Marc 11, 1-10 Entrada de Jesús a Jerusalem. Estudi d’ Evangeli

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 61

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 2 de desembre del 2019

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Marc 11, 1-10 Entrada de Jesús a Jerusalem (Mt 21,1-11; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)

1 Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb aquest encàrrec:

–Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.”

4 Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5 Alguns dels qui eren allà els deien:

–Què feu, que deslligueu el pollí?

6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:

— Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!

Elements informatius

·         Betfagué es trobava probablement al vessant occidental de la muntanya de les Oliveres, davant de Jerusalem.

·         Betània és al vessant oriental de la muntanya a 3km,. a l’est de la ciutat.

·         “… trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara.”, és una al·lusió  al llibre de Zacaries  9,9 on el profeta anuncia a Jerusalem que el seu rei entrarà  a la ciutat muntat en un pollí ( no en un cavall com entraven els grans reis d’altres pobles, que indica potència, fortalesa, majestuositat. El pollí mostra humilitat, senzillesa, petitesa, i és de carga i popular  i no significa el poder dominant que exigeix submissió). Veure Mateu 21,5.

·        En l’ Antic Testament el títol de Senyor era reservat a Déu. El Nou Testament l’aplica  sovint a Jesús, sobre tot després de la resurrecció, però aquí de manera excepcional, en l’evangeli de Marc, Jesús s’aplica aquest títol a ell mateix (veure Marc 5,19 i Marc 12,37 i Mateu 7,21).

·         Hosanna és un crit d’aclamació en hebreu-arameu. En origen era una petició d’ajuda i més tard es va convertir en una aclamació messiànica.

·         “Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David!” és una exclamació messiànica i reial veure Mateu 21,9, i Lluc 19,38). Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel Veure ! Reis 1,38-40).

·         “Hosanna a dalt del cel!”  és citat a Mateu 23,39, a Lluc 13,35 i cal veure els Salms 118,25-25 i el 148,1.

·         No està clar que el fe que es narra sigui “històric”: ja que possiblement no hi havia massa gent i si a cas va ser, va passar desapercebut,.. . Marc i els altres sinòptics situen el fet en la Pasqua, possiblement per donar-li més relleu, i vincular-lo a la fe pasqual (pas de mort a vida de Jesús) de les comunitats cristianes, però Joan diu que Jesús va anar a Jerusalem més vegades, i a mes hi havia altres dies de peregrinació i a la ciutat santa: pentacosta, festa de les tendes, de la dedicació del temple… Podria ser que Jesús volgués en alguna de les festes, fer una entrada seguint a Zacaries 9,9, que només compta amb Déu per l’alliberament del poble, coma rei humil   desarmat.

1. Què diu el text?
a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La comunitat de Marc ja ha evolucionat per reconèixer a Jesús com el que ve en nom del Senyor-Déu, com a Messies alliberador. Per això en l’aclamació, Marc posa en boca del poble: ..”Beneit el Regne que arriba, el del nostre pare David…): ·El messies havia de ser descendent (ja entenen que “espiritual”) de David.

·         La comunitat de Marc, que coneixia la Bíblia, sap que el gest de Jesús és el compliment de la profecia de Zacaries 9,9: que el rei ve muntat en un pollí: cerimònia simbòlica, col·locada com a iniciativa del mateix Jesús.

·         El Salm 118, 26 (“Beneit el que ve en nom de Jahvé”) ja s’havia convertit en un dels grans texts messiànics que els cristians l’aplicaven a Jesucrist..

·         Els mantells posats a terra també recorden l’entronització reial  de Jesús que els primers cristians li apliquen el text de 2 Reis 9,13.

·         Els cristians, un cop han anat desenvolupat i fet el dol de la mort de Jesús i l’experiència que segueix invisiblement viu enmig d’ells,  comprenen tot aquest relat com un signe: Jesús ha mostrat amb aquesta manifestació que venia a portar l’alliberament i la pau messiànics a Jerusalem.

·         Marc no designa mai a Jesús amb el títol de Senyor i aquí, com s’ha indicat se l’aplica Jesús. Així la comunitat de Marc ens comunica que amb tota naturalitat aplicava aquest títol a Jesús, com es veu de manera normal i sovintejada en la comunitat de Lluc (en els eu evangeli).

b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús camina. És una figura  sovint oblidada, de Jesús com a caminador (camí=vida, dinamisme, energia, …)., com a “visitador” de persones, i pobles, com a “aventurer” que va coneixent paisatges, gent, situacions, fets, actituds, reaccions, sentiments, desigs…

·         Jesús envia a dos deixebles, com Josuè va enviar missatgers a la Terra Promesa abans d’entrar-hi. Jesús és un “enviat” que “envia”, que dóna una funció, un encàrrec (que és d’alliberament , de deslligar un pollí, que simbolitza el poble), una tasca important a altres persones i així col·labora en el seu creixement i descoberta de la seva missió a la vida, de seguiment de la seva obra alliberadora, deslligadora.

·         Jesús s’identifica amb el pollí: humil, senzill, sense poder, que carrega els mals de tothom, està a prop de la gent.

·         El Senyor és l’ amo (l’únic “amo”) els animals. Jesús , manifestant que Déu és Senyor, declara que tots els éssers són de Déu

·         Jesús fa servir el pollí, per un menester concret, però el torna, no l’explota, senzillament el deslliga, però no se’l queda, no se n’apropia. Així ens dóna una lliçó de que els éssers vivents i les coses no són propietat nostre. Sí que cal deslligar-les, però són de tothom.

·         Jesús és reconegut com a Senyor i “rei del poble alliberat”, humil i pacífic:

o   Posar-li mantells i catifes vol dir que és tractat com un “rei” del poble. Com a persona nova, que renova i allibera to el que estava lligat, esclavitzat, sotmès…

o   Aclamar-lo amb ramatges i palmes significa el mateix.

o   Cridar Hosanna, aclamant-lo com a Beneit per Déu, com a rei nou d’ Israel que ens porta un Regne de pau, de justícia, d’igualtat  i de llibertat

 

2. Què em diu a mi, el text?

·         Deslliguen el pollí, és a dir , l’alliberen de la potestat , de ser súbdit de l’amo, i aquest fet és un símbol de l’alliberament que porta Jesús, de no ser , ni acceptar la submissió de ningú no de reis, ni poders polítics, econòmics, culturals, religiosos…).

·         Els mantells que posen damunt del pollí, significa que el guarneixen, i li ofereixen alegria. El pollí, com tot el poble, està content i revestit d’una vida nova.

3. On es realitza aquest text avui?
 a.    En el meu entorn proper

·         Hi ha persones, grups i institucions que davant d’un fet alliberador (com és deslligar el pollí –el poble) reaccionen , conservadorament, preguntant ¿per què el deslligueu?, com volent dir, el pollí –el poble- és de l’amo, està sotmès i així a de seguir.

·         També hi ha persones, , grups i institucions que un cop se’ls dona una explicació (“Jesús ens ho ha dit”) o davant d’un missatge que procedeix d’algú amb autoritat moral, canvien de mentalitat, i accepten el deslligament.

 b.    En la societat

·         Curiosament molts persones a Catalunya han pres el símbol de l’ase, com representant Catalunya.

·         Ens cal respectar els animals, sobre tot els més indefensos, i el que ells signifiquen: les persones més indefenses.

·         Hi ha persones  grups i institucions que posen “mantells” i “ramatges” que honoren, dignifiquen, aquells/es que aporten llibertat, o a les propostes econòmiques, polítiques, culturals i espirituals que alliberen, que donen vida, sobre tot als mes vulnerables.

 c. En l’església

·         Tant de bo les comunitats cristianes i tota l’església:

o   seguissin fidel a la humilitat, senzillesa, i petitesa de Jesús

o   aprofundissin en una forma d’autoritat” al servei del poble, i de la seva vivificació, dignificació i alliberament.

o   Fossin el màxim de respectuosos amb els animals, i amb la natura, que cada cop està més indefensa.

·         Quan l’Església valora, reconeix, i promou  els processos d’alliberament de les persones i dels pobles, es situa en la línia i obra de Jesús.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿Quins missatges vol comunicar aquest text?

2ª ¿Què em diu a mi, ara i aquí, aquest text?

3ª ¿On observo que en els nostres entorns, en la societat i en l’església, es donen o no les actituds i accions que ens  mostra el text?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli
Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Un home curat en dissabte: Marc 3,1-6

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Marc 3, 1-6: Un home curat en dissabte

Abans hi ha el text de Les espigues arrencades en dissabte (Marc 2, 23-28)

1 En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada (o assecada) . 2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:–Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

4 Llavors els pregunta:

–Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven. 5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:–Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Després hi ha el text  referit a Una gran gentada vora el llac (Marc 3, 7-12)

Texts paral·lels

Mateu 12,9-14

Abans hi ha el text de Les espigues arrencades en dissabte (Mateu 12,1-8)

9 Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga. 10 Hi havia un home que tenia la mà paralitzada (o seca). Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar:

–¿És permès de curar en dissabte?

11 Ell els respongué:

–¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà? 12 I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte.

13 Llavors digué a aquell home:

–Estén la mà.

Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. 14 Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús.

 

Després hi ha el text sobre Jesús, El servent escollit (Mateu 12, 15-21)

 

Lluc 6,6-11

Abans hi ha el text de Les espigues arrencades en dissabte (Lluc 6,1-6)

6 Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada (o seca). 7 Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. 8 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà:

–Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

Ell s’hi va posar. 9 Llavors Jesús els digué:

–Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

10 Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:

–Estén la mà.

