MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

MIRADA EVANGÈLICA als nous moviments socio-polítcs

23 setembre 2014

Aquests darrers anys han aparegut al nostre país, Catalunya, i també en altres indrets d’Europa un conjunt de moviments sociopolítics “nous”. Aquí són per ordre d’aparició el 15-M,  l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC), Procés Constituent, Súmate (que recolza l’ ANC), Podemos, Guanyem Barcelona, i més darrerament un que s’anomena “Multiplicate”.  ANC, Súmate i l’entitat ja més tradicional Omnium, es situen en l’eix nacional (sense oblidar l’eix social) i 15-M, Procés constituent, Podemos, Guanyem Barcelona, Múltiplicate, especialment es col·loquen en l’eix social. Aquets darrers segueixen, sobre tot,  la tradició de l’esquerra.

En temps d’alteracions i crisis com la que vivim fa anys, normalment l’esquerra es divideix, presenta noves alternatives, i totes elles tenen vocació “universal” o així la manifesten. Totes apunten a confluir en una proposta social i política alternativa a la situació actual que consideren ben injusta.

Tant en els moviments de caire més nacional com en els de caire més social podem trobar forces punts comuns en les seves propostes concretes i també en el procés pel qual han arribat a constituir-se, com també en la metodologia que empren. Aquest fet reforça la hipòtesi de que els dos eixos estan a Catalunya totalment vinculats.

Però, aquí no voldria fer una anàlisi de sociologia política sobre aquest nous moviments. Ni tampoc veure els seus punts “forts” i “flacs”. Sinó que intentaré descobrir en l’horitzó que apunten, per un cantó i també el desig humà de felicitat col·lectiva, i l’energia estimuladora que sempre hi ha en el poble d’anar més enllà, en favor dels altres i del bé de tota la comunitat.

Tots aquests moviments indiquen, desitgen un futur social millor i hi treballen. Aquest anhel de dignitat, de justícia, de llibertat, de benestar personal i col·lectiu, prové d’una infraestructura antropològica, que connecta amb el nostre destí, en allò pel qual hem estat creats. L’horitzó social pel qual miren de lluitar és una aproximació, un avançament del regnat de Déu enmig nostre, fins i tot molts sense saber-ho. L’afany de que disminueixi la desigualtat és una relativa i limitada concreció del “Benaurats els pobres” i de “l’omple de bens els pobres” del Magnificat. La voluntat d’erradicar la corrupció és portar a terme també l’himne de Maria quan diu: i els rics se’n tornen sense res”. I el “dispersa els homes de cor altiu, ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils” no està en el “cor” dels “líders (moltes són “lidereses) i dels voluntaris i participants de tots aquests moviments que cerquen construir un nou sistema social on els “humils” no estiguin més a la “cuneta”?. Aquest intent de dignificar de nou la política, de trobar fórmules de participació ciutadana, en que tots ens sentim ciutadans/es implicats, no està en el camí de l’humanització i de l’alliberament que volia Jesús?. Són benaurats els que tenen  fam i set de justícia.

El revaloritzar la democràcia, el vot, el diàleg, el debat constructiu, l’assemblea per arribar a acords, i sempre per vies pacífiques, segueix la benaurança dels pacificadors. Molts dels membres d’aquests moviments són criticats negativament, fins i tot alguns per mitjans de comunicació de l’ església i sap greu que aquesta institució sigui un agent entre més d’altres, que ajuda a fer complir la darrera benaurança: “Benaurats els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel”.

Esperem que també la netedat de cor i l’apropament misericordiós sigui el més central i prioritari en les persones que formen part d’aquests col·lectius. Així repercutirà molt fecundament la seva tasca en el bé comú, en tot el poble.

Per altra banda, en l’instint profund, en les opcions, motivacions i forces de totes aquests persones i també en el sentit de poble comunitari inscrit en tots els grups humans, contemplem com segueix actuant aquest esperit que va moure el mateix Jesús i a tantes persones al llarg de la història de la humanitat i que anomenem Esperit Sant, Esperit d’ Amor, alè de vida. Aquest fons del fons nostre es va acostumant a la nostra natura, biologia, psicologia i història personal, i nosaltres i tothom que dóna vida i temps pels altres, es va acostumant a aquest Esperit, situant-lo com el motor del nostre fer. L’ Esperit també s’habitua als va-i-vens i a les dinàmiques antigues i noves dels moviments i grups socials i aquests, a vegades, sense ser-ne massa conscients es deixen portar més per aquest Esperit, que no pas per l’enveja, la mentida, la idolatria del diner i del poder, o per la corrupció que trenca vides.

La presència més o menys amagada de l’Esperit diví en tots aquests moviments, que intenten “fer néixer de nou”, que miren de fer créixer “la persona nova”, que ens avancen vers la “terra nova i el cel nou”, que es deixen portar per la llibertat del vent, ens recorda que, malgrat les crisis, les injustícies i les discriminacions, la societat ens estima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s