Joan 7,37-43: Manifestació solemne de Jesús. Reaccions.Estudi d’ Evangeli

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 56

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

 

Data: 8 de març del 2019: Dia de la Dona Treballadora

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Joan 7,37-43: Manifestació solemne de Jesús. Reaccions

37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:

–Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.

39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

40 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir:

–Aquest és realment el Profeta.41 D’altres deien:

–És el Messies. Però uns altres replicaven:

–¿És que el Messies ha de venir de Galilea? 42 ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?

43 La gent es va dividir per causa d’ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 ·         El debat sobre d’on ve i qui és el Messies, podria encara està present en les primeres comunitats.

·         Jesús no acompleix les expectatives d’un messies, ni autoritat de govern civil, ni militar, ni un guerriller, ni un sacerdot del Temple, ni monjo separat del món…

·         Jesús segueix la línia profètica del Servent de Jahvé, d’un revolucionari, que capgira tots els esquemes mentals, vitals, socials, econòmics, polítics, culturals  i religiosos

·         Per això ve d’una terra Galilea, oberta, tolerant, més alliberada i alliberadora i no de la Judea (Betlem) on hi ha concentrats els pilars sagrats i poderosos del judaisme.

·         Ell ve a alliberar el judaisme de totes aquelles lleis que l’esclavitzen, i de les autoritats que les manipulen i a través d’elles manipulen les consciències del poble, marginen els més desheretats no solament de l’accés als recursos del temps, sinó del mateix accés a ser estimats per Déu.

 b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús és el que ajuda a descobrir la font, els rius interiors d’aigua viva (d’alè, de llum, de capacitat d’estimar i de rebre amor…) que tenim totes i tots. És un ressò de Ezequiel 47,1-11 i de Zacaries 14,8 (aquest era llegit en les celebracions litúrgiques  jueves d ela festa dels Tabernacles.

·         Jesús serà glorificat (pel de vida, donador de vida, en l’àmbit de l’ esperit-Déu-Amor-Vida), per l’evangelista, en la creu, i lliurant el seu esperit (la seva motivació i sentit de vida) ens l’ofereix, per tal de qui lliurement vulgui continuï al seva obra amb el mateix esperit-motivació-convicció-anhel-semntiments-afectes-pensaments…

·         A Joan 19,34 , en la mort, diu l’evangelista que va sortir del cor de Jesús sang i aigua. Aquesta aigua es signe del do de l’ Esperit. D’aquesta aigua naixerem persones noves, sortides de nou, ressuscitades, renovades de l’aigua (baptisme=aigua; eucaristia=sang).

·         Jesús ressuscitat comunica  l’ Esperit als deixebles reunits

2. Què em diu a mi, el text?

Partirem de dos quedares d’anàlisi per extreure’n més detalls del text.

En primer lloc farem una anàlisi del text, observant:

DESTINADOR: ORIGEN DESTINATARIS
L’ Esperit de Déu Tots els que tenen “SET”  (anhels, desigs, esperances…)

el poble que diu que Jesús és el profeta o el Messies esperat

SUBJECTE OBJECTE
Jesús: –que encara no havia estat glorificat

–que demana que s’adrecin a ell, ser

escoltat, creure en ell

–Anar a Jesús

–Creure en Jesús (confiar-hi)

–Escoltar les paraules de Jesús “Beure”:

satisfer les “sets” indicades mes avall.

–Rebre l’ Esperit Sant (font i riu d’aigua viva

que brolla de l’interior de cada persona)

“AMICS” “ENEMICS”
L’ Escriptura Els que el volen agafar però no el detenen

En segon lloc, analitzem espais, temps i formes:

QUAN ON COM
-En la festa dels Tabernacles, que era (i és) una Festa jueva en la que es recorden les tendes (tabernacles) del temps de l’èxode del poble jueu pel desert.

Sukkot o Festa de les Cabanyelles[ Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah. Se celebra una setmana a partir del 15 de tixrí. La paraula sukkot és el plural de sukkà quesignifica cabana o cabanya. La Torà prescriu als israelites que per Sukkot visquin set dies en cabanes.El vuitè dia de la festa (dia de conclusió, el darrer, el més solemne), anomenat Xeminí Atséret, és també dia de festa tant a Israel com a la diàspora. A Israel, però, se celebra Simhat Torà alhora que Xeminí Atséret, mentre que a la diàspora, Simhat Torà se celebra l’endemà de Xeminí Atséret, ço és el novè dia. La construcció de la sukkà comença després de Yom Kippur al jardí, al balcó o en qualsevol lloc decent a cel obert. La sukkà s’ha de construir seguint regles i proporcions establertes i el sostre n’és l’element més important.

Com diu el verset 10: “Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat”.

Jesús encara que el perseguien va anar a Jerusalem

 

–Debat sobre el lloc d’on ha de venir el Messies (de Betlem, descendent de David com deia l’ Escriptura).

I Jesús ve de Galilea, terra de frontera, més oberta, tolerant, acostumada a la relació amb altres  cultures, més  humana, que Judea (terra del Temple, del sacerdots, de la Llei, del control, del poder…)

Jesús

–Dret

–Exclama cridant

Manifestant per tant, per part de l’evangelista, que diu unes paraules importants.

 

La gent

–debat sobre si és el

Profeta, el Messies…

es divideix

–uns volen agafar-lo

 

·         Joan posa aquest fet en el darrer dia de la festa dels tabernacles, possiblement per destacar el camí vers la (nova) terra promesa, i l’actitud de perdó (sentit adjunt a la festa), per arribar a la Persona Nova, moguda per l’ Esperit, que beu de la font interior (Déu-esperit d’amor dins nostre).

·         Les sets poden ser de: justícia, pau, llibertat, fraternitat, igualtat, creativitat, sentit de la  vida, valoració, reconeixement, afectes, motivacions per viure, amor., joia, amabilitat, bondat, paciència, grandesa d’ànim, misericòrdia, saviesa, goig de viure, confiança, concòrdia, gratitud, de compartir, de lloança, serenor, bon humor, benestar, felicitat, fidelitat, mansuetud, sobrietat, unió, fe, amistat, respecte, calma, austeritat, etc.. , com podem trobar en altres texts del Nou testament i de l’ Antic, i en molts texts d’altres tradicions religioses i humanistes.

3. On es realitza aquest text avui?
a.    En el meu entorn proper

·         Em fa recordar, confiar, estimar, conèixer i escotar a moltes persones que cerquen sentit, espiritualitat , felicitat en la seva vida i com troben la font-riu del seu interior. Es d’agrair.

·         Em fa pensar en que el Misteri inaccessible, imparaulable, que cada tradició religiosa anomena o no anomena amb alguns noms, està dins nostre i enmig nostre, omple l’univers…

 

b.    En la societat

·         La nostra societat viu un “buit” espiritual , de sentit, i que a vegades es pot omplir amb fonamentalismes, fanatismes, o es pot omplir amb espiritualitats alliberadores, humanitzadores que aporten pau, convivència , germanor, justícia…

·         En el moviment feminista, com el pacifisme, l’ecologisme, els moviments d’alliberament social i nacional, i  molts d’altres , podem descobrir-hi, en els seus elements més humanitzadors, l’ esperit d’amor de Jesús que mou els fets, les persones, els grups,…vers una Terra nova

·         També hi ha al nostre món, persones i grups que volen perseguir, detenir, acusar injustament,  judicar innocents que cerquen una millora pels altres pel país, per la humanitat.

 c. En l’església

·         En les comunitats cristianes trobem dones i homes d’una gran saviesa, de profunda vida interior que ens són referència per torbar l’aigua viva.

·         Tant de bo la gent d’església valorem les plurals recerques d’espiritualitat, de felicitat!!

·         Tant de bo no ens deixem condicionar pels “temples” sagrats, pels controls, pels poders, i que no entrin dins nostre, que no deixarien espai per l’esperit de l’aigua vida i del foc afectuós!!!

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  Quin creus que és el missatge central d’aquest text?

2ª  En què et fa pensar?

3ª  Què et suggereix per la teva vida actual?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Què ens diu de Jesús i del Misteri del Déu-Amor, el moviment d’emancipació nacional català? Estudi d’ Evangeli sobre la torbada dels deixebles d’ Emmaus amb Jesús

  • Evangeli d’ Emmaús: Lluc 24,13-35

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:–De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:–¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:–Què hi ha passat?

Li contestaren:–El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:–Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:–Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:–¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:–Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Pistes per extreure la llum de la narració, envers i per nosaltres:Dos deixebles, com nosaltres, havent viscut temps forts, experiències importants de canvi, possiblement desencantats

  • Un home: Cleofàs
  • Una dona?
  1. Fan camí cap Emmaús (a 11 Km. de Jerusalem)
  • Emmaús: lloc d’adoració dels déus d’abans del judaisme: temptació de retorn a molt enrere
  • Apartats de Jerusalem, ciutat tancada , emmurallada, lloc de la Llei, dels Mestres, sacerdots, de la mort del Crist , el profeta de l’amor, contrari a la Llei=obligació=compliment…

2.Conversaven sobre el fets que els havien impactat, com fem de fa temps entre nosaltres avui aquí

 3.Jesús se’ls (se’ns) acosta i camina amb ells (amb nosaltres)

  • Com el Bon Samarità
  • Ens presenta un Déu proper, pròxim, que s’aproxima, és un de nosaltres
  • Fa camí amb nosaltres, ja l’ha fet, com un de nosaltres fins a la mort, el torna a repetir en cadascú de nosaltres…

 4.Els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo: com reconèixer els valors del Regne de Jesús, amagats, petits, en germen…?

 5.Jesús pregunta:

  • s’interessa pel que viuen, pel que vivim
  • No fa discursos
  • Escolta i pregunta
  • Vol saber què els passa, què ens passa, de què patim, de què ens sentim animats, desitjosos, de què fracassats, desanimats…

6.S’aturen en el camí

  • Deixen de caminar, malament!!
  • Parats, desanimats,…
  • Estan decepcionats

7.Tu foraster, No saps el què ha passat?

  • Jesús vist i tractat com a foraster, ja és de tothom, ha trencat el lligam de raça jueva, és de tota la humanitat, és un de fora, crucificat fora , li permet ser tractat com un forà, com un més, com un representant de tots els pobles i nacions…
  • Del foraster, estranger, immigrant ens pot venir la llum , la vida… El Déu de la Bíblia, dels Profetes ,de Jesús és un Déu foraster, estranger, immigrant que ens trenca esquemes, que ens fa pensar, ens interpel.la, que ens demana acolliment,

8.Els deixebles exposen el què ha passat, i tal com ells ho han viscut, i com es senten (així ho hem de fer a la Rdv).

