Joan 21,15-19

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 42

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

 

Data: 30 octubre 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 21,15-19 : Jesús i Pere

 

15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:–Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?

Ell li respongué:–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu:–Pastura els meus anyells.

16 Per segona vegada li pregunta:–Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon:–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu:–Pastura les meves ovelles.

17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:–Simó, fill de Joan, m’estimes?. Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús:–Pastura les meves ovelles.

18 T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:–Segueix-me.

1. Què diu el text?
a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         El capítol 21 de l’evangeli de Joan, que és un apèndix a l’obra, ens situa en la vida de la comunitat de després de Pasqua.

 

·         El text remarca la figura de Pere, reconeixent així la seva funció d’autoritat de referència, de responsabilitat en el si de les comunitats cristianes primitives.

 

·         El capítol 21, presenta el “deixeble estimat” (que no està clar que fos Joan) com a model de la fe de la comunitat cristiana i com autor del quart evangeli.

 

·         La responsabilitat principal de Pere és estimar seguir Jesús, i pasturar les ovelles. Tot va junt, no es pot separar una actitud de l’altra, i és la base de les comunitats cristianes, i el que ha de definir la identitat i missió de tot cristià i cristiana.

 

·         Pasturar els ovelles, és el que va fer Jesús (el Bon Pastor, que no enganya, estima, alimenta: Joan 10), tenir cura dels altres, i sobre tot dels més petits, menyspreats per la societat, per la sinagoga, i pel tipus de Déu que transmetien les autoritats jueves.

 

·         Possiblement a les primeres comunitats cristianes (a alguns sectors de les  mateixes), reflectida en al figura de Pere els hi costava entendre i acceptar que seguir a Jesús era donar la vida fins al final, per amor als altres (Joan 14,34-35). Per això l’evangelista ho vol remarcar en aquest text. Potser encara no entenien quin tipus de Messies era Jesús, no triomfant, sense poder…(Pere no entén la humiliació de que Jesús li renti els peus, feina de criats: Joan 13,6-9).

 

·         Per tant el text expressa el procés de Pere en el seguiment del Senyor, i el procés (que té els seus passos, ritmes, alts i baixos, anades i vingudes de tot procés) de cada cristià/na. Pere  pren l’encàrrec de Jesús seriosament i abandona el desig de destacar sobre els altres, de ser el primer, de tenir ambicions triomfalistes, de possessionar els altres o de dominar, i passa a un altre estil, que és el de donar la seva vida com resta anunciat al final del text. I donar la vida sobre tot als més dèbils, als que no saben, als que no tenen poder…, i posar-se al seu servei (“rentar-los els peus”)

 

·         Cal recordar que la paraula: “Pastor” s’emprava en l’ Antic Testament per referir-se als responsables de l’administració i govern. Jesús canvia el seu sentit, ja que se l’aplica a Ell, i significant que dona vida a les “ovelles” fins a entregar totalment  la vida. Les “ovelles o anyells” són tots el éssers humans, als que va adreçat el seu missatge.

b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús uneix l’amor, al seguir-lo, i a l’acció de tenir cura i servir als altres.

 

·         Jesús centra el missatge en l’estimar.

 

·         Jesús com a bon Mestre i Savi, fa tot un treball pedagògic de canviar la mentalitat dels que pensaven que la solució per als més necessitats vindria d’un poder polític o militar, d’un lideratge superior, autoritari, triomfalista, espectacular.

2. Què em diu a mi, el text?

El text té dues parts:

Un diàleg en tres fases entre Jesús i Pere, com recordant  les tres negacions de Pere, (Joan 13,38: 18,17.25.27) i remarcant (o fent remarcar a Pere) la confessió convençuda, l’afirmació d’amor per Jesús i el seguiment, de Pere. Cada fase té tres elements:

–Element 1: Pregunta de Jesús: Simó, fill de Joan, M’ESTIMES més que aquests?

–Element 2: Resposta de Pere: Sí, Senyor, tu saps (en altres traduccions: “tu saps

                       prou bé”) que T’ESTIMO.

   –Element 3: Crida-Invitació de Jesús: Pastura els meus anyells, com un signe de

l’estimació. És una demanda de Jesús a que s’identifiqui amb Ell, i ho

mostri no solament amb paraules o sentiments, sinó amb actes i fets.

