Marc 12,41-44 L’ofrena d’una viuda pobra

Data: 25 de març del 2021.

Estudi d’ Evangeli Setmanal Num. 75

Text: Marc 12,41-44 L’ofrena d’una viuda pobra (text paral·lel Lc 21,1-4) 41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: –Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Elements informatius

El context: el text anterior (Marc 12, 38-40)  és el següent: i es refereix a les acusacions contra els mestres de la Llei (text paral·lel: Lc 20,45-47) “38 Jesús, instruint la gent, deia:–Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor. Aquesta narració sobre la vídua pobre està col·locada en la tercera part de l’evangeli de Marc: El desenllaç on Jesús desautoritza el Temple, anuncia el naixement del nou Regnat de Déu i hi ha la Passió i Mort de Jesús. En concret està situada al final de la tercera entrada al Temple (de 11,27  12,44) i just abans de la sortida de Temple en que Jesús desautoritza solemnement el Temple (13,1-2)   Per tant hem de convenir, tenint en compte tot aquest context, que l’evangelista Marc vol:remarcar el final del Temple jueudenunciar els mestres de la Llei, el seus “egos”, la seva hipocresia, la seva incoherència, les seves recerques de prestigi, i la seva corrupció i explotació de  les vídues (símbol dels més pobres per ser dones- sense home que les protegeixi en un temps de domini total del sistema patriarcal- i pobres). Les viudes quedaven mig abandonades, marginades i amb motes dificultats de subsistència.indicar el rigor en que seran judicats els mestres de la Llei.contraposar l’actitud del Mestre Jesús, savi, humil, que està al costat des més pobres, i parla i actua amb autoritat, per ser coherent entre el que diu, creu, pensa i fa.   El més probable és que aquesta vídua fos conscient que els escribes eren d’aquestes persones que havien triat la religió com a professió per fer guanys deshonestos, però aquest fet no la va descoratjar en el seu desig de dedicar-se a Déu amb tot el que tenia   La sala del tresor del Temple era on hi havia la “bústia”, una mena de caixes on s’hi tiraven els diners pel Temple que anaven pel manteniment de la institució, pels sacrificis d’animals, i per pagar als sacerdots.   Les caixes on s’hi tiraven dels diners eren de fusta o de metall, és a dir que quan s’hi tiraven forces monedes com feien els rics, feien molt de soroll i així els que estaven al votant s’enteraven de la persona que tirava molt. D’aquesta manera el ric, a més rebia el reconeixement dels seus conciutadans, i potser elogis (no per part de Jesús que els critica que tiren del que els sobra per quedar bé davant la gent).   Les dues petites monedes de coure quasi bé no devien fer soroll, s no estaves molt a l’aguait. Per tant es passava desapercebut si tiraves poc (no per part de Jesús que s’hi fixa expressament).   Les dues petites monedes eren dos leptons, és a dir un quadrant que era la quarta part d’un as romà: una ofrena molt petita.

1. Què diu el text?   a. Què ens diu de les primeres  comunitats cristianes?

b. Què ens diu de Jesús?   És un gran observador dels petits detalls, de les persones anònimes i menyspreades i en especial es fixava amb les dones (també els infants, malalts…) i els més vulnerables, com aquests vídua.   La seva mirada es profunda, moguda per una motivació d’afecte, que indaga les conviccions i les actituds profundes de l’altra persona.   No perdia de vista el comportament de la gent, que altres no vien, no es fixaven o fins i tot silenciaven. Està pendent de totes les realitats.   Fa veure la generositat de la vídua pobra i valora que el poc que té ho doni  renunciï al seu ego i necessitat.   Refusa l’ostentació de les persones   Aflora en ell una gran humanitat.   Viu una clara opció pels més pobres   c. Què ens diu de la vídua pobre?   És generosa i aquesta generositat contrasta no tant sols amb l’ostentació dels rics sinó també amb l’actitud dels mestres de la Llei.   Donant allò que necessita es posa a les mans de Déu, completament: confiança.   És la que ha donat més de tots.   Té una entrega total, amb fe.   És humil, no té cap necessitat de ser la primera ,ni de que es noti la seva acció. No surt ni el seu nom en l’evangeli.   És fidel  i expressa una fe madura, senzilla, profunda.   Es desprèn d’uns diners necessaris per ella i confia que Déu sigui el Tot. Per ella, Déu és més gran que tot, i li dóna tot.   És exemple per a tothom: deixeble verdadera de Jesús (la proposa als deixebles com exemple) , pionera de la nova casa-comunitat (superat el Temple i la Llei) del Regnat de Déu, en el que regeix solament la llei de l’ Amor.   Contrasta amb l’actitud explotadora dels mestres de la Llei , del sacerdots del temple     d. Què ens diu dels mestres de la Llei?   Són hipòcrites.   Volen posar-se a primera fila, actuen de cara a la “galeria”, esperen ser saludats per tothom que tothom els vegi, els valori i així augmenti la seva fama.   Donen del que els sobra. No confien en la vida, ni en els altres, ni en Déu.   Són rics  materials però pobres en la dimensió espiritual.   Són el contraexemple del seguidor de Jesús, i per tant no són ben vistos per ell, tant per ser rics i confiar en l’acumulació de diners, com pel fet de que valoren més les aparences i lloances.

2. Què em diu a mi?

Em cal: Tenir calma, asseure’s, saber estar contemplant les escenes de la vida.una mirada afectuosa, detallista, propera, humana, sensible…valorar la capacitat de donar, se servir…reconèixer la dimensió espiritual , i la confiança en la Vida i en els altres, com quelcom més importunat que els diners, el poder i el prestigi.procurar actuar no per quedar bé o perquè em valorin o m’ofereixin afecte.intentar actuar per amor, i no per obligació.estar més al costat dels més exclosos i aprendre molt d’ells.

3. On es realitza aquest text avui?

a. En el meu entorn proper   Persones que saben mirar, valorar els petits detalls.   Persones  grups que com la vídua són generoses.   Persones i grups que denuncien la corrupció i l’explotació dels bancs, empreses, partits polítics, institucions…

b. En la societat   L’acumulació usurera dels bancs (mestres i sacerdots de les lleis del capitalisme), dels diners de la gent i l’augment recent de la poca atenció als clients senzills. Encara no han retornat tot e que se’ls va prestar arrel de la crisi del 2008.   La vinculació entre ser ric, tenir poder (i en augment) i anar adquirint cada cop més prestigi social.   Els egos que impedeixen consensuar, pactar, renunciar als interessos particulars, en favor i servei de la ciutadania.   Per altra banda, la quantitat de persones anònimes (i entitats, grups, comunitats, organitzacions,…) , senzilles, confiades, que sense ser ingènues, donen del que tenen en solidaritat per altres poblacions, per causes justes, per canvis socials profunds, per preparar el terreny per la sortida del sistema assassí del capitalisme.

Preguntes per la reflexió personal o en grup   1ª Quines actituds de Jesús destacaries, en com reacciona, què diu, què fa…?       2ª Quines actituds de la vídua destacaries?       3ª Quin canvi es produeix en tu a partir de la lectura d’aquest text, d’aquesta escena de trobada entre Jesús, la vídua i els deixebles? A quin canvi em sento cridat?       4ª Escriu una pregària, un compromís resultat de la lectura reflexionada d’aquest text.

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

Ho pots enviar , si vols i et va bé, a : quimcervera@gmail.com