  • Jesús és vist com profeta poderós.
    • en obres i paraules: defineixen bé a Jesús el que fou.
    • davant Déu i davant de tot el poble: doble relació de Jesús, dues fidelitats en una.
  • Els NOSTRES grans sacerdots i dirigents (aquests deixebles, es senten jueus desenganyats per les SEVES autoritats; potser esperaven que les autoritats seguirien Jesús i no fou així, potser és el que esperava Judes…)  el van entregar per ser condemnat a mort i ser crucificat.
  • Nosaltres, cadascú segons la seva posició, té els seus desigs, expectatives, sobre la situació, i també les seves pors, sentiments, angoixes, dolors…
  • Ells ESPERAVEN que alliberaria Israel: Messies esperat, imaginat, com poderós, ric, militar, amb una estratègia determinada contra l’imperi romà, refer les institucions jueves, i fer-los lliures, segons la tradició creada , induïda pels mitjans de comunicació de l’època, segons la cultura dominant del temps, creada per les mateixes autoritats, i el poble segueix però Jesús trenca amb aquestes expectatives i surt diferent el seu fer i dir: un alliberament no solament polític, sinó total de les persones i les estructures…
  • El poble català en la seva història ha passa moltes vicissituds i ara en vivim una altra. Quin alliberament esperem? Com l’esperem? A través de què i de qui?: dimensions de pau, no-violència, ingenuïtats, vivències d’infants i dels avantpassats que ens influeixen, contradiccions (separacions, fusions, vinculacions…) entre lo social i lo nacional que podem viure…
  • Han sentit dir a les dones i els han esverat (no esperançat). No se les creuen, són coses de dones: visions, de que és viu…
  • Opinions, sentiments, experiències de les dones avui i aquí: les escoltem?
  • Alguns, homes, no l’han vist: calculadors, volen fets objectius…no sentiments fonamentats en la relació personal, emotiva, d’afecte…

 9.Paraules de Jesús

  • Els renya: Feixucs d’enteniment (coneixements) i de cor (afecte) per creure els profetes, no la cultura dominant decadent interessada dels sacerdots i autoritats jueves, sinó de la veritable tradició crítica, profètica, la que encerta , la que reflexa el que el poble pensa de debó, per voluntat pròpia, sense imposicions, i que és la veu de Deu, del seu Esperit dins nostre que ens fa veure el coses tal com són, no tal com ens imaginem, o ens volen fer creure…
  • Els fa veure la relació entre sofriment-mort i victòria-glòria-Vida.
  • El que ens costa més acceptar : la força del Misteri de la iniquitat que produeix en nosaltres i vivim ara els Misteris de dolor
  • Els explica, reinterpreta tota la tradició mosaica i profètica, orientades a Jesús .
  • Potser ens cal re-llegir la nostra història, escoltar els avantpassats, els nostres avis/es, la memòria històrica , i als que som més grans transmetre-la a les noves generacions.

10.S’acosten al poble on anaven

  • Jesús és discret i fa veure que segueix, no força res…
  • Els, insisteixen, se´l fan seu, es senten a gust, volen seguir sentint-lo, els ha ajudat, esperançat, els acompanya en el dol, en el desànim, en la manca de coratge, en la manca de confiança en les dones, en la manca de ganes de seguir lluitant en la vida, en la manca de joia i bon humor…Acullen al foraster que porta Bones Noves (com Abraham)
  • Què significa acollir l’ esperit de Jesús , d’amor, que podem descobrir en els moviments socials, en les persones, en els grups avui aquí?
  • Jesús ha aconseguit fer-se un altre cop proper, útil, humà, necessari per la nostra vida, per seguir vivint, per comptar amb Ell, i amb els altres (les dones, els petits signes d’esperança que veiem en la vida, que ell i el seu Esperit ens ajuden a descobrir…).
  • Jesús davant la demanda de que es quedi, es queda amb ells.

11.Entra a casa seva, en el seu cor, es fa de nou humà amb els humans, carn de la nostra carn…

12.I a taula (la taula de la fraternitat, de la comunió)

  • pren el pa : el pa de l’Endemà, de la Vida per sempre, pren la vida, la justícia, l’amor, la pau, la llibertat, l’anhel del pa per a tothom, la utopia que esperem
  • i el beneeix : el fa diví, ve de Déu…
  • i el parteix : es destrossa, es desviu per ..
  • i el dóna: s’entrega, esdevé servei total.
  • Fa festa de fraternitat

 13.Se’ls obren els ulls i el reconeixen

  • en el signe que Ell ens havia donat en el moment del comiat,
  • perquè el recordéssim
  • per ajudar-nos a saber estar en la seva absència física, a fer el dol
  • i a saber descobrir-lo en la vida, en nosaltres, en els altres, desfet, desviscut, fet trossos en la vida a trossos de tots nosaltres, sobre tot dels més destrossats en la seva vida…
  • com reconèixer Jesús i les benaurances i el magnificat en la nostra situació catalana
  • 14. Desapareix: està en nosaltres, enmig nostre, dins nostre, en tota persona, s’ha desfet en tots, com menjat i desfet dins nostre…

15.I es diuen l’un a l’altre: Mentre ens parlava el nostre cor s’abrusava: comparteixen els sentiments, el que viuen en comunitat, el sentit de la seva cultura i tradició…

  • Tenim necessitat de compartir el que vivim de la situació? De crear espais de diàleg sincer, delicat, respectuós, obert, els nostres entorns familiars, amicals, veïnals, associatius, eclesials (parroquials, de petita comunitat, de moviment, diocesans…)…
  • 16.S’aixequen i tornen a Jerusalem, a seguir compartint amb tota la comunitat el que han sentit i viscut, el que creuen
  • Difondre més enllà el que vivim com a crisens/es.
  • 17.Que el Senyor ha ressuscitat

 quim cervera i duran, 7 juliol 2018

Estudi d’ Evangeli : Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 50

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 7 de juliol del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 17, 11b-19: Pregària de Jesús

Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. 12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura.

13 Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa.

14 Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc.15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. 16 Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. 17 Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula.

18 Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. 19 Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Es tracta d’una comunitat dels anys 100 aproximadament

·         Quan l’evangelista parla de:

o   “nom” vol dir: en la Bíblia, s’identifica “nom” amb a persona i saber el nom permet un cert domini sobre la persona. Es la identitat de la persona. El Déu d’ Israel té un nom que només ha revelat al seu poble i la identitat de Déu és enigmàtica. Els jueus no pronunciaven mai el nom de Yahvé (deien Adonai: el meu Senyor, o Haixem: el nom). La pregària  feta en nom de Jesús és escoltada pel Pare. La invocació del nom que ha estat dnat a Jesús (“salvador”) és la única que pot “salvar”.

o   “món” en Joan es pot referir a vegades a la natura, la creació, a la societat, al planeta, o al cosmos, aquí es refereix més a tot allò que ens perd, que ens fa infeliços, que ens fa mal. En paraules actuals serien, a nivell personal, les passions d’afany de diner, de poder i de prestigi, i a nivell socio-estructural, les estructures econòmiques, polítiques, culturals i religioses injustes, autoritàries, violentes, esclaves, opressores,… Maligne i món per l’evangelista estarien molt a prop. Els/les deixebles estan en el món però no són (si són deixebles) d’aquest món empeltat d’egoismes, enveges, orgulls, poders…

o   “veritat” vol dir el que Jesús ha escoltat del Pare, i proclama (és la seva missió com Enviat) la seva voluntat de que tots siguem sants-benaurats. Jesús dóna testimoni de tal veritat que dóna sentit a la nostra vida: que Déu és Amor i estima, perdona, acull, ..,.La veritat és el mateix Jesús viu, que ens desvetlla, descobreix, manifesta qui és i que vol, què sent i que fa el Pare. El creient, seguidor/a de Jesús ha de ser de la veritat i veritat i ser sant és pràcticament el mateix: néixer de l’esperit (de la veritat, de l’alè-motivació d’amor), viure la vida nova, d’alliberat, de servidor dels altres, romandre en la Paraula-veritat de Jesús, viure com Ell, renovat, ressuscitat,  que estima i acull estimació.

o   “consagrar-santificar” que és funció pròpia de Déu (el Sant d’ Israel) i tot el que està en relació amb Ell (persones, coses…) és també sant: es santifica (no és profà). Els cristians/es són considerats/des sants/es (o justos: fets bons, beneits, benaurats, feliços per Déu) en virtut de la fe en Jesús i gràcies a la força del baptisme, el que comporta unes exigències i actituds com ens recorda Pau en les seves cartes. Els membres de la primera comunitat cristiana de Jerusalem eren coneguts com “els sants” o “el poble sant”. Tts som cridats a ser sants.

·         Una comunitat molt plural amb persones de procedència molt diferent on era difícil la convivència i per això l’evangelista insisteix en la unitat, en estimar-se i en preservar-se de tot allò que els pot fer mal (odis, mentides, desunions…)

·         La necessitat que tenien de referir-se a Jesús, i al que Ell  volia, desitjava més com a més fonamental: a unitat, la germanor, la missió enmig del Món, i no deixar-se portar per tot allò que els podia perdre de tal missió.

b. Què ens diu de Jesús?

·         Són unes paraules de comiat

·         Sembla que l’evangelista intenta oferir el que Jesús volia que quedés : la seva herència , la seva petjada.

·         És com un resum de totes els pregàries al Abba-Pare, que Jesús reconeix com a Font d’ Amor.

