El Moviment veïnal

  1. Repàs històric

Podríem catalogar 8 fases  en els moviments socials responent a les problemàtiques de cada etapa històrica

1ª La constitució de caixes de resistència El moviment obrer i popular també en els seus principis es va dotar d’altres tipus d’associacions i entitats: Ateneus Obrers, Enciclopèdics, corals, excursionisme, esport, centres culturals, el cooperativisme…, que han participat i promogut i col·laborat en els reivindicacions socials. Es dona tot plegat  en el segle XIX.

2ª La del Sindicalisme. El pas de les caixes als sindicats, a organitzacions obreres que defensen la classe obrera. Els sindicats han anat variant, consolidant-se, cadascú amb les seves ideologies, formes organitzatives i en les societats democràtiques segueixen tenint un gran paper i estan totalment incorporats a la vida social, sigui a través de la lluita oberta o a traves de la negociació (segons moments en la història de cada país). Els sindicats neixen a pel 1830 i mitjans segle XIX. Han tingut la seva història, alts i baixos, i es mantenen, actualment amb una crítica (com sempre per part de la visió conservadora de la societat) i amb una autocrítica procedent de la mateixa classe treballadora. A Catalunya han tingut una forta component anarquista i actualment fa temps hi ha una unitat d’acció entre CCOO i UGT.

  • Tenen lideratges masculins
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat

3ª La dels Partits Polítics que sorgeixen a mitjans i finals del segle XIX. Alguns són partits de quadres i altres de masses, uns de dretes i altres d’esquerres, centre… La classe obrera  i popular fa un pas mes que els sindicats i s’organitza en partits obrers per influir en la política democràtica i/o per fer la revolució socialista. Els partits d’esquerra s’han consolidat sobre tot al segle XX  i han adquirit el pensament socialista, socialdemòcrata o comunista i més endavant han incorporat els elements polítics ecologistes, pacifistes i feministes. Al llarg d’aquest 100 anys a Catalunya hi hagut una proliferació de partits polítics, que han nascut, mort, fusionat, escindit…, i ara reben una forta crítica social, estan massa desprestigiats, i tenen potser organitzacions massa “fèrrees” i una imatge massa disciplinària, i en part burocràtica, dogmàtica i corrupte que no respon massa a la realitat. Del prestigi del temps de l’antifranquisme  (Assemblea de Catalunya, Coordinadora, Plataformes…), s’ha passat en pocs anys a un desencant greu.

  • Tenen lideratges fonamentalment masculins i van apareixent lideratges femenins.
  • Es van adaptant als diferents règims polítics, i per tant tenen èpoques de clandestinitat, o semi-clandestinitat, fins que en la democràcia són pilars de la mateixa.

4ª La de els Associacions Veïns i el moviment veïnal popular, que apareixen per una necessitat de complementar el treball sindical en el món laboral, amb el treball en el camp social, cultural i urbanístic (equipaments, infrastructures, vivenda, entitats…) dels espais on viu la classe treballadora i les capes populars. Sorgeixen, sobre tot al nostre país, a principis dels anys setanta, en tots els barris i ciutats de Catalunya  participen de la lluita antifranquista, iniciant-se en comissions de barri, i que han dinat molts líders polítics i han passat a una situació (exemple honroses excepcions) de juntes de gent gran, amb poca intensitat reivindicativa, o en alguns casos , actualment, en mobilitzacions de caire local per temes de barri (urbanisme, equipaments, lluita contra la cisis, yayo-flautes…)

  • Els lideratges han passat de ser en un principi de força gent jove a gent més aviat jubilada.
  • Es van adaptar a l’associacionisme dins del règim franquista que es va anar obrint relativament i després han continuat en la democràcia.

