessos, que oprimeix, malalta, que justifica i legitima qualsevol barbaritat, assassinat, guerra… El fanatisme és desenvolupa a partir de psicologies que necessiten seguretats simplistes, primitives i a través d’omplir buits morals, de valors, de cultura… El fanatisme religiós o l’integrisme (que tot ho vol resoldre amb la religió) o el fonamentalisme, són contraris a la visió d’una religió alliberada i alliberadora que es basa en l’amor, la veritat, l’atenció als més necessitats i el respecte envers els altres.
  • Les reaccions davant les provocacions, insults, ofenses, crítiques i burles a una religió, esquematitzant-la, o ridiculitzant-la, poden ser agressives.
  1. Què ens cal tenir en compte?

En primer lloc que totes les religions són, de base, pacifiques i totes cerquen la felicitat i la pau. És veritat que totes les religions poden desenvolupar una dimensió alienant, destructiva, fanàtica i totes tenen episodis violents en la seva història. Però per altra banda també tenen una dimensió veritable, humanitzadora, alliberadora de les pors, perjudicis, i s’obren a la comprensió i al respecte de l’altre diferent.

En segon lloc si observem cada religió en particular, podem afirmar que el catolicisme en la seva història té episodis violents: Croades, la Inquisició, expulsions de jueus i moriscos… La tendència integrista segueix actual en el catolicisme.  Dins de les esglésies protestants hi trobem el fonamentalisme. El neo-conservadurisme protestant sobre tot als EEUU és molt present actualment. En el judaisme hi trobem el sionisme, acompanyat d’una consciència de “poble escollit” que en alguns sectors els justifica per oprimir el poble palestí.

En tercer lloc si ens fixem més en concret en la religió musulmana, cal afirmar positivament que l’Islam, com les altres religions és una religió pacífica, que té un missatge d’amor i la pau com el cristianisme. Hi ha diferents interpretacions d’Islam, i algunes s’acullen a textos (com alguns similars de l’antic testament) que presenten un Déu enfadat, justicier, castigador i fins i tot violent.  La història d’islam és una història en la que aviat va conquerir territoris, a través de la guerra. I potser que per això els hi costi molt entendre un profeta, com Jesús (que els cristians creiem que és el fill de Déu) hagi fracassat, sentenciat a mort  en una creu, quan la seva religió (la musulmana) fou d’un èxit ràpid.  La gran majoria de musulmans denuncien i condemnen els atacs, el terrorisme mal anomenat “Islàmic” i l’estat mal anomenat islàmic (pseudo-islàmic) i la violència i molts d’ells també són víctimes de tals atacs terroristes i d’una falsa visió de la seva religió.  Molts musulmans són encara víctimes del racisme, de la discriminació laboral  i del setge policial  i d’altres circumstàncies per a ells difícils. D’altra banda hi ha poders polítics àrabs que volen una conquesta de l’Occident i la promouen i la recolzen donant diners… (Emirats Àrabs amb una visió fanàtica de la seva religió…). Tot plegat produeix por, inseguretat, més racisme, provocacions, visceralitat, tot allò que els mateixos terroristes cerquen.

Hi ha un conflicte a l’interior del món de l’islam sobre les diferents maneres d’interpretar el missatge de Mahoma (Muhammad).  Les interpretacions del Corán, que intenten situar-lo en el seu context (com fem amb tota la Bíblia), i aplicar-li els estudis de les ciències humanes, desmitificant els seus orígens, d’una manera moderna, tenen poca visibilitat, són poc o gens conegudes i sembla que les volen oblidar. El fonamentalisme islàmic es recolza en una educació rebuda seguint una literatura medieval que s’admet com a bona.  Hi ha moltes tendències en l’Islam i no s’haurien de confondre. Bàsicament hi ha sunnites i xiïtes. Però dins d’aquestes tendències hi ha moltes subtendències. La qüestió és molt complexa.  El Salafisme integrista, per exemple, que es va estenent a Catalunya entre el món islàmic,  té tendències violentes, però no cal confondre’l amb el tradicionalisme islàmic que és pacífic.

  1. Intent d’ explicació

El nacionalisme i la religió són dimensions molt profundes, internes, arrelades, que donen identitat, que viuen en el nucli més profund dels éssers humans i dels pobles  i intenten donar sentit a la seva vida. Per tant si un poder polític o econòmic, els manipulen i utilitzen al seu servei, distorsionant i adulterant la seva veritable essència, adquireixen una força impressionant que ha portat i porta a la guerra en nom de Déu i de la pàtria, contra altres “déus” i “pàtries”.

El buit moral i de valors, que es percep avui a Europa, en ple desprestigi de les religions i de la ètica, i en un context dominant d’indiferència religiosa, en una societat cada vegada més materialista, individualista, consumista, que sobrevalora l’èxit i la competitivitat, és omplert pels fanatismes religiosos, o per excentricitats religioses, filosòfiques, o per esoterismes, “santerias”, supersticions, credulitats vàries…, que no són alliberadores, ni ajuden a la salut mental.

Hi ha interessos polítics i econòmics del món que ja els interessa que hi hagi tensions, conflictes bèl·lics (les empreses d’armes, l’imperialisme dels EEUU que sempre necessita d’un enemic per afirmar el seu poder imperial en el món, les aliances entre països, el poder dels països àrabs productors de petroli…)…

Observem també interessos per dominar el món amb una religió i unir  religió i poder polític i econòmic. Si ens anem més lluny en la història, sempre hi hagut confrontació entre l’ occident cristià i l’Islam (l’imperi otomà o turc).