·         És com un resum de totes les preocupacions, inquietuds, aspiracions de Jesús:

o   Guardar els seus seguidors i seguidores, vetllar per ells i elles, per tal que segueixin orientats en la vida, no es perdin, trobin la felicitat…

o   La unitat: que siguin una comunió

o   Tinguin la joia complerta

o   Siguin preservats del Maligne

o   Ser consagrats en la veritat

·         L’evangelista mostra a Jesús:

o   unit íntimament al Pare

o   com enviat al món i retornat al Pare

o   responsable dels seus

2. Què em diu a mi, el text?

·         El text presenta 4 personatges amb les seves funcions-accions

PERSONATGE QUALITATS-IDENTITAT FUNCIONS
El Pare ·         És sant Ø  Envia el Fill al Món

Ø  Té paraules de veritat

Ø  Guarda del mal en el seu nom

Ø  Preserva del Maligne

Ø  Rep el Fill

Ø  Consagra-santifica en la veritat

Ø  Protegeix de l’orgull

Ø  Indica el camí a seguir amb paraules i senyals

El Fill Jesús ·         És U amb el Pare

·         Està en el Món

·         No és del Món

·         Va estar enviat al Món

·         És amic

·         Es Camí

·         Té joia

·         Es consagra-santifica a sí mateix

Ø  Ha guardat els seus seguidors/es del Mal, en el nom del Pare

Ø  Ha vetllat per ells/es per tal que no es perdin

Ø  Ha procurat que siguin u

Ø  Va al Pare

Ø  Dóna i confia la paraula del Pare, que és la veritat

Ø  Demana al pare que preservi del Maligne els/les deixebles

Ø  Envia als deixebles al Món

Els/les Deixebles ·         Estan en el Món

·         No són del Món i són guardats/des del Mal pel Pare i el Fill

·         Jesús està en ells/es

·         El Món no els compren

·         Tenir Joia complerta

Ø  Enviats/des al Món a difondre la Paraula que han rebut

Ø  Ser U

Ø  Ser santificats/des en la veritat

Ø  Continuen l’obra de Jesús

Ø  Viure en diàleg

El Món ·         Lloc de les ocupacions, penes i alegries, relacions, tasques…

·         Mals fonamentals: egoisme i orgull: ser com déus, tenir domini sobre els altres,

Ø  Odia els /les deixebles de Jesús
3. On es realitza aquest text avui?
 a. En el meu entorn proper

·         En els/les que vetllen pels altres: fan d’acompanyants, “bons pastors” dels altres

·         En els/les que són perseguits, odiats, criticats, maltractats, menyspreats, calumniats per haver-se dedicat a fer el bé, per construir una societat mes justa.

·         En els/les  que són sincers, transparents, van amb la veritat…

b. En la societat

·         En els grups, associacions, moviments que treballen per la dignitat, la llibertat, la justícia, la pau

·         En les estructures de poder i no de servei, observem el “món”, el mal…

 c. En l’església

·         Els cristians/es que viuen alliberats/des, nous, ressuscitats/des, sense pors, amb confiança

·         A vegades certs poders eclesiàstics són massa del “món” i sap greu.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª Quan m’adreço a Déu, o a Jesús, ¿el veig com un amic, Pare, Mare, company/a, germà…?

2ª ¿Quina és “l’herència” que vull  deixar als meus fills/es, nets/es,? Si m’hagués d’acomiadar què els diria, què els demanaria?

3ª  ¿Què és la veritat per a mi?

4ª ¿Què no m’agrada d’aquest món? Per què?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Estudi d’ Evangeli: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27

 

 

Data: 7 de maig del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Mateu 19,16-26. Paral·lels: Marc 10,17-27 i Lluc 18,18-27

El jove ric

16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:–Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

17 Jesús li digué:–Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

18 Ell li preguntà:–Quins?

Jesús li respongué:– No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.

20 El jove li va dir:–Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

21 Jesús li respongué:–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Llavors Jesús digué als seus deixebles:–Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. 24 Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

25 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien:

–Si és així, qui pot salvar-se?

26 Jesús se’ls mirà i els digué:–Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.

27 Llavors Pere li va dir:–Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?

28 Jesús els digué:–Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d’Israel. 29 I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.

 

Nota: Està transcrit el text de Mateu, però en el comentari posterior tindré en compte la combinació dels tres texts dels tres evangelistes.

1. Què diu el text?
 

a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Notem una confrontació entre la forma d’entendre la obtenció de la VIDA per part d’un bon jueu, complidor de les lleis, d’un home piadós (possiblement fariseu) i la forma d’entendre la VIDA per part de Jesús i els seus seguidors, que és un DO entregat gratuïtament, i que no l’aconseguim amb mèrits, complint un bon expedient que exigeix a Déu el perdó, l’estimació, la vida (com desafiant, fent xantatge a Déu-Amor…).

 

·         Possiblement aquest text reflecteix  les tensions internes de les primeres comunitats, sobre el que significa sentir-se estimat, viu, que es veia diferent per part dels jueus tradicionals, dels jueus més hel·lenitzats i dels greco-romans no jueus, entre les que s’emmirallaven de l’evangeli.

 

·         El text troba un equilibri entre complir els manaments (qüestió necessària i prèvia) i el seguiment de Jesús, per amor i amor i solidaritat amb els pobres

 

·         Pot reflectir també la importància en les primeres comunitats de compartir els béns. I com, possiblement alguns deixaven la comunitat perquè eren rics i els costava compartir.

 

·         El text també apunta al regal rebut perquè els que comparteixin.

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Que és Mestre i era tingut com a tal per les comunitats

 

·         Que és BO, però els evangelistes posen en boca de Jesús, la seva humilitat i el reconeixement que la BONDAT, La VIDA, l’ AMOR és Déu.

 

·         Que com a bon jueu coneixia bé els manaments

 

·         Que tenia molt clar, i aquest fet és quasi una obsessió en els Evangelis, que les riqueses eren enemigues de la vida, que són un impediment (sobre tot si t’absorbeixen i les veneres i adores i pateixes per elles), per estimar als altres, sobre tot als més necessitats. Déu és gelós de l’altre déu, el diner (i el poder).

 

·         Que tenia una imatge de Déu, de bondat, de Vida, de que pren la iniciativa en l’estimar (la REALITAT és amorosa) que no vol sacrificis , ni compliments estrictes de les lleis, ni mèrits,  sinó solidaritat, companyia als més pobres , autenticitat , coherència…

 

·         Que pressentia i desitjava (i així les primeres comunitats) un futur de dignitat, de felicitat per a tothom

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

Farem una anàlisi estructural del text en el següent quadre:

DESTINADOR: El que dirigeix l’acció des del fons del fons. El que està darrera i guia i envia el missatge. DESTINATARIS: Els que reben el missatge, a qui s’adreça
UN de sol és BO

Ningú no és BO sinó únicament DÉU (Regnat de Déu, Regne dels cels, Tresor del cel)

Per a DÉU tot és possible (salvar-se)

RESUM: DÉU BO QUE TOT HO POT (referint-se a la donació d’amor i de vida: Déu pot fer possible el fer-nos pobres i està al costat dels pobres)

Ø  Els DEIXEBLES

Ø  NOSALTRES

 

 

 

RESUM: Nosaltres que volem OBTENIR LA VIDA

SUBJECTE de l’acció principal, el que és cridat a ser protagonista de la qüestió fonamental que es tracta OBJECTE o qüestió fonamental de la que es tracta en el text, el que ens vol dir de mes important el text.
1. Jesús va veure UN JOVE  que li digué

que li demanava

li preguntava

2. EL JOVE o UN PERSONATGE (depèn dels evangelistes)  va a trobar a Jesús, corre vers Ell i li diu que ha guardat (observat)  els manaments (des de la seva joventut)

3. Jesús el mira, l’estima

4. Jesús li diu que se’n vagi i que vengui el que té i ho doni als pobres. Ell se’n torna trist i apenat.

 

5. Jesús diu als DEIXEBLES (FILLS MEUS) que quedaren consternats de les seves paraules, i impressionats i es deien “llavors qui pot salvar-se”

 

1. OBTENIR LA VIDA ETERNA o POSSEIR-LA

 

 

 

 

 

2.ENTRAR A LA VIDA (si vols?)

3. SER PERFECTE (si vols?)

 

4. DIFICULTAT D’ENTRAR UN RIC AL REGNE DEL CEL, AL REGNE DE DÉU

 

 

5. QUI POT SALVAR-SE?

RESUM: El tema és SALVAR-SE que es el mateix que.

Ø  OBTEBNIR LA VIDA

Ø  POSSEIR LA VIDA

Ø  ENTRA A LA VIDA

Ø  ENTRAR AL REGNE DEL CEL O AL REGNE DE DÉU

Ø  SER PERFECTE COM DÉU.

AJUDANTS del Subjecte perquè realitzi l’acció, l’Objecte. Són les ajudes o favors que van en la direcció de l’acció. Els amics que ajuden al Subjecte. OPOSANTS a l’acció que es proposa i que obstaculitzen la direcció i la realització que el Subjecte vol tirar endavant i per tant que el Subjecte faci el que se li demana. Son els enemics del Subjecte.
1. Mestre BO

2. Quina cosa BONA puc fer, haig de fer

3. Guardar els MANAMENTS

Ø  No mataràs

Ø  No cometrà adulteri

 

Ø  No robaràs

Ø  No llevaràs fals testimoni

Ø  No facis cap frau

Ø  Honoraràs al teu pare i a  la teva mare

Ø  Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix

4. Què manca? Una sola cosa:

Ø  VES

Ø  VEN TOT EL QUE TENS

Ø  DONA-HO ALS POBRES

Ø  TINDRÀS UN TRESOR AL CEL

Ø  DESPRFÑÉS VINE

Ø  I SEGUEIX-ME

(els previs són els manaments i la pobresa és per a poder-lo seguir més enllà)

5. Finalment un conte o metàfora: “és més fàcil que UN CAMELL passi pel FORAT  d’una AGULLA que no pas que………….

 

RESUM: Jesús que és Mestre i camí a seguir i que seguir-lo vol dir prèviament complir els manaments i tot seguit la pobresa i estar al costat dels pobres)

 

 

1. Els CONTRA-MANAMENTS

Ø  Matar

Ø  Cometre adulteri

 

Ø  Robar

Ø  Llevar fals testimoni

Ø  Fer fraus

Ø  No honrar el pare  ni la mare

 

Ø  No estimar al proïsme

 

2. Tenia MOLTS BÉNS (enemics de la VIDA). Era molt RIC

 

 

 

 

 

I Jesús digué: “En veritat (repetit en Marc) difícilment (o que n’és de difícil que els que tenen RIQUESES) que un RIC (o que els RICS) ENTRI AL REGNE DELS CELS

 

RESUM:  LES PERSONES

Ø  Si no guarden els manaments

Ø  Si són rics

Ø  Si no confien en Déu

Ø  Com que les riqueses són contràries a Déu

Ø  No tindran VIDA

 

 

3. On es realitza aquest text avui?

 

a. En el meu entorn proper

 

Observo com hi ha persones més complidores, legalistes, pietoses, que els sembla (i de fet tots tenim una dimensió semblant) que fent allò que creuen que han de fer aconseguien per mèrits l’afecte dels altres i a vegades l’exigeixen, o es creen expectatives massa inhumanes.

