Cinc punts de desinformació pandèmica

Les informacions sobre la pandèmia i els confinaments, des de fa més d’un any que ocupen més d’una quarta part de les informacions dels Tele-noticies. També les trobem en altres programes d’opinió, tertúlia i entrevistes. Han monopolitzat diaris, televisions, ràdios, xarxes socials, més que els esports, que ja és a dir.

Davant d’aquest fet podem fer les següents reflexions:

1. No passa res més al món que la pandèmia?. Si els esports ja acostumen amagar per la seva sobreinformació, altres fets importants, la pandèmia ha ofuscat temes com el canvi climàtic, les guerres, la fam  en el món (de la que en donen ben poques estadístiques) , el problema de la mala distribució del bens i serveis, de l’aigua i del temps, i tantes i tantes altres qüestions sobre els quals ens tenen desinformats.

• Les estadístiques que ens van donar els mitjans de comunicació sobre els morts, ingressats als hospitals a les UCI, sobre els contaminats, sobre la vacunació, etc, són força difícils d’interpretar. Si, uns servidor, que tinc un coneixement elemental (ja força rovellat) de l’estadística, moltes dades no les he entès i he vist contradiccions, no sé com les comprendran la població en general. Si les dades no es descodifiquen i no s’expliquen, només serveixen per il·lusionar, per fer por, per fer veure, per fer espectacle…

• Les imatges que ens transmeten de forma obsessiva i enganyosa, són:
• Ampolletes de vacunes que es mouen contínuament, quan de fet, el que passa és que es retarden els enviaments i per tant no es mouen, o es mouen molt menys del que ens fan veure.

• Agulles punxant a moltes persones, una darrera l’altra (quelcom força desagradable) quan de fet, el que assa de debò, és que les agulles van petant globus de moltes promeses irrealitzades o irrealitzables.  Ens diuen que van de pressa a vacunar , quan mes aviat s’ha retardat. Ens diuen que a finals d’agost del 2021 hi haurà el 70% vacunat, i només fent una senzilla regla de tres, al ritme d’ara (i encara que es dupliqués el ritme), podem concloure que és impossible.

• Moltes imatges d’hospitals, de metges i metgesses, d’infermers i infermeres, de personal sanitari i sobre tot de malalts intubats, entrant i sortint amb lliteres. Són imatges per espantar-nos? Per mantenir-nos en la por, i en la disciplina de seguir les normatives del confinament?

• Si una de les raons, i sembla que important, pels confiaments, és el col·lapse de les UCI, perquè no es dediquen més diners a construir més UCI (amb un any hi havia temps per fer-ho). Molts diners dedicats a la fabricació d’armes i a l’exèrcit podrien anar per finançar més el sistema sanitari. Aquest seria el millor servei que l’exèrcit pot fer a la població.

• Si les informacions sobre la pandèmia són així, no ens ha d’estranyar que moltes altres informacions (o desinformacions) sobre altres temàtiques socials, per ser enteses has de ser un especialista, o llegir estudis i articles especialitzats. A més, tornem a reconèixer, que a part d’honroses excepcions, els mitjans de comunicació estan més per controlar, segregar pensament dominant, disciplinar-nos, produint por i marcant qui té el poder econòmic, polític i cultural.

quim cervera i duran, 14 d’abril del 20231