5ª La dels nous moviments, procedents en part del Maig del 68:

Cap al final del segle XX s’ha vist la necessitat dels moviments socials que apunten a qüestions bàsiques  i globals i que travessen tota la realitat social. Aquests moviments fonamentalment són:

  • El pacifista (previ en Gandhi, i Luter King, i es desenvolupa contra la guerra del Vietnam) . A Catalunya s’estén amb els objectors de consciència, els insubmisos, els anti-militaristes, les mobilitzacions contra la OTAN, i més endavant contra la guerra de l’Irak…
  • L’ecologista (té precedents molt antics, s’inicia al segle XIX però l’ecologisme modern es desenvolupa sobre tot els anys setanta). Apareixen els Partits Verds (Conh Bendit) a Europa, als EEUU, arreu del món i també a Catalunya. Moviments que esdevenen partits, i altres entitats: neo-rurals, cooperatives, mobilitzacions contra les cot aminacions, certs tipus d’energies, energies alternatives, medicina, consum, horts urbans, cases, alimentació, higiene, espiritualitats de caire alternatiu…
  • El feminista (arrels en el segle XIX i el feminisme modern re-ssorgeix els anys seixanta-setanta). Es fan congressos feministes a Barcelona, apareix el Partit feminista (Lidia Falcón), relació amb els moviments d’homosexuals, qüestions de gènere, les quotes en els partits, el llenguatge inclusiu, les dones en instàncies empresarials, a les entitats, a  l’església…
  • També un moviment no tant definit i no tant organitzat seria el de la laicitat, que critica la confessionalitat els estats i aposta per un marc de llibertat religiosa obert on tota ideologia, ètica i religió hi pugui cabre i siguin respectats.
  • Tots aquests moviments posen en qüestió els bases en què es va estructurar el neolític (domini i control de la natura, patriarcat, defensa i seguretat i maridatge entre Esglésies i Estats). Com hem dit els partits de l’esquerra han anat incorporant aquestes propostes.
  • Lideratges tants masculins com femenins, i en alguns casos van augmentant aquests.
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

 

 

6ª La de les ONG (el 1863: Creu Roja; 1947-1950, ja se’ls dóna aquest nom a les Nacions Unides) i el voluntariat  (1992: en les Olímpiades, aquest concepte té èxit…)pel Tercer i Quart Món, l’economia social…, que es desenvolupen sobre tot arrel de al globalització, en els anys vuitanta i noranta del segle XX. Són Fundacions, Associacions, que comencen en el camp de la cooperació internacional,(moltes d’arrel cristiana) i també se’n van creant per atendre, acollir i acompanyar transeünts, sense sostre, toxicòmans, famílies desestructurades, prostitutes, discapacitats, gent gran… Igualment apareixen les empreses de reinserció social (de reciclatge, tallers, autoocupació, cooperatives , societats anònimes laborals…) i les associacions de joves contra l’atur, el comerç just, les banques ètiques, reapareix el consum cooperatiu…

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • Van adquirint unes estructures d’associació o de Fundació, i també d’empresa

7ª La dels Moviments anti-globalització o per una altra globalització alternatius (alterglobalització, altermundisme amb els precedents de l’internacionalisme, “un altre món és possible”) i anti-sistema: okupes, associacions d’aturats, de joves, pensionistes, moviments d’autogestió (precedents en els anys seixanta-Maig 68- i que es manifesten a Catalunya a finals del segle XX) … Apareixen sobre tot els anys noranta i principis del segle XXI, relacionats amb els moviments feminista, ecologista i pacifista de la 4ª fase i també amb les ONG de la 5ª fase, i porten a la situació actual.

  • Va augmentant el lideratge i la participació femenina
  • La seva organització interna va essent més aviat de xarxa, de coordinacions de diferents entitats, moviments grups diversos…, que poden confluir, poden competir, i poden tirar endavant algunes accions conjuntes.