 

 

 

 

 

b. En la societat

 

·         Els que detenen riqueses i poder com viuran?, c seran feliços de debò?

 

·         Els diners són necessaris per viure, però quina relació hem de tenir amb ells?

 

·         Els pobres, els necessitats, exclosos, vulnerables, viuen?. És un fet que la seves resistències, generositats ens interpel·len i ens ajuden a viure, ens fan pensar i potser canviar, però cal per la seva dignitat, l’aportació per part de tots de més justícia i, igualtat  fraternitat.

 

·         Què es pot fer per avançar en una societat on no hi hagin pobres, hi hagi més justícia, dignitat, vida, felicitat per a tothom?

 

 

 c. En l’església

 

Tant de bo l’Església, les comunitats, parròquies, moviments, grups de cristians, institucions, vencem en la lluita contra la pobresa, la injustícia i avancem en la solidaritat real, atenta, acollidora, acompanyada envers els més vulnerables, que son la veu de Déu.

 

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª Quin missatge creus que és el més important d’aquest evangeli? Què diu de la VIDA?

2ª Quina imatge de Déu ens transmet la persona de Jesús i les primeres comunitats?

3ª Quin tipus de relació amb Jesús, amb el Misteri de la Realitat amorosa, proposa el text?

4ª Què em diu a mi aquest evangeli? Que em remou?

5ª En la nostra família, amistats, grups, en el barri, en la parròquia, en la societat veiem que aquest evangeli es realitza? Com? On?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Jesús i la filla de Jaïr. Estudi d’ Evangeli de Lluc 8, 40-42.49-56

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 45

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 22 de gener del 2018

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 8, 40-42.49-56

Texts paral·lels: Mateu 9, 18-19.23-26 i Marc 5, 21-24. 35-43

40I, en tornar Jesús, el rebé la multitud, puix tots s’estaven esperant-lo. 41I heus aquí que vingué un home, de nom Jaïr, i aquest era cap de la sinagoga, i, caient als peus de Jesús, el pregava d’entrar a casa, 42per tal com tenia una filla única, d’uns dotze anys, i aquesta s’estava morint. I, en anar-hi ell, les multituds l’oprimien….

49Encara ell parlava, de casa del cap de la sinagoga ve un a dir: La teva filla és morta, no amoïnis més el Mestre. 50I Jesús, havent sentit això, li digué: No temis; solament creu, i es salvarà. 51I, arribat a la casa, no deixa entrar ningú amb ell, sinó Pere i Joan i Jaume i el pare de la noia i la mare. 52I la ploraven tots, i en feien plany. I ell digué: No ploreu, puix no és pas morta, sinó que dorm. 53I es reien d’ell, sabent que era morta. 54I ell, agafant-li la mà, en alta veu digué: Noia, alça’t. 55I l’esperit li tornà, i s’alçà tot seguit; i ordenà que li donessin menjar. 56I foren presos d’estupor els seus pares; i ell els manà de no dir a ningú el que s’era esdevingut.

 

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Travessar el llac, anar a l’altra riba, és anar caminant vers la nova comunitat, el nou Israel, la construcció (o re-construcció) de la comunitat profètica, anunciadora de bones noticies de vida, superant els impediments (les aigües revoltades).

·         El text pot mostrar més o menys amagadament les ganes dels primers cristians d’aconseguir que els caps de les sinagogues, les autoritats jueves i darrera d’ells tota la comunitat jueva, seguissin a Jesús. No va ser així.

·         També vol mostrar lla confiança com actitud fonamental del cristià/na, contrària a la por.

·         Igualment sembla que posa l’accent en la creença en la Vida per sempre en comunió amb el Pare.

·         Invita a les comunitats cristianes (la casa) a alçar-se a, a nos animar-se, a fer camí, a donar via, a servir als altres.

 

 b. Què ens diu de Jesús?

  • Les multituds seguien Jesús. Ell segueix una dinàmica del grupet més íntim de tres, de grup dels 12, del grup més ampli dels 72 (6X12), i de la multitud. I té una pedagogia per cada grup.
  • És un home bo, esperat.
  • La filla de Jaïr es mora. Jesús no pot estar a tot arreu: té limitacions, i amb el temps d’estar amb la dona que perd sang, es mora la nena. Però dóna ànims a Jaïr i l’invita a tenir confiança en la Via i a perdre la por, en especial la por a la mort.
  • Jesús repeteix el no tenir por ( és a dir tenir confiança, creure…com havia dit a la dona que perdia sang).
  • Jesús té una altra visió sobre el que li passa a la nena: la mort és una dormició ja que hi ha una Vida amb Déu plena i definitiva.
  • Jesús agafa de la Mà a la filla de Jaïr: hi té un contacte directe, personal, reconeixedor…afectuós…Realitza un gest de misericòrdia (té cor pels miserables). Fa un acte ben senzill enmig de poques persones, en la intimitat, mostrant com l’extraordinari té lloc dins de l’ordinari.
  • Jesús restaura les funcions vitals tant de l’hemorroisa (que li concedeix la normalització del seu cicle menstrual, no refusa el seu cos, la seva sexualitat, i l’allibera de la mentalitat de la impuresa i per tant de la marginació social i religiosa  del menyspreu de Déu) com de la filla de Jaïr que li retorna totes les energies vitals.
  • Jesús demana a la noia que s’alci (sovint Jesús demana a altres malalts que caminin, que s’alcin…). Alçar-se, el caminar és signe de Vida, de seguir en la vida, de fer camí, no està aturat, afrontar les circumstàncies que vinguin, no defallir, de ser lliure, de tenir un lloc digne com a dona en la societat tant patriarcal on les dones estaven submises i no eren  ningú.  I per tot això necessitava de la mà de Jesús. Com nosaltres tampoc no  ho fem per un mateix…
  • Jesús  torna l’esperit de vida, d’amor, de capacitat d’estimar, i de ser estimada…, a la noia. Procura que torni a tenir gust per la vida, per  una vida sana, plena, per ser una dona, no passiva. La invita a relacionar-se, a comunicar-se, a estimar, a sentir-se bé amb ella mateixa i amb els altres, a alimentar-se de les relacions humanes que li donen vida, felicitat, companyia…L’exhorta a passar de la infància (que mora) a la vida madura, a la comunitat dels adults.
  • Jesús es preocupa  de totes els dones, que estaven ben ignorades, sense cap distinció, de tota edat  condició.
  • Jesús fa notar la relació entre malaltia, mort i els mals profunds de la condició humana: egoismes, odis, enveges, venjances, injustícies, orgulls, manques d’estimació…I cal curar-ho tot, tot està vinculat. La desorientació en la vida no seguir el camí pel qual hem estat creats, ens pot portar a “ser morts en vida”, a perdre’ns, a la infelicitat, i això ens pot provocar desànims, angoixes, ansietats, malalties…
  • Jesús a través de la curació mostra la seva capacitat d’estimar profunda, la dedicació a la persona integral, les ganes d’alliberar de tot mal i així mostrar que Déu és Amor. Ens indica el camí per set germans, ens mostra la veritat de la nostra petitesa i grandesa. Ens dóna la seva Vida per tal que tinguem Vida.
  • Jesús ens invita a la fe, al seguiment, a la confiança, a l’adhesió a la comunitat divina i als altres.
  • Jesús els recomana de no dir res per no tenir problemes i perquè la gent no l’interpreti malament: Ell no ha vingut a fer espectacles, no és un Messies triomfant, sinó Aquell que es fa proper, pròxim per atendre a les persones que ho necessiten, com aquests dos casos…
2. Què em diu a mi, el text?

  • La gent esperava Jesús. Desitjaven veure´l, hi trobaven un home bo, amb esperança, amb gests i paraules que anaven per ells…
  • Un cap de la sinagoga era un personatge important i que es posi als peus de Jesús significa actitud d’humilitat, de reconeixement, de cercar el bé de la filla, i passar per sobre de la seva categoria social i religiosa…
  • Tenir una filla única i que se´t mori és que et quedes sense fills (la descendència pels jueus era molt important ).
  • Aquest home està patint molt.
  • La nena té 12 anys: esta en l’edat de l’adolescència, de la fertilitat, està en un temps de vida plena, en creixement. El 12 és número simbòlic (Israel té 12 tribus, el nou Israel, la nova comunitat que crea Jesús, els 12 apòstols; el 12 és 1: origen de Déu Pare de tot; el 2 és signe de l’amor,  dels sentiments, és la segona persona de la comunitat divina: Jesucrist i 1+2,sumen 3: que vol dir: raó, enteniment, i es refereix a la tercera persona de la comunitat divina: l’ Esperit Sant). La dona que té pèrdues de sang, que és un relat que està enmig d’aquest de la filla de Jaïr, fa també 12 anys que te aquesta malaltia.
  • Tant la dona com la noia poden representar a totes les dones, a tota la humanitat.
  • La casa pot significar l’església, o qualsevol comunitat cristiana i per tant torna a recordar que la nena pot significar Israel, l’Església (Nou Israel). A la casa sols hi entren els íntims, els caps de l’Església, i el pare i la mare.
  • El plorar i el plany era i ha estat una tradició antiga quan es moria algú.
  • Es burlen de Jesús, com després a la creu, no confien en Ell suficientment. No entenen…
  • El fet de menjar és signe de que la noia està viva: el poble de Déu ha de menjar de l´aliment de la vida i la guarició que rep del Crist.
  • Els pares encara tenen por, els falta més confiança.
3. On es realitza aquest text avui?
 a. En el meu entorn proper

·         Com Jesús hi ha persones en els nostres entorns que es desviuen pels altres, que ens alliberen d’esquemes tancats, que ens inviten a viure més plenament, que aprenem d’ells  a viure amb més pau, amb més madureses, i plenitud, que ens acompanyen perquè seguim en el camí, per tal que ens alcem i no defallim. A tots i a totes cal domar-los-hi gràcies.