L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.

11 Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

Després hi ha el text  de l’ Elecció dels Dotze (Lluc 6, 12-18)

 

Elements informatius

–Una sinagoga (significa “reunió” o “assemblea”) és el lloc d’estudi i oració pels jueus. : “Casa d’Assemblea” i “Casa d’Oració”.

Usualment hi ha habitacions separades per a l’oració i per a l’estudi. La pregària en comunitat és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.

En obediència al segon dels deu manaments de l’Èxode, a les sinagogues no hi ha cap imatge per representar-hi Déu.

 

–Els jueus no podien fer una sèrie (unes 39) d’activitats en el dissabte (sabbat). El sàbat és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès. És la celebració amb més importància religiosa dins del judaisme, La commemoració es refereix d’una banda a la creació de l’univers per part de Déu, que va descansar (o, més correctament, finalitzar la seva tasca) en sàbat, i d’altra banda, a l’alliberament dels esclaus israelites d’Egipte.

El precepte del repòs sabàtic era considerat pels jueus un dels més importants.

El sàbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte. Aquesta prolongació del sàbat té per propòsit donar un marge per assegurar-se que hom no viola la mitsvà (manament) d’observar el sàbat acabant-lo abans de temps.

L’observació es refereix entre altres coses a complir el manament que prohibeix determinades activitats durant el sàbat, anomenades melakhot,  així com els seus anàlegs i derivats.

Avui dia, per exemple, les cases de la gent de vegades estan preparades amb diversos enginys i aparells per no haver de trencar les regles d’observança, com per exemple l’ús de temporitzadors per encendre i apagar els llums i la calefacció, o engegar la televisió i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana. A més a més, els jueus intenten viure a prop d’una sinagoga, ja que durant el sàbat no poden conduir ni agafar cap transport públic, així doncs, han d’anar al temple a peu.

Durant la jornada, es duen a terme diverses activitats, com ara l’oració, reunir-se amb la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir…

 

Els malalts, leprosos, paralítics.., estaven en la societat jueva de tremps de Jesús, molt marginats, ja que no podien complir totes les lleis , per les seves limitacions físiques o psíquiques, i no solament, per tant, no els tenien per pertanyents a la comunitat, sinó que eren vistos, com menyspreats per Déu (amb una imatge de Déu, dominant en la versió farisaica, més aviat “punitiva” i no tant misericordiosa, com era la de la tradició profètica, que havien oblidat força i Jesús la recorda.).

 

–Segons els mestres de la Llei, el dissabte només podien ser atesos els malalts que es troben en perill de mort. Una guarició era una activitat medica i per tant un treball que no es podia fer en dia de repòs.

 

Jesús s’oposa a la interpretació rígida que en feien els fariseus i relativitza les normes legals: la persona humana és abans que el dissabte (Marc 2,27).

 

Els partidaris d’Herodes, o herodians eren els qui donaven suport a la dinastia herodiana, i en aquest moment concret a Herodes Antipas, que governava Galilea. Sovint són presentats pels evangelis com adversaris de Jesús al costat dels fariseus (Marc 12,13 i Mateu 22,16). En altres indrets dels evangelis també es fa referència a altres autoritats i grups significatius (sacerdots, notables, mestres d ela Llei) que volien matar a Jesús. Per Lluc solament eren els dirigents del Temple pròxims als saduceus i  no els fariseus.

 

La confabulació dels fariseus i herodians que s’exposa en el text, al final del primer grup de controvèrsies (de Marc 2,1 a Marc 3,6) entre Jesús i els seus adversaris, constitueix  un anunci de al seva passió i mort.

 

–La pregunta en l’evangeli de Mateu: “¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà?”  fa referència a una pràctica  permesa pels mestres de la Llei més flexible. Mateu  la posa en boca de Jesús, com un argument per fer veure que el bé de les persones  és molt més important  que salvar els animals (Lluc 13,15; Lluc 14,5) .

 

1. Què diu el text?
a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 

·         Les primeres comunitats han d’afrontar el conflicte entre si seguir les 613 lleis jueves, circumcidar-se, o si per seguir Jesús, no calia complir-les, ja que la relació amb Déu, no era de por envers un Déu que ens mana obligacions, sinó-seguint més la tradició profètica universal-, és una relació de sentir-se estimat i correspondre a aquest amor rebut, estimant als altres.

 

·         Els texts evangèlics, ja molt influïts per la perspectiva de Pau que s’havia obert als pagans , no jueus,  apunten vers una comprensió més universal i oberta del missatge de Jesús, que es va desenganxant de les versions més “rígides” del judaisme.

 

·         Els texts de l’evangeli col·laboren a que les comunitats vagin prenent consciència universal, oberta a tot tipus de persones i cultures , fonamentant la prioritat en l’atenció, cura i acompanyament de les persones, sobre tot de les més necessitades.

 

·         En el text anterior, en els tres evangelistes, hi ha el text de Les espigues arrencades en dissabte, que vol mostrar també, com en nom de la necessitat de les persones , et pots saltar les lleis.

·         En els text posteriors en:

o   Marc hi ha: Una retirada al llac amb els deixebles on el seguia molta gent per ser curada (Marc 3, 7-12), possiblement per mostrar els “signes” alliberadors de Jesús i la seva “popularitat”

o   Mateu hi ha: El servent escollit (Mateu 12, 15-21), possiblement per mostrar també els signes alliberadors del Servent de Déu, seguint la profecia d’ Isaïes 42,1-4

o   Lluc hi ha: l’ Elecció dels Dotze (Lluc 6, 12-18), que també la trobem en Marc 3,13-19, possiblement per mostrar, un cop s’ha donat a conèixer, que necessitava d’un grup per continuar al seva obra.

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Jesús freqüentava com bon jueu la sinagoga.

 

·         Ensenya: és un mestre diferent dels mestres de la Llei.

 

·         Es preocupa pels malalts, paralítics, .., per totes aquelles persones marginades.

 

·         Invita a aixecar-se.

 

·         Posa al mig al de la mà paralitzada, fent-lo el centre, el protagonista, el preferit, l’estimat…, mostrant així nun Déu que estima, i que està al costat dels que pateixen.

 

·         Prioritza la persona per sobre de les lleis.

 

·         Pregunta si està bé, curar en dissabte

 

·         Mira, observa, escruta l’exterior i interior (el seus pensaments, desigs sentiments…, el seu “cor”) de les persones.

 

·         S’ indigna i s’entristeix  per l’enduriment del cor de les persones que es senten “superiors”, “autosuficients”, “complidors de la llei” com volent “forçar” a Déu a que els apreciï, i els tingui en compte, i així tinguin “un bon expedient” a presentar davant Déu (“manipulació de Déu”).

 

·         Critica la hipocresia dels fariseus i mestres de la Llei, que creuen que està bé alliberar una ovella, i no a una persona malalta.

 

·         Cura i allibera el malalt

 

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

·         En els texts hi ha tres personatges

o   Jesús que hem indicat què diu i què fa

o   L’home de la mà dreta paralitzada, que no parla, segueix les indicacions de Jesús (li té confiança, es deixa portar, no te res a perdre…), s’aixeca, es posa al mig, estén la mà, que tot seguit posa en moviment com l’altra.

o   Els fariseus i Mestres de la Llei, que :

Ø  espien

Ø  cerquen “enganxar-lo”

Ø  el volen acusar per si actua en dissabte quan era prohibit.

Ø  callen

Ø  tenen el “cor endurit”: indica la resistència i el tancament a l’hora d’acceptar la veritat i ser més flexibles. S’aplica als deixebles a Marc 6,52 i 8,17.

Ø  fan plans contra Jesús i prenen l’acord (amb els seguidors d’ Herodes, segons Marc) –o discutien entre ells, segons Lluc-per poder-lo fer morir.

 

·         Seguir Jesús ens invita a mirar, escoltar, captar les necessitats dels altres, i actuar: alliberar, encara que sigui “saltant-se” les lleis establertes. Posar al centre d ela nostra vida l’atenció, l’acollida, l’acompanyament i l’ajuda a les víctimes de les injustícies, i dels mals.

 

·         Tenir la mà paralitzada, pot ser un “símbol”, d’estar aturat, de no actuar, de no fer anar les mans, i davant de la pròpia malaltia, o de les malalties i paràlisis socials, no fer res, queixar-se, amargar-se, no afrontar la situació, …

 

·         El text és una crida a acceptar i reconèixer el mal que tenim, que ens fa, que patim, que portem a sobre, o ens afecta perquè està al nostre voltant social, i fer-hi alguna cosa, confiar, comptar amb l’ajut dels altres, i actuar.

 

·         A vegades tenim actituds com les dels fariseus: espiar, acusar, cercar i desitjar “un mal pas “ de l’altre, enxampar-lo en un “mal moment” (percebut com a “mal” per nosaltres, sense ser-ho…), intentar eliminar-lo., I això ens pot passar a nivell personal, familiar, en els grups o comunitats on participem, a nivell polític, envers els grups polítics, envers certs personatges…

3. On es realitza aquest text avui?
a.    En el meu entorn proper

·         En positiu, totes aquelles persones, i grups que es salten les lleis establertes en bé d’alguna persona, d’un grup, d’un país, d’una col·lectivitat…

 

·         En negatiu , els grups, institucions, persones de mentalitat tancada , rígida, poc flexible, que per por a perdre seguretat o poder, o a ser mal vistos, o perquè volen pujar en l’escala laboral, social o política, s’aferren al manteniment de la norma, abans de fer alguna activitat en bé d’algú.

