PUNTS COMUNS DE LES MOBILITZACIONS DELS DARRERS ANYS A CATALUNYA

 

En els darrers 15 anys a Catalunya s’han produït molts tipus de manifestacions:

  • Contra la guerra de l’Irak: 15 de febrer del 2003
  • Com a final de diverses vagues generals
  • 20 de juny del 2002
  • 10 d’ abril del 2003 
  • 29 de setembre del 2010 
  • 27 de gener del 2011
  • 29 de març del 2012
  • 14 de novembre del 2012
  • Vaga general estudiantil: 30 de marçdel 2009 (i altres manifestacions estudiantils)
  • 15-M: 15 maig 2011
  • Diferents manifestacions de les anomenades “marees” (habitatge, salut, educació, pensions, precarietat, renda garantida, defensa dels drets i serveis públics, contra les retallades…)
  • Contra la sentència de l’Estatut : 10 juliol 2010
  • Per la Independència de Catalunya
  • 2012 (“Catalunya , nou Estat d’ Europa”)
  • 2013 (Cadena-humana)
  • 2014 (la Via-V-Gran Via-Diagonal)
  • Consulta popular: 9 novembre 2014
  • 2015 (La Via lliure: Meridiana)
  • 2016 (a diverses ciutats; a Barcelona al Passeig de Sant Joan)
  • En favor d’acollir Refugiats: 18 febrer 2017

Totes aquestes mobilitzacions tenen, entre altres, aquests punts comuns:

  • Són expressions pacífiques i democràtiques.
  • Són una defensa de la democràcia, en una època que està en perill.
  • Són un clar desenvolupament de la democràcia, ja que apunten a una democràcia més participativa, que vol superar la democràcia formal representativa, sense perdre aquesta.
  • Manifesten avenços en els processos d’emancipació (social, nacional…).
  • Expressen i són possibles gràcies a un treball col·lectiu, de moltes, una tasca realitzada per moltes persones, amb una important preparació, abonament, difusió…
  • Indiquen un canvi d’època, en un temps de crisi, de canvis, d’alteracions del camp econòmic, polític i cultural.
  • Mostren l’aparició de nous lideratges: de noves persones, i de noves formes de guiatge socio-politic.
  • Ofereixen a noves generacions joves la oportunitat d’adquirir consciència política, d’aprenentatge actiu de la política i de connectar amb el coneixement i experiència polítics de generacions més adultes i amb la història política del país.

Cada pas, cada manifestació, cada acte s’inscriu en un procés llarg d’alliberament.

De la mateixa manera que, per posar exemple, el 15-M és una fita més dins del llarg procés d’alliberament social, com ho són les vagues generals, les consultes municipals sobre la independència, ho són en el procés d’alliberament nacional. I la consulta popular del 9 de novembre del 2014 és la inscripció sinó “oficial”, sí “oficiosa” del govern de la Generalitat en la via vers l’emancipació nacional, en la qual s’hi van incorporant partits, entitats i institucions, gràcies a la pressió popular al carrer. El possible referèndum proper serà una altra fita més i el més segur que no serà la darrera.

Les manifestacions contra la guerra de l’ Irak, i la manifestació recent en favor dels refugiats (“Casa nostra, casa vostra”), són fites en el camí vers la destrucció de la guerra , del negoci de les armes, i vers una Europa, un món, una societat que tracta a tothom amb igualtat i dignitat, i vers la construcció de la fraternitat universal, de la pau i d’una democràcia més desenvolupada i participativa.

En totes aquestes accions la “llavor de mostassa” del Regne, més  menys amagada, va fent camí, va sorgint, i com diu el testament espiritual del bisbe Jaume Camprodon, recentment traspassat: “ Déu –i el seu regne-és entre els crucificats i entre els altruistes d’avui. No el busqueu en el cercle dels aposentats i les parafernàlies, encara que es vesteixin amb orles de religiositat. També hi és, però amb les mans lligades”. Tots els esforços de tanta gent, grups i associacions de totes aquestes mobilitzacions són expressió d’un altruisme envers una societat més justa, que es vol posar al costat de els víctimes-crucificades-innocents.

La nostra època és d’unes oportunitats històriques , en les que, malgrat les pors, les hipocresies, les corrupcions, els manteniments dels poders injustos, assistim a unes esperances, a uns gèrmens, a uns naixements que van en un direcció més humanista. I encara que la nostra generació no en podrem gaudir del tot, com és de condició humana limitada, preparem el camí per les generacions futures. Mobilitzar-nos en aquestes orientacions, és el nostre servei, del que som responsables de no inhibir-nos.

quim cervera

19 febrer 2017

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s