·         També ens trobem amb persones que no tenen ganes de viure, que estan desanimats, que són com “morts en vida” (a nosaltres també ens passa en diferents moments de la nostra vida) i ens criden a estar al seu costat, per donar-los sentit al viure, per col·laborar en despertar-los a la dignitat, a la llibertat, a la germanor, a l’acció, i sortir de la passivitat, de la incomunicació, del tancament a casa, de la submissió.

 b. En la societat

·          Cal desemmascarar les propostes de felicitat falses que pretenen ser universals però que ens enganyen i produeixen en nosaltres sensacions de fracàs i de frustració,

·         Cal desemmascarar tots els venedors de falses il·lusions (de diners, de poder, de prestigi o fama, d’espectacle i de sensacionalisme), d’esperances segures, de solucions fàcils…

·         Cal que detectem els explotadors de les necessitats dels altres (de la necessitat de menjar, de vivenda, de viure, de relacionar-se, de comunicar-se, de fer festa, d’aprendre, d’expressar-se…) que són satisfetes falsament i que enriqueixen a uns pocs.

·         Cal que ajudem a recuperar el nostre lloc en la societat, sobre tot als que “no tenen lloc”: refugiats, immigrants, malalts mentals, drogoaddictes, prostitutes, infants i gent gran abandonats, persones soles,…

  c. En l’església

·         L’Església i es comunitats cristianes han de ser les primeres en no menysprear ningú, ni discriminar, ni marginar…

·         Han de ser les primeres en ser font de vida, en ser casa de tothom, en oferir recolzament, acompanyament, atenció, espais per comunicar.se, per crear vida, on tothom s’hi trobi bé, sobre tot els més exclosos i vulnerables.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quins personatges surten en aquest relat?

2ª ¿Quina actitud adopta Jaïr debat de Jesús?

3ª ¿Quina actitud adopten els altres davant de Jesús?

4ª ¿Quina actitud adopta Jesús respecte a la filla de Jaïr?

5ª  I els altres, ¿quina actitud adopten davant de la noia?

6ª  ¿Quins canvis s’han produït en Jaïr des del principi del text al final?

7ª  ¿Quins canvis s’han produït en els deixebles, la multitud,…?

8ª ¿ Què em suggereix a mi el text? ¿A quins canvis m’invita?

9ª ¿ On veig que el text es realitza avui dia en els meus entorns humans?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Text: Lluc 4, 38-41 Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

El Pa de cada Dia                                             Núm. 39

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 2 juliol 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 4, 38-41: Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

(Mt 8,14-17; Mc 1,29-34)

38 Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.40 Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. 41 De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:–Tu ets el Fill de Déu!Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

. La casa de Simó-Pere es pot referir a l’ Església, a la comunitat cristiana.

. La mateixa sogre de Simó-Pere es podria referir a la mateixa comunitat cristiana, simbòlicament i metafòrica.

·         Si partir d’aquesta hipòtesi, el text ens està de dient que la comunitat de Lluc (i també la de Mateu i la de Marc , ja que trobem aquest text en els tres sinòptics), pateix “febre molta alta”, és a  dir alguna “malaltia”.

·         Podíem afirmar doncs que estaven preocupats per alguna tendència malaltissa de les primeres comunitats, que necessitaven el retorn a Jesús, al seu evangeli, a la seva cura.

·         De fet un cop curada la sogra (església) se’ns diu que d’aixecar a l’instant (aixecar-se, posar-se en marxa, desvetllar-se, caminar, no mirra enrere, no quedar prostrada,…) i es posà a servir.

·         Una església que no serveix, no serveix per a res.

·         La missió de la comunitat, seguir l’obra de Jesús és servir als altres. Potser les primeres comunitats s’anaven “apoltronant” o “emmirallant” en elles mateixes, i no s’aixecaven a servir” prou”.

·         Sortir de la sinagoga i anar a la casa de Pere, pot significar el procés de les comunitats primitives d’anar deixant el judaisme tradicional i avançar en un altre estil de fer comunitat, on hi podien participar persones no jueves.

  b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús cura. Sembla ser que hi havia molts “curanderos” en temps de jesús i al seu país (i en altres indrets).

·         Jesús, normalment cura si li demanen, sense espectacularitats, sense el seu protagonisme.

·         Jesús en molts indrets de l’evangeli, diu: “la teva fe t’ha salvat”. Jesús apel·la a la potencialitat de la persona, que si vol, i té ganes de viure, d’aixecar-se, de servir, de creure i confiar que vol dir estimar i obrir-se a l’altre, ja està curat, alliberat del mal. Així recupera la seva dignitat, la seva autoestima, i autonomia, la seva capacitat de decisió, la seva llibertat, la felicitat.

·         Les curacions der Jesús de caire físic o psíquic, són signe de cura profunda, interior, espiritual, de conversió, de canvi de vida, d’obrir-se al regne, a la nova vida de l’amor.

·         Les curacions, són signe de la presència vivificant de que Déu regna en nosaltres.

·         Jesús ha vingut a treure tot mal, tota “febre”, o “malaltia”, dificultat, egoisme, centrament en un mateix, o el tancament del grup, de la comunitat,  que ens impedeix servir als altres.

·         Jesús és Fill de Déu, és un títol més acceptat i pronunciat pels cristians procedents de la cultura greco-romana, que quan decideixen seguir Jesús, l’identifiquen amb Fill de Déu, amb el que s’assembla a Déu, a la Bondat-Amor infinits. També es podria dir que per nosaltres Déu és Jesús. I per tant no creiem amb altres déus que se’ns ofereixen contínuament.

·         El nostre Déu (Jesús així ho va mostrar en la seva vida) no satisfà les nostres necessitats religioses, sinó que ens obra als altres i ens posa al servei dels altres.

2. Què em diu a mi, el text?

·         Em cal mirar quines “febres” , quins mals, tinc que m’impedeixen servir als altres.

·         Em cal posar-me a disposició que a través de les lliçons de la vida, de les relacions humanes, del que rebo de l’entorn quotidià, em vagi afaiçonant per treure febres i aixecar-me, no adormir-me i posar-me a servir, amb les meves limitacions, en el que jo pugui i dec aportar.

3. On es realitza aquest text avui?
a. En el meu entorn proper

·         Cal discernir “les febres” de l’entorn que fan patir a persones.

·         Trobar els camins per la cura: acollida, atenció, ajuda i acompanyament (les 4 A)

  b. En la societat

·         Es de valorar els moviments socials que denuncien les injustícies, les “febres” i construeixen una societat mes fraternal i miren d’elaborar alternatives socioeconòmiques, polítiques i culturals a aquest sistema actual injust que crea tantes víctimes que pateixen.

·         Ens cal, en la nostra societat treure “febres”, avançar en na cultura no del domini la conquesta, i el poder, sinó en una cultura de la cura, del respecte afectuós a la terra, i a  tota la humanitat, especialment els més exclosos, una cultura i cosmovisió del reconeixement de les nostres febleses, de les limitacions

  c. En l’església

·         Es de valorar els grups de cristians, que treballen, caminen i serveixen en diferents àmbits als més desheretats.

·         Ens cal, “com el pa que mengem” que les nostres comunitats cristianes (parròquies, grups, moviments, petites comunitats) “tornin” a Jesús, per ser curades de les diferents febres i ens posem a servir, ens aixequem de forma humil.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quines “febres” descobreixo en mi, en el meu entorn, en la societat, en l’església?

 

2ª ¿Què significa per a mi aixecar-me i servir, ara i aquí?

 

3ª ¿Quins serveis haurien de fer avui les comunitats cristianes? ¿ a qui servir? ¿quines

condicions calen per fer-ho possible?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

La veritat us farà lliures.Joan 8,31-36

Text: Joan 8,31-36

31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:

–Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

33 Ells li replicaren:

–Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?

34 Jesús els respongué:

–Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. 36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         L’ Evangeli de Joan és el que es va escriure més tard. Cap l’any 100 o més tard.

·         És un escrit de la comunitat joànica, però no fou escrit directament per Joan.

·         La Comunitat cristiana joànica estava composta per persones de molt diverses procedències (jueus israelites, jueus amb influencia cultural greco-romana, pagans greco-romans, gnòstics…) i era molt dificultosa la convivència i la fraternitat i per això en l’ evangeli s’insisteix molt en l’amor als altres.

·         Sembla que la comunitat no va poder tenir continuïtat per tals dificultats.

·         Per tot plegat aquest text ens vol comunicar qüestions essencials de la nostra fe, ja que pretén que el lector esdevingui deixeble, seguidor total de Jesús (deixeble estimat per Jesús):

o   L’Evangeli de Joan és una revelació que és el do de l’ Esperit de la veritat i aquest Esperit és l’intèrpret de la tradició de la comunitat joànica.

o   L’Evangeli segons  Joan és un clar oferiment d’acollir l’ Esperit de la Veritat, que és el mateix Esperit de Jesús, és a dir els eu aire, el seu tarannà, el seu estil. En acollir aquesta llum, el lector es conduit per tots els racons de al veritat. Es conduit per l’ Esperit, però el lector no fa altra cosa, en realitat, que seguir el camí, que és la veritat de Jesús. D’aquesta manera s’atansa a la Vida, a la plenitud (“jo sóc el camí, la veritat i la vida”: Joan 14,6).

o   L’ Evangeli de Joan vol que el lector sigui un germà/na de Jesús, visqui de la seva saba, doni fruit abundós. Es un manual que porta el lector a la plenitud.

·        Aquest text, en concret, vol remarcar que la comunitat cristiana està constituïda per persones lliures seguidores de Jesús i que identifiquen el mantenir-se en la paraula de Jesús (el seu missatge d’amor) amb ser deixeble, amb conèixer la veritat, ser lliures i lluitadores contra el mal (esclavitud), com feu el mateix Jesús…

  b. Què ens diu de Jesús?

·         En aquest Evangeli Jesús  o predica el Regne de Déu es predica a Ell  mateix. Jesús ressuscitat és el centre de l’ Evangeli. Ell és la Vida, l’Aigua, el Pa, el Bon pastor, la Llum, La Veritat, el Camí, …

·         L’ Evangeli de Joan presenta un Jesús triomfant sobre el mal i sobre la Mort, i que està glorificat en l’àmbit de Déu.  I aquesta és la Veritat de la Vida.

·         El Lloc de Jesús és la Casa del Pare, que és la casa de les persones lliures, dels fills/es, que es senten germans/es i no és pels esclaus (verset 35).

·         L’hora, el temps de Jesús és el de la seva plenitud, de la seva actuació, la seva constant i persistent presència.

