Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 33

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

Data: 25 gener 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 14,1-12: Jesús, el camí que porta al Pare

1 »Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta:

–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

6 Jesús li respon:

–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.

8 Li diu Felip:

–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon:

–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.

 

1. Què diu el text?
 

 a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

 

·         Pot respondre a neguits que tenia la comunitat joànica: poca serenor, poca confiança, incertesa sobre el “després de la mort”, dificultats d’entesa entre persones que provenien de diferents llocs, cultures, formes de viure la fe…L’ Evangeli de Joan insisteix molt en l’amor, perquè precisament mancava entre els germans/es de la comunitat.

 

·         Hi a una voluntat de refermar la fe i de centrar-se en Jesús ressuscitat, viu i present en la comunitat.

 

·         Es pretén reforçar la figura de Jesucrist com a camí vers el Pare invisible, i la vinculació intensa entre el Pare i Jesús.

 

·         Valora les obres dels que segueixen a Jesús.

 

 

 

b. Què ens diu de Jesús?

 

·         Jesús ens vol calmats

 

·         Ens invita a creure en Déu: confiar, deixar-nos guiar i a sentir la seva companyia. Sols l’amor és digne de ser cregut.

 

·         Ens invita a creure en Ell, també.

 

·         Se’n va i ens prepara lloc: motiu més per la calma.

 

·         Nosaltres ens hem de preparar per morir. Creiem que estarem amb Ell.

 

·         La mort és un camí, un traspàs en companyia del Crist que ens ve a cercar perquè no ens perdem pel camí, perquè anem a la casa nostra, a on ens esperen.

 

·         Ens recorda el camí per anar-hi. Ell s’ha esforçat en la seva vida per indicar-lo.

 

·         Jesús és el camí: Camí per anar a la vida, a la felicitat. Creure, viure la fe és més caminar “amb”, acompanyat, sentir que Ell està amb nosaltres, i fer camí amb Ell, a vegades sense saber ben bé on anem, que no pas està segur amb unes normes, unes morals, unes disciplines, rituals i doctrines…

 

·         Jesús és la veritat. No tant uns dogmes escrits, estables, fixats…sinó unes dinàmiques veritables que ens ajuden a sentir-nos estimats, és la veritat del fons del cosmos, de la vida, de les persones, el tresor més preuat que hi ha en nosaltres, davant de lo qual tot lo altre és secundari, relatiu. L’amor a Déu i els altres és el referent de tot: de pensaments, desigs, sentiments, accions i paraules…

 

 

·         Jesús és la vida: la Felicitat, la participació en l’amor que està arreu: en la natura, en la història, en els fets, en els altres, en els grups, en les associacions i entitats, en els moviments socials, en la societat, en els comunitats i institucions de les diferents religions i conviccions, en nosaltres, …

 

·         Jesús remarca als seus deixebles, que Ell és el signe, el sagrament del Pare.

 

·         Li sap greu que encara no el coneguin

 

·         Li sap greu que encara  o hagin descobert que Ell és el pas cap el Pare, el camí vers,…que la seva missió i funció en aquest món és mostrar el Pare en tota la seva vida, i per tant el nostre camí de vida i de felicitat.

 

2. Què em diu a mi, el text?

 

·         M´és una invitació  asserenar-me, a la pau interior.

 

·         M´és una invitació a conèixer Jesús, expressió, comunicació, manifestació (“logo”, “marca”, signe… del pare és conèixer Jesús). En la vida, paraules, gests, accions, desigs voluntat, sentiments, pensaments de Jesús podem “veure”, copsar, captar qui és el Pare-Mare, Misteri de Vida i Amor de la realitat. A través de la vida de Jesús captem la VIDA i l’AMOR infinit, coneixem, podem comprendre què és la vida, que és el més important de la vida, què és el fons de tot, el tresor, el sentit, el que ho omple i impregna tot, que està vivificant, estimant tot…

 

·         El Pare-Mare, aquest Misteri infinit , insondable, com “riu subterrani amagat”, està dins i en el més fons del Crist, el que li dóna sentit, el que l’omple totalment, com en nosaltres si ens deixem omplir per l’Esperit d’amor i de vida que va omplir a Jesús.

 

·         El Pare-Mare és el que fa les obres, les accions estimadores, alliberadores, de felicitat, de dignitat, de pau, de justícia per la humanitat.  El Fill les mostra, les serveix, els fa en nom i per la força de l’AMOR-VIDA, l’Esperit Sant és el mateix amor en moviment.

 

·         Jesús està amb el Pare-Mare, està endinsat, empeltat, difós en aquest gran mar que és la VIDA, Déu que ho omple tot.

 

·         Jesús ens invita a creure en els obres, que és el que podem veure i el que és important (per les obres els coneixereu ) i el que ens permet discernir qui està amb el Pare-Mare, amb la VIDA-AMOR. Moltes persones que no coneixen el Crist estan amb Ell, i amb el Pare perquè fan les seves obres.

 

·         Podem fer obres molt majors i adequades a la nostra època, a les nostres qualitats, a les necessitats que hi hagin, amb molts més recursos, podem donar més de si del que ens sembla (crear petits grups i comunitats cristianes, moviments cristians de joves, d’adults, moviments socials, ONG, denúncies, manifestacions, xarxes solidàries, …).

 

·         Ell se’n va i ens deixa perquè continuem, perquè ens espavilem, perquè no deixem les obres, perquè sapiguem fer-ho sense estar físicament present.

 

·         Però confiant, creient que està present dins nostre, en el record , en el cor, en el seu evangeli, en els obres de molta gent, en les persones, en les celebracions, en la pregària… Mentre el recordem segueix present, com també estan presents en el nostre cor (“re-cord”) totes les persones que ens han fet bé i recordem.

 

3. On es realitza aquest text avui?
 

a. En el meu entorn proper

 

·         Moltes persones , en el neguit diari, a vegades d’un ritme massa ràpid i estressant, necessiten calma, pau, serenor.

 

·         La pregunta de Tomàs com l’expressió de Felip  és la de molts. Expressen el desig de molts, creients en Déu o no que voldrien demostracions clares i contundents…

 

·         Però estem en el camí, en la limitació i condició humanes, no en l’esfera  o en la perfecció de Déu.

 

·         Avui dia també ens torbem amb gent incompresa, que no és (o no es vol) entesa, com li passà a Jesús, dins dels seus mateixos amics.

 

·         Les persones que cerquen, quer viuen al si d’altres religions o conviccions diferents del cristianisme, si s’estimen, si cerquen la veritat, si s’entreguen, sobre tot als més necessitats, estan en el camí del Crist.

 

 

b. En la societat

·         Moltes obres socials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

 

c. En l’església

·         Moltes obres eclesials en favor dels altres, mostren el camí i l’exemple de Crist.

 

·         L’Església si és acollidora, hospitalària, humanitària, solidària, generosa, servidora sobre tot, eixampla , recrea, desenvolupa, la gran l’obra que inicià Jesús, i mostra aquest Misteri d’ Amor, que anomenem Pare, Déu, Transcendent, Absolut, Ú.

 

·         A vegades certs sectors d’església s’agafen de manera massa fonamentalista a Jesús com veritat en el sentit de “doctrina segura” (no és el sentit de  “veritat” que ofereix Jesús), i obliden que Jesús és “camí vers…” i que cal caminar amb Ell, en les incerteses i inseguretats de la vida.

 

 

 

 

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª  ¿T’has torbat amb persones que com Tomàs, i Felip cerquen, fan preguntes semblants? ¿amb qui? ¿On? ¿Han trobat resposta?

 

2ª  ¿T’has trobat amb persones que no han estat enteses, compreses, com mli passa a Jesús?

 

3ª  ¿Jesús, per tu, en el moment que vius, és més aviat “Camí”, “Veritat”, o “Vida”? ¿Per què?

 

4ª ¿Quines “obres més grans” estem fent? ¿amb qui? ¿quines obres més grans observes que es realitzen en el teu entorn proper? ¿A favor de qui?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s