La visió polaritzada i simplista de la realitat és més fàcil de comprendre que una visió de tons grisos variats, més complexa. El punt de vista simplista afavoreix la confrontació amb un altre punt de vista simplista de signe contrari.  Els mitjans de comunicació poden afavorir (per la necessitat de ser breus i perquè responen a interessos econòmics forts), aquestes visions simplistes i polaritzades només entre  dues posicions. A més pel terrorista és important que les seves accions tinguin ressonància i repercussió.  Les xarxes socials fan de ressò de les propostes terroristes i produeixen una  por globalitzada. Aquestes xarxes poden ser utilitzades per una sola persona o per un grup reduït i a través d’elles poden preparar i organitzar els atemptats.  Aquests actes estan destinats a produir precisament terror, inseguretat (que pot portar als Estats a augmentar, més encara, els dispositius de seguretat, de policia..) per tal que sentim repugnància.

  1. ¿Què cal fer?

El que és  fonamental i indispensable és el diàleg.  El tema del terrorisme cal afrontar-lo, al meu entendre, no amb violència, ja que això és precisament el que cerca l’estratègia de la barbàrie: que sentim ràbia, impotència, emotivitat, visceralitat, por… Cal combatre’l amb cultura, valors, educació, formació, presa de consciència, tolerància i amb més justícia per als sectors més necessitats immigrants de la població. La violència crea més espiral de violència. La hostilitat és un terrible estat mental, et posseeix, t’obsessiona, et fa sentir valent i fort per sobre dels altres, et fa ser i sentir venjatiu, orgullós, i el primer que pateix el dany és un mateix…

Al meu parer ens cal evitar que ens  distorsionin la realitat i sucumbir a les provocacions i caure en la por, en  l’ocupació de les nostres ments, o en la tendència a la crítica sense reserves i sense raó a tots els musulmans, perquè això és el que cerquen aquests actes terroristes i així destrueixen la llibertat d’opinió, d’expressió, en definitiva la democràcia… Hem de mirar de no deixar-nos portar per l’espectacularitat i per l’admiració vers aquest tipus d’actes.

Seria molt convenient no tenir una visió de la religió fanàtica, poc saludable, malaltissa, obsessiva, culpabilizadora, castigadora, repressora i opressora.. i fugir de la imatge d’un Déu castigador, culpabilizador, justicier… i ens cal sempre purificar la nostra imatge de Déu (aquesta imatge de Déu no és Déu) per encaminar-nos de manera dinàmica i constant vers la recerca de la veritat, la bondat, bellesa, del Déu – Amor, Pare-Mare, que està al nostre costat, al costat dels més necessitats i febles…

I per altra banda seria molt necessari, analitzar la realitat i no cercar només els efectes d’aquests esdeveniments, sinó les causes i col·laborar per atacar les causes. Es tractaria de fer callar el propi jo i obrir-se als altres i veure el món amb tota la seva complexitat i connectar amb les persones i les cultures i religions diferents, conèixer-los i estar al seu costat. Així reafirmaríem els valors de la tolerància, el pluralisme, la democràcia, les llibertats, acompanyats, com hem dit, de més justícia social.

Es tracta de transportar-nos a un nivell més alt d’humanitat, d’espiritualitat, de llibertat. I de procurar que la religió, que és patrimoni del poble, no sigui utilitzada, manipulant-la per servir els interessos del poder i econòmics. Finalment ens cal reconèixer que aquests actes no són realment fets en nom d’Allah, ja que utilitzen una “imatge de Déu” contrària al veritable Allah.

Tornem doncs a seguir la proposta  no violenta de Jesús: estimeu els vostres enemics (a aquells que percebem com a enemic, o “fabriquem” com enemics, o necessitem com a enemics…) .Es tracta de seguir l’exemple, el testimoni i la saviesa dels antics mestres espirituals, i fundadors de  totes les religions, dels que al llarg de la història en cada religió han recuperat el seu veritable origen i essència (com Sant Francesc d’ Assis i d’altres) i dels testimonis mes recents com són: Gandhi, Luter King, Oscar Romero, i tants d’altres…

 

Anuncis

El voluntariat

1. Introducció.

a. La “moda” de la paraula “voluntari”: agrupa gratuïtat, llibertat, treball en equip, implicació, organització, certa confrontació amb “professionals”, però no exactament amb “professionalització”…

b. Altres paraules utilitzades anteriorment (algunes de les quals segueixen acompanyant a la paraula “voluntari”): “militància”, “compromís”, “servei”, “generositat”, “entrega”, “vocació”, “responsabilitat”…

c. Parlem de “voluntariat” social: dedicació als altres, i aquests amb problemàtica econòmica, social, afectiva, humana, de necessitat…

d. Relació, condicionament i distanciament amb “paternalisme”, “ajuda”, “donar i rebre”, “superioritat-inferioritat”…

e. Aproximació a l´ajuda mútua, a l´acompanyament mutu, a l´intercanvi entre iguals…

2.Sentit de l´acció voluntària.

2.1. Orientació de l’acció voluntària: Cap on va l´acció voluntària? Cap on criem que ha d´anar?:

..Vers persones que tenen una necessitat

..Vers un protagonisme actiu i participació dels infants i joves que atenem.

