Estudi d’ Evangeli Setmanal: Joan 20,19-23 Jesús s’apareix als deixebles

Text: Joan 20,19-23

Jesús s’apareix als deixebles

19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:

–Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

1. Què diu el text?
 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         La gestió de l’ Evangeli de Joan (EvJo) es fa en un tens debat amb la sinagoga farisea vers els darrers anys del segle I. Els cristians de la comunitat joànica, podria ben bé ser que volguessin seguir formant part de la comunitat jueva però quan els expulsen (queda reflectit sobre tot en la narració del cec de Naixement, capítol 9) han de canviar el seu pla. Van prenent consciència de ser “diferents”, tot i que volen aprofundir al màxim el judaisme tal com l’entenien, i com l’havia renovat Jesús. Per aquesta raó l’evangeli de Joan està ple de discussions de Jesús amb els fariseus que expressen les reflexions i patiments d’aquesta comunitat per l’any 100.

·         El llenguatge emprat és el de la comunitat cristiana joànica d’aquesta època.

·         El EvJo respon a preguntes i qüestionaments de l’època en què es va escriure.

·         El EvJo és un missatge de consol i de plenitud, amb la intenció de produir la fe en Jesús, a partir del fet culminant de la Pasqua (mort i resurrecció). Fins aquest fet no es pot produir la comprensió de qui és Jesús, i per tant tampoc la fe. La plenitud del creure joànic és una plenitud clarament post-pasqual.

·         Aquest relat de l’aparició, com els altres relats d’aparició és un relat del procés del creure i de la plenitud que acompanya aquest creure.

·         És el do de l’ Esperit el que capacita a creure.

·         L’EvJo ens dóna els fets i les paraules de la tradició joànica sobre Jesús, i ensems el sentit i la interpretació dels mateixos fets i paraules.

·         Per comprendre l’ EvJo s’ha de comprendre tot i dins d’aquesta comprensió del tot es va comprenent cada part.

·         El que ofereix EvJo per tant és un conjunt de narracions il·luminades des de la Pasqua, paraules interpretades, plenes d’una reflexió teològica sobre l’experiència del creure de la comunitat joànica. El sentit dels gestos i paraules no va ser possible comprendre’ls en temps de Jesús.

·         Els gestos i paraules apunten totes en l’ EvJo al misteri fonamental de la persona de Jesús i la seva relació amb qui ell anomena Pare.

·         L’ EvJo és un do, una revelació del pla de Deu per a la humanitat en Jesús fet palès per l’acció de l’ Esperit de la Veritat. La Veritat es fa realitat en Jesucrist.

b. Què ens diu de Jesús?

·         El centre de l’evangeli de Joan és Jesús exaltat i viu enmig nostre.

·         El creure en EvJo es centra en Jesús, i el Jesús que no sols ve de Déu sinó que ha tornat a Déu, que està en l’àmbit de Déu.

·         L’ EvJo no exposa el regne de Déu, exposa a Jesús mateix, que Ell és el regne.

·         En l’ EvJo no hi trobem paràboles, ni exorcismes, ni crides a la conversió. Jesús es predica a sí mateix.

·         La relació de Jesús amb el Pare és el que constitueix la raó de ser de tot el que Jesús fa i diu. El nucli de la seva identitat és una relació amb un Déu to amor, que és un acollir, un ser conduit, un rebre. La raó de la relació entre Déu i Jesús es dóna per iniciativa de Déu.

·         El Jesús del EvJo és el que està sempre venint i el que està amb Déu, i sempre acomiadant-se.

·         Aquí és presentat com e que porta la pau i el perdó i la companyia.

