Murs i tanques

Es veu que el mur de Berlin, on cop caigut el 1989, ha parit arreu murs i tanques. Semblava que amb la destrucció del mur entre el Berlin Oest i el d’ Est, caurien tots els murs. Doncs no. Quan va caure el mur de Berlín hi havia sis barreres al món i ara n’hi ha 63. El món té deu vegades més murs a les fronteres que fa 30 anys.

Han aparegut  o s’han mantingut i reforçat murs, entre Israel i Palestina, i Síria, Egipte, Jordània i Líban, murs contra la immigració entre Mèxic i els EEUU; als Balcans; a Ceuta, Melilla: al port de Calais; a la Índia amb Pakistan, Bangla Desh i Birmània; entre el Marroc i Sàhara Occidental, etc.

I amés, si miren a prop, a les nostres ciutats, a Barcelona en concret, ens topem amb un conjunt de tanques de tot tipus: grogues, blaves, grises, de ferro, de fil ferro altres (les més lletges), de ciment, de fusta, etc. A més de trencar l’estètica ciutadana, trenquen el pas dels vianants. Tanques per obres- sembla que les obres urbanites no s’aturen mai-, per preservar (?) esdeveniments, espectacles, edificis, per fer cues, per encarrilar-nos, per separa i vigilar (?) parcs i jardins -als quals no es pot accedir-.N’hi ha per tot arreu. Barreres i barreres, tanques i tanques, murs i murs, que dificulten la comunicació, la participació i el bon lleure.

El que és més lamentable és que encerclin l’ Ajuntament, el Parlament, i la Generalitat, espais de la democràcia, el diàleg i la participació, que ni en temps franquista estaven amb tanques. Per què?. De què tenen por?. Que entrin, robin, facin desperfectes?. Crec que tancant les portes, quan es cregui convenient, tant sòlides que hi ha, en tals edificis, n’hi hauria prou. Fa molt mal efecte que en un edifici on hi han els nostres representants es tingui por de la població. Igualment passa en els edificis policíacs, i en altres institucions dels governs i administracions. Som incivilitzats? I si n’hi que ho són, cal preguntar-se’n les causes remotes, diagnosticar, prevenir, gestionar i actuar. La democràcia es basa més en el consens que en la coacció i sembla que ens encaminem vers un augment de la coacció, propiciat per la pandèmia i les experiències dels confinaments, que transporten les nostres autoritats vers l’autoritarisme, mode Xina. Ho han provat i s’hi troben, creuen percebre’n resultats, els va bé.

Fins i tot fa anys, ja abans dels confinaments, han tancat, i cada any en un espai més gran, la zona de l’estàtua del Rafel de Casanova els onze de setembre. Un acte de participació popular, l’han convertit en un acte protocol·lari i d’uns quants.

Trobo que ja podrien tancar tota la ciutat i només deixar pas en alguns espais i en alguns temps i que ens avisin abans, per poder sortir de casa a l’hora i al lloc adequats.

quim cervera, 26 setembre 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s