 

·         Observant les persones que els costa actuar, o per un disgust, fracàs, s’han quedat impedits, paralitzats, secs, i no fan , ni deixen fer i que necessiten aixecar-se, despertar-se…, penso amb el malalt de la mà seca.

 

b.    En la societat

·         En positiu, totes les entitats, ONG, associacions, que actuen en favor dels refugiats, malalts, immigrants, perseguits, països i nacions sotmeses…, encara que són denunciats i fins i tot multats i empresonats, pels estats, i aparells repressius.

 

·         En positiu també totes les persones que cerquen i estan disposades a ser curades, transformades, aixecades…

 

·         En negatiu, em fa pensar en les persones i “màfies” o “clavegueres” que espien, cerquen enxampar l’adversari laboral, professional, polític, i acusar-los.

 

 c. En l’església

·         En positiu, totes les organitzacions eclesials que sense mirar si és legal o no, actuen en justícia, en favor dels més necessitats.

 

·         En negatiu, quan l’església, institucions o comunitats de la mateixa, no poden, o no volen, canviar la mentalitat, els esquemes mentals construïts i assumits des d’unes formes tancades d’interpretar el cristianisme, i prefereixen “salvar”  la institució, per sobre de l’atenció alliberadora vers les persones

 

·         En negatiu també, aquelles autoritats eclesiàstiques, que per salvaguardar l’atenció pastoral, celebrativa, evangelitzadora, etc., exclusivament en els homes sacerdots cèlibes, dificulten irresponsablement l’atenció a les comunitats, frenen la responsabilitat compartida entre laiques i laics, i posen traves a la democràcia dins les comunitats cristianes que facilitaria molt més el seu creixement.

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

 

1ª  ¿Quins missatges vol comunicar aquest text?

 

2ª ¿Què em diu a mi que m’ajudi a seguir en la vida?

 

3ª ¿On observo en positiu i en negatiu que en els nostres entorns, en la societat i en l’església, que ocorren aquests fets, avui dia, exposats en el text?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli
Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Joan 7,37-43: Manifestació solemne de Jesús. Reaccions.Estudi d’ Evangeli

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 56

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

 

Data: 8 de març del 2019: Dia de la Dona Treballadora

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Joan 7,37-43: Manifestació solemne de Jesús. Reaccions

37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:

–Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.

39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:

–Aquest és realment el Profeta.41 D’altres deien:

–És el Messies. Però uns altres replicaven:

–¿És que el Messies ha de venir de Galilea? 42 ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?

43 La gent es va dividir per causa d’ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 ·         El debat sobre d’on ve i qui és el Messies, podria encara està present en les primeres comunitats.

·         Jesús no acompleix les expectatives d’un messies, ni autoritat de govern civil, ni militar, ni un guerriller, ni un sacerdot del Temple, ni monjo separat del món…

·         Jesús segueix la línia profètica del Servent de Jahvé, d’un revolucionari, que capgira tots els esquemes mentals, vitals, socials, econòmics, polítics, culturals  i religiosos

·         Per això ve d’una terra Galilea, oberta, tolerant, més alliberada i alliberadora i no de la Judea (Betlem) on hi ha concentrats els pilars sagrats i poderosos del judaisme.

·         Ell ve a alliberar el judaisme de totes aquelles lleis que l’esclavitzen, i de les autoritats que les manipulen i a través d’elles manipulen les consciències del poble, marginen els més desheretats no solament de l’accés als recursos del temps, sinó del mateix accés a ser estimats per Déu.

 b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús és el que ajuda a descobrir la font, els rius interiors d’aigua viva (d’alè, de llum, de capacitat d’estimar i de rebre amor…) que tenim totes i tots. És un ressò de Ezequiel 47,1-11 i de Zacaries 14,8 (aquest era llegit en les celebracions litúrgiques  jueves d ela festa dels Tabernacles.

·         Jesús serà glorificat (pel de vida, donador de vida, en l’àmbit de l’ esperit-Déu-Amor-Vida), per l’evangelista, en la creu, i lliurant el seu esperit (la seva motivació i sentit de vida) ens l’ofereix, per tal de qui lliurement vulgui continuï al seva obra amb el mateix esperit-motivació-convicció-anhel-semntiments-afectes-pensaments…

·         A Joan 19,34 , en la mort, diu l’evangelista que va sortir del cor de Jesús sang i aigua. Aquesta aigua es signe del do de l’ Esperit. D’aquesta aigua naixerem persones noves, sortides de nou, ressuscitades, renovades de l’aigua (baptisme=aigua; eucaristia=sang).

·         Jesús ressuscitat comunica  l’ Esperit als deixebles reunits

2. Què em diu a mi, el text?

Partirem de dos quedares d’anàlisi per extreure’n més detalls del text.

En primer lloc farem una anàlisi del text, observant:

DESTINADOR: ORIGEN DESTINATARIS
L’ Esperit de Déu Tots els que tenen “SET”  (anhels, desigs, esperances…)

el poble que diu que Jesús és el profeta o el Messies esperat

SUBJECTE OBJECTE
Jesús: –que encara no havia estat glorificat

–que demana que s’adrecin a ell, ser

escoltat, creure en ell

–Anar a Jesús

–Creure en Jesús (confiar-hi)

–Escoltar les paraules de Jesús “Beure”:

satisfer les “sets” indicades mes avall.

–Rebre l’ Esperit Sant (font i riu d’aigua viva

que brolla de l’interior de cada persona)

“AMICS” “ENEMICS”
L’ Escriptura Els que el volen agafar però no el detenen

En segon lloc, analitzem espais, temps i formes:

QUAN ON COM
-En la festa dels Tabernacles, que era (i és) una Festa jueva en la que es recorden les tendes (tabernacles) del temps de l’èxode del poble jueu pel desert.

Sukkot o Festa de les Cabanyelles[ Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah. Se celebra una setmana a partir del 15 de tixrí. La paraula sukkot és el plural de sukkà quesignifica cabana o cabanya. La Torà prescriu als israelites que per Sukkot visquin set dies en cabanes.El vuitè dia de la festa (dia de conclusió, el darrer, el més solemne), anomenat Xeminí Atséret, és també dia de festa tant a Israel com a la diàspora. A Israel, però, se celebra Simhat Torà alhora que Xeminí Atséret, mentre que a la diàspora, Simhat Torà se celebra l’endemà de Xeminí Atséret, ço és el novè dia. La construcció de la sukkà comença després de Yom Kippur al jardí, al balcó o en qualsevol lloc decent a cel obert. La sukkà s’ha de construir seguint regles i proporcions establertes i el sostre n’és l’element més important.

Com diu el verset 10: “Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat”.

Jesús encara que el perseguien va anar a Jerusalem

 

–Debat sobre el lloc d’on ha de venir el Messies (de Betlem, descendent de David com deia l’ Escriptura).

I Jesús ve de Galilea, terra de frontera, més oberta, tolerant, acostumada a la relació amb altres  cultures, més  humana, que Judea (terra del Temple, del sacerdots, de la Llei, del control, del poder…)

Jesús

–Dret

–Exclama cridant

Manifestant per tant, per part de l’evangelista, que diu unes paraules importants.

 

La gent

–debat sobre si és el

Profeta, el Messies…

es divideix

–uns volen agafar-lo

 

·         Joan posa aquest fet en el darrer dia de la festa dels tabernacles, possiblement per destacar el camí vers la (nova) terra promesa, i l’actitud de perdó (sentit adjunt a la festa), per arribar a la Persona Nova, moguda per l’ Esperit, que beu de la font interior (Déu-esperit d’amor dins nostre).

·         Les sets poden ser de: justícia, pau, llibertat, fraternitat, igualtat, creativitat, sentit de la  vida, valoració, reconeixement, afectes, motivacions per viure, amor., joia, amabilitat, bondat, paciència, grandesa d’ànim, misericòrdia, saviesa, goig de viure, confiança, concòrdia, gratitud, de compartir, de lloança, serenor, bon humor, benestar, felicitat, fidelitat, mansuetud, sobrietat, unió, fe, amistat, respecte, calma, austeritat, etc.. , com podem trobar en altres texts del Nou testament i de l’ Antic, i en molts texts d’altres tradicions religioses i humanistes.

3. On es realitza aquest text avui?
a.    En el meu entorn proper

·         Em fa recordar, confiar, estimar, conèixer i escotar a moltes persones que cerquen sentit, espiritualitat , felicitat en la seva vida i com troben la font-riu del seu interior. Es d’agrair.

·         Em fa pensar en que el Misteri inaccessible, imparaulable, que cada tradició religiosa anomena o no anomena amb alguns noms, està dins nostre i enmig nostre, omple l’univers…

 

b.    En la societat

·         La nostra societat viu un “buit” espiritual , de sentit, i que a vegades es pot omplir amb fonamentalismes, fanatismes, o es pot omplir amb espiritualitats alliberadores, humanitzadores que aporten pau, convivència , germanor, justícia…

·         En el moviment feminista, com el pacifisme, l’ecologisme, els moviments d’alliberament social i nacional, i  molts d’altres , podem descobrir-hi, en els seus elements més humanitzadors, l’ esperit d’amor de Jesús que mou els fets, les persones, els grups,…vers una Terra nova

·         També hi ha al nostre món, persones i grups que volen perseguir, detenir, acusar injustament,  judicar innocents que cerquen una millora pels altres pel país, per la humanitat.

 c. En l’església

·         En les comunitats cristianes trobem dones i homes d’una gran saviesa, de profunda vida interior que ens són referència per torbar l’aigua viva.

