Marc 11, 1-10 Entrada de Jesús a Jerusalem. Estudi d’ Evangeli

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 61

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

Data: 2 de desembre del 2019

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Marc 11, 1-10 Entrada de Jesús a Jerusalem (Mt 21,1-11; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)

1 Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb aquest encàrrec:

–Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: “El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà.”

4 Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. 5 Alguns dels qui eren allà els deien:

–Què feu, que deslligueu el pollí?

6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:

— Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!

Elements informatius

·         Betfagué es trobava probablement al vessant occidental de la muntanya de les Oliveres, davant de Jerusalem.

·         Betània és al vessant oriental de la muntanya a 3km,. a l’est de la ciutat.

·         “… trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara.”, és una al·lusió  al llibre de Zacaries  9,9 on el profeta anuncia a Jerusalem que el seu rei entrarà  a la ciutat muntat en un pollí ( no en un cavall com entraven els grans reis d’altres pobles, que indica potència, fortalesa, majestuositat. El pollí mostra humilitat, senzillesa, petitesa, i és de carga i popular  i no significa el poder dominant que exigeix submissió). Veure Mateu 21,5.

·        En l’ Antic Testament el títol de Senyor era reservat a Déu. El Nou Testament l’aplica  sovint a Jesús, sobre tot després de la resurrecció, però aquí de manera excepcional, en l’evangeli de Marc, Jesús s’aplica aquest títol a ell mateix (veure Marc 5,19 i Marc 12,37 i Mateu 7,21).

·         Hosanna és un crit d’aclamació en hebreu-arameu. En origen era una petició d’ajuda i més tard es va convertir en una aclamació messiànica.

·         “Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David!” és una exclamació messiànica i reial veure Mateu 21,9, i Lluc 19,38). Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel Veure ! Reis 1,38-40).

·         “Hosanna a dalt del cel!”  és citat a Mateu 23,39, a Lluc 13,35 i cal veure els Salms 118,25-25 i el 148,1.

·         No està clar que el fe que es narra sigui “històric”: ja que possiblement no hi havia massa gent i si a cas va ser, va passar desapercebut,.. . Marc i els altres sinòptics situen el fet en la Pasqua, possiblement per donar-li més relleu, i vincular-lo a la fe pasqual (pas de mort a vida de Jesús) de les comunitats cristianes, però Joan diu que Jesús va anar a Jerusalem més vegades, i a mes hi havia altres dies de peregrinació i a la ciutat santa: pentacosta, festa de les tendes, de la dedicació del temple… Podria ser que Jesús volgués en alguna de les festes, fer una entrada seguint a Zacaries 9,9, que només compta amb Déu per l’alliberament del poble, coma rei humil   desarmat.

1. Què diu el text?
a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La comunitat de Marc ja ha evolucionat per reconèixer a Jesús com el que ve en nom del Senyor-Déu, com a Messies alliberador. Per això en l’aclamació, Marc posa en boca del poble: ..”Beneit el Regne que arriba, el del nostre pare David…): ·El messies havia de ser descendent (ja entenen que “espiritual”) de David.

·         La comunitat de Marc, que coneixia la Bíblia, sap que el gest de Jesús és el compliment de la profecia de Zacaries 9,9: que el rei ve muntat en un pollí: cerimònia simbòlica, col·locada com a iniciativa del mateix Jesús.

·         El Salm 118, 26 (“Beneit el que ve en nom de Jahvé”) ja s’havia convertit en un dels grans texts messiànics que els cristians l’aplicaven a Jesucrist..

·         Els mantells posats a terra també recorden l’entronització reial  de Jesús que els primers cristians li apliquen el text de 2 Reis 9,13.

·         Els cristians, un cop han anat desenvolupat i fet el dol de la mort de Jesús i l’experiència que segueix invisiblement viu enmig d’ells,  comprenen tot aquest relat com un signe: Jesús ha mostrat amb aquesta manifestació que venia a portar l’alliberament i la pau messiànics a Jerusalem.