Models actuals de reivindicació social: la de les accions puntuals locals (per qüestions de barri, urbanístiques, en el camp de l’ensenyament, de la sanitat, vivenda, …)

  • per una temàtica determinada
  • es van estructurant en moviments més globals:
  • 15-M, deutor dels moviments alterglobalització, i que remouen la consciència democràtica, fan pedagogia política, aglutinen noves generacions, amb certs tons “àcrates” i assemblearis.
  • Plataforma contra les Hipoteques, amb una lluita molt programada, i amb èxit , la LP, pressió als diputats, manifestacions, negociacions…
  • Assemblea Nacional Catalana, constituïda després d’un quants anys de la proliferació de  moltes entitats sobiranistes, que han anat confluint, sobte tot arrel de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut, i a partir de la manifestació del 11 de setembre del 2012.
  • Forces lideratges femenins
  • Organització participativa, en xarxa, assembleària…

Cal ajuntar-hi un altre tipus de moviments transversals que venen de lluny i són presents avui en dia:

  • La lluita per l’alliberament nacional en cada nació, sobre tot en les nacions oprimides, com la nostra, s’ha anat relacionant de diverses maneres, i tant amb partits de dretes, com de centre, com d’esquerres, i amb diferents moviments socials del nostre poble. La base popular del nacionalisme i el patrimoni de nacionalisme popular organitzat ha de connectar també amb el moviment obrer i d’esquerres. Amb lideratges força femenins a Catalunya.
  • Un altre moviment interessant procedent del segle XIX i que ha tingut diferents transformacions fins a vull és el moviment cooperativista, i el que actualment en diem d’economia social, sostenible, d’inserció, que té en compte una altra forma de gestionar les empreses, i que assumeix també els processos d’inserció laboral , social i educacional, fins i tot de persones amb dificultats (discapacitats, quart món, dissocials…)
  • Aquí no caldria oblidar l’experiència llarga de segles de les religions, les conviccions, les ètiques i dels humanismes , en el que poden aportar d’esperit de fons, de sentit, de simbologia que estimulen, apunten on són els problemes greus, on la gent pateix, i donen vida i esperança.
  1. Situació actual del moviment veïnal
    a.Context en el que es mouen
  • Globalització econòmica, política (no tant) i cultural.
  • La supeditació de la política a l’economia.
  • La crítica a la política, als partits i als polítics, sovint demagògica i manipulada pels poders econòmics i mediàtics, per despistar a la població, i produir desencant, desesper i per tant incapacita l’acció política del poble, disminuir les   possibilitats de desenvolupament de la democràcia en àmbits de la vida quotidiana, del territori i de les empreses, i preparar el terreny per autoritarismes i centralismes que són favorables al poder econòmic-financer i mediàtic. Desafecció envers la política produïda per la corrupció, pel domini de l’aparell en els partits, i la poca participació i decisió des militants i votants. Es vol més democràcia interna i més propostes de democràcia participativa envers la societat.
  • Xarxes socials i Noves tecnologies que empren amb normalitat, extensió i intensitat, com un recurs bàsic i indispensable.
  • Enfront de es retallades producte de la crisi econòmica, financera, i també política (mancances i retrocessos democràtics), de valors, i de fa més temps l’energètica, alimentària, i ecològica)
  • Davant de les desigualtats socials
  • Davant de governs de diferent signe polític que no poden ni solucionar la crisi, ni l’encaix entre Catalunya i Espanya, ni desenvolupar la democràcia, i frenar la corrupció.
  • Hi ha un buit socio-polític que han creat els partits (molt desprestigiats) que omplen aquest moviments.
  • Moviment d’emancipació nacional
  • Moviments migratoris.
  • Pluralisme i diversitat cultural i religiosa.