·         Tant de bo la gent d’església valorem les plurals recerques d’espiritualitat, de felicitat!!

·         Tant de bo no ens deixem condicionar pels “temples” sagrats, pels controls, pels poders, i que no entrin dins nostre, que no deixarien espai per l’esperit de l’aigua vida i del foc afectuós!!!

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  Quin creus que és el missatge central d’aquest text?

2ª  En què et fa pensar?

3ª  Què et suggereix per la teva vida actual?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Què ens diu de Jesús i del Misteri del Déu-Amor, el moviment d’emancipació nacional català? Estudi d’ Evangeli sobre la torbada dels deixebles d’ Emmaus amb Jesús

  • Evangeli d’ Emmaús: Lluc 24,13-35

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:–De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:–¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:–Què hi ha passat?

Li contestaren:–El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:–Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:–Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:–¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:–Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Pistes per extreure la llum de la narració, envers i per nosaltres:Dos deixebles, com nosaltres, havent viscut temps forts, experiències importants de canvi, possiblement desencantats

  • Un home: Cleofàs
  • Una dona?
  1. Fan camí cap Emmaús (a 11 Km. de Jerusalem)
  • Emmaús: lloc d’adoració dels déus d’abans del judaisme: temptació de retorn a molt enrere
  • Apartats de Jerusalem, ciutat tancada , emmurallada, lloc de la Llei, dels Mestres, sacerdots, de la mort del Crist , el profeta de l’amor, contrari a la Llei=obligació=compliment…

2.Conversaven sobre el fets que els havien impactat, com fem de fa temps entre nosaltres avui aquí

 3.Jesús se’ls (se’ns) acosta i camina amb ells (amb nosaltres)

  • Com el Bon Samarità
  • Ens presenta un Déu proper, pròxim, que s’aproxima, és un de nosaltres
  • Fa camí amb nosaltres, ja l’ha fet, com un de nosaltres fins a la mort, el torna a repetir en cadascú de nosaltres…

 4.Els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo: com reconèixer els valors del Regne de Jesús, amagats, petits, en germen…?

 5.Jesús pregunta:

  • s’interessa pel que viuen, pel que vivim
  • No fa discursos
  • Escolta i pregunta
  • Vol saber què els passa, què ens passa, de què patim, de què ens sentim animats, desitjosos, de què fracassats, desanimats…

6.S’aturen en el camí

  • Deixen de caminar, malament!!
  • Parats, desanimats,…
  • Estan decepcionats

7.Tu foraster, No saps el què ha passat?

  • Jesús vist i tractat com a foraster, ja és de tothom, ha trencat el lligam de raça jueva, és de tota la humanitat, és un de fora, crucificat fora , li permet ser tractat com un forà, com un més, com un representant de tots els pobles i nacions…
  • Del foraster, estranger, immigrant ens pot venir la llum , la vida… El Déu de la Bíblia, dels Profetes ,de Jesús és un Déu foraster, estranger, immigrant que ens trenca esquemes, que ens fa pensar, ens interpel.la, que ens demana acolliment,

8.Els deixebles exposen el què ha passat, i tal com ells ho han viscut, i com es senten (així ho hem de fer a la Rdv).

  • Jesús és vist com profeta poderós.
    • en obres i paraules: defineixen bé a Jesús el que fou.
    • davant Déu i davant de tot el poble: doble relació de Jesús, dues fidelitats en una.
  • Els NOSTRES grans sacerdots i dirigents (aquests deixebles, es senten jueus desenganyats per les SEVES autoritats; potser esperaven que les autoritats seguirien Jesús i no fou així, potser és el que esperava Judes…)  el van entregar per ser condemnat a mort i ser crucificat.
  • Nosaltres, cadascú segons la seva posició, té els seus desigs, expectatives, sobre la situació, i també les seves pors, sentiments, angoixes, dolors…
  • Ells ESPERAVEN que alliberaria Israel: Messies esperat, imaginat, com poderós, ric, militar, amb una estratègia determinada contra l’imperi romà, refer les institucions jueves, i fer-los lliures, segons la tradició creada , induïda pels mitjans de comunicació de l’època, segons la cultura dominant del temps, creada per les mateixes autoritats, i el poble segueix però Jesús trenca amb aquestes expectatives i surt diferent el seu fer i dir: un alliberament no solament polític, sinó total de les persones i les estructures…
  • El poble català en la seva història ha passa moltes vicissituds i ara en vivim una altra. Quin alliberament esperem? Com l’esperem? A través de què i de qui?: dimensions de pau, no-violència, ingenuïtats, vivències d’infants i dels avantpassats que ens influeixen, contradiccions (separacions, fusions, vinculacions…) entre lo social i lo nacional que podem viure…
  • Han sentit dir a les dones i els han esverat (no esperançat). No se les creuen, són coses de dones: visions, de que és viu…
  • Opinions, sentiments, experiències de les dones avui i aquí: les escoltem?
  • Alguns, homes, no l’han vist: calculadors, volen fets objectius…no sentiments fonamentats en la relació personal, emotiva, d’afecte…

 9.Paraules de Jesús

  • Els renya: Feixucs d’enteniment (coneixements) i de cor (afecte) per creure els profetes, no la cultura dominant decadent interessada dels sacerdots i autoritats jueves, sinó de la veritable tradició crítica, profètica, la que encerta , la que reflexa el que el poble pensa de debó, per voluntat pròpia, sense imposicions, i que és la veu de Deu, del seu Esperit dins nostre que ens fa veure el coses tal com són, no tal com ens imaginem, o ens volen fer creure…
  • Els fa veure la relació entre sofriment-mort i victòria-glòria-Vida.
  • El que ens costa més acceptar : la força del Misteri de la iniquitat que produeix en nosaltres i vivim ara els Misteris de dolor
  • Els explica, reinterpreta tota la tradició mosaica i profètica, orientades a Jesús .
  • Potser ens cal re-llegir la nostra història, escoltar els avantpassats, els nostres avis/es, la memòria històrica , i als que som més grans transmetre-la a les noves generacions.

10.S’acosten al poble on anaven

  • Jesús és discret i fa veure que segueix, no força res…
  • Els, insisteixen, se´l fan seu, es senten a gust, volen seguir sentint-lo, els ha ajudat, esperançat, els acompanya en el dol, en el desànim, en la manca de coratge, en la manca de confiança en les dones, en la manca de ganes de seguir lluitant en la vida, en la manca de joia i bon humor…Acullen al foraster que porta Bones Noves (com Abraham)
  • Què significa acollir l’ esperit de Jesús , d’amor, que podem descobrir en els moviments socials, en les persones, en els grups avui aquí?
  • Jesús ha aconseguit fer-se un altre cop proper, útil, humà, necessari per la nostra vida, per seguir vivint, per comptar amb Ell, i amb els altres (les dones, els petits signes d’esperança que veiem en la vida, que ell i el seu Esperit ens ajuden a descobrir…).
  • Jesús davant la demanda de que es quedi, es queda amb ells.

11.Entra a casa seva, en el seu cor, es fa de nou humà amb els humans, carn de la nostra carn…

12.I a taula (la taula de la fraternitat, de la comunió)

  • pren el pa : el pa de l’Endemà, de la Vida per sempre, pren la vida, la justícia, l’amor, la pau, la llibertat, l’anhel del pa per a tothom, la utopia que esperem
  • i el beneeix : el fa diví, ve de Déu…
  • i el parteix : es destrossa, es desviu per ..
  • i el dóna: s’entrega, esdevé servei total.
  • Fa festa de fraternitat

 13.Se’ls obren els ulls i el reconeixen

  • en el signe que Ell ens havia donat en el moment del comiat,
  • perquè el recordéssim
  • per ajudar-nos a saber estar en la seva absència física, a fer el dol
  • i a saber descobrir-lo en la vida, en nosaltres, en els altres, desfet, desviscut, fet trossos en la vida a trossos de tots nosaltres, sobre tot dels més destrossats en la seva vida…
  • com reconèixer Jesús i les benaurances i el magnificat en la nostra situació catalana
  • 14. Desapareix: està en nosaltres, enmig nostre, dins nostre, en tota persona, s’ha desfet en tots, com menjat i desfet dins nostre…

15.I es diuen l’un a l’altre: Mentre ens parlava el nostre cor s’abrusava: comparteixen els sentiments, el que viuen en comunitat, el sentit de la seva cultura i tradició…

  • Tenim necessitat de compartir el que vivim de la situació? De crear espais de diàleg sincer, delicat, respectuós, obert, els nostres entorns familiars, amicals, veïnals, associatius, eclesials (parroquials, de petita comunitat, de moviment, diocesans…)…
  • 16.S’aixequen i tornen a Jerusalem, a seguir compartint amb tota la comunitat el que han sentit i viscut, el que creuen
  • Difondre més enllà el que vivim com a crisens/es.
  • 17.Que el Senyor ha ressuscitat

 quim cervera i duran, 7 juliol 2018

Estudi d’ Evangeli : Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 50

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 7 de juliol del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús

Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura.

13 Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa.

14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc.15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. 17 Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula.

