1.La política espanyola des de fa anys està condicionada per la política catalana. Per tot el moviment d’emancipació nacional català (referèndum del 1 d’octubre, presos, exiliats, represaliats, lluita per l’amnistia i l’autodeterminació, repetides manifestacions, i eleccions guanyant l’independentisme..) que afecta de tal manera als governs espanyols, que els ha posat en situacions crítiques, i han canviat sovint. Per altra banda les evolucions que ha tingut el partit nascut a Catalunya de Ciutadans, oposat des d’un principi a la llengua catalana, i a l’independentisme. Des de guanyar les penúltimes eleccions a Catalunya, i tenir forces diputats a Madrid, a una davallada tant al Congrés de Diputats com al Parlament català. El que ha passat (març del 2021) a les Comunitats autònomes de Múrcia i de Madrid, son resultat de la situació del partit de Ciutadans, i les repercussions en el PP i el PSOE. I la dimissió de Pablo Iglesias, com a vicepresident, no es pot interpretar, a més d’estar relacionat amb el que passa a Madrid, també com una forma de poder estar més lliure per declarar el que pensa en diversos temes polítics, i dins d’ells, en concret el que pensa sobre el dret a decidir dels catalans, els presos i exiliats polítics catalans?.
Hi ha altres factors que influeixen en la política catalana (crisis dels partits, crisi econòmica, climàtica, i energètica, pandèmia, crisi de la democràcia…) , però aquesta és clau si analitzem el que està passant en el govern i en l’ Estat espanyol (monarquia, elits empresarials, financeres, militars, eclesiàstiques i funcionarials espanyoles i la policia, i “les clavegueres”) .
2. Possiblement caldria avui dia a Catalunya una refundació d’un partit (o confluència , o coalició de partits) semblant al PSUC, que fos independentista, i que estès per l’amnistia, l’autodeterminació, l’elaboració d’autèntiques lleis socials, per una energia i economia sostenible i ecològica, per la igualtat dels generes, i per la construcció de la pau.
3. El PdEcat podria ser el partit de centre-dreta del futur Estat Català.
4. Penso que és convenient que existeixi un partit com el PSOE a Espanya amb el seu correlat, el PSC, a Catalunya, que són partits de centre,(darrerament decantant-se vers la dreta) , ja que és molt important en la política d’un pais, que hi hagi partits de centre. Sara bé, haurien e canviar de nom, ja que avui dia és molt difícil cercar polítiques provinents de tals patits que ens encaminin vers el socialisme (“a cadascú segons el seu treball”) i mostrin una clara critica als sistema capitalista, que mata natura i vides, i proposin un projecte de sortida de tal sistema.
5.Perquè alguns sectors de l’esquerra política catalana posen confiança en el PSOE?. I en els governs PSOE? I de retruc amb el PSC?. De fet, en el que es refereix a avenços en el camp social, pocs n’ha fet. Algunes lleis socials, canvis importants en l’urbanisme i equipaments en els pobles on tenien alcaldies (que altres ajuntaments governats per altres partits, també han fet) . Però ,de moment no han anul·lat l’anomenada “llei mordassa”, ni han fet una autèntica reforma laboral, ni una reforma fiscal en favor dels més desfavorits, ni canvis que afectin a les grans propietats agrícoles, ni una veritable defensa de les cultures, llengües i nacions de l’ Estat com a riquesa de tots, ni han acabat amb els diputacions, destacant el govern de les comunitats autònomes, per encaminar-se vers un veritable estat federal, etc. I en referència al moviment d’emancipació nacional català, ni ha arribat l’indult apresos i exiliats polítics, ni el canvi del Codi penal, ni l’amnistia, ni el diàleg continuat… Els governs socialistes a España han tirat endavant la llei de l’avortament, la llei dels matrimonis homosexuals, la llei de l’eutanàsia, com lleis anomenades progressistes, que de fet són lleis de caire liberal, que han servit per mostrar una cara més o menys esquerrana als seus projectes polítics, tapant així la manca de voluntat d’avançar vers el socialisme, frenant les vel·leïtats del capital.
6. Justificar que la Taula de diàleg entre el govern espanyol i el català, no s’ha reunit nomes que una sola vegada, és pel confinament, és una excusa molt simple. Quantes reunions telemàtiques hem fet dels grups i entitats de les que formem part, durant aquest any de confinament (del març del 2020 al del 201)?. Justificar-ho, duent que el govern català era interí, mostra igualment una manca total de voluntat política de reunir la Taula de diàleg, ja que amb el govern interí i les seves conselleries i direccions generals, s’han fet motes reunions per totes les temàtiques que comporta la pandèmia, i sobre altres temes.
7. Qualificar la CUP d’antisistema, honora la CUP, ja que és un partit que està contra el sistema capitalista i té un programa clarament d’esquerres (on coexisteixen tradicions socialistes, comunistes i anarquistes). El que és curiós és que la qualificació d’antisistema vingui també de patits que s’autoanomenen socialistes que també haurien de ser antisistema, i s’haurien d’aliar amb la CUP.
8. Dir i repetir que España és una democràcia plena, sembla , precisament que amagui que no ho és. Afirmar-ho és partir del supòsit que la democràcia que tenim és un punt d’arribada. És pensar que la democràcia és quelcom estable i estàtic, immillorable. Quan la democràcia és un procés dinàmic, sempre millorable, que no pot arribar mai a la seva plenitud. Com es pot observar que España és una democràcia plena si els immigrants , sense nacionalitat espanyola, no poden votar?, si encara moltes persones s’abstenen a les eleccions, alguns perquè són indiferents a la política, el que ha de fer pensar quina és la causa que no s’ha arribat a sensibilitzar-los i responsabilitzar-los en es quefers comuns. Altres no voten, per la seva posició crítica al sistema democràtic (representatiu, per delegació, formal) tal com el tenim el que significa que no és una democràcia plena. I caldria escoltar les veus i propostes de tals persones. Com es pot indicar que és una democràcia plena si solament es fan minsos passos vers la democràcia participativa?; si hi ha institucions en el nostre país, que no són democràtiques, com són les empreses (no hi ha democràcia econòmica), l’ església, la policia, l’exèrcit…?.
9.Estic content de veure com cada cop hi ha més persones i grups que són sensibles , crítics, i actius contra el sistema capitalista i que descobreixin els esquerdes, els vicis, els defectes i les tendències criminals de tal sistema. I que això passi també a l’interior de manera cada cop més abundant en sectors cristians, i en àmbits d’altres tradicions religioses i espirituals.
10. Estic content d’haver col·laborant i de seguir col·laborant en canviar mentalitats, esquemes ideològics, prejudicis, i hàbits des de la fe cristiana, que treballa dins l’àmbit cultural (conjunt de normes, valors i creences). En els grups, celebracions, xerrades, trobades en les que he participat en el camp eclesial, molts hem treballat per fer una critica profunda a la cultura dominant, justificadora del capitalisme i del poder d eles classes dominants. I així poder anar construint (encara que sigui en el món mental, i en els horitzons utòpics, i també en comportaments, activitats, projectes i hàbits reals, anticipadors del futur) una nova societat, un canvi a favor de la justícia, la llibertat, la igualtat, la pau, el feminisme, la germanor, l’ecologia, al costat de les capes socials precàries.
quim cervera, 2 abril 2021
LA VERITAT US FARÀ LLIURES 