·         Matisos de la fase 1: Tal com està descrit, anteriorment

·         Matisos de la fase 2: En comptes d’”anyells”, diu “ovelles

·         Matisos de la fase 3:

o   Hi ha una introducció aclaratòria: “Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’ESTIMAVA

o   I Pere, com mig molest, que li sap greu, però afirmant la saviesa complerta del seu Mestre, li respon: tu ho saps tot; ja ho saps (en altres traduccions:tu coneixes”) que T’ESTIMO.

o   Aquí també en comptes d’”anyells”, diu “ovelles

Una referència a la vellesa i mort de Pere:

·         “quan eres jove

o   “et cenyies tu mateix”

o    “i anaves on volies”:

es refereix a la primera crida a Pere (en temps de joventut).

·         “però a les teves velleses”: com una nova oportunitat que li ofereix Jesús d’entendre en què consistia estimar i seguir-lo, o és com una darrera crida que es pot referir a la comunió plena amb Jesús, fruit, resultat de l’estimació, i per tant comunió amb el Déu-Amor

o   “obriràs els braços” : referència a la crucifixió de Pere per glorificar Déu, resultat del seguiment coherent i fidel de Jesús, que acaba com Ell. Aquesta mort li acaba de donar la veritable autoritat davant la comunitat cristiana: l’entrega com la de Jesús, tenir cura de la comunitat, fins al final.

o   “ un altre et cenyirà” : referència a l’època quan esdevenim vells, i al fet que altres són els que decideixen. Pot mostrar la necessitat de relleu en l’autoritat i la responsabilitat, i no acaparar poder, i deixar via lliure a altres, sense intervenir sobre ells.

o   “per portar-te allà on no vols”. Es tracta de saber deixar “els càrrecs”, saber jubilar-se, i encara que no hi estiguis d’acord amb algunes de les seves decisions, recolzar les noves generacions.

·         acaba amb una crida, una invitació clau, fonamental, indispensable, totalment vinculada a l’estimació: “segueix-me”, que és com un retorn a la primera crida. El seguiment de Jesús continua en la vida de fe de la comunitat de creients, malgrat l’absència física del Senyor (expressada en el relat de l’Ascensió en altres evangelistes), i de l’absència física de la primera generació que va conèixer directament a Jesús. Pere accepta que la vida està per sobre  de la mort, i l’amor, per sobre del poder.

3. On es realitza aquest text avui?
 a. En el meu entorn proper

·         El text ens fa pensar en el canvi de mentalitat, en els girs que sovint hem de fer al llarg de la vida, i canviar instints, actituds, que podrien arribar a fer mal, ja que darrera o dins, més o menys amagat, està present el nostre egoisme, o el nostre complex de superioritat, o la manca de saber aprendre dels altres…

 

·         Aquest text ens és una crida al servei, a transformar les ànsies de poder, de domini dels altres, en servir-los, tenir cura dels altres, i deixar-se que tinguin cura de tu.

 

·         Es tracta d’estimar i d’acollir bé, i agraït l’amor que ens ofereixen, el regals de vida de cada dia, que provenen de tantes i tantes persones amb les quals ens relacionem.

 

·         És bo, doncs, valorar les persones que ho han sabut fer i ho saben fer.

b. En la societat

·         Val la pena valorar els grups, organitzacions, associacions, que sense afanys de poder, o protagonisme , estimen políticament o social, i creen espais de trobada, de reconeixement , d’afecte, de projectes per als més fràgils i exclosos.

 

·         Ens cal no ser ingenus, i desconfiar dels poders econòmics i polítics i culturals, com si fossin els “salvadors” del poble.

 

·         Ens cal respectar els processos socials amb els seus alts i baixos, i esperar canvis en les persones, en els grups, associacions…, desitjant que es posin al costat de les víctimes de les estructures injustes.

  c. En l’església

·         Tant de bo en els nostres comunitats cristianes, anéssim fent passos de passar del poder al servei!!

 

·         I tant de bo fos així en tots els nivells de l’església igual , i ens centréssim en l’estimar, i el “pasturatge” o dit amb paraules més senzilles i actuals: tenir cura tendrament dels altres.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª   ¿Quin és el nucli del text, es eu missatge?

 

2ª ¿Per què posa Pere en el centre del diàleg?

 

3ª ¿ Quins sentiments i actituds em provoca el text?