..Vers l´autonomia de l´altre…

..Vers realitzar els valors de justícia, igualtat, dignitat, solidaritat, pau, fraternitat, creativitat…

2.2. Sentit profund de l´acció voluntària:

..Sentit humanista: dignitat, seguretat, autonomia i llibertat de la persona. Respecte a la persona. Gratuïtat: no esperar res a canvi…tot i reconeixent el que es rep, la satisfacció que es té, i la necessitat de que ens agraeixin el que fem i ens ho reconeixin…

..Sentit social: de justícia, de que tothom pel fet de ser persona tingui el necessari, persones i pobles…

3.Valor de l´acció voluntària.

3.1. A nivell personal: Desenvolupament de les pròpies capacitats, potencialitats, qualitats…i retrobament d´identitats profundes com persones humanes, com germans/es…

3.2. A nivell interpersonal: comunicació, capacitat d´estimar i de ser estimat satisfetes, espais i jardins d´afecte, de comunitat, de companyia, d´amistat…

3.3. A nivell social: importància del desenvolupament del teixit social, per la construcció de la societat futura…

4.Motivacions bàsiques del voluntariat:

4.1.Som éssers relacionals

a. Quines relacions tenim:
• Amb un mateix.
• Els altres
• Els grups
• Les estructures i institucions socials
• La natura
• Déu.

b. Les relacions i el que viuen la gent amb qui ens relacionem ens afecten:
* La nostra manera de ser (psicologia), de
viure, de pensar, la nostra classe social,
educació rebuda, relacions humanes que
vivim, origen i lloc de naixement, cultura,
creences, espiritualitat, …tot plegat
conflueix en la nostra manera d’afrontar i
gestionar les nostres relacions humanes.

* Tenim els nostres prejudicis, pors,
percepcions, imatges, sobre el món de
l’altre que ens pot sorprendre o produir una
gran inseguretat.

* Ens emocionen positivament o negativament: ens fan sentir bé, gaudir, alegrar o ens fan sentir malament, tenim incertesa, dolor, por, angoixa, no saber què fer, impotència…

* O ens poden produir indiferència, distància, mecanismes de defensa perquè no ho podem suportar les situacions…

* Tenim els nostres desigs, esperances o desil·lusions, frustracions, incerteses, escepticismes, sobre el que poden fer o decepcions sobre ells, el que viuen, fan, reaccionen…

* No sabem equilibrar el “cor” del “cap”, o les “mans”.

* La relació ens pot produir enveja, odi, ira, orgull, sentir-se útil… o consol, compassió, acollida, escolta, protecció, tendresa, afany de justícia, solidaritat, generositat, ràbia, acompanyament, …segons com nosaltres som.

* Les altres persones ens fan de mirall i ens fan “saltar” “vicis” o “virtuts” que tenim, ens ajuden a conèixer-nos més.

* Ens fan pensar, analitzar, ser crítics, conèixer el nostre món…

* Ens fa canviar esquemes mentals, principis,…ens
converteix…

* El nostre comportament o reacció és d’una forma o d’una altra segons el que ens està passant a nosaltres, a casa, a la feina, a la parròquia…

* En tot s’hi juga la forma d’estimar, de conèixer, d’escoltar, i el donar i rebre, com exercim la nostra capacitat d’estimar i de ser estimats…(evangeli).

c. Conèixer les persones que atenem i acompanyem:
 Tenen la seva psicologia, caràcter, manera de ser…
 Tenen i sofreixen les seves malalties físiques, psíquiques i espirituals…
 Han rebut la seva educació familiar, escolar, d’infants…
 Han viscut en uns barris, pobles determinats que els han anat configurant també.
 Són normalment d’una capa social treballadora i popular.
 Formen part d’una ètnia amb la seva cultura
 Han fet el seu procés d’identificació com a persones, homes o dones, a partir de les seves relacions amb els seus pares, mares, avis, germans/es…
 Tenen les seves primarietats, instints, emocions, sensibilitats, generositats, solidaritats, capacitats per estimar, per acollir amor…
 Tenen les seves percepcions, com viuen la seva situació, com ens veuen…
 Tenen la seva opinió, pensament, idees…, sobre ells mateixos, els altres, el que veuen del seu entorn…
 Tenen les seves creences, segons la seva família…
 Ens venen potser disgustats per algun fet més recent, conjuntural o per situacions familiars, personals, laborals, econòmiques, més o menys duradores i estructurals…
 Tenen els seus motius per venir a demanar aliment.
 Es troben en situacions complexes, difícils, a vegades els (ens) costa analitzar, carregades de dolors, pors, angoixes, incerteses, inseguretat, indignitat, impotència, ràbia, carrerons sense sortida, resistència, rutina, o treuen agressivitat…

4.2. Motivacions personals i interpersonals:

a.De necessitat psicològica, afectiva, de comunicació, de convivència, d´amistat,…(latents, amagades, inconscients…).

b. Que camina vers la gratuïtat, la confiança, l´amistat, l´intercanvi entre iguals… (més volgudes, decidides, de caire ètic, humanista o religiós…)

4.3. Motivacions socials:

a.De necessitat de la mateixa societat perquè l´Estat no respon a tot, no respon com caldria (massa fred, burocràticament, poc proper, poc humanament, massa “legal”…).

b.De necessitat de la societat civil de desenvolupar-se, de tenir la seva autonomia, personalitat, de dir-hi la seva, d´actuar més humanament, més ràpidament, amb més proximitat, eficiència…

5. Condicionaments
Les voluntàries i voluntaris podem estar condicionats per:

+ Per un cert paternalisme, d´una forma d´entendre l´amor als altres que ratlla la relació de “superior que ajuda”, que té – béns i serveis -, que pot – poder -, que sap i sent – instrucció, educació, intel·ligència, ciència, coneixements, sentiments- , més que l´altre, que està per sobre (superioritat) de l´altre (vist sovint inconscientment com inferior).