·        L’Esperit de la Veritat és enviat per Jesús des del pare per portar la revelació que altrament seria inaccessible. És l’intèrpret que revela el que Jesús ha dit i fet.

·         Jesús continua essent la revelació que porta plenament a terme el projecte que Déu havia planejat per a la humanitat des de sempre.

·         Jesús és mestre i els seus deixebles són fills/es del mateix Pare/Mare.

·         Jesús no vol esclaus, vol persones lliures i alliberades de tot mal i Ell ha vingut precisament per això, per donar-nos la paraula-promesa de que Déu ens estima i ens fa lliures de tota esclavitud. Jesús és l’alliberador.

2. Què em diu a mi, el text?

·         La Casa del Pare-Mare, la casa de Jesús s’obra a tots i a totes els que ferms, el segueixen.

·         Si esdevenim deixebles, portant la Paraula de Jesús a realització en la nostra vida, serem lliures, farem la veritat, la construirem, que és el mateix que treballar per la pau, la justícia i la fraternitat.

·         Em (ens) cal mirar quines esclavituds tinc (tenim) i anar-nos-.en alliberant.

·         La llibertat de debò és la que et fa sentir en comunió amb els germans . El pecat fonamental és trencar la comunió, la fraternitat.

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         Trobem afanys de llibertat, de felicitat.

·         A vegades no van relacionats aquests anhels amb la recerca de la veritat, de la justícia, de  la germanor.

·         Hi ha persones que tenen comportaments més aviat sincers, transparents i altres que tenen moments de manca de sinceritat, d’amagar la veritat, o dir mitges veritats, o que miren més pels seus interessos que per la veritat.

 b. En la societat

·         Estem assistint a la “cerimònia” de la mentida (Trump, governs, judicis, promeses electorals incomplertes, mitjans de comunicació que són  més propaganda de productes a vendre, fets, valors i idees malversades, adulterades, …).

·         Els anhels de llibertat de persones i pobles a vegades són frenats, reprimits,…i són ocultats amb mitges o integrals mentides.

 c. En l’església

·         L’ església, les comunitats cristianes, els grups de cristians som realment deixebles del Crist? Cerquem la veritat, la llibertat? Seguim la seva Paraula? Ens hi mantenim ferms’

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quan em sento, ens sentim, lliures de debò? ¿Per què?

 

2ª  ¿Quines experiències personals d’alliberament he viscut? ¿ què m’hi ha ajudat?

 

3ª ¿El fet  que Jesús fos un home lliure de la família, dels poders, dels condicionaments socials, dels interessos…) què significa per mi, per nosaltres? ¿En què m’ajuda?

 

4ª I el fet que Jesús és l’ Alliberador, ¿què significa per a mi, per nosaltres? ¿ quin sentit té? Com ho visc? ¿ en què em sento alliberat?

 

5ª  ¿Quin estil de vida hauria de seguir, quines actituds, accions realitzar per ser més lliure?

 Preguem:   Demanem per…. Demanem perdó per…. Donem gràcies per…

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Marc 7,24-30 Guarició de la filla d’una dona estrangera (sirofenícia)

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 35

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 6 març 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
 Text: Marc 7, 24-30: Guarició de la filla d’una sirofenícia

(Mt 15,21-28)

Introducció a la metodologia emprada:

Subratllaré i posaré en colors diferents les paraules iguals, afins o properes per ajudar a a destacar el missatge del text:

·         Subratllat en negreta: accions de Jesús

·         En negreta el que es refereix a la persona de Jesús.

·         Vermell en negreta: el que es refereix a la dona sirofenicia i a la seva casa

·         Vermell en negreta i en “lletra torta” el que es refereix a les accions de la dona

·         Vermell en negreta i subratllat: el que es refereix a la filla de la cananea (sirofenícia)

·         Verd en negreta el que es refereix a l’esperit maligne.

·         Violeta en negreta: l’aliment, el pa, les  engrunes…

·         Vileta i en negra i subratllat: el que es refereix als fills jueus.

 Text

24 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut25 De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. 26 La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni. 27 Ell li va dir:Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.28 Ella li respon

Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure.29 Llavors Jesús li digué:–Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.30 Ella se’n va anar a casa seva i trobà la nena estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Les primeres comunitats ja tenien molta relació amb el mon hel·lenístic, amb els pagans de cultura i de religió greco-romana. Fins i tot hi havia cristians procedents d’aquesta cultura i entorn.

·         Els evangelis reflecteixen la vida, preocupacions, inquietuds, conflictes, pensaments, desigs, sentiments, i sobre tot l’experiència espiritual de fe en que Jesús viu en elles, i a  l’interior de cada persona. També manifesten l’acollida, atenció, l’acompanyament i ajuda que van fer a tals persones que van formant part de la comunitat cristiana.

·         Una qüestió fonamental de la comunitat cristiana, era l’obertura als no-jueus, i si a aquests se’ls havia de fer segur la Llei mosaica, si se’ls havia de circumcidar etc.

·         El text de Marc de la cananea, manifesta clarament aquesta realitat i posa en una  experiència de Jesús mateix, la relació amb una persona no-jueva. Marc fa notar com Jesús mateix canvia gràcies a la dona, i per tant és com una exhortació a obrir el camp, i la mirada als estrangers no–jueus que van entrant a la comunitat cristiana. Posant l’exemple de Jesús (que podria ser històric o no), recomana així a tots els cristians i cristianes a obrir-se i canviar plans i mentalitats en favor dels nous vinguts.

·         Les “ovelles” perdudes podrien ser els jueus que havien emigrat a altres països del Nord, cercant feina (hi havia crisi a Palestina en temps de Jesús) i eren mal vistos pels jueus més “ortodoxes” (fariseus i escribes, mestres de la Llei a Jerusalem, criticats pel mateix Jesús).

·         Sembla que l’obertura als jueus frontereres, del Nord de Galilea (aquests ovelles perdudes”), acostumats a la relació amb altres cultures i religions no jueves, ja era ben vista per un sector dels jueus, els més oberts. Però arribar a “veure bé” els no-jueus, els pagans, era un pas massa fort, molt difícil de fer.

·         Marc en aquest text exposa les resistències que tenia el mateix Jesús envers els pagans, com a jueu obert que era, però encara li faltava un pas, que el fa (en narració de Marc) gràcies a una dona estrangera que el fa canviar radicalment.

·         Els primers cristians i cristianes són animats també a fer aquest pas radical, que gràcies a Pau i als pagans que ell va anar fent participar de les comunitats, molts jueus cristians van anar fent (no tots, com els anomenats “judaïtzants” que volien fer passar a tot cristià per la Llei de Moisés).

  b. Què ens diu de Jesús?

Introducció a la metodologia emprada:

 Aplicarem dos mètodes:

·         El quadre d’anàlisi del discurs

·         El resum del missatge que ve de Déu fins a nosaltres.

Fixem-nos també amb les següents dualitats:

o   Anar / venir

o   Sortir (a la terra de Tir) / entrar a una CASA per amagar-se, una casa desconeguda o solitària en terra estranya

o   Fora (estrangers-Tir-Sirofenicia-dona cananea– ALLÀ / Dins (jueus-Israel-Jesús– ALLÍ)

o   Fills / cadells (gossets)

o   Passar desapercebut / trobar persones que t’acullen a una CASA estrangera i  que et fan canviar els plans

o   Pa-Taula-Fills / Engrunes-Sota taula-Gossets que esdevenen fills/es i mengen a taula (a sobre)

o   Dimoni dins la casa-interior de la filla / Dimoni que surt expulsat de la casa-interior de la filla

Observem aquests processos:

·         Jesús passa de desapercebut a conegut, de dedicat als jueus, a actuar en favor d’una dona estrangera

·         La dona que és de fora, ve i prega als peus de Jesús (com la dona que va perfumar els seus peus)

·         El lloc dels gossets (però que és filla) són les engrunes, el sota-taula i menjar el lloc dels fills/es és el pa, la taula i el saciar-se

·         La casa de la cananea resta canviada, hi ha entrat la salut, no hi ha mal, és un lloc de trobada entre la mare i la filla ja curada i entre les dues i el Déu-Amor que ha entrat a formar part de les seves vides, és la casa dels fills/es de Déu, ja no dels gossets, és la casa de la taula on tothom es pot saciar de l’amor de Déu.

 Anàlisi del discurs

Destinador Destinataris
DÉU 1. Una dona estrangera (sirofenicia o cananea)

2. La filla de la dona

3. Destinataris amagats

·         La comunitat cristiana

·         Els judaïtzants

·         Els apòstols

·         Nosaltres

Subjecte Objecte
1. Objectiu primer:

·         Partí d’allí

·         Se n’anà

·         Va entrar

·         No volia

·         No va poder

2. Objectiu estratègic segons el seu Pla del regne: Deixa primer als jueus que s’alimentin i després els estrangers

3. Canvi de plans, d’objectiu: Nou pla del regne ampliat: Treu el dimoni de la filla, gràcies a la insistència i confiança de la dona.

4. Reconeix la fe de la dona estrangera, com s’observa en altres texts evangèlics: centurió…

1. No volia que ningú ho sabés i volia passar desapercebut (objectiu primer de Jesús) ja que era mal vist anar en terra de pagans.

2. Expulsa el dimoni de la Filla (objectiu demanat per la dona, en favor no d’ella, sinó de la filla estimada).

3. Deixa que primer es saciïn els fills (jueus, encara que siguin “perduts”, encara que siguin els “contaminats” per religions  i cultures no jueves, però són del poble jueu). Es l’objectiu de Jesús.

4. El dimoni surt de la seva filla (objectiu aconseguir per la dona, un cop Jesús canvia i reconeix la confiança, la constància de la dona i els eu amor per una altra, la seva filla).

Amics Adversaris
1. En una casa

2. Fills (jueus) que tenen el pa, la taula i se’ns sacien.

3. La dona i la filla  esdevenen fills i amics: casa sanada, interiorment pura i així també es sacien i gaudeixen de la taula, del pa, del menjar com els altres.

1. El terme de Tir on habita la dona, la seva filla, i on conviuen amb pagans, no jueus.

2 L’esperit impur, el dimoni

3. Els cadells (“engrunes”, “estan a sota taula”, i mengen del que resta)

El resum del missatge que ve de Déu fins a nosaltres.

DÉU

/

JESÚS:

Revelació de Déu, que:

1. Vol passar desapercebut i no pot

2. Es dedica als fills-jueus

i després als estrangers.