·         Marc no designa mai a Jesús amb el títol de Senyor i aquí, com s’ha indicat se l’aplica Jesús. Així la comunitat de Marc ens comunica que amb tota naturalitat aplicava aquest títol a Jesús, com es veu de manera normal i sovintejada en la comunitat de Lluc (en els eu evangeli).

b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús camina. És una figura  sovint oblidada, de Jesús com a caminador (camí=vida, dinamisme, energia, …)., com a “visitador” de persones, i pobles, com a “aventurer” que va coneixent paisatges, gent, situacions, fets, actituds, reaccions, sentiments, desigs…

·         Jesús envia a dos deixebles, com Josuè va enviar missatgers a la Terra Promesa abans d’entrar-hi. Jesús és un “enviat” que “envia”, que dóna una funció, un encàrrec (que és d’alliberament , de deslligar un pollí, que simbolitza el poble), una tasca important a altres persones i així col·labora en el seu creixement i descoberta de la seva missió a la vida, de seguiment de la seva obra alliberadora, deslligadora.

·         Jesús s’identifica amb el pollí: humil, senzill, sense poder, que carrega els mals de tothom, està a prop de la gent.

·         El Senyor és l’ amo (l’únic “amo”) els animals. Jesús , manifestant que Déu és Senyor, declara que tots els éssers són de Déu

·         Jesús fa servir el pollí, per un menester concret, però el torna, no l’explota, senzillament el deslliga, però no se’l queda, no se n’apropia. Així ens dóna una lliçó de que els éssers vivents i les coses no són propietat nostre. Sí que cal deslligar-les, però són de tothom.

·         Jesús és reconegut com a Senyor i “rei del poble alliberat”, humil i pacífic:

o   Posar-li mantells i catifes vol dir que és tractat com un “rei” del poble. Com a persona nova, que renova i allibera to el que estava lligat, esclavitzat, sotmès…

o   Aclamar-lo amb ramatges i palmes significa el mateix.

o   Cridar Hosanna, aclamant-lo com a Beneit per Déu, com a rei nou d’ Israel que ens porta un Regne de pau, de justícia, d’igualtat  i de llibertat

 

2. Què em diu a mi, el text?

·         Deslliguen el pollí, és a dir , l’alliberen de la potestat , de ser súbdit de l’amo, i aquest fet és un símbol de l’alliberament que porta Jesús, de no ser , ni acceptar la submissió de ningú no de reis, ni poders polítics, econòmics, culturals, religiosos…).

·         Els mantells que posen damunt del pollí, significa que el guarneixen, i li ofereixen alegria. El pollí, com tot el poble, està content i revestit d’una vida nova.

3. On es realitza aquest text avui?
 a.    En el meu entorn proper

·         Hi ha persones, grups i institucions que davant d’un fet alliberador (com és deslligar el pollí –el poble) reaccionen , conservadorament, preguntant ¿per què el deslligueu?, com volent dir, el pollí –el poble- és de l’amo, està sotmès i així a de seguir.

·         També hi ha persones, , grups i institucions que un cop se’ls dona una explicació (“Jesús ens ho ha dit”) o davant d’un missatge que procedeix d’algú amb autoritat moral, canvien de mentalitat, i accepten el deslligament.

 b.    En la societat

·         Curiosament molts persones a Catalunya han pres el símbol de l’ase, com representant Catalunya.

·         Ens cal respectar els animals, sobre tot els més indefensos, i el que ells signifiquen: les persones més indefenses.

·         Hi ha persones  grups i institucions que posen “mantells” i “ramatges” que honoren, dignifiquen, aquells/es que aporten llibertat, o a les propostes econòmiques, polítiques, culturals i espirituals que alliberen, que donen vida, sobre tot als mes vulnerables.

 c. En l’església

·         Tant de bo les comunitats cristianes i tota l’església:

o   seguissin fidel a la humilitat, senzillesa, i petitesa de Jesús

o   aprofundissin en una forma d’autoritat” al servei del poble, i de la seva vivificació, dignificació i alliberament.

o   Fossin el màxim de respectuosos amb els animals, i amb la natura, que cada cop està més indefensa.

·         Quan l’Església valora, reconeix, i promou  els processos d’alliberament de les persones i dels pobles, es situa en la línia i obra de Jesús.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿Quins missatges vol comunicar aquest text?

2ª ¿Què em diu a mi, ara i aquí, aquest text?

3ª ¿On observo que en els nostres entorns, en la societat i en l’església, es donen o no les actituds i accions que ens  mostra el text?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli
Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s