 

4ª ¿ M’ajuda a analitzar al què passa en el meu entorn, en la societat…?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Estudi d’ Evangeli Setmanal: Joan 20,19-23 Jesús s’apareix als deixebles

Text: Joan 20,19-23

Jesús s’apareix als deixebles

19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:

–Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La gestió de l’ Evangeli de Joan (EvJo) es fa en un tens debat amb la sinagoga farisea vers els darrers anys del segle I. Els cristians de la comunitat joànica, podria ben bé ser que volguessin seguir formant part de la comunitat jueva però quan els expulsen (queda reflectit sobre tot en la narració del cec de Naixement, capítol 9) han de canviar el seu pla. Van prenent consciència de ser “diferents”, tot i que volen aprofundir al màxim el judaisme tal com l’entenien, i com l’havia renovat Jesús. Per aquesta raó l’evangeli de Joan està ple de discussions de Jesús amb els fariseus que expressen les reflexions i patiments d’aquesta comunitat per l’any 100.

·         El llenguatge emprat és el de la comunitat cristiana joànica d’aquesta època.

·         El EvJo respon a preguntes i qüestionaments de l’època en què es va escriure.

·         El EvJo és un missatge de consol i de plenitud, amb la intenció de produir la fe en Jesús, a partir del fet culminant de la Pasqua (mort i resurrecció). Fins aquest fet no es pot produir la comprensió de qui és Jesús, i per tant tampoc la fe. La plenitud del creure joànic és una plenitud clarament post-pasqual.

·         Aquest relat de l’aparició, com els altres relats d’aparició és un relat del procés del creure i de la plenitud que acompanya aquest creure.

·         És el do de l’ Esperit el que capacita a creure.

·         L’EvJo ens dóna els fets i les paraules de la tradició joànica sobre Jesús, i ensems el sentit i la interpretació dels mateixos fets i paraules.

·         Per comprendre l’ EvJo s’ha de comprendre tot i dins d’aquesta comprensió del tot es va comprenent cada part.

·         El que ofereix EvJo per tant és un conjunt de narracions il·luminades des de la Pasqua, paraules interpretades, plenes d’una reflexió teològica sobre l’experiència del creure de la comunitat joànica. El sentit dels gestos i paraules no va ser possible comprendre’ls en temps de Jesús.

·         Els gestos i paraules apunten totes en l’ EvJo al misteri fonamental de la persona de Jesús i la seva relació amb qui ell anomena Pare.

·         L’ EvJo és un do, una revelació del pla de Deu per a la humanitat en Jesús fet palès per l’acció de l’ Esperit de la Veritat. La Veritat es fa realitat en Jesucrist.

b. Què ens diu de Jesús?

·         El centre de l’evangeli de Joan és Jesús exaltat i viu enmig nostre.

·         El creure en EvJo es centra en Jesús, i el Jesús que no sols ve de Déu sinó que ha tornat a Déu, que està en l’àmbit de Déu.

·         L’ EvJo no exposa el regne de Déu, exposa a Jesús mateix, que Ell és el regne.

·         En l’ EvJo no hi trobem paràboles, ni exorcismes, ni crides a la conversió. Jesús es predica a sí mateix.

·         La relació de Jesús amb el Pare és el que constitueix la raó de ser de tot el que Jesús fa i diu. El nucli de la seva identitat és una relació amb un Déu to amor, que és un acollir, un ser conduit, un rebre. La raó de la relació entre Déu i Jesús es dóna per iniciativa de Déu.

·         El Jesús del EvJo és el que està sempre venint i el que està amb Déu, i sempre acomiadant-se.

·         Aquí és presentat com e que porta la pau i el perdó i la companyia.