18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. 19 Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Es tracta d’una comunitat dels anys 100 aproximadament

·         Quan l’evangelista parla de:

o   “nom” vol dir: en la Bíblia, s’identifica “nom” amb a persona i saber el nom permet un cert domini sobre la persona. Es la identitat de la persona. El Déu d’ Israel té un nom que només ha revelat al seu poble i la identitat de Déu és enigmàtica. Els jueus no pronunciaven mai el nom de Yahvé (deien Adonai: el meu Senyor, o Haixem: el nom). La pregària  feta en nom de Jesús és escoltada pel Pare. La invocació del nom que ha estat dnat a Jesús (“salvador”) és la única que pot “salvar”.

o   “món” en Joan es pot referir a vegades a la natura, la creació, a la societat, al planeta, o al cosmos, aquí es refereix més a tot allò que ens perd, que ens fa infeliços, que ens fa mal. En paraules actuals serien, a nivell personal, les passions d’afany de diner, de poder i de prestigi, i a nivell socio-estructural, les estructures econòmiques, polítiques, culturals i religioses injustes, autoritàries, violentes, esclaves, opressores,… Maligne i món per l’evangelista estarien molt a prop. Els/les deixebles estan en el món però no són (si són deixebles) d’aquest món empeltat d’egoismes, enveges, orgulls, poders…

o   “veritat” vol dir el que Jesús ha escoltat del Pare, i proclama (és la seva missió com Enviat) la seva voluntat de que tots siguem sants-benaurats. Jesús dóna testimoni de tal veritat que dóna sentit a la nostra vida: que Déu és Amor i estima, perdona, acull, ..,.La veritat és el mateix Jesús viu, que ens desvetlla, descobreix, manifesta qui és i que vol, què sent i que fa el Pare. El creient, seguidor/a de Jesús ha de ser de la veritat i veritat i ser sant és pràcticament el mateix: néixer de l’esperit (de la veritat, de l’alè-motivació d’amor), viure la vida nova, d’alliberat, de servidor dels altres, romandre en la Paraula-veritat de Jesús, viure com Ell, renovat, ressuscitat,  que estima i acull estimació.

o   “consagrar-santificar” que és funció pròpia de Déu (el Sant d’ Israel) i tot el que està en relació amb Ell (persones, coses…) és també sant: es santifica (no és profà). Els cristians/es són considerats/des sants/es (o justos: fets bons, beneits, benaurats, feliços per Déu) en virtut de la fe en Jesús i gràcies a la força del baptisme, el que comporta unes exigències i actituds com ens recorda Pau en les seves cartes. Els membres de la primera comunitat cristiana de Jerusalem eren coneguts com “els sants” o “el poble sant”. Tts som cridats a ser sants.

·         Una comunitat molt plural amb persones de procedència molt diferent on era difícil la convivència i per això l’evangelista insisteix en la unitat, en estimar-se i en preservar-se de tot allò que els pot fer mal (odis, mentides, desunions…)

·         La necessitat que tenien de referir-se a Jesús, i al que Ell  volia, desitjava més com a més fonamental: a unitat, la germanor, la missió enmig del Món, i no deixar-se portar per tot allò que els podia perdre de tal missió.

b. Què ens diu de Jesús?

·         Són unes paraules de comiat

·         Sembla que l’evangelista intenta oferir el que Jesús volia que quedés : la seva herència , la seva petjada.

·         És com un resum de totes els pregàries al Abba-Pare, que Jesús reconeix com a Font d’ Amor.

·         És com un resum de totes les preocupacions, inquietuds, aspiracions de Jesús:

o   Guardar els seus seguidors i seguidores, vetllar per ells i elles, per tal que segueixin orientats en la vida, no es perdin, trobin la felicitat…

o   La unitat: que siguin una comunió

o   Tinguin la joia complerta

o   Siguin preservats del Maligne

o   Ser consagrats en la veritat

·         L’evangelista mostra a Jesús:

o   unit íntimament al Pare

o   com enviat al món i retornat al Pare

o   responsable dels seus

2. Què em diu a mi, el text?

·         El text presenta 4 personatges amb les seves funcions-accions

PERSONATGE QUALITATS-IDENTITAT FUNCIONS
El Pare ·         És sant Ø  Envia el Fill al Món

Ø  Té paraules de veritat

Ø  Guarda del mal en el seu nom

Ø  Preserva del Maligne

Ø  Rep el Fill

Ø  Consagra-santifica en la veritat

Ø  Protegeix de l’orgull

Ø  Indica el camí a seguir amb paraules i senyals

El Fill Jesús ·         És U amb el Pare

·         Està en el Món

·         No és del Món

·         Va estar enviat al Món

·         És amic

·         Es Camí

·         Té joia

·         Es consagra-santifica a sí mateix

Ø  Ha guardat els seus seguidors/es del Mal, en el nom del Pare

Ø  Ha vetllat per ells/es per tal que no es perdin

Ø  Ha procurat que siguin u

Ø  Va al Pare

Ø  Dóna i confia la paraula del Pare, que és la veritat

Ø  Demana al pare que preservi del Maligne els/les deixebles

Ø  Envia als deixebles al Món

Els/les Deixebles ·         Estan en el Món

·         No són del Món i són guardats/des del Mal pel Pare i el Fill

·         Jesús està en ells/es

·         El Món no els compren

·         Tenir Joia complerta

Ø  Enviats/des al Món a difondre la Paraula que han rebut

Ø  Ser U

Ø  Ser santificats/des en la veritat

Ø  Continuen l’obra de Jesús

Ø  Viure en diàleg

El Món ·         Lloc de les ocupacions, penes i alegries, relacions, tasques…

·         Mals fonamentals: egoisme i orgull: ser com déus, tenir domini sobre els altres,

Ø  Odia els /les deixebles de Jesús
3. On es realitza aquest text avui?
 a. En el meu entorn proper

·         En els/les que vetllen pels altres: fan d’acompanyants, “bons pastors” dels altres

·         En els/les que són perseguits, odiats, criticats, maltractats, menyspreats, calumniats per haver-se dedicat a fer el bé, per construir una societat mes justa.

·         En els/les  que són sincers, transparents, van amb la veritat…

b. En la societat

·         En els grups, associacions, moviments que treballen per la dignitat, la llibertat, la justícia, la pau

·         En les estructures de poder i no de servei, observem el “món”, el mal…

 c. En l’església

·         Els cristians/es que viuen alliberats/des, nous, ressuscitats/des, sense pors, amb confiança

·         A vegades certs poders eclesiàstics són massa del “món” i sap greu.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª Quan m’adreço a Déu, o a Jesús, ¿el veig com un amic, Pare, Mare, company/a, germà…?

2ª ¿Quina és “l’herència” que vull  deixar als meus fills/es, nets/es,? Si m’hagués d’acomiadar què els diria, què els demanaria?

3ª  ¿Què és la veritat per a mi?

4ª ¿Què no m’agrada d’aquest món? Per què?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Estudi d’ Evangeli: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27

 

 

Data: 7 de maig del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27

El jove ric

16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:–Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

17 Jesús li digué:–Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

18 Ell li preguntà:–Quins?

Jesús li respongué:– No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.

20 El jove li va dir:–Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

21 Jesús li respongué:–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:–Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:

–Si és així, qui pot salvar-se?

26 Jesús se’ls mirà i els digué:–Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.

27 Llavors Pere li va dir:–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?

28 Jesús els digué:–Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d’Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

 

Nota: Està transcrit el text de Mateu, però en el comentari posterior tindré en compte la combinació dels tres texts dels tres evangelistes.

1. Què diu el text?
 

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Notem una confrontació entre la forma d’entendre la obtenció de la VIDA per part d’un bon jueu, complidor de les lleis, d’un home piadós (possiblement fariseu) i la forma d’entendre la VIDA per part de Jesús i els seus seguidors, que és un DO entregat gratuïtament, i que no l’aconseguim amb mèrits, complint un bon expedient que exigeix a Déu el perdó, l’estimació, la vida (com desafiant, fent xantatge a Déu-Amor…).

 

·         Possiblement aquest text reflecteix  les tensions internes de les primeres comunitats, sobre el que significa sentir-se estimat, viu, que es veia diferent per part dels jueus tradicionals, dels jueus més hel·lenitzats i dels greco-romans no jueus, entre les que s’emmirallaven de l’evangeli.

 

·         El text troba un equilibri entre complir els manaments (qüestió necessària i prèvia) i el seguiment de Jesús, per amor i amor i solidaritat amb els pobres

 

·         Pot reflectir també la importància en les primeres comunitats de compartir els béns. I com, possiblement alguns deixaven la comunitat perquè eren rics i els costava compartir.

 

·         El text també apunta al regal rebut perquè els que comparteixin.

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Que és Mestre i era tingut com a tal per les comunitats

 

·         Que és BO, però els evangelistes posen en boca de Jesús, la seva humilitat i el reconeixement que la BONDAT, La VIDA, l’ AMOR és Déu.

 

·         Que com a bon jueu coneixia bé els manaments

 

·         Que tenia molt clar, i aquest fet és quasi una obsessió en els Evangelis, que les riqueses eren enemigues de la vida, que són un impediment (sobre tot si t’absorbeixen i les veneres i adores i pateixes per elles), per estimar als altres, sobre tot als més necessitats. Déu és gelós de l’altre déu, el diner (i el poder).