2. Què em diu a mi, el text?

  • El capvespre, moment del dia  clarobscur, d’ombres i llums però és en Diumenge, dia del Senyor, (del sol, entre els romans), de la llum, de la festa, de la joia…
  • El text destaca la persona de Jesús, en qui creure i confiar enmig de pors, dubtes, in certeses, riscs…
  •  Les paraules i salutació posades en boca de Jesús, foragiten la por, amb la PAU, donant confiança.
  • El bufar sobre els deixebles (sobre les comunitats, sobre els deixebles futurs) és com en una segona creació (l’alè de Deu que crea a Adam en el mite del Gènesi) i així Jesús és presentat com el que els ofereix el vent de l’ Esperit, l’aire de llibertat que recrea la vida i la fa perdurable.
  • El “vent” que bufa on vol (símbol d’esperit lliure, no condicionat per les lleis, sinó corresponent  confiadament a l’amor rebut) i el “foc” , que és llum i escalfor, simbolitza l’amor que circula en els nostres cors i que ve del Gran Misteri infinit d’ Amor.
  • És un vent i foc que fins i tot persona els pecats i tots els deutes. El perdó és una de les supremes formes d’estimar.
  • La Pau, el Perdó (la reconciliació amb un mateix, i amb els altres) i la missió de comunicar Jesús, van units.
  • L’ Esperit Sant (l’Amor circulatori enmig i dins nostre):

o   ens recorda el que ha dit Jesús, el que cregueren les primeres comunitats i ens ajudarà a comprendre

o   ens aconsella

o   ens ajuda

o   ens dóna pau per dins i per fora.

o   ens guia, acompanya

o   ens defensa

o   ens consola

o   ens dóna esperança

o   ens il·lumina

o   ens esperona a seguir el camí de la vida

o   ens és mestre de bondat, ens ensenya la Veritat (no intel·lectual) que és el desig o el projecte de Déu d’estimació gratuïta, no merescuda, a tothom.

o   ens ajuda a descobrir la corrent d’amor que hi ha sota de cada esdeveniment, en cada persona

o   ens interpreta el llibre d eles Escriptures, i el llibre de la vida, ja que tots parlen del Crist present i vivent.

·         VENIU OH ESPERIT SANT.

DEFENSOR DELS MÉS POBRES.

VISITEU LA INTIMITAT.

INVITEU-NOS A LES BONES OBRES.

3. On es realitza aquest text avui?
a. En el meu entorn proper

·        Cada cop que algú perdona, que construeix pau, que crea  i recrea, que engendra, que produeix una obra d’art, que actua amb bondat envers els altres, que dóna vida amb desinterès, cada cop que algú serveix a una altra persona, que es dóna gratuïtament, sense esperar res a canvi, sigui o no explícitament dels “nostres”, l’ Esperit Sant està en ell/a, i per tant és dels “nostres”, és del gran grup dels que estimen, i en el fons esta seguint el camí de Jesús.

·        Les recerques de pau interior, d’espiritualitat van creixent en un món occidental que “ha buidat” la dimensió espiritual i conviccional, en molts casos.

·         El demanar perdó, el perdonar, i sentir-se perdonat no és fàcil en els nostres relacions interpersonals però quan es dóna ens sentim bé. No és fàcil tampoc perdonar-se un mateix tot el que ha fallat en la seva vida i ha pogut fer mal a altres. Mai podrem retornar tot el bé que ens han fet, la família, els amics, la societat tots els deutes que tenim amb els altres, amb la natura, amb la Vida. Déu no sols segueix perdonant sinó que ho anul.la. L’odi, l’enveja, el refús de l’altre, ens pot fer tant mal o més a nosaltres mateixos que als altres que tenim al costat.

 b. En la societat

  • Les experiències de por, dubte, incertesa i risc, les tenim sovint, sobre tot en èpoques de canvis personals, emocionals, laborals, socials, polítics o de canvis de mentalitat, de valors, crisis…, i a vegades , llavors, cerquem seguretats, tendim a conservar. “Més val boig conegut que savi per conèixer”.

·         També vivim experiències de confiança, d’entrega, de bondat, tant davant dels atemptats terroristes, com davant de processos polítics tensionals i difícils.

  c. En l’església

·         També ens trobem en temps de crisi i observem reaccions semblants al que passa a la nostra societat.

·         El perdonar els pecats ho fa contínuament Déu. L’església ho expressa i simbolitza en el sagrament de la reconciliació, com visibilització de l’acollida de Déu i d ela comunitat. Tots ens podem perdonar les falles els uns als altres.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿Com interpretes aquest relat d’”aparició”? ¿Què et diu? ¿Què ens diu?

2ª ¿Què significa acollir l’ Esperit Sant?

3ª ¿Per què la pau, el perdó i la missió van units?

4ª ¿Com reacciono, reaccionem davant dels canvis i crisis personals, familiars, amicals, laborals, socials , polítiques i culturals?

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s