2. Què em diu a mi, el text?

  • El capvespre, moment del dia  clarobscur, d’ombres i llums però és en Diumenge, dia del Senyor, (del sol, entre els romans), de la llum, de la festa, de la joia…
  • El text destaca la persona de Jesús, en qui creure i confiar enmig de pors, dubtes, in certeses, riscs…
  •  Les paraules i salutació posades en boca de Jesús, foragiten la por, amb la PAU, donant confiança.
  • El bufar sobre els deixebles (sobre les comunitats, sobre els deixebles futurs) és com en una segona creació (l’alè de Deu que crea a Adam en el mite del Gènesi) i així Jesús és presentat com el que els ofereix el vent de l’ Esperit, l’aire de llibertat que recrea la vida i la fa perdurable.
  • El “vent” que bufa on vol (símbol d’esperit lliure, no condicionat per les lleis, sinó corresponent  confiadament a l’amor rebut) i el “foc” , que és llum i escalfor, simbolitza l’amor que circula en els nostres cors i que ve del Gran Misteri infinit d’ Amor.
  • És un vent i foc que fins i tot persona els pecats i tots els deutes. El perdó és una de les supremes formes d’estimar.
  • La Pau, el Perdó (la reconciliació amb un mateix, i amb els altres) i la missió de comunicar Jesús, van units.
  • L’ Esperit Sant (l’Amor circulatori enmig i dins nostre):

o   ens recorda el que ha dit Jesús, el que cregueren les primeres comunitats i ens ajudarà a comprendre

o   ens aconsella

o   ens ajuda

o   ens dóna pau per dins i per fora.

o   ens guia, acompanya

o   ens defensa

o   ens consola

o   ens dóna esperança

o   ens il·lumina

o   ens esperona a seguir el camí de la vida

o   ens és mestre de bondat, ens ensenya la Veritat (no intel·lectual) que és el desig o el projecte de Déu d’estimació gratuïta, no merescuda, a tothom.

o   ens ajuda a descobrir la corrent d’amor que hi ha sota de cada esdeveniment, en cada persona

o   ens interpreta el llibre d eles Escriptures, i el llibre de la vida, ja que tots parlen del Crist present i vivent.

·         VENIU OH ESPERIT SANT.

DEFENSOR DELS MÉS POBRES.

VISITEU LA INTIMITAT.

INVITEU-NOS A LES BONES OBRES.

3. On es realitza aquest text avui?
a. En el meu entorn proper

·        Cada cop que algú perdona, que construeix pau, que crea  i recrea, que engendra, que produeix una obra d’art, que actua amb bondat envers els altres, que dóna vida amb desinterès, cada cop que algú serveix a una altra persona, que es dóna gratuïtament, sense esperar res a canvi, sigui o no explícitament dels “nostres”, l’ Esperit Sant està en ell/a, i per tant és dels “nostres”, és del gran grup dels que estimen, i en el fons esta seguint el camí de Jesús.

·        Les recerques de pau interior, d’espiritualitat van creixent en un món occidental que “ha buidat” la dimensió espiritual i conviccional, en molts casos.

·         El demanar perdó, el perdonar, i sentir-se perdonat no és fàcil en els nostres relacions interpersonals però quan es dóna ens sentim bé. No és fàcil tampoc perdonar-se un mateix tot el que ha fallat en la seva vida i ha pogut fer mal a altres. Mai podrem retornar tot el bé que ens han fet, la família, els amics, la societat tots els deutes que tenim amb els altres, amb la natura, amb la Vida. Déu no sols segueix perdonant sinó que ho anul.la. L’odi, l’enveja, el refús de l’altre, ens pot fer tant mal o més a nosaltres mateixos que als altres que tenim al costat.

 b. En la societat

  • Les experiències de por, dubte, incertesa i risc, les tenim sovint, sobre tot en èpoques de canvis personals, emocionals, laborals, socials, polítics o de canvis de mentalitat, de valors, crisis…, i a vegades , llavors, cerquem seguretats, tendim a conservar. “Més val boig conegut que savi per conèixer”.

·         També vivim experiències de confiança, d’entrega, de bondat, tant davant dels atemptats terroristes, com davant de processos polítics tensionals i difícils.

  c. En l’església

·         També ens trobem en temps de crisi i observem reaccions semblants al que passa a la nostra societat.

·         El perdonar els pecats ho fa contínuament Déu. L’església ho expressa i simbolitza en el sagrament de la reconciliació, com visibilització de l’acollida de Déu i d ela comunitat. Tots ens podem perdonar les falles els uns als altres.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿Com interpretes aquest relat d’”aparició”? ¿Què et diu? ¿Què ens diu?

2ª ¿Què significa acollir l’ Esperit Sant?

3ª ¿Per què la pau, el perdó i la missió van units?

4ª ¿Com reacciono, reaccionem davant dels canvis i crisis personals, familiars, amicals, laborals, socials , polítiques i culturals?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com