 

·         Que tenia una imatge de Déu, de bondat, de Vida, de que pren la iniciativa en l’estimar (la REALITAT és amorosa) que no vol sacrificis , ni compliments estrictes de les lleis, ni mèrits,  sinó solidaritat, companyia als més pobres , autenticitat , coherència…

 

·         Que pressentia i desitjava (i així les primeres comunitats) un futur de dignitat, de felicitat per a tothom

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

Farem una anàlisi estructural del text en el següent quadre:

DESTINADOR: El que dirigeix l’acció des del fons del fons. El que està darrera i guia i envia el missatge. DESTINATARIS: Els que reben el missatge, a qui s’adreça
UN de sol és BO

Ningú no és BO sinó únicament DÉU (Regnat de Déu, Regne dels cels, Tresor del cel)

Per a DÉU tot és possible (salvar-se)

RESUM: DÉU BO QUE TOT HO POT (referint-se a la donació d’amor i de vida: Déu pot fer possible el fer-nos pobres i està al costat dels pobres)

Ø  Els DEIXEBLES

Ø  NOSALTRES

 

 

 

RESUM: Nosaltres que volem OBTENIR LA VIDA

SUBJECTE de l’acció principal, el que és cridat a ser protagonista de la qüestió fonamental que es tracta OBJECTE o qüestió fonamental de la que es tracta en el text, el que ens vol dir de mes important el text.
1. Jesús va veure UN JOVE  que li digué

que li demanava

li preguntava

2. EL JOVE o UN PERSONATGE (depèn dels evangelistes)  va a trobar a Jesús, corre vers Ell i li diu que ha guardat (observat)  els manaments (des de la seva joventut)

3. Jesús el mira, l’estima

4. Jesús li diu que se’n vagi i que vengui el que té i ho doni als pobres. Ell se’n torna trist i apenat.

 

5. Jesús diu als DEIXEBLES (FILLS MEUS) que quedaren consternats de les seves paraules, i impressionats i es deien “llavors qui pot salvar-se”

 

1. OBTENIR LA VIDA ETERNA o POSSEIR-LA

 

 

 

 

 

2.ENTRAR A LA VIDA (si vols?)

3. SER PERFECTE (si vols?)

 

4. DIFICULTAT D’ENTRAR UN RIC AL REGNE DEL CEL, AL REGNE DE DÉU

 

 

5. QUI POT SALVAR-SE?

RESUM: El tema és SALVAR-SE que es el mateix que.

Ø  OBTEBNIR LA VIDA

Ø  POSSEIR LA VIDA

Ø  ENTRA A LA VIDA

Ø  ENTRAR AL REGNE DEL CEL O AL REGNE DE DÉU

Ø  SER PERFECTE COM DÉU.

AJUDANTS del Subjecte perquè realitzi l’acció, l’Objecte. Són les ajudes o favors que van en la direcció de l’acció. Els amics que ajuden al Subjecte. OPOSANTS a l’acció que es proposa i que obstaculitzen la direcció i la realització que el Subjecte vol tirar endavant i per tant que el Subjecte faci el que se li demana. Son els enemics del Subjecte.
1. Mestre BO

2. Quina cosa BONA puc fer, haig de fer

3. Guardar els MANAMENTS

Ø  No mataràs

Ø  No cometrà adulteri

 

Ø  No robaràs

Ø  No llevaràs fals testimoni

Ø  No facis cap frau

Ø  Honoraràs al teu pare i a  la teva mare

Ø  Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix

4. Què manca? Una sola cosa:

Ø  VES

Ø  VEN TOT EL QUE TENS

Ø  DONA-HO ALS POBRES

Ø  TINDRÀS UN TRESOR AL CEL

Ø  DESPRFÑÉS VINE

Ø  I SEGUEIX-ME

(els previs són els manaments i la pobresa és per a poder-lo seguir més enllà)

5. Finalment un conte o metàfora: “és més fàcil que UN CAMELL passi pel FORAT  d’una AGULLA que no pas que………….

 

RESUM: Jesús que és Mestre i camí a seguir i que seguir-lo vol dir prèviament complir els manaments i tot seguit la pobresa i estar al costat dels pobres)

 

 

1. Els CONTRA-MANAMENTS

Ø  Matar

Ø  Cometre adulteri

 

Ø  Robar

Ø  Llevar fals testimoni

Ø  Fer fraus

Ø  No honrar el pare  ni la mare

 

Ø  No estimar al proïsme

 

2. Tenia MOLTS BÉNS (enemics de la VIDA). Era molt RIC

 

 

 

 

 

I Jesús digué: “En veritat (repetit en Marc) difícilment (o que n’és de difícil que els que tenen RIQUESES) que un RIC (o que els RICS) ENTRI AL REGNE DELS CELS

 

RESUM:  LES PERSONES

Ø  Si no guarden els manaments

Ø  Si són rics

Ø  Si no confien en Déu

Ø  Com que les riqueses són contràries a Déu

Ø  No tindran VIDA

 

 

3. On es realitza aquest text avui?

 

a. En el meu entorn proper

 

Observo com hi ha persones més complidores, legalistes, pietoses, que els sembla (i de fet tots tenim una dimensió semblant) que fent allò que creuen que han de fer aconseguien per mèrits l’afecte dels altres i a vegades l’exigeixen, o es creen expectatives massa inhumanes.

 

 

 

 

 

b. En la societat

 

·         Els que detenen riqueses i poder com viuran?, c seran feliços de debò?

 

·         Els diners són necessaris per viure, però quina relació hem de tenir amb ells?

 

·         Els pobres, els necessitats, exclosos, vulnerables, viuen?. És un fet que la seves resistències, generositats ens interpel·len i ens ajuden a viure, ens fan pensar i potser canviar, però cal per la seva dignitat, l’aportació per part de tots de més justícia i, igualtat  fraternitat.

 

·         Què es pot fer per avançar en una societat on no hi hagin pobres, hi hagi més justícia, dignitat, vida, felicitat per a tothom?

 

 

 c. En l’església

 

Tant de bo l’Església, les comunitats, parròquies, moviments, grups de cristians, institucions, vencem en la lluita contra la pobresa, la injustícia i avancem en la solidaritat real, atenta, acollidora, acompanyada envers els més vulnerables, que son la veu de Déu.

 

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª Quin missatge creus que és el més important d’aquest evangeli? Què diu de la VIDA?

2ª Quina imatge de Déu ens transmet la persona de Jesús i les primeres comunitats?

3ª Quin tipus de relació amb Jesús, amb el Misteri de la Realitat amorosa, proposa el text?

4ª Què em diu a mi aquest evangeli? Que em remou?

5ª En la nostra família, amistats, grups, en el barri, en la parròquia, en la societat veiem que aquest evangeli es realitza? Com? On?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Jesús i la filla de Jaïr. Estudi d’ Evangeli de Lluc 8, 40-42.49-56

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 45

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 22 de gener del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 8, 40-42.49-56

Texts paral·lels: Mateu 9, 18-19.23-26 i Marc 5, 21-24. 35-43

40I, en tornar Jesús, el rebé la multitud, puix tots s’estaven esperant-lo. 41I heus aquí que vingué un home, de nom Jaïr, i aquest era cap de la sinagoga, i, caient als peus de Jesús, el pregava d’entrar a casa, 42per tal com tenia una filla única, d’uns dotze anys, i aquesta s’estava morint. I, en anar-hi ell, les multituds l’oprimien….

49Encara ell parlava, de casa del cap de la sinagoga ve un a dir: La teva filla és morta, no amoïnis més el Mestre. 50I Jesús, havent sentit això, li digué: No temis; solament creu, i es salvarà. 51I, arribat a la casa, no deixa entrar ningú amb ell, sinó Pere i Joan i Jaume i el pare de la noia i la mare. 52I la ploraven tots, i en feien plany. I ell digué: No ploreu, puix no és pas morta, sinó que dorm. 53I es reien d’ell, sabent que era morta. 54I ell, agafant-li la mà, en alta veu digué: Noia, alça’t. 55I l’esperit li tornà, i s’alçà tot seguit; i ordenà que li donessin menjar. 56I foren presos d’estupor els seus pares; i ell els manà de no dir a ningú el que s’era esdevingut.

 

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Travessar el llac, anar a l’altra riba, és anar caminant vers la nova comunitat, el nou Israel, la construcció (o re-construcció) de la comunitat profètica, anunciadora de bones noticies de vida, superant els impediments (les aigües revoltades).

·         El text pot mostrar més o menys amagadament les ganes dels primers cristians d’aconseguir que els caps de les sinagogues, les autoritats jueves i darrera d’ells tota la comunitat jueva, seguissin a Jesús. No va ser així.

·         També vol mostrar lla confiança com actitud fonamental del cristià/na, contrària a la por.

·         Igualment sembla que posa l’accent en la creença en la Vida per sempre en comunió amb el Pare.

·         Invita a les comunitats cristianes (la casa) a alçar-se a, a nos animar-se, a fer camí, a donar via, a servir als altres.

 

 b. Què ens diu de Jesús?