+ La necessitat de sentir-se algú, útil, i amb gent que t´ho permet perquè socialment és més baixa o és vista més “baixa”.

+ La necessitat de sentir-se pare, mare és “instintiva”. Ens pesa més l’instint i els sentiments primaris.

+ L´atenció al necessitat sempre pot tenir una motivació inconscient d´ajuda a superar, canalitzar, projectar, o amagar pròpies frustracions.

6. Tipus de relacions que tots i totes tenim:

ACTITUD RELACIONAL: Pare-Mare
RELACIO INSANA: Superioritat, Protecció i Salvació
FORMA SANA D’ESTIMAR: DONAR

ACTITUD RELACIONAL: Fill/a
RELACIÓ INSANA: Inferioritat, Víctima I Criat
FORMA SANA D’ESTIMAR: REBRE

ACTITUD RELACIONAL: Germà
RELACIO INSANA: De tu a tu, esperant alguna cosa a canvi: No gratuïtat
FORMA SANA D’ESTIMAR: RECIPROCITAT, INTERCANVI
I COMPARTIR

. Formes sanes d´estimar: Experimentem l´amor de tres formes:

a. Donar: Sense paternalismes i encara que s´esperi rebre, seguir donant, humilment, discretament, gratuïtament.

b. Rebre: Saber rebre, acollir els dons, els regals, les aportacions dels altres, reconeixent que ens ajuden a ser persones, a créixer, a canviar, a millorar, a conèixer-nos, a saber més de la condició humana, de les contradiccions i injustícies socials… Rebre amb humilitat el dolor, el perdó…

c. Donar i Rebre: Reciprocitat: Aspirem de fet humanament a la reciprocitat, estem més joiosos, satisfets, i ens sentim més realitzats com a persones si donem i rebem…

El Moviment veïnal

  1. Repàs històric

Podríem catalogar 8 fases  en els moviments socials responent a les problemàtiques de cada etapa històrica

1ª La constitució de caixes de resistència El moviment obrer i popular també en els seus principis es va dotar d’altres tipus d’associacions i entitats: Ateneus Obrers, Enciclopèdics, corals, excursionisme, esport, centres culturals, el cooperativisme…, que han participat i promogut i col·laborat en els reivindicacions socials. Es dona tot plegat  en el segle XIX.

2ª La del Sindicalisme. El pas de les caixes als sindicats, a organitzacions obreres que defensen la classe obrera. Els sindicats han anat variant, consolidant-se, cadascú amb les seves ideologies, formes organitzatives i en les societats democràtiques segueixen tenint un gran paper i estan totalment incorporats a la vida social, sigui a través de la lluita oberta o a traves de la negociació (segons moments en la història de cada país). Els sindicats neixen a pel 1830 i mitjans segle XIX. Han tingut la seva història, alts i baixos, i es mantenen, actualment amb una crítica (com sempre per part de la visió conservadora de la societat) i amb una autocrítica procedent de la mateixa classe treballadora. A Catalunya han tingut una forta component anarquista i actualment fa temps hi ha una unitat d’acció entre CCOO i UGT.

  • Tenen lideratges masculins
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat

3ª La dels Partits Polítics que sorgeixen a mitjans i finals del segle XIX. Alguns són partits de quadres i altres de masses, uns de dretes i altres d’esquerres, centre… La classe obrera  i popular fa un pas mes que els sindicats i s’organitza en partits obrers per influir en la política democràtica i/o per fer la revolució socialista. Els partits d’esquerra s’han consolidat sobre tot al segle XX  i han adquirit el pensament socialista, socialdemòcrata o comunista i més endavant han incorporat els elements polítics ecologistes, pacifistes i feministes. Al llarg d’aquest 100 anys a Catalunya hi hagut una proliferació de partits polítics, que han nascut, mort, fusionat, escindit…, i ara reben una forta crítica social, estan massa desprestigiats, i tenen potser organitzacions massa “fèrrees” i una imatge massa disciplinària, i en part burocràtica, dogmàtica i corrupte que no respon massa a la realitat. Del prestigi del temps de l’antifranquisme  (Assemblea de Catalunya, Coordinadora, Plataformes…), s’ha passat en pocs anys a un desencant greu.

  • Tenen lideratges fonamentalment masculins i van apareixent lideratges femenins.
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat, fins que en la democràcia són pilars de la mateixa.

4ª La de els Associacions Veïns i el moviment veïnal popular, que apareixen per una necessitat de complementar el treball sindical en el món laboral, amb el treball en el camp social, cultural i urbanístic (equipaments, infrastructures, vivenda, entitats…) dels espais on viu la classe treballadora i les capes populars. Sorgeixen, sobre tot al nostre país, a principis dels anys setanta, en tots els barris i ciutats de Catalunya  participen de la lluita antifranquista, iniciant-se en comissions de barri, i que han dinat molts líders polítics i han passat a una situació (exemple honroses excepcions) de juntes de gent gran, amb poca intensitat reivindicativa, o en alguns casos , actualment, en mobilitzacions de caire local per temes de barri (urbanisme, equipaments, lluita contra la cisis, yayo-flautes…)

  • Els lideratges han passat de ser en un principi de força gent jove a gent més aviat jubilada.
  • Es van adaptar a l’associacionisme dins del règim franquista que es va anar obrint relativament i després han continuat en la democràcia.