/

DONA CANANEA

-estrangera

-gosset

-pagana

-no jueva

.La seva CONFIANÇA GRATUÏTA canvia els plans JESÚS

. Accepta menjar engrunes, a sota taula

.Es prosterna i rega a Jesús insistentment i gratuïtament

/

JESÚS

3. TREU EL DIMONI DE LA FILLA i

segueix, doncs, al final, e que li demanen

4.Decideix, estar primer per les

PERSONES i les seves necessitats

abans que els seus PLANS

5. Els estrangers i els jueus, TOTS SÓN

FILLS/ES, TOTS SOM IGUALS.

/

FILLA amb l’ ESPERIT IMPUR-DIMONI

/

GUARIDA-SURT D’ELLA L’ESPERIT IMPUR

/

DONA I FILLA

A CASA

ES SACIEN DEL PA A SOBRE LA TAULA

ESDEVENEN FILES DE DÉU

/

JESÚS

APREN LA LLIÇÓ

CANVIA

I LA COMUNITAT CRISTIANA

SEGUINT JESÚS

S’OBRA ALS ESTRANGERS PAGANS

2. Què em diu a mi, el text?

·         Em (ens) cal canviar els nostres plans, les nostres previsions, plantejaments, mentalitats, com fa Jesús, gràcies a una dona estrangera, i anar a l’altre, al diferent, a l’estranger, al divers, que ens  fa pensar, que ens fa canviar, i està obert i escoltar la seva veritable necessitat i demanda.

·         Em (ens) cal atendre primer a la persona encara que vagi en contra de les ostres previsions i principis establers.

·         Em (ens) cal tenir la confiança gratuïta, la constància, l’acceptació humil de la cananea que canvia, potser sense pretendre-ho, amb tota senzillesa, a partir del que vol per la seva filla, els plans de Jesús.

·         Em (ens) cal acceptar el “fer-se pesats” , “les insistències”, el conti nu “demanar mitjans, recursos” de tota persona necessitada, com fa la cananea. I mirar de “no treu-nos-els” de sobre amb una sola paraula, un sol gest, o una sola moneda. Ens cal conèixer millor la seva situació i les causes de la mateixa i tenir cura d’un acompanyament.

·         Em (ens) cal reconèixer les lliçons que venen dels altres, dels que menys esperem, de les aportacions que ens fan, i agrair-les.

·         Em (ens) cal valorar els encontres que sempre ens produeixen canvis positius si els vivim a fons i els observem amb profunditat.

·         És bo caminar, observar, anar als altres, a llocs desconeguts on podem trobar vida…

·         Hem de tenir ganes i estar disposats a rebre lliçons, a fer intercanvi di enriquir-nos de la cultura i religió, pensament, dels altres diferents.

·         Com em costa trencarà els plans que tinc i passar a atendre l’altre!!

·         Em cal reconèixer les pròpies debilitats, saber demanar el que necessito i pregar pel que necessiten els altres com la dona cananea fa per la seva filla).

·         Em cal valorar el que vien la gent senzilla.

·         Em cal expressar el que he rebut dels altres i agrair-ho.

·         Em (ens) no sentir-nos mai superiors, ni prepotents, ni sabedors  i anar aprenent a tractar als altres per igual.

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         La casa de la cananea, com les nostres cases, com el barri on vivim han de deixar-se canviar. En elles hi entra la salut, hi entra Jesús. Han de ser llocs de trobada humana agradable, plenes de pau, on no hi deixem entrar el mal. Han de ser llocs de torbada entre els familiars, els amics/gues, o entre la gent que viu a la casa amb el Déu-Amor mateix.

·         És bo que les nostres cases i llocs  on ens movem  siguin cases i llocs de fills i filles de Déu, no de cadells.

 b. En la societat

·         “Casa nostra és casa vostra” diu el lema d’acollida als refugiats d’avui.

·         És convenient situar els estrangers, immigrats, refugiats, i també els exclosos socials, els separats, els arraconats, no “sota la taula” com els gossets, sinó a “taula”, gaudint del mateix “banquet” que tots nosaltres. Es tracta de que tothom “pugui menjar el pa i no les engrunes”.

·         Al cap i a la fi, el resultat, els efectes de la llarga colonització dels països del Nord

sobre els de Sud, ara se’ns retorna amb la vinguda de persones que no poden

sostenir la vida injusta en la que estan, i els poderosos i rics del món del Nord els

van situar, amb aliança amb els rics i poderosos dels seus països.

·         Hi ha racisme, xenofòbia i en alguns sectors i països creix desgraciadament (tancament d’ Europa als refugiats i d’ Espanya, declaracions de Trump, de Putin…).

·         Es vol fer passar per “gossets” i “invisibles” als immigrants , pobres i refugiats

 c. En l’església

·         Les comunitats cristianes estem compromeses a ser solidàries amb els estrangers, immigrants, refugiats, exclosos…Deuen mirar sempre primer per les persones abans que els seus “plans pastorals” (necessaris si són sobre tot revisables, decidits per consens i participació, i concrets, aplicables, que produeixin veritables canvis sobre tot en el camp dels més necessitats i que procurin una organització eclesial-parroquial i diocesana- més co-participativa de tot el laïcat)

·         Tenim l’acció social pastoral enfocada vers aquesta orientació, i ens cal anar avançant de la dimensió assistencial a la dimensió de participació amb dignitat de les persones immigrades, refugiades, és a dir passar del “fer per”  al “fer amb”. Això vol dir introduir elements de denuncia d’injustícia, i de reivindicació de drets protagonitzat pels mateixos refugiats, estrangers i immigrants i exclosos.

·         Ens cal tractar els altres per igual, encara que la societat i les estructures socials i els etiquetatges en els situïn “inferiors”. Hem de procurar que les persones necessitades prenguin consciència de al seva situació, que valorin el que reben i nosaltres prendre consciència de las seva veritable situació i necessitat i valorar el que ja fem i albirar que podríem fer més i millor, en els nostres grups de Caritas parroquials, a Caritas diocesana, en les Fundacions, ONG, i entitats socials.

·         També el pa de l’eucaristia és per a tothom, és a dir, l’amor del Déu-Vida és per a totes les cases, per tots els barris, pobles i ciutats i ha d’entrar a l‘interior de cadascú. A la vegada el pa de l’eucaristia significa pa, treball, vivenda, formació,  i vida dignes per a tothom.

·         L’ església s’ha de fe pesada , com la cananea, per demanar en favor dels pobres

·         L’ església ha d’obrir les seves cases i convertir-les en acollidores, on es doni la trobada  humana, i es pugui oferir un àmbit d’espiritualitat obert..

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quina relació tinc amb persones estrangeres, immigrades…?

2ª ¿Què hi aporto? ¿Per què?

3ª  ¿Què m’aporten?

4ª ¿Quins canvis han produït en mi? ¿Per què?

5ª ¿Què destaco del que fa Jesús i sent en aquest text? ¿Què em diu de Jesús?

6ª ¿Quines actituds de Jesús veig que hauria d’incorporar?

7ª ¿M’identifico amb la cananea? ¿Per què?

8ª ¿Quines actituds d’ella hauria d’incorporar en la meva vida?

9ª ¿M’identifico amb la filla de la cananea? ¿ en què?

10ª ?Quines actituds de la filla de la cananea em demanen un canvi en mi?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

Lluc 3,1-6 Predicació de Joan Baptista

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 34

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 12 febrer 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Lluc 3,1-6

 

Predicació de Joan Baptista (Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Jn 1,19-28)

1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S’alçaran les fondalades,

s’abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La valoració de la persona i l’important paper que realitzà Joan Baptista.

 

·         L’exhortació a la humilitat imitant a Joan, per tal que cada cristià i cristiana i tota la comunitat, sigui facilitadora del missatge de Jesús perquè arribi a tothom sense cap mena d’impediment. Es tracta de tenir clar el projecte de Jesús i posar-s’hi al servei, evitant personalismes, protagonismes i actituds de queixa, de víctima, o de divisió, o reticències totalment secundàries, que ja es podrien donar en les primeres comunitats..

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Diu més de Joan que de Jesús.

 

·         Però ens situa bé el temps de Jesús, i qui el va ajudar (Joan) i qui li va posar traves al seu camí (Cèsar, Pilat, Herodes, els summes sacerdots…).

 

·         Ens indica la intenció de Déu: de comunicar a  través de la vida de Jesús, l’alliberament a tothom.

 

 

 

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

ü  M´és una crida a col·laborar en crear un  entorn favorable, humà.

 

ü  M´és una crida a acceptar les dificultats i a seguir caminant, actuant, no deixar d’esperar, malgrat a vegades hi hagi “deserts”, silencis, desencants…

 

ü  Les paraules d’ Isaïes aplicades a Joan, són molt sàvies i amb imatges geogràfiques ens mostren el que ens passa en la nostra quotidianitat, en la vida com a camí.

 

ü  La paraula “salvació” per entendre-la , l’haig de traduir a alliberament, estimació, vida, …

 

ü  Si “descodifiquem” el text en diferents aspectes, podem elaborar dos quadres que ens poden ajudar a la interpretació i a extreure’n el missatge fonamental:

 

 

 

 

 

 

 

Primer quadre:

 

Temps Espais Subjectes

Persones

Adjectius Verbs-Acció Objecte

Fets-Situacions

Any 15

Del regnat de

  Tiberi Cèsar, emperador     Regnat
  Judea Ponç Pilat Governador    
  Galilea Herodes Tetrarca    
  Iturea Traconítida Felip (germà) Tetrarca    
  Abilene Lisànies Tetrarca    
    Anàs Pontificat    
    Caifàs Pontificat    
  Desert Joan, fill de Zacaries      
    Déu   Va comunicar la seva paraula
  Regió Jordà     Anà i predicà un baptisme de conversió per al perdó dels pecats
  Llibre Isaïes Profeta Està escrit  
  Desert Veu   Crida  
  Camí Senyor   Prepareu el camí
  Rutes     Aplaneu les seves rutes
  Fondalades     S’alçaran les fondalades
  Muntanyes Turons     S’abaixaran les muntanyes i els turons
  Terreny   pla / tortuós Quedarà el terreny
  Camí   escabrós Serà allisat el camí
    Tothom   Veurà la Salvació
    de Déu      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segon quadre

 

Destinador Destinataris
Déu ·         Joan

·         Tothom

Subjecte Objecte
·         Joan

 

 

 

 

o   Veu (Isaïes)

 

 

 

§  Tothom

·         La Paraula de Déu

·         Anar per tota la regió del Jordà

·         Predicar: baptisme de conversió per al perdó dels pecats.