  • Les multituds seguien Jesús. Ell segueix una dinàmica del grupet més íntim de tres, de grup dels 12, del grup més ampli dels 72 (6X12), i de la multitud. I té una pedagogia per cada grup.
  • És un home bo, esperat.
  • La filla de Jaïr es mora. Jesús no pot estar a tot arreu: té limitacions, i amb el temps d’estar amb la dona que perd sang, es mora la nena. Però dóna ànims a Jaïr i l’invita a tenir confiança en la Via i a perdre la por, en especial la por a la mort.
  • Jesús repeteix el no tenir por ( és a dir tenir confiança, creure…com havia dit a la dona que perdia sang).
  • Jesús té una altra visió sobre el que li passa a la nena: la mort és una dormició ja que hi ha una Vida amb Déu plena i definitiva.
  • Jesús agafa de la Mà a la filla de Jaïr: hi té un contacte directe, personal, reconeixedor…afectuós…Realitza un gest de misericòrdia (té cor pels miserables). Fa un acte ben senzill enmig de poques persones, en la intimitat, mostrant com l’extraordinari té lloc dins de l’ordinari.
  • Jesús restaura les funcions vitals tant de l’hemorroisa (que li concedeix la normalització del seu cicle menstrual, no refusa el seu cos, la seva sexualitat, i l’allibera de la mentalitat de la impuresa i per tant de la marginació social i religiosa  del menyspreu de Déu) com de la filla de Jaïr que li retorna totes les energies vitals.
  • Jesús demana a la noia que s’alci (sovint Jesús demana a altres malalts que caminin, que s’alcin…). Alçar-se, el caminar és signe de Vida, de seguir en la vida, de fer camí, no està aturat, afrontar les circumstàncies que vinguin, no defallir, de ser lliure, de tenir un lloc digne com a dona en la societat tant patriarcal on les dones estaven submises i no eren  ningú.  I per tot això necessitava de la mà de Jesús. Com nosaltres tampoc no  ho fem per un mateix…
  • Jesús  torna l’esperit de vida, d’amor, de capacitat d’estimar, i de ser estimada…, a la noia. Procura que torni a tenir gust per la vida, per  una vida sana, plena, per ser una dona, no passiva. La invita a relacionar-se, a comunicar-se, a estimar, a sentir-se bé amb ella mateixa i amb els altres, a alimentar-se de les relacions humanes que li donen vida, felicitat, companyia…L’exhorta a passar de la infància (que mora) a la vida madura, a la comunitat dels adults.
  • Jesús es preocupa  de totes els dones, que estaven ben ignorades, sense cap distinció, de tota edat  condició.
  • Jesús fa notar la relació entre malaltia, mort i els mals profunds de la condició humana: egoismes, odis, enveges, venjances, injustícies, orgulls, manques d’estimació…I cal curar-ho tot, tot està vinculat. La desorientació en la vida no seguir el camí pel qual hem estat creats, ens pot portar a “ser morts en vida”, a perdre’ns, a la infelicitat, i això ens pot provocar desànims, angoixes, ansietats, malalties…
  • Jesús a través de la curació mostra la seva capacitat d’estimar profunda, la dedicació a la persona integral, les ganes d’alliberar de tot mal i així mostrar que Déu és Amor. Ens indica el camí per set germans, ens mostra la veritat de la nostra petitesa i grandesa. Ens dóna la seva Vida per tal que tinguem Vida.
  • Jesús ens invita a la fe, al seguiment, a la confiança, a l’adhesió a la comunitat divina i als altres.
  • Jesús els recomana de no dir res per no tenir problemes i perquè la gent no l’interpreti malament: Ell no ha vingut a fer espectacles, no és un Messies triomfant, sinó Aquell que es fa proper, pròxim per atendre a les persones que ho necessiten, com aquests dos casos…
2. Què em diu a mi, el text?

  • La gent esperava Jesús. Desitjaven veure´l, hi trobaven un home bo, amb esperança, amb gests i paraules que anaven per ells…
  • Un cap de la sinagoga era un personatge important i que es posi als peus de Jesús significa actitud d’humilitat, de reconeixement, de cercar el bé de la filla, i passar per sobre de la seva categoria social i religiosa…
  • Tenir una filla única i que se´t mori és que et quedes sense fills (la descendència pels jueus era molt important ).
  • Aquest home està patint molt.
  • La nena té 12 anys: esta en l’edat de l’adolescència, de la fertilitat, està en un temps de vida plena, en creixement. El 12 és número simbòlic (Israel té 12 tribus, el nou Israel, la nova comunitat que crea Jesús, els 12 apòstols; el 12 és 1: origen de Déu Pare de tot; el 2 és signe de l’amor,  dels sentiments, és la segona persona de la comunitat divina: Jesucrist i 1+2,sumen 3: que vol dir: raó, enteniment, i es refereix a la tercera persona de la comunitat divina: l’ Esperit Sant). La dona que té pèrdues de sang, que és un relat que està enmig d’aquest de la filla de Jaïr, fa també 12 anys que te aquesta malaltia.
  • Tant la dona com la noia poden representar a totes les dones, a tota la humanitat.
  • La casa pot significar l’església, o qualsevol comunitat cristiana i per tant torna a recordar que la nena pot significar Israel, l’Església (Nou Israel). A la casa sols hi entren els íntims, els caps de l’Església, i el pare i la mare.
  • El plorar i el plany era i ha estat una tradició antiga quan es moria algú.
  • Es burlen de Jesús, com després a la creu, no confien en Ell suficientment. No entenen…
  • El fet de menjar és signe de que la noia està viva: el poble de Déu ha de menjar de l´aliment de la vida i la guarició que rep del Crist.
  • Els pares encara tenen por, els falta més confiança.
3. On es realitza aquest text avui?
 a. En el meu entorn proper

·         Com Jesús hi ha persones en els nostres entorns que es desviuen pels altres, que ens alliberen d’esquemes tancats, que ens inviten a viure més plenament, que aprenem d’ells  a viure amb més pau, amb més madureses, i plenitud, que ens acompanyen perquè seguim en el camí, per tal que ens alcem i no defallim. A tots i a totes cal domar-los-hi gràcies.

·         També ens trobem amb persones que no tenen ganes de viure, que estan desanimats, que són com “morts en vida” (a nosaltres també ens passa en diferents moments de la nostra vida) i ens criden a estar al seu costat, per donar-los sentit al viure, per col·laborar en despertar-los a la dignitat, a la llibertat, a la germanor, a l’acció, i sortir de la passivitat, de la incomunicació, del tancament a casa, de la submissió.

 b. En la societat

·          Cal desemmascarar les propostes de felicitat falses que pretenen ser universals però que ens enganyen i produeixen en nosaltres sensacions de fracàs i de frustració,

·         Cal desemmascarar tots els venedors de falses il·lusions (de diners, de poder, de prestigi o fama, d’espectacle i de sensacionalisme), d’esperances segures, de solucions fàcils…

·         Cal que detectem els explotadors de les necessitats dels altres (de la necessitat de menjar, de vivenda, de viure, de relacionar-se, de comunicar-se, de fer festa, d’aprendre, d’expressar-se…) que són satisfetes falsament i que enriqueixen a uns pocs.

·         Cal que ajudem a recuperar el nostre lloc en la societat, sobre tot als que “no tenen lloc”: refugiats, immigrants, malalts mentals, drogoaddictes, prostitutes, infants i gent gran abandonats, persones soles,…

  c. En l’església

·         L’Església i es comunitats cristianes han de ser les primeres en no menysprear ningú, ni discriminar, ni marginar…

·         Han de ser les primeres en ser font de vida, en ser casa de tothom, en oferir recolzament, acompanyament, atenció, espais per comunicar.se, per crear vida, on tothom s’hi trobi bé, sobre tot els més exclosos i vulnerables.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quins personatges surten en aquest relat?

2ª ¿Quina actitud adopta Jaïr debat de Jesús?

3ª ¿Quina actitud adopten els altres davant de Jesús?

4ª ¿Quina actitud adopta Jesús respecte a la filla de Jaïr?

5ª  I els altres, ¿quina actitud adopten davant de la noia?

6ª  ¿Quins canvis s’han produït en Jaïr des del principi del text al final?

7ª  ¿Quins canvis s’han produït en els deixebles, la multitud,…?

8ª ¿ Què em suggereix a mi el text? ¿A quins canvis m’invita?

9ª ¿ On veig que el text es realitza avui dia en els meus entorns humans?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Text: Lluc 4, 38-41 Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

El Pa de cada Dia                                             Núm. 39

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 2 juliol 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 4, 38-41: Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

(Mt 8,14-17; Mc 1,29-34)

38 Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.40 Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. 41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:–Tu ets el Fill de Déu!Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

. La casa de Simó-Pere es pot referir a l’ Església, a la comunitat cristiana.

. La mateixa sogre de Simó-Pere es podria referir a la mateixa comunitat cristiana, simbòlicament i metafòrica.

·         Si partir d’aquesta hipòtesi, el text ens està de dient que la comunitat de Lluc (i també la de Mateu i la de Marc , ja que trobem aquest text en els tres sinòptics), pateix “febre molta alta”, és a  dir alguna “malaltia”.

·         Podíem afirmar doncs que estaven preocupats per alguna tendència malaltissa de les primeres comunitats, que necessitaven el retorn a Jesús, al seu evangeli, a la seva cura.

·         De fet un cop curada la sogra (església) se’ns diu que d’aixecar a l’instant (aixecar-se, posar-se en marxa, desvetllar-se, caminar, no mirra enrere, no quedar prostrada,…) i es posà a servir.

·         Una església que no serveix, no serveix per a res.

·         La missió de la comunitat, seguir l’obra de Jesús és servir als altres. Potser les primeres comunitats s’anaven “apoltronant” o “emmirallant” en elles mateixes, i no s’aixecaven a servir” prou”.

·         Sortir de la sinagoga i anar a la casa de Pere, pot significar el procés de les comunitats primitives d’anar deixant el judaisme tradicional i avançar en un altre estil de fer comunitat, on hi podien participar persones no jueves.

  b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús cura. Sembla ser que hi havia molts “curanderos” en temps de jesús i al seu país (i en altres indrets).