5ª La dels nous moviments, procedents en part del Maig del 68:

Cap al final del segle XX s’ha vist la necessitat dels moviments socials que apunten a qüestions bàsiques  i globals i que travessen tota la realitat social. Aquests moviments fonamentalment són:

  • El pacifista (previ en Gandhi, i Luter King, i es desenvolupa contra la guerra del Vietnam) . A Catalunya s’estén amb els objectors de consciència, els insubmisos, els anti-militaristes, les mobilitzacions contra la OTAN, i més endavant contra la guerra de l’Irak…
  • L’ecologista (té precedents molt antics, s’inicia al segle XIX però l’ecologisme modern es desenvolupa sobre tot els anys setanta). Apareixen els Partits Verds (Conh Bendit) a Europa, als EEUU, arreu del món i també a Catalunya. Moviments que esdevenen partits, i altres entitats: neo-rurals, cooperatives, mobilitzacions contra les cot aminacions, certs tipus d’energies, energies alternatives, medicina, consum, horts urbans, cases, alimentació, higiene, espiritualitats de caire alternatiu…
  • El feminista (arrels en el segle XIX i el feminisme modern re-ssorgeix els anys seixanta-setanta). Es fan congressos feministes a Barcelona, apareix el Partit feminista (Lidia Falcón), relació amb els moviments d’homosexuals, qüestions de gènere, les quotes en els partits, el llenguatge inclusiu, les dones en instàncies empresarials, a les entitats, a  l’església…
  • També un moviment no tant definit i no tant organitzat seria el de la laicitat, que critica la confessionalitat els estats i aposta per un marc de llibertat religiosa obert on tota ideologia, ètica i religió hi pugui cabre i siguin respectats.
  • Tots aquests moviments posen en qüestió els bases en què es va estructurar el neolític (domini i control de la natura, patriarcat, defensa i seguretat i maridatge entre Esglésies i Estats). Com hem dit els partits de l’esquerra han anat incorporant aquestes propostes.
  • Lideratges tants masculins com femenins, i en alguns casos van augmentant aquests.
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

 

 

6ª La de les ONG (el 1863: Creu Roja; 1947-1950, ja se’ls dóna aquest nom a les Nacions Unides) i el voluntariat  (1992: en les Olímpiades, aquest concepte té èxit…)pel Tercer i Quart Món, l’economia social…, que es desenvolupen sobre tot arrel de al globalització, en els anys vuitanta i noranta del segle XX. Són Fundacions, Associacions, que comencen en el camp de la cooperació internacional,(moltes d’arrel cristiana) i també se’n van creant per atendre, acollir i acompanyar transeünts, sense sostre, toxicòmans, famílies desestructurades, prostitutes, discapacitats, gent gran… Igualment apareixen les empreses de reinserció social (de reciclatge, tallers, autoocupació, cooperatives , societats anònimes laborals…) i les associacions de joves contra l’atur, el comerç just, les banques ètiques, reapareix el consum cooperatiu…

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • Van adquirint unes estructures d’associació o de Fundació, i també d’empresa

7ª La dels Moviments anti-globalització o per una altra globalització alternatius (alterglobalització, altermundisme amb els precedents de l’internacionalisme, “un altre món és possible”) i anti-sistema: okupes, associacions d’aturats, de joves, pensionistes, moviments d’autogestió (precedents en els anys seixanta-Maig 68- i que es manifesten a Catalunya a finals del segle XX) … Apareixen sobre tot els anys noranta i principis del segle XXI, relacionats amb els moviments feminista, ecologista i pacifista de la 4ª fase i també amb les ONG de la 5ª fase, i porten a la situació actual.

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

Models actuals de reivindicació social: la de les accions puntuals locals (per qüestions de barri, urbanístiques, en el camp de l’ensenyament, de la sanitat, vivenda, …)

  • per una temàtica determinada
  • es van estructurant en moviments més globals:
  • 15-M, deutor dels moviments alterglobalització, i que remouen la consciència democràtica, fan pedagogia política, aglutinen noves generacions, amb certs tons “àcrates” i assemblearis.
  • Plataforma contra les Hipoteques, amb una lluita molt programada, i amb èxit , la LP, pressió als diputats, manifestacions, negociacions…
  • Assemblea Nacional Catalana, constituïda després d’un quants anys de la proliferació de  moltes entitats sobiranistes, que han anat confluint, sobte tot arrel de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut, i a partir de la manifestació del 11 de setembre del 2012.
  • Forces lideratges femenins
  • Organització participativa, en xarxa, assembleària…

Cal ajuntar-hi un altre tipus de moviments transversals que venen de lluny i són presents avui en dia:

  • La lluita per l’alliberament nacional en cada nació, sobre tot en les nacions oprimides, com la nostra, s’ha anat relacionant de diverses maneres, i tant amb partits de dretes, com de centre, com d’esquerres, i amb diferents moviments socials del nostre poble. La base popular del nacionalisme i el patrimoni de nacionalisme popular organitzat ha de connectar també amb el moviment obrer i d’esquerres. Amb lideratges força femenins a Catalunya.
  • Un altre moviment interessant procedent del segle XIX i que ha tingut diferents transformacions fins a vull és el moviment cooperativista, i el que actualment en diem d’economia social, sostenible, d’inserció, que té en compte una altra forma de gestionar les empreses, i que assumeix també els processos d’inserció laboral , social i educacional, fins i tot de persones amb dificultats (discapacitats, quart món, dissocials…)
  • Aquí no caldria oblidar l’experiència llarga de segles de les religions, les conviccions, les ètiques i dels humanismes , en el que poden aportar d’esperit de fons, de sentit, de simbologia que estimulen, apunten on són els problemes greus, on la gent pateix, i donen vida i esperança.
  1. Situació actual del moviment veïnal
    a.Context en el que es mouen
  • Globalització econòmica, política (no tant) i cultural.
  • La supeditació de la política a l’economia.
  • La crítica a la política, als partits i als polítics, sovint demagògica i manipulada pels poders econòmics i mediàtics, per despistar a la població, i produir desencant, desesper i per tant incapacita l’acció política del poble, disminuir les   possibilitats de desenvolupament de la democràcia en àmbits de la vida quotidiana, del territori i de les empreses, i preparar el terreny per autoritarismes i centralismes que són favorables al poder econòmic-financer i mediàtic. Desafecció envers la política produïda per la corrupció, pel domini de l’aparell en els partits, i la poca participació i decisió des militants i votants. Es vol més democràcia interna i més propostes de democràcia participativa envers la societat.
  • Xarxes socials i Noves tecnologies que empren amb normalitat, extensió i intensitat, com un recurs bàsic i indispensable.
  • Enfront de es retallades producte de la crisi econòmica, financera, i també política (mancances i retrocessos democràtics), de valors, i de fa més temps l’energètica, alimentària, i ecològica)
  • Davant de les desigualtats socials
  • Davant de governs de diferent signe polític que no poden ni solucionar la crisi, ni l’encaix entre Catalunya i Espanya, ni desenvolupar la democràcia, i frenar la corrupció.
  • Hi ha un buit socio-polític que han creat els partits (molt desprestigiats) que omplen aquest moviments.
  • Moviment d’emancipació nacional
  • Moviments migratoris.
  • Pluralisme i diversitat cultural i religiosa.

    b.Processos que s’han produït en el moviment veïnal
  • Traspàs de líders als partits p9litics i a les Administracions
  • Envelliment en forces Associacions dels socis actius. Amb excepcions interessants. Els mateixos barris s’han envellit. La població jubilada, de la tercera edat creix i té problemàtiques diferents. Gràcies a ells, moltes associacions e veïns i altres tipus d’associacions aguanten i treballen.
  • Els joves es decanten més per moviments alternatius, anti-globalització, ONG, 15.M. PAH, nacionalisme… Passa semblant en els sindicats i en les parròquies més. Els joves estan més i dominen les xarxes socials, noves tecnologies…
  • Molts barris i pobles s’han urbanitzat, han guanyat en equipaments, serveis.,.., tot i que encara hi ha molta feina a fer, però potser més social, humana, educacional, formativa…
  1. Futur
  • Necessitem un moviment social ampli

+Amb un braç econòmic, d’economia social (cooperatives, SAL, empreses del tercer sector…), seguint Arcadi Oliveras, Sampedro i altres, fonamentat en els valors de pa per a tothom, justícia i igualtat
+Amb un braç polític fonamentat en els valors de la llibertat, del dret a decidir i de la pau
+Amb un braç cultural d’idees, utopies, valors, emocions, que innovi i crei una cultura enfront de la cultura dominant basada en els mitjans-empreses de comunicació-publicitat, i que estigui present en les entitats del poble, fonamentat en els valors de la creativitat, la fraternitat i la saviesa.
+I que valori el paper de l’espiritualitat i de la religió, com a motor profund de l’acció transformadora i com a donadora de sentit i esperança, reconegui la diversitat religiosa en un estat laic.

  • Avui dia per tal d’avançar vers l’aniquilació de les classes socials, vers un altre sistema social més igualitari, més digne, més respectuós amb la natura, més pacífic, i de benestar per tothom, ens cal una GRAN ALIANÇA, una GRAN UNITAT, que inclogui:
  1. Els sindicats
  2. Els partits polítics d’esquerres
  3. Els moviments populars veïnals.
  4. Els moviments socials: ecologista, feminista, pacifista, per una altra globalitzaciò, indignats…
  5. El moviment nacional popular.
  6. El moviment cooperativista i d’economia social.
  7. L’experiència de les religions, les conviccions, les ètiques i els humanismes.
  • Els valors bàsics podrien ser: PA, TREBALL, JUSTICIA, PAU, ECOLOGIA
  • Les forces fonamentals podrien ser: PARTICIPACIÓ, SOLIDARITAT, IGUALTAT, DIFERÉNCIA , UNIVERSALITAT, CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I COMUNIÓ.
  • Ens cal una innovació dels mètodes, tàctiques i estratègies, que es basin sempre en la sensibilització, en la presa de consciència i en la mobilització popular
  • Ens cal un nou tipus d’organitzacions més participatives.
  • La socialització i educació socio-política

És fonamental en els moviments socials

+El procés educatiu per arribar a participar en ells o per crear-los, que normalment                      està en mans de moviments educatius amb una certa dimensió espiritual, ètica, de                        conviccions profundes.

+La pedagogia que constantment han de fer per sensibilitzar, conscienciar el poble i                      cada cop a mes gent.

+La mobilització en accions concretes que cooperen en el procés de concientització.

