PRESENT I FUTUR DE MOLTES ENTITATS ECLESIALS

De fa temps, en diferents associacions, entitats, col·lectius i moviments  eclesials es repeteix la conversa sobre el fet que els seus associats es van fent grans, que alguns es van morint, i no hi ha relleu jove. Tals entitats van disminuint en nombre de participants, el que preocupa als que encara continuen essent-hi actius.

És admirable i molt valuós el treball i les aportacions, tant en opinió, decisió com d’acció, sobre tot gratuïtes, il·lusionades i voluntàriament lliures, que moltes persones grans ofereixen, de fa temps, amb experiència, intensitat i bon seny a un conjunt notable d’associacions eclesials. Dóna la impressió que si aquestes persones no hi fossin, la nostra església perdria molt de denúncia de les injustícies, de patrimoni formatiu, d’experiència pastoral, de proposta evangelitzadora, d’activitats alliberadores, socials, culturals, d’ofertes de silenci, de pregària, de celebracions, xerrades, seminaris d’estudi, manifestos, d’escolta i discerniment sobre la situació social actual, etc.

La manca de joves, sobre tot en la vida parroquial, és una queixa que prové de lluny. Ben bé fa uns 50 anys que la sentim.

També és veritat, que si observem certes entitats socials: associacions de  veïns, sindicats, partits polítics tradicionals, o altres entitats de barris i pobles, s’hi troben també a faltar les generacions joves, amb algunes poques excepcions.

Sembla ser que el canvi tecnològic, el de les xarxes socials, està portant a les noves generacions a altres formes diferents d’associar-se, d’acció transformadora de la societat i d’acció cultural. Els joves, amb el seu cervell molt més despert i tendre i amb “les neurones flexibles”, amb una capacitat per canviar de treball a la qual s’hi han hagut d’habituar per la força de les circumstàncies canviants en el camp laboral, els canvis de residència, etc., estan més atrets i seduïts per altres necessitats pròpies i que la mateixa societat requereix. Actualment les empreses necessiten, per competir en un món globalitzat i molt “hostil” persones amb gran flexibilitat. Aquest fet té com a conseqüència un alt grau de manipulació, explotació i precaritzacióde la gent jove.

Ens podríem preguntar què passarà amb les entitats socials avui dia dominades (i a vegades de forma força autoritària) per gent gran, en un futur. Per un cantó les persones grans necessiten espais de relació, de trobada (de “manar”?), ja que el sistema social els té poc en compte sinó els menysprea. Per altra banda, els hi costa deixar pas de veritat, recolzant, acompanyant, deixant fer i ser, a persones més joves, a més de pensar que cal seguir actius en benefici del barri, del poble o de la ciutat, com han estat sempre, i sovint es justifica no deixar els “càrrecs”, perquè no hi ha ningú més que els agafi, segons creuen.

Seria tot un altre article que demanaria un estudi a fons, explicar el què passa en moltes de les nostres associacions socio-culturals. I caldria veure “amb lupa” en quines hi ha més joves o s’hi incorporen i per quines motivacions, i en quines no és així.

Però, en aquest article em voldria fixar més en el que passa en moltes de les entitats eclesials. També demanaria un estudi. Aquí sols indicaré alguns factors i reptes.

En primer lloc cal dir que som el reflex del que passa a la societat. No estem exempts de les necessitats de la gent gran, de la seva psicologia, de les lluites de poder, i generacionals, explícites o implícites, com en tot grup humà. I per tant les associacions eclesials també experimenten els factors abans esmentats en les socials.

En segon lloc els canvis tecnològics, socials, econòmics, polítics, culturals , religiosos i ètics que vivim en un canvi d’era, afecten a aquesta problemàtica. I els joves estan per altres coses, cerquen altres camins.

En tercer lloc, s’observa sovint, que moltes persones que van a una trobada de tal col·lectiu eclesials, uns quants (els mateixos),van a una altra trobada d’un altre associació. Es podria observar, i fer un estudi, a Barcelona , per exemple, com a l’oferta de conferències, seminaris, cursos, trobades, congressos, etc., de caire eclesial, hi ha un sector de gent (més aviat gran) que van a tot. A vegades sorgeix la necessitat d’ajuntar totes aquestes persones i en comptes d’anar a 15 o 30 o més reunions en un curs, assistint a trobades de diferents entitats, enllestir la feina, de forma més conjuntada i preparada, en unes 5 o 10 reunions on es tracti tot, encara que les reunions siguin més llargues.

En quart lloc, això em fa pensar que moltes d’aquestes entitats tancaran més o menys al mateix temps, d’aquí uns anys, després d’unes agonies potser massa llargues, i en algun cas doloroses. El mateix passa a Europa, en moltes de les congregacions de vida religiosa, i com hem indicat, en les mateixes parròquies.

En cinquè lloc, forces entitats eclesials, han anat eixamplant, positivament, els seus objectius, i ens trobem que moltes estan tirant endavant accions semblants, en camps propers.