·         Jesús, normalment cura si li demanen, sense espectacularitats, sense el seu protagonisme.

·         Jesús en molts indrets de l’evangeli, diu: “la teva fe t’ha salvat”. Jesús apel·la a la potencialitat de la persona, que si vol, i té ganes de viure, d’aixecar-se, de servir, de creure i confiar que vol dir estimar i obrir-se a l’altre, ja està curat, alliberat del mal. Així recupera la seva dignitat, la seva autoestima, i autonomia, la seva capacitat de decisió, la seva llibertat, la felicitat.

·         Les curacions der Jesús de caire físic o psíquic, són signe de cura profunda, interior, espiritual, de conversió, de canvi de vida, d’obrir-se al regne, a la nova vida de l’amor.

·         Les curacions, són signe de la presència vivificant de que Déu regna en nosaltres.

·         Jesús ha vingut a treure tot mal, tota “febre”, o “malaltia”, dificultat, egoisme, centrament en un mateix, o el tancament del grup, de la comunitat,  que ens impedeix servir als altres.

·         Jesús és Fill de Déu, és un títol més acceptat i pronunciat pels cristians procedents de la cultura greco-romana, que quan decideixen seguir Jesús, l’identifiquen amb Fill de Déu, amb el que s’assembla a Déu, a la Bondat-Amor infinits. També es podria dir que per nosaltres Déu és Jesús. I per tant no creiem amb altres déus que se’ns ofereixen contínuament.

·         El nostre Déu (Jesús així ho va mostrar en la seva vida) no satisfà les nostres necessitats religioses, sinó que ens obra als altres i ens posa al servei dels altres.

2. Què em diu a mi, el text?

·         Em cal mirar quines “febres” , quins mals, tinc que m’impedeixen servir als altres.

·         Em cal posar-me a disposició que a través de les lliçons de la vida, de les relacions humanes, del que rebo de l’entorn quotidià, em vagi afaiçonant per treure febres i aixecar-me, no adormir-me i posar-me a servir, amb les meves limitacions, en el que jo pugui i dec aportar.

3. On es realitza aquest text avui?
a. En el meu entorn proper

·         Cal discernir “les febres” de l’entorn que fan patir a persones.

·         Trobar els camins per la cura: acollida, atenció, ajuda i acompanyament (les 4 A)

  b. En la societat

·         Es de valorar els moviments socials que denuncien les injustícies, les “febres” i construeixen una societat mes fraternal i miren d’elaborar alternatives socioeconòmiques, polítiques i culturals a aquest sistema actual injust que crea tantes víctimes que pateixen.

·         Ens cal, en la nostra societat treure “febres”, avançar en na cultura no del domini la conquesta, i el poder, sinó en una cultura de la cura, del respecte afectuós a la terra, i a  tota la humanitat, especialment els més exclosos, una cultura i cosmovisió del reconeixement de les nostres febleses, de les limitacions

  c. En l’església

·         Es de valorar els grups de cristians, que treballen, caminen i serveixen en diferents àmbits als més desheretats.

·         Ens cal, “com el pa que mengem” que les nostres comunitats cristianes (parròquies, grups, moviments, petites comunitats) “tornin” a Jesús, per ser curades de les diferents febres i ens posem a servir, ens aixequem de forma humil.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quines “febres” descobreixo en mi, en el meu entorn, en la societat, en l’església?

 

2ª ¿Què significa per a mi aixecar-me i servir, ara i aquí?

 

3ª ¿Quins serveis haurien de fer avui les comunitats cristianes? ¿ a qui servir? ¿quines

condicions calen per fer-ho possible?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

La veritat us farà lliures.Joan 8,31-36

Text: Joan 8,31-36

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

–Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

33 Ells li replicaren:

–Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?

34 Jesús els respongué:

–Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         L’ Evangeli de Joan és el que es va escriure més tard. Cap l’any 100 o més tard.

·         És un escrit de la comunitat joànica, però no fou escrit directament per Joan.

·         La Comunitat cristiana joànica estava composta per persones de molt diverses procedències (jueus israelites, jueus amb influencia cultural greco-romana, pagans greco-romans, gnòstics…) i era molt dificultosa la convivència i la fraternitat i per això en l’ evangeli s’insisteix molt en l’amor als altres.

·         Sembla que la comunitat no va poder tenir continuïtat per tals dificultats.

·         Per tot plegat aquest text ens vol comunicar qüestions essencials de la nostra fe, ja que pretén que el lector esdevingui deixeble, seguidor total de Jesús (deixeble estimat per Jesús):

o   L’Evangeli de Joan és una revelació que és el do de l’ Esperit de la veritat i aquest Esperit és l’intèrpret de la tradició de la comunitat joànica.

o   L’Evangeli segons  Joan és un clar oferiment d’acollir l’ Esperit de la Veritat, que és el mateix Esperit de Jesús, és a dir els eu aire, el seu tarannà, el seu estil. En acollir aquesta llum, el lector es conduit per tots els racons de al veritat. Es conduit per l’ Esperit, però el lector no fa altra cosa, en realitat, que seguir el camí, que és la veritat de Jesús. D’aquesta manera s’atansa a la Vida, a la plenitud (“jo sóc el camí, la veritat i la vida”: Joan 14,6).

o   L’ Evangeli de Joan vol que el lector sigui un germà/na de Jesús, visqui de la seva saba, doni fruit abundós. Es un manual que porta el lector a la plenitud.

·        Aquest text, en concret, vol remarcar que la comunitat cristiana està constituïda per persones lliures seguidores de Jesús i que identifiquen el mantenir-se en la paraula de Jesús (el seu missatge d’amor) amb ser deixeble, amb conèixer la veritat, ser lliures i lluitadores contra el mal (esclavitud), com feu el mateix Jesús…

  b. Què ens diu de Jesús?

·         En aquest Evangeli Jesús  o predica el Regne de Déu es predica a Ell  mateix. Jesús ressuscitat és el centre de l’ Evangeli. Ell és la Vida, l’Aigua, el Pa, el Bon pastor, la Llum, La Veritat, el Camí, …

·         L’ Evangeli de Joan presenta un Jesús triomfant sobre el mal i sobre la Mort, i que està glorificat en l’àmbit de Déu.  I aquesta és la Veritat de la Vida.

·         El Lloc de Jesús és la Casa del Pare, que és la casa de les persones lliures, dels fills/es, que es senten germans/es i no és pels esclaus (verset 35).

·         L’hora, el temps de Jesús és el de la seva plenitud, de la seva actuació, la seva constant i persistent presència.

·        L’Esperit de la Veritat és enviat per Jesús des del pare per portar la revelació que altrament seria inaccessible. És l’intèrpret que revela el que Jesús ha dit i fet.

·         Jesús continua essent la revelació que porta plenament a terme el projecte que Déu havia planejat per a la humanitat des de sempre.

·         Jesús és mestre i els seus deixebles són fills/es del mateix Pare/Mare.

·         Jesús no vol esclaus, vol persones lliures i alliberades de tot mal i Ell ha vingut precisament per això, per donar-nos la paraula-promesa de que Déu ens estima i ens fa lliures de tota esclavitud. Jesús és l’alliberador.

2. Què em diu a mi, el text?

·         La Casa del Pare-Mare, la casa de Jesús s’obra a tots i a totes els que ferms, el segueixen.

·         Si esdevenim deixebles, portant la Paraula de Jesús a realització en la nostra vida, serem lliures, farem la veritat, la construirem, que és el mateix que treballar per la pau, la justícia i la fraternitat.

·         Em (ens) cal mirar quines esclavituds tinc (tenim) i anar-nos-.en alliberant.

·         La llibertat de debò és la que et fa sentir en comunió amb els germans . El pecat fonamental és trencar la comunió, la fraternitat.

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         Trobem afanys de llibertat, de felicitat.

·         A vegades no van relacionats aquests anhels amb la recerca de la veritat, de la justícia, de  la germanor.

·         Hi ha persones que tenen comportaments més aviat sincers, transparents i altres que tenen moments de manca de sinceritat, d’amagar la veritat, o dir mitges veritats, o que miren més pels seus interessos que per la veritat.

 b. En la societat

·         Estem assistint a la “cerimònia” de la mentida (Trump, governs, judicis, promeses electorals incomplertes, mitjans de comunicació que són  més propaganda de productes a vendre, fets, valors i idees malversades, adulterades, …).

·         Els anhels de llibertat de persones i pobles a vegades són frenats, reprimits,…i són ocultats amb mitges o integrals mentides.

 c. En l’església

·         L’ església, les comunitats cristianes, els grups de cristians som realment deixebles del Crist? Cerquem la veritat, la llibertat? Seguim la seva Paraula? Ens hi mantenim ferms’

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quan em sento, ens sentim, lliures de debò? ¿Per què?

 

2ª  ¿Quines experiències personals d’alliberament he viscut? ¿ què m’hi ha ajudat?

 

3ª ¿El fet  que Jesús fos un home lliure de la família, dels poders, dels condicionaments socials, dels interessos…) què significa per mi, per nosaltres? ¿En què m’ajuda?

 

4ª I el fet que Jesús és l’ Alliberador, ¿què significa per a mi, per nosaltres? ¿ quin sentit té? Com ho visc? ¿ en què em sento alliberat?

 

5ª  ¿Quin estil de vida hauria de seguir, quines actituds, accions realitzar per ser més lliure?

 Preguem:   Demanem per…. Demanem perdó per…. Donem gràcies per…

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com