    b.Processos que s’han produït en el moviment veïnal
  • Traspàs de líders als partits p9litics i a les Administracions
  • Envelliment en forces Associacions dels socis actius. Amb excepcions interessants. Els mateixos barris s’han envellit. La població jubilada, de la tercera edat creix i té problemàtiques diferents. Gràcies a ells, moltes associacions e veïns i altres tipus d’associacions aguanten i treballen.
  • Els joves es decanten més per moviments alternatius, anti-globalització, ONG, 15.M. PAH, nacionalisme… Passa semblant en els sindicats i en les parròquies més. Els joves estan més i dominen les xarxes socials, noves tecnologies…
  • Molts barris i pobles s’han urbanitzat, han guanyat en equipaments, serveis.,.., tot i que encara hi ha molta feina a fer, però potser més social, humana, educacional, formativa…
  1. Futur
  • Necessitem un moviment social ampli

+Amb un braç econòmic, d’economia social (cooperatives, SAL, empreses del tercer sector…), seguint Arcadi Oliveras, Sampedro i altres, fonamentat en els valors de pa per a tothom, justícia i igualtat
+Amb un braç polític fonamentat en els valors de la llibertat, del dret a decidir i de la pau
+Amb un braç cultural d’idees, utopies, valors, emocions, que innovi i crei una cultura enfront de la cultura dominant basada en els mitjans-empreses de comunicació-publicitat, i que estigui present en les entitats del poble, fonamentat en els valors de la creativitat, la fraternitat i la saviesa.
+I que valori el paper de l’espiritualitat i de la religió, com a motor profund de l’acció transformadora i com a donadora de sentit i esperança, reconegui la diversitat religiosa en un estat laic.

  • Avui dia per tal d’avançar vers l’aniquilació de les classes socials, vers un altre sistema social més igualitari, més digne, més respectuós amb la natura, més pacífic, i de benestar per tothom, ens cal una GRAN ALIANÇA, una GRAN UNITAT, que inclogui:
  1. Els sindicats
  2. Els partits polítics d’esquerres
  3. Els moviments populars veïnals.
  4. Els moviments socials: ecologista, feminista, pacifista, per una altra globalitzaciò, indignats…
  5. El moviment nacional popular.
  6. El moviment cooperativista i d’economia social.
  7. L’experiència de les religions, les conviccions, les ètiques i els humanismes.
  • Els valors bàsics podrien ser: PA, TREBALL, JUSTICIA, PAU, ECOLOGIA
  • Les forces fonamentals podrien ser: PARTICIPACIÓ, SOLIDARITAT, IGUALTAT, DIFERÉNCIA , UNIVERSALITAT, CREATIVITAT, COMUNICACIÓ I COMUNIÓ.
  • Ens cal una innovació dels mètodes, tàctiques i estratègies, que es basin sempre en la sensibilització, en la presa de consciència i en la mobilització popular
  • Ens cal un nou tipus d’organitzacions més participatives.
  • La socialització i educació socio-política

És fonamental en els moviments socials

+El procés educatiu per arribar a participar en ells o per crear-los, que normalment                      està en mans de moviments educatius amb una certa dimensió espiritual, ètica, de                        conviccions profundes.

+La pedagogia que constantment han de fer per sensibilitzar, conscienciar el poble i                      cada cop a mes gent.

+La mobilització en accions concretes que cooperen en el procés de concientització.

  • Darrera de la mobilització, del moviment, de l’associació, de l’impuls social per reivindicar quelcom just, hi ha sovint una dimensió espiritual, humanista, ètica, que esperona, motiva, anima, dóna sentit i esperança, sosté les frustracions i fracassos, ajuda a ser fidel i constant, consola, cohesiona, fonamenta…
  • Si no es va produint, estructurant un gran moviment internacional que inclogui tot el patrimoni d’aquesta història i totes les sensibilitats, no serà possible avançar vers una societat que sigui realment democràtica, on la democràcia entri a les empreses (cooperativisme, autogestió…) i on tothom pugui viure dignament.

Les associacions de veïns poden contribuir aquesta gran aliança, a aquest moviment internacional, tant en la pedagogia de l’acció, en la mobilització, com en la concientització, en la formació del fons ètic i espiritual que totes les persones experimentem, d’una manera o altra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s