  • Darrera de la mobilització, del moviment, de l’associació, de l’impuls social per reivindicar quelcom just, hi ha sovint una dimensió espiritual, humanista, ètica, que esperona, motiva, anima, dóna sentit i esperança, sosté les frustracions i fracassos, ajuda a ser fidel i constant, consola, cohesiona, fonamenta…
  • Si no es va produint, estructurant un gran moviment internacional que inclogui tot el patrimoni d’aquesta història i totes les sensibilitats, no serà possible avançar vers una societat que sigui realment democràtica, on la democràcia entri a les empreses (cooperativisme, autogestió…) i on tothom pugui viure dignament.

Les associacions de veïns poden contribuir aquesta gran aliança, a aquest moviment internacional, tant en la pedagogia de l’acció, en la mobilització, com en la concientització, en la formació del fons ètic i espiritual que totes les persones experimentem, d’una manera o altra.

ELS PROFUNDS CANVIS EN L’ÀMBIT DE LA FAMÍLIA I DE LA JOVENTUT

ELS PROFUNDS CANVIS EN L’ÀMBIT DE LA FAMÍLIA I DE LA JOVENTUT

EXPOSICIO: 

1.Canvis en la nostra societat que influeixen en les famílies i els joves

  • Globalització econòmica, política i cultural
  • Del benestar econòmic material (consumisme, estat del benestar), a la crisi, i manca d’alternatives al sistema capitalista
  • De la dictadura a una societat democràtica, que descobreix les imperfeccions de la mateixa i es desafecta
  • D’un centralisme a unes autonomies sense sortida
  • D’un monopolisme cultural, religiós, ètic a una societat pluralista (en la ètica, les filosofies de la vida, les religions i “para religions”, bricolage religiós…)
  • D’uns mitjans precaris a les noves tecnologies, xarxes socials, i grans medis de comunicació (negocis) de gran influència en la informació, pensament, ciència, comportaments…
  • D’una cristiandat amb una valors tradicionals (família, autoritat, obediència, submissió, Déu, tradició…) a un sistema liberal modern on premia la llibertat individual, la raó científica i pragmàtica, el progrés, el pluralisme la tolerància, l’experiència personal, l’estètica, el plaer…

2. Canvis en la família

   Tipus de canvis:

  • En la seva construcció
  • El tipus d´aparellament
  • En la seva mida o magnitud
  • En la composició familiar
  • En la seva estructura
  • En el tipus de contracte
  • En les seves funcions
  • En la forma d´educar els fills,
  • En el tipus de fills:
  • En la seva evolució:
  • En la nova distribució del temps entre la dona i l’home i en el paper de la dona,
  • En el tipus de família:
  • En el tipus de persones que la formen
  • Les possibilitats de contracepció i de decidir el quan i quants dels naixements
  • En les relacions exteriors a la família

  Dificultats i debilitats

  • Molta diversitat de tipus de família
  • Masses canvis?
  • Com educar? Com vincular a la societat? Com posar límits?
  • Puntal de la societat?
  • Té molts competidors socialitzadors i que volen ser puntals.

Fortaleses

  • La institució i el grup familiar és fort
  • Afronta bé els canvis
  • No hi ha alternativa per la reproducció, cria, educació…
  • Influeix molt en la psicologia i educació de les persones.
  • Es el lloc de base, on s’aprèn a viure, a relacionar-se, a estimar, a conèixer i depèn de com sigui anirà bé o malament.

Noves Oportunitats

  • Lloc on dialogar, debatre…la influència dels altres agents…
  • Família en sentit ampli
  • Relació intergeneracional
  • Relació amb altres famílies
  • Relació amb altres realitats humanes i socials…

 

3.Canvis en la joventut

 Introducció

  • Entre els joves hi ha de tot
  • Imatge ambivalent del jove: prestigiat, valorat (tothom vol ser jove, volem tenir joves al costat…) i a la vegada és el que no compleix, irresponsable, “gamberret”, toxicòman…i no els volem a prop, no els aguantem, o no els deixem actuar, ser en els nostres entitats…
  • Moltes de els actituds dels joves d0avui són semblants a les dels joves de sempre: s’estan fent biològicament, psicològica i espiritual.
  • Imiten en general als adults i no són tant diferents que nosaltres.
  • Hi hagut una ruptura cultural que els fa semblar i en moltes coses ser diferents.
  • Són d’aquest món i prenen l’escala de valors de la cultura dominant en general segregada per les xarxes, internet, televisió…
  • Hi ha joves més crítics, que actuen, volen transformar la realitat
  • La societat necessita de la seves capacitats innovadores, àgils, de facilitat per l’acceleració dels canvis (sobre tot tecnològics, i dels mitjans de comunicació)
  • Es pot veure com les grans temptacions del diner, el poder i el prestigi, en els joves són ateses satisfetes, relacionades amb les grans necessitats materials, d´identitat, de comunicació i afecte, d´acció i projecció, pels grans poders econòmics, polítics i culturals del nostre món, per així respondre de forma manipulada a les aspiracions dels joves i de tots.

Valors que els pesen

  • Individu
  • Llibertat personal
  • Consum
  • Noves tecnologies
  • Raó pragmàtica
  • Experiència personal
  • Estètica
  • Recerca
  • Esport, cos…
  • El progrés.
  • La història i la relativització.
  • El Pluralisme.

