Dues noticies-signe exemplifiquen la nostra societat

De fet totes les noticies, donen, d’alguna manera fe, en quina societat estem de les seves estructures injustes, de les seves contradiccions. Però n’hi ha algunes que en són clarament signes exemplars.

Darrerament han ocorregut dos fets que són d’aquestes característiques.

  1. Un periodistacrític saudita, Jamal Khashoggi, exiliat a Turquia, ha estat torturat, assassinat i esquarterat a la delegació consular de l’Aràbia Saudita a Istanbul. Khashoggi, un destacat dissident, va entrar el 2 d’octubre al consolat per obtenir alguns documents que necessitava per casar-se.  La crisi provocada per la mort de Khashoggi ha desencadenat una onada de condemnes contra el Govern saudita en el pla internacional que s’han traslladat al pla econòmic

Aquest fet ha provocat la reacció del Regne Unit, França i Alemanya, que van emetre un comunicat conjunt exigint a Riad que “esclareixi clarament les responsabilitats” i porti els culpables davant la justícia.

De fet, la reacció davant l’assassinat ha estat diversa. Angela Merkel, democristiana i conservadora, ha posat els drets humans per davant de possibles interessos econòmics (i, evidentment, per davant d’interessos de relacions internacionals fluïdes entre Alemanya i Aràbia), i ha decidit anul·lar la venda d’armes a aquell país. A Espanya, en canvi, una aliança entre PP i PSOE ha decidit, en ares de l’interès nacional i dels llocs de treball en el camp de l’armament, bàsicament a Andalusia, no embargar els de la casa de Saüd. Particularment, també hi deuen tenir alguna cosa a veure els negocis del Borbó pare i del president del Real Madrid, Florentino Pérez. Tot plegat, naturalment, va per davant dels drets humans i de la defensa de la democràcia.

Alemanya, que ha anunciat la suspensió de les vendes, només va vendre a la monarquia del Golf Pèrsic l’1,87% de les seves importacions

Espanya va ser el tercer país que més material de defensa va vendre a l’Aràbia Saudita en el període comprès entre els anys 2012 i 2016, segons dades recopilades per l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI),

El passat mes d’agost, arran d’un bombardeig en el qual van morir desenes de persones al Iemen, inclosos diversos nens, el Govern espanyol va anunciar que revisaria les condicions de venda d’armament a països d’Orient Pròxim per garantir que es compleixen les condicions de la venda, especialment el compromís de no utilitzar-les en tercers països.

Poques setmanes després, el Ministeri de Defensa va confirmar una informació segons la qual se suspenia un contracte de venda de 400 bombes làser de l’Exèrcit de Terra, valorat en 9,2 milions d’euros. No obstant això, pocs dies després el Govern d’Espanya va fer marxa enrere per temor a què l’Aràbia Saudita suspengués el contracte multimilionari (1.800 milions d’euros) per a la construcció de cinc corbetes en els armers gaditans de Navantia.

A la drassana de Cadis està previst començar al mes de gener la construcció de les cinc corbetes que l’Aràbia Saudita ha encarregat a les drassanes espanyoles, un contracte xifrat en 1.800 milions d’euros i que, segons les estimacions, suposaria crear 6.000 llocs de treball directes i indirectes.

L’Aràbia Saudita és el tercer país del món que més diners dedica a la defensa i, segons estimacions de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), obté el 61% de l’armament dels Estats Units, el 23% del Regne Unit, el 3,6% de França i el 2,4% d’Espanya.

La decisió definitiva, doncs, del govern espanyol ha estat que es mantindran els acords comercials per continuar fabricant armes i vaixells per al país del Golf i les monarquies d’aquí i d’allà podran mantenir, o fins i tot estrènyer, la seves relacions d’amistat, si això és possible.

  1. L’endemà que el Tribunal Suprem Espanyol dictés una sentència que estableix que és el banc i no el client qui ha de pagar l’impost d’una hipoteca,l’alt tribunal ha repensat la seva resolució. En una nota pública emesa el 19 d’octubre, el Suprem fa marxa enrere en la sentència. Diu que reconsiderarà la resolució que assignava als bancs el pagament del cost tributari dels crèdits hipotecaris per la seva “enorme repercussió econòmica i social”.

El primer fet ens obra un seguit de factors que incideixen en l’àmbit internacional actual i en els diversos estats.

Ens ofereix un brillant mirall d’un dels grans negocis del món: el negoci de les armes en el que molts països i grans empreses multinacionals hi estan implicats. El negoci de la mort de víctimes innocents.

Ens fa notar les diferents reaccions dels països i com l’ Estat Espanyol, els aparells del qual estan dominats per unes elits (funcionarials, militars, judicials, financeres i eclesiàstiques  i la monarquia), s’ha alineat clarament (diferentment de l’ Alemanya democràtica, que defensa els drets humans) a favor de mantenir el negoci de la mort. Ho ha venut, hipòcritament, com una defensa dels treballadors (serà una versió lleugera i falsificada “O” d, Obrer del PSOE) dels Astilleros. De fet amaga el lucre que beneficia a les elits indicades. Fa temps que es podrien haver fet passo per la reconversió de els empreses d’armes en produir altres objectes o serveis.

Aquest fet  es vincula a la transmissió de diners a l’exèrcit pseudo-islàmic, al terrorisme internacional, i al pagament d’imams radicals estesos pel món que fa Aràbia Saudí des d’una perspectiva i interpretació fosca, fonamentalista, falsa de l’Islam, que amaga, justifica i legitima el negoci del petroli i de les armes. Per tant aquest fet ens retorna el record d’una utilització mortífera, antihumana, esclava de la religió.

En definitiva el fet és una mostra del pes dominant de l’economia sobre la política, i de la deriva social que fa créixer la desigualtat social i augmenta la destrucció de la natura, començant per la natura humana.

És molt important, per tant, el que pugui anar avançant el moviment pacifista internacional per capgirar aquestes tendències.

El segon fet ens mostra de forma transparent en quin estat Espanyol estem actualment, i ens obra els ulls, de nou, a:

  • La manca de separació de poders entre el poder judicial i l’econòmic (la banca ha pressionat pe fer reconsiderar la sentència al Tribunal Suprem).
  • La força influent de les elits abans anomenades i per tant ens fa sospitar també de la manca de separació entre els jutges i el poder executiu. Així es posa en qüestió el discurs repetit del govern del PP i ara el del PSOE de que no es poden posar lliures els presos polítics catalans, perquè el poder judicial fa la seva feina independentment del que pugui pensar i decidir el poder governamental. Cada cop tenim més fets que demostren la poca neutralitat de la cúpula dels jutges sobre el cas català.
  • El poder dominant de la banca, de l’economia especulativa i financera sobre tots els àmbits socials.
  • La manca d’esperit i d’estructures democràtiques en el sistema judicial espanyol, que no ha acabat d’allibnerar.se del franquisme i de l’autoritarisme.
  • La importància dels moviments populars, en aquest cas, sobre tot, el de la Plataforma d’ Afectats per les Hipoteques (PAH) que ha posat en contradicció el sistema judicial.

Pels sociòlegs són fets molt interessants, ja que només amb ells, estirant el “fil”, podem analitzar tota una societat.

quim cervera, 30 octubre 2018

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s