Evangeli Joan 12,1-8: Unció de Jesús a Betània

 

El Pa de cada Dia                                             Núm. 32

El Vi de l’ Alegria

Pas de Mort a Vida.

 

 

Data: 9 gener 2017

Estudi d’ Evangeli Setmanal
Text: Joan 12,1-8: Unció de Jesús a Betània

1 Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2 Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 3 Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.

4 Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:

5 –Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?

6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.

7 Jesús digué:

–Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. 8 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu.

 

1. Què diu el text?
  a. Què ens diu de la comunitat cristiana primitiva?

·         Ens descriu diferents personatges amb diverses actituds que ja es devien trobar en les primeres comunitats:

o   Els/Les  que serveixen i han entès l’actitud bàsic a dels seguidors de Jesús, els que es senten vius, ressuscitats: Marta,

o   Les/Els que seuen a taula, escolten la paraula, comparteixen vida amb Jesús: Llàtzer

o   Els/Les que actuen contagiant l’ambient, les comunitats, les persones, de la fragància de l’amor, de l’amabilitat, de la salut, del perdó, de la com-passió, de la bondat, la justícia, la llibertat, la germanor, la pau…i gaudint-ne. Segueixen la mateixa missió de Jesús, de fer córrer el regnat de Déu: Maria

o   Les/Els que recorden la Llei, aprofitant-se dels pobres, del mateix exemple del Senyor de preferir-los, per criticar l’acció dels altres, i per quedar-se diners, en nom d’una mena de “messianisme pseudorevolucionari, pseudosolidari”: Judes Iscariot que es vendria el perfum per donar-lo als pobres però no té interès real pels pobres, ja que és un lladre corrupte.

 

·         La unció de Maria recorda el lavatori de peus que realitza Jesús en el darrer sopar  per tant és un recordatori-memorial a la comunitat cristiana, del que la seva funció és servir.

 

  b. Què ens diu de Jesús?

·         Jesús és una persona que valora l’amistat i té cura des amics: els visita, s’hi sent escoltat, estimat, s’hi troba be a casa seva, necessita d’aquest afecte, com tothom,  per seguir endavant en la seva acció.

 

·         Jesús gaudeix d ela conversa, del compartir taula. Es deixa estimar. No té cap problema en mostrar les seves necessitats i està content de que li donin sopar i l’atenguin bé.

 

·         Jesús agraeix el tracte delicat de Maria.

 

·         Jesús es fixa amb el que és important: servir i ser servit, estimar i acceptar i agrair el ser estimat.

 

·         Jesús va a fons.

 

·         Jesús frueix de l’acció delicada, senzilla, però d’una gran intensitat  afectuosa i  simbòlica de Maria. Sap viure el present i sap valorar la bellesa de l’acció d’una dona.

 

·         Jesús defensa Maria en aquest acte. Ajuda a fixar la mirada en aquesta dona i en el seu gest que anticipa la seva sepultura i la seva vida per sempre.

 

·         Jesús, pedagog, aprofita l’ocasió per recordar que Ell sempre estarà amb els pobres i en ells el retrobarem, ja que sempre està al seu costat. El seu Déu-Amor és el que està acompanyant sempre i defensant sempre els més necessitats.

 

2. Què em diu a mi, el text?

·         El clima del text és de Pasqua (sis dies abans de Pasqua, resurrecció de Llàtzer, sopar, sepultura), per tant ens està parlant de la resurrecció, del pas de Jesús de mort a vida i del nostre continu pas de mort a vida, de dols, de dolors, a treure’n el fruit, a aprofitar-los per millor viure, per viure més intensament, per extreure’n lliçons de vida.

 

·         També ens posa en un ambient de “banquet” que és símbol del “banquet “celestial” és a dir del compartir amb el Déu-Amor, la vida (seure a taula, conversa, comunió, fraternitat…).

 

·         El més important és servir. El servei mostra la nostra veritable identitat.

 

·         El perfum que s’estén és el símbol del servei i del clima de germanor que s’estén arreu, des de Jesús, ofert per una dona que l’estima.

 

·         Cal ser molt perspicaç per ni caure en paranys de discursos aparentment humanitzades, que són procedents de gent corrupte, egoísticament interessada.

 

·         No ens és bo mai, deixar d’escoltar i d’estar la costat dels més necessitats.

 

3. On es realitza aquest text avui?
  a. En el meu entorn proper

·         A vegades ens deixem portar per les paraules més radicals, més sonants, més “revolucionàries” i ens cal anar a fons, fer-ne critica i veure què hi ha al darrera, quins interessos…

 

·         Ens és important fruir dels gests senzills presents, agrair-los si són dedicats a favor nostre, i veure’ls com presència-acció del Misteri de la Vida- Amor en nosaltres, en els altres, en la natura, en la societat…

 

·         És convenient que ens fixem amb les persones que pateixen del  nostre entorn immediat i servir-los, ungir-los del perfum que necessiten.

 

  b. En la societat

·         A vegades hem confós les persones que són contemplatives, més passives, que escolten (com Maria) com si fossin de “dretes” (no actives, conformistes…)i les que són actives, amb un discurs revolucionari (sovint fals) o radical, que fa referència al compromís solidari, als pobres, com Judes (o a vegades el mateix Pere, i Jaume i Joan en l’evangeli), amb persones “d’esquerres”. Ens cal un discerniment més fi i més profund.

 

  c. En l’església

·         Hi ha actituds i discursos eclesials que sembla també que s’aprofitin dels pobres per prestigiar l’església (en un temps de crisi) i no directament  per afavorir als pobres, i posar en qüestió les causes de la pobresa i denunciar-les i engegar accions que vagin a l’arrel.

 

·         La casa església (totes les comunitats cristianes, parròquies i moviments de cristians/es) necessita omplir-se de la fragància del perfum, del saber viure, de valorar la bellesa, de saber escoltar, de comprendre, de respectar-se, d’alliberar-se de les pors…

 

·         Les comunitats cristianes, tota l’església ha d’anar esdevenint servidora, ungir les persones, la humanitat, en especial els més exclosos i desafavorits on està present Jesús servidor i servit.

 

·         El text és una crida a reconstruir el paper d ela dona (central en el text) en l’església, com la que estén el perfum de la vida.

Preguntes per la reflexió personal o en grup

1ª ¿Quines experiències de pas de mort a vida estàs vivint?

 

2ª ¿Què t’ajuda a fer aquest pas?

 

3ª ¿Quines experiències has viscut fa poc de bona conversa, de complicitat, de sentir-te

bé, d’amabilitat, d’afecte entregat i rebut, de bon sopar¿ ¿Qui te les ha proporcionat?

¿Què les ha fet possible?

 

4ª ¿T’has trobat amb persones, entitats que transmeten paraules que semblen

alliberadores i no ho són? ¿per què? ¿T’has sentit manipulat per elles?

 

5ª ¿ Com pots, podem, estendre la fragància del perfum humanitzador al nostre entorn?

 

Aportacions a fer un cop fet l’Estudi d’ Evangeli

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ho pots enviar a : quimcervera@gmail.com

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s