Ens podem preguntar: ¿tals entitats preveuen aquesta possible i hipotètica fi, de cop? , ¿com es plantegen el seu futur?. I en quant a les parròquies, no es veu que hi hagi un pla de futur sobre el seu patrimoni, economia, substitució de funcionalitats, agrupacions, distribució racional dels agents pastorals (laics, religiosos i capellans) com han fet a moltes de les diòcesis franceses. I referent als moviments, ¿què passa amb els d’Acció Catòlica? ¿no els serà necessària una refundació? ¿no experimenten el mateix que moltes entitats socials que van néixer en temps semblants: sindicats, associacions de veïns, partits d’esquerres, etc, que viuen profundes alteracions?.

Cap on  anem?. No sé si caldria que els membres d’aquests entitats de manera conjuntada i acordada, fessin una reflexió a partir d’alguns qüestionaris comuns sobre el seu present i futur, però mirant què necessita la nostra societat, i quin paper ha de tenir una entitat d’església, avui i demà. Potser cal plantejar, com ja en alguns casos s’està fent, aliances que puguin evolucionar vers fusions. Potser llavors es veurà més clar quins són els elements que ha d’oferir una església (a nivell diocesà i català) i concentrar esforços, tenint en compte que els recursos humans seran menors. Quins serien aquest elements?: una acollida, acompanyament, alliberament dels més necessitats?; un dispositiu seriós i rigorós de denúncia de la idolatria actual del diner?; uns Plans de formació integral (social, política, antropològica, psicològica, sociològica, històrica, bíblica, teològica, pastoral…) per tot cristià?; uns projectes d’evangelització i de catequesi?; una reformulació de llenguatge litúrgic i  catequètic?; uns recursos per celebracions i pregàries ben participatives?; una preparació, capacitació i experimentació real de persones, perquè amb equip animin i coordinin les parròquies, les comunitats cristianes, els grups, els moviments…?; un mapa pastoral que organitzi racionament els bisbats i la unitat pastoral de Catalunya amb els serveis més necessaris?; una reflexió amb decisions conseqüents sobre el patrimoni i l’economia eclesials?. I aquí tothom hi pot ajuntar, si s’obrís un procés de participació, el que li semblés més prioritari. ¿No demanaria això una trobada de totes les entitats eclesials que es perceben a elles mateixes en la situació que he descrit?.

Aquest tema enllaça amb un altre, que seria per escriure en un altre article. Quan he indicat entitats eclesials, m’he imaginat més les que realment estan en la línia del Concili Vaticà II i del Concili Tarraconense i en una interpretació d’obertura i de futur. Sembla que aquests entitats i moviments són els que actualment disminueixen de personal. No sembla (dic “sembla”, perquè caldria comprovar-ho, ja que a vegades s’afirmen les entrades de nous membres  i no les sortides) que sigui així en associacions de caire més conservador o neo-conservador, que potser per donar més seguretat, no sols s’hi adhereixen adults sinó també alguns tipus de joves. Caldria preguntar-nos si aquests moviments o associacions tenen futur a llarg termini. I també si podran, com sembla intenten alguns bisbes nostres, oferir suficients persones (capellans cèlibes i homes) per atendre el nombre important de parròquies i de serveis eclesials. Des de les nostres jerarquies no es veu que vulguin afrontar el problema de fons: democratització de l’església, consultant sempre a les comunitats quan es canvia un responsable, i sobre tot, capacitar i donar poder els laics i laiques sobre la decisió i el govern de les comunitats, i avançar vers una comunitat de serveis, no jerarquitzada. I així, van omplint els “buits” de responsabilitat amb persones de caire més conservador, pensant que així, “saltaran” i “marginaran” la generació del Vaticà II i els “seus fills i nets”, tractant  l’època conciliar i postconciliar com un “parèntesi” negatiu, quasi “malvat”. Però, ¿és realista aquesta posició? ¿té sortida?. Possiblement el que acabarà passant, i ja passa, és que hi haurà persones que deixaran les parròquies, o altres grups eclesials, i creixerà “l’abisme” entre les petites comunitats , grups i moviments, que potser aniran disminuint de personal (però, on s’hi pot trobar gent jove que vol seguir  l’evangeli), d’un model d’església participatiu, social, proper, democràtic, i un altre model dominat per responsables de caire conservador (que poden ser molt bones persones i de bona fe, i simpàtiques i amb recursos tecnològics i comunicatius) on hi seguiran persones de tarannà submís i poc crític.

Caldrà per part de tots veure on ens posem, què recolzem, on ens sentim pertanyents… I les entitats eclesials abans esmentades, de “camí conciliar” potser també s’hauran de plantejar quin model d’església recolzen, promouen, i com ajuden a constituir petites comunitats en les que les persones relacionin la seva vida amb la fe cristiana, amb ‘evangeli.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s