Dificultats i debilitats

  • Dissocialitat
  • Fragmentació de la vida
  • Presentisme-No passat-no futur.
  • Individualisme
  • Poc esperit crític
  • Benestar (segons capes socials): comoditat, cotó fluix…
  • Incertesa de futur
  • Manca de relacionar fets, conceptes, humanisme…
  • Addiccions i cultes
  • Acommodaticis, liquidesa, respecte-tolerància, tenen antenes…
  • Agressivitats
  • Problemes psicològics
  • ..
  • El buit cultural i religiós

Fortaleses

  • Generació nascuda en democràcia
  • Saber estar en pluralitat
  • Obertura, transparència
  • Disponibilitats
  • Agilitat mental
  • Facilitat pels canvis
  • Facilitat per els noves tecnologies

Noves oportunitats

  • La recerca de la identitat
  • La comunicació
  • L’acció, el projecte
  • La recerca espiritual i religiosa
  • Recerca de nous tipus d’acció social

Itinerari religiós

  • Ha d´estar incrustat en la realitat, en la història de cada vida personal, en l´experiència…
  • Trets:

.-.Es plural segons família, escola, grup, moviments…

.-.Es processual amb dubtes…

.-.Està condicionat pel buit cultural, religiós, ètic..

.-. Està i conviu en un mercat obert, plural religiós…

 

  • Passa de la infància, per la joventut per arribar a la maduresa.
  • La fe cristiana ha de respondre a les recerques :

.-.D´identitat, oferint que som Fills/es de Déu i germans/es.

.-.De comunicació, afecte i grup: oferint la comunitat cristiana, com lloc de compartir                      la fe, la vida…

.-.D´acció i de projecció, oferint accions transformadores en la societat en la línia del                       Regne, oferint Festa…

.-.D´espiritualitat , de referències, de sentit, de motivació profunda en la vida…

El peix, la canya i el riu

Des de fa anys, per  superar les anomenades actituds de beneficència, i de paternalisme, sobre tot en els ambients de Caritas i de parròquia, es parla de que és més important ensenyar de pescar que donar el peix. Durant un temps es contraposaven aquestes posicions, potser per necessitat uns d´apartar-se  del mal vist i poc “progressista” paternalisme i altres per resguardar la tradició d´atenció directa , honesta i sense protocols, a la persona que en un moment determinat pot tenir una necessitat urgent.

Després ja vam passar a que s´havien de fer les dues coses ja que si no es dóna el peix per menjar, la persona no tindrà ànims ni força per aprendre a pescar, per sostenir la canya i per treure el peix. Aquí va començar un procés de complementarietat , de no desqualificació mútua i de veure i atendre cada cas, de forma realista segons la situació que presenta.

Recordo que Mn. Lluís Ventosa, un dels fundadors d´Obinso, i dedicat tota la vida a tractar amb delinqüents, em va fer pensar en el fet que moltes persones per més peix que se´ls doni i més canya que tinguin apresa  a llançar, no poden obtenir mai un peix per autonomia i voluntat pròia, ja que estan lluny del riu. El que cal , ens deia, amb aquestes persones, és acompanyar-les al riu, allà on hi ha l´aigua que els pot oferir el menjar, la vida, les possibilitats de futur sense dependre d´altri. Sovint no ens adonem, en el treball social, d´aquesta realitat (el sistema econòmic-el riu- s´allunya dels exclosos, cada cop més) i de la situació de cada cop més persones que han restat totalment desorientades, “perdudes” en un món d´estímuls consumistes que no poden satisfer, fruit de molts factors, de tipus hereditari, però sobre tot de caire educatiu i de mancances serioses en la socialització. En especial, ens recordava Mn. Ventosa, perquè ningú no els ha posat límits i “pinten” la seva vida fora del marc, i no saben on és el riu, ni els seus canals…de  treball, de vida…

Personalment encara ajuntaria que cal un altre element per moltes persones del quart món: Molts no tenen consciència que són o poden esdevenir veritables “pescadors”, La seva autoestima és tan anul·lada, que no reconeixen les seves qualitats, les seves potencialitats, i les seves capacitats d´esdevenir “pescadors”. “Pescadors” de tot allò que els pot donar vida veritable: d´una ocupació, d´unes relacions humanes dignes , d´uns recursos que els posen en una circulació humanitzadora i en una xarxa solidària. Pescadors per tant, d´una vida més plena, que agafa el seu propi destí, que es valora i demana amb llibertat les ajudes necessàries a d´altres, no d´una forma exigent, quasi infantil, sinó molt més madura. Sovint, observem, que tenen una gran capacitat de “picaresca”, de “donar-te la volta”, “d´aconseguir” amb llestesa de la persona o entitat donadora (vistes i viscudes com ingènues i poc vives) el que volen. Aquestes habilitats les han après a la família, i per la pressió de la necessitat, però, al meu entendre, no els ajuda a créixer. Amb la crisi, l´enfortiment de la societat de consum, i la consolidació global del capital pot més aviat augmentar aquesta picaresca.

Per tant actualment se´ns fa més patent i urgent complementar segons diferents vocacions, confluint sinergies, i evitant enfrontaments en l´acció social de les nostres comunitats, moviments i entitats cristianes, actuar combinant les següents accions:

  1. Donar el peix per menjar.
  2. Donar “canyes” ( i segons els casos, també “xarxes” i barques”) i ensenyar a pescar.
  3. Acompanyar als “rius”, “canals”, i als “llacs” i “mars” (llocs de treball, d´economies socials, cooperatives, llocs de relacions humanes i xarxes socials, associacions, atencions psicològiques, educatives, sanitàries, jurídiques…).
  4. Col·laborar a que cada persona prengui consciència que és “pescador” (treball psicològic i espiritual).

Cadascú pot fer més un servei que un altre, segons les seves qualitats i experiència, i així potser sí que farem el miracle de la “pesca miraculosa”.