 

o   Crida

o   Prepareu el camí del Senyor

o   Aplaneu les seves rutes

 

§  Veurà la Salvació de Déu

“Ajudants” “Enemics”
Ø  Desert

Ø  Isaïes

Ø  Fondalades alçades

Ø  Muntanyes i turons abaixats

Ø  Terrenys (tortuosos) aplanats

Ø  Camins (escabrosos) allisats

Ø  Emperador, governador, tetrarques..

Ø  Summes sacerdots: Anàs i Caifàs

Ø  Impediments

 

Ø  Tortuositat dels terrenys

Ø  Escabrositat dels camins

 

 

ü  Lluc té interès en situar en el temps i en l’espai uns fets que ell creu són importants: la predicació de Joan Baptista, que vol mostrar com a “preparador” del camí-missatge de Jesús, ja anunciat pel profeta Isaïes.

 

 

ü  Les notificacions de temps i de persones no cal que siguin exactes històricament, segons entenem avui la història científica moderna.

 

 

ü  Notes sobre els personatges:

 

·         Tiberi César (14-37 després de Crist), temps en que es realitza l’aparició del Baptista i la vida pública de Jesús. Nom d’origen llatí relacionat amb el riu Tíber.

 

·         Ponç Pilat : nombrat per Tiberi Cèsar procurador de Judea l’any 26 després de Crist, fins el 37. Fou el 5é governador romà de Judea. Té un paper important en el judici i mort de Jesús (el podem situar com “enemic” del missatge de Crist). El nom de Pilat és d’origen llatí que podria derivar de Pilatus (el que porta un pilum o javelina). O pot procedir de Pileatus, de pileus, distintiu dels lliberts (esclaus alliberats) i que significaria “el que porta la gorra de feltre”. I Poncio procedeix d’un nom llatí que significa “pont”.

 

 

 

·         Herodes: És Herodes Antipas, fill d’ Herodes I el Gran(4 abans de Crist a 39 després de Crist). És el que va empresonat i fer decapitar a Joan Baptista (era doncs un “enemic”). Lluc fa bé d’anomenar-lo Tetrarca i no rei (com fa Marc), ja que no va ser rei- Herodes Antipas va interrogar i ridiculitzar Jesús (”enemic”) durant el judici davant de Ponç Pilat. El nom Herodes és d’origen grec i procedeix del terme heros que vol dir heroi.

 

·         Felip (=Filipo): del 4 abans de Crist  al 33/34 després de Crist. Fill d’ Herodes el Gran i de la seva cinquena dona Cleopatra de Jerusalem, i germà d’ Herodes Antipas. La seva tetraquia es va caracteritzà per un bon  i mesurat govern. En un  principi es va guanyar l’odi del seu pare per les intrigues del seu germà Herodes Antipas, en enterar-se el pare de la falsedat de les acusacions li va deixar en herència el govern de: Traconítide, Galaunite, Aurante, Betanea, Perea i Iturea. Lluc no cau en l’error històric (Mateu  Marc s’equivoquen) de posar a Filipo com casat amb Herodias i que el seu germà Antipas li havia robat la dona per casar-se amb ella. Segons Flavio Josefo (historiador romà) Filipo es va casar amb Salomé filla d’ Herodias. Herodías abans de casar-se amb Herodes Antipas, era la dona d’ Herodes II, fill d’ Herodes I el Gran, i de Mariamme II. El nom Filipo es d’origen grec i procedeix de la combinació de l’arrel phil (amic) i el substantiu hippos (cavall) i per tant significa : “amant dels cavalls”.

 

·         Lisànies: Segons Flavi Josefo, Lisànies va morir el 36 abans de Crist i Lluc el situa el  28 després de Crist). O Lluc no té el coneixement històric precís o hi ha dos Lisànies: un fill de Ptolomeo, governador de Calcis i del Líban que hauria mort del 36 abans de Crist i un altre que hauria exercir de tetrarca  a Abila (Abilene) entre el 25 i 30 després de Crist. El nom és d’origen grec i procedeix de la combinació  del verb lyo (dissoldre, deslligar, alliberar) I el substantiu ania (pena) i així significaria, doncs, “el que allibera de les penes”. Aquest personatge és més difícil col·locar-lo en el sector dels “enemics” del camí-missatge de Jesús ( si  a cas com a “poderós”, ja que Jesús s’enfrontà amb els poders establerts).

 

·         Anàs: Summe sacerdot jueu del 6 al 15 després de Crist.  A Ismael el va succeir en el sacerdoci, Eleazar, fill d’ Anàs, i a aquest Caifàs, el seu gendre. Anàs podria seguir exercint el poder en l’ombra i per això Lluc parla dels dos: Anàs i Caifàs. Cinc dels seus fills, a més de Caifàs, van ocupar el càrrec de Summe sacerdot. El nom procedeix de l’hebreu: hananya que vol dir: Yhavé és misericordiós” (paradoxa del nom si el referim al paper que va tenir en la sentència de mort de Jesús, per tant el podem qualificar d’”enemic”)

 

·         Caifàs: Summe sacerdot del 18 al 36 després de Crist, que podria ser gendre d’ Anàs i va exercir un molt important paper en la condemna de Jesús (“enemic”). El 18 d. Crist fou designat sacerdot per Valeri Grato i tret com a tal per Vitelio en el 36 d. de Crist. El nom  pot procedir de l’arameu kepa (pedra, roca) o cayaphah que vol dir depressió.

 

 

 

ü  Notes sobre els espais, a part dels nomenats com territoris on governaven els personatges indicats:

o   Desert: lloc de pregària, de silenci, de prova, de trobada amb un mateix, i amb Deu, de reflexió, de dejuni, d’austeritat, de conversió i canvi d’estil de vida, símbol de la travessia del poble jueu per anar a la llibertat, sortint de l’esclavitud…

 

o   Regió del Jordà: zona del riu i l’aigua és símbol de purificació, de conversió, d’aliment, de vida, de submergir-se en el mal-mort, i des ressorgir (ressuscitar) a la vida, lloc del baptisme de Jesús i d’altres…

 

o   Camí, rutes: Tot l’evangeli de Lluc està organitzat com si fos un camí que fa Jesús des de Galilea (espai de frontera, de pas, obert, de mentalitats tolerants, de vida…) a Judea (espai de tancament, de rigor, de legalisme, moralisme, on sentencien a mort a Jesús…). El camí de Jesús, com camí de vida, representa tots els nostres camins de vida. Sempre ens cal caminar. És més important el camí que la fita. En el camí aprenem a viure, a ser,… Calen persones que aplanin els camins per fer-nos-els més assequibles, caminables,..i treure tot allò “escabrós” que fa nosa. Necessitem persones que ens despertin la nostra confiança-fe interior per tal que desenvolupem el millor que tenim i ho compartim.

 

o   Fondalades: S’alcen per tal de que ni ens baixem i després ens cansem per tornar a pujar. Es refereix a les nostres depressions, baixades d’ànim  desenganys, desencants, manques d’esperança…

 

o   Muntanyes i turons: s’abaixen pel mateix. Es refereix a les “pujades d’ànim, de to, ..potser massa  exagerades, als impediments que trobem en la vida, que podien provenir de dins nostre, o de fora, de situacions, estructures injustes, sistemes tacats, rígids, normes estrictes que poden frenar i interdir l’estimació, la pau, la llibertat…

 

o   Terreny tortuós que cal també aplanar, facilitar, ..Joan amb la seva prèdica a vegades dura, austera, critica, de conversió i purificació (baptisme) prepara el terreny (i ell després desapareix humilment) perquè la predicació i acció de Jesús sigui més fàcil, i mes positiva, engrescadora, alliberadora, en la que ja no es tracta de queixa i lament sinó de gaudir de la vida, de l’amor i perdó de Déu assegurat per sempre.

 

 

 

ü  El text ens anuncia carament que Déu es vol comunicar a tothom, i ho fa a través dels  profetes (Isaïes, altres i Joan) i d’una forma més transparent a través de la mateixa vida (sentiments, desigs, actituds, accions, paraules, estil) de Jesús. Déu vol la salvació (alliberament, despertar a la fe, esperança i amor) per a tothom. Vol que tothom sense cap discriminació (i així ho feu notar Jesús en la seva relació amb els malalts, marginats, infants, dones, pobres…) arribin a la dignitat, a la llibertat plenes.

 

 

ü  El text és una crida a preparar el camí per part de tots nosaltres, de crear àmbits, espais, climes de bona trobada, de bona relació, de bona convivència per tal que l’aroma de la bona nova , el perfum del do immens de sentir-se estimats s’estengui arreu, per tal que tothom VEGI i experimenti  l’ Amor infinit.

 

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Tots el que grups, persones, m’ajuden a sentir.me bé i a sentir bé als del seu entorn.

 

·         Tot el que ens desperta a caminar, superar dificultats.

 

·         També s’observen “enemics” interns o externs que ens no ens permeten pouar dins nostre o treure el millor que tenim.

 

 

b. En la societat

 

·         Tots els grups, associacions, institucions que col·laboren en treure dominacions, opressions, guerres, baralles, i posen pau, justícia, alliberen…

 

·         Per altra banda hi ha sectors, estructures que posen “turons”, “fondalades”, i que no deixen viure, o frenen processo, o aturen els desenvolupament  de les persones i pobles, especialment dels més pobres…

 

 

c. En l’església

 

·         L’Església quan fa el que va fer Joan de preparar el terreny del missatge de vida de Jesús, és quan actua millor.

 

·         Cada cop que no s’atrinxera en les seves regles, institucions, mantenint-les, defensant-les més que el missatge evangèlic, actua verdaderament com església servidora de la humanitat.

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

 

1ª   ¿ Quines persones, grups, t’ajuden , et faciliten el camí de la vida a tu i als del teu entorn? ¿per què? ¿Els hi agraeixes?

 

2ª  ¿Quines persones , grups, associacions, institucions ens dificulten el camí de la vida a nosaltres, als mes necessitats? ¿Per què? ¿Com vivim i gestionem la seva enemistat?

 

3ª ¿ Com va experimentar, viure, sentir, Jesús les oportunitats, facilitacions, i les amenaces, enemistats, dificultats?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com