TAXA ENTRE MILITANTS I VOTANTS DELS PARTITS POLITICS CATALANS

Aquesta taxa és molt important per veure la capacitat de cada partit d’influir als seus votants. Es molt diferent que per un  militant hi hagi 100 votants o menys, als quals els pot veure i tenir informats sinó cada setmana, com a mínim cada mes, que un militant sigui per més de 200 votants, que no és possible tenir-los al cas regularment de forma directa.

Aquesta taxa es especialment important pels partits d’esquerres, per tal que estiguin de forma ràpida, continuada i propera i més encertada que els grans mitjans de comunicació, en relació personal amb els seus votants, que poden ser mobilitzats per qualsevol acció, i a més es poden sentir protagonistes i participants del projecte polític i poden decidir o influir sobre els programes del partit.

Ens fixarem en les eleccions penúltimes (2012) on es van presentar tots els partits, per evitar les coalicions especials de les darreres (excepte en alguns casos que tindrem també en compte les del 2015).

La taxa es calcula dividint el nombre de votants del partit , pel nombre de militants.

PARTIT NOMBRE DE VOTANTS NOMBRE DE MILITANTS TAXA

VOTANTS/MILITANTS

Partit Popular (PP) 471.681 (2012)

348.444 (2015)

 

33.790 (sense regularitzar pagaments)  14 (2012) (??)
Ciutadans (C’s) 275.007 (2012)

734.910 (2015)

  4.000   68,8 (2012)

183,7 (2015)

Convergència Democràtica de Calalunya i Unió Democràtica (CIU) 1.116.259 (2012)

 

12.100

 

+3.500= 15.600

 

 

71,5 (2012)

Demòcrates per Catalunya    2.300  
Partit Socialista de Catalunya (PSC) 524.707 (2012)

522.209 (2015)

17.294    70,3 (2012)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 498.124 (2012)

 

  8.500    58,6 (2012)
Iniciativa per Catalunya –Verds (ICV) i Podemos i en Comú, Equo… 359.705 (2012)

366.494 (2015: Catalunya Sí que es Pot)

 

 

 

4.358 (ICV)

50.179 inscrits (no paguen quota (Podemos)

Sumats: 54.537

 

 

82,5 (2012)

 

 

6,7 (2015)

Candidatura d’ Unitat Popular (CUP) 126.435 (2012)

336.375 (2015)

 

1.970 (amb quota)

1.000 simpatitzants

Total: 2.970

64,2 (2012, militants)

42,6 (2012:militants+simpatitzants)

170,7 (2015, militants)

113,3 (2015:militants+simpatitzants)

Comentari:

  1. La taxa més baixa és la de “Catalunya sí que es pot” del 2015: 6,7. Això vol dir que cada militant pot tenir a prop a uns 6 o 7 votants, el que fa perfectament possible tenir-los informats i amb una interrelació interactiva d’influir en el partit, en un diàleg regular, continu i constant. Per un partit d’esquerres és una taxa molt positiva. Ara bé “Catalunya sí que es pot” és una coalició, és a dir, no és un partit sols amb una disciplina, el que significa que la relació mútua entre militants i votants, varia segons cada partit que forma part d ela coalició. A més els 54.537 de Podemos són inscrits , el que no vol dir que estiguin mobilitzats per fer la tasca de donar informació als votants i rebre op9nuions d’ells. Si ens fixem només amb ICV, la taxa puja a 82,5, molt més alta, però que per un partit d’esquerres, és força bona, ja que un militant pot tenir a prop i en un intercanvi més o menys regular a unes 82 persones sense massa dificultats.
  2. Curiosament la segona més baixa és la taxa 14 del PP, partit de dretes. Els partits de dretes no necessiten tant aquesta relació interpersonal regular, ja que tenen altres medis i recursos econòmics per arribar-hi, els mitjans de comunicació, la demagògia, el populisme… Per altra banda no està tant clar que els 33.790 (que no tenen regularització de pagament de la quota) siguin realment militants, o sigui aquest nombre exacte dels militants autèntics.
  3. La taxa més alta és la de C’s del 2015: 183,7, tot i que en el 2012 era de 68,8. Això és degut a un creixement força espectacular en el 2015, per decantar els votants al Si o al No per la intendència de Calalunya. Això significa que és un partit voluble, i que és difícil que els seus militants puguin tenir a mà quasi 200 persones, de forma regular. Sí que és més fàcil atendre i rebre opinió de 69 persones. Aquesta taxa és probable que en C’s variï. Tampoc no necessiten aquesta interrelació, ja que disposen, com a partit de dretes, d’altres recursos per influir als votants.
  4. La segueix ,si ens fixem en els eleccions del 2015 (que van augmentar forçà de votants), en la banda alta, la taxa de la CUP: 170,7 , tot i que baixa una mica si li sumem els simpatitzants: 113,3 (és difícil mantenir una relació amb més de 100 persones sovint, i per un partit (coalició) d’esquerres és molt important ja que sovint les informacions que es donen en les empreses d’informació, on darrera d’elles hi ha poders econòmics, sobre la política dels partits d’esquerres, poden ser molt adulterades o fetes invisibles i silenciades. Cal tenir en compte que la CUP, en ser una coalició que funciona amb assemblees locals, té uns recursos interessants i que poden ser eficaços, per arribar als seus votants. De fet si observem les eleccions del 2012, les taxes baixen a 64,2 (tenint en compte els militants) i a 42,6 (tenint en compte militants i simpatitzants), taxes possiblement més reals, i més positives i que denoten una factibilitat de relació entre militants i votants. La CUP també pot variar en el nombre de votants segons les eleccions.
  5. CIU i PSC tenen una taxa semblant (71,5 i 70,3 respectivament), en la banda mitjana. De fet han estat dos partits centrals de la política catalana, i la taxa denota que els seus militants amb certa facilitat poden estar en intercanvi amb els seu votants amb certa facilitat. Ara bé són dos partits en profunda transformació. La coalició CIU s’ha desfet, i UDC pràcticament està a punt de desaparèixer, i ha sorgit en el seu si el partit independentista: Demòcrates per Catalunya. A més CDC s’ha reconvertit en el Partit Demòcrata Europeu de Catalunya que cal veure el recorregut que farà, el nombre de militants que tindrà i el nombre de vots en els properes eleccions. Per altra banda el PSC, ha perdut mols vots en els darrers anys, i també militants que han fundat altres partits (Nova Esquerra-NE- ;MES –Moviment d’ Esquerres Socialista-; Avancem i altres) i altres estan perplexos, i s’han “quedat a casa”. L’ evolució en un futur immediat del PSC encara s’ha de veure. CDC, ara el PdeCat, de fa temps ha tingut un conjunt de persones, i entitats i institucions properes on exerceix una influència important, encara que potser no capti totalment les opinions polítiques dels membres de tals entitats, però hi està present i té cura d’una certa xarxa que li permet mantenir un vot més o menys fidel. El PSC ha perdut relació amb “el carrer”, el que viu el poble, degut al fet d’haver dedicat persones, recursos i energies a la gestió administrativa en municipis, diputacions i a la mateixa Generalitat durant un temps.
  6. ERC té una taxa potable (58,6) que com a partit d’esquerres està prou bé. A més té possibilitats de créixer en militants, tot ui que també en vots. Caldrà veure s es manté aquest equilibri amb aquesta taxa o encara la pot baixar més.
  7. Si sumem tots els votants del 2012 (3.371.918) i els dividim per la suma de tots els militants (85.512) de tots els partits, ens dóna la taxa prou positiva de: 39,4.
  8. Si sumem els votants de partits de dretes del 2012 (PP, C’s i CIU): 1.862.947, i ho dividim pels seu nombre total de militants (53.390) , la taxa que dóna és: 35, més baixa que la del total. Cal tenir en compte que el nombre de militants del PP és incert.
  9. Si sumem els votants de partits d’esquerres del 2012 (ERC, PSC, ICV, CUP): 1.508.971,i ho dividim pels seu nombre total de militants (32.122) , la taxa que dóna és: 47, tot i que és força positiva i factible, és molt més alta que la total, i que la de les dretes, contràriament al que caldria. Els partits d’esquerres haurien d’augmentar a seva militància, sobre tot si augmenta el nombre de votants, per poder estar en relació regular, propera i contínua amb els seus votants. Cal veure si la injecció de Podemos pot ajudar a rebaixar la taxa, encara que tals militants haurien d’estar realment mobilitzats i informats. També es pot preveure una rebaixa de militants en el PSC, i un augment en ERC. Els partits d’esquerres tenen la seva força en les persones, i en una pedagogia política constant.

Quim